La Cançó de Roland. El señor de los anillos; John Ronald Reuel Tolkien

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa fantástica. Argumento. Personajes. Mitología tolkieniana # Èpica Romànica

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

La Cançó de Roland dins

del Senyor dels Anells

Treball per a l'assignatua d'Èpica Romànica

Í N D E X

1.- Introducció..............................................................................................pàg. 3

2.- Aspectes concrets..................................................................................pàg. 4

3.- Aspectes generals i argumentals...........................................................pàg. 8

4.- Curiositat: l'Olifant...................................................................................pàg. 9

5.- Noms d'espases i de cavalls................................................................pàg. 10

6.- Conclusió..............................................................................................pàg. 10

7.- Claus.....................................................................................................pàg. 12

8.- Bibliografia............................................................................................pàg.12

1.- Introducció

En aquest treball voldriem comparar dues obres literàries ben diferents. En primer lloc, el cantar de gesta èpic francès de La Cançó de Roland que ens transcrigué Turoldus i, en segon lloc, l'obra acabada el 1966 per J.R.R. Tolkien El Senyor dels Anells. En definitiva, voldriem demostrar que ambdues obres comparteixen un pòsit cultural comú que es pot definir sota l'etiqueta d'èpica. Però conseqüentment, també voldriem sostenir que Tolkien, professor de filologia anglesa de la universitat d'Oxford, no tan sols s'havia llegit el cantar de gesta prèviament a la redacció de la seva novel·la, sinó que, a més, la va tenir en compte durant tota l'obra. I ho farem aportant tot un seguit de connexions argumentals i situacionals que trobem compartits en ambdós textos.

El Senyor dels Anells, a diferència de La Cançó de Roland, no és un text èpic. És una novel·la, difícil de definir, en què hi conviuen gèneres diversos com el llibre de viatges, el d'aventures, la novel·la psicològica, la fantàstica, i també l'èpica. I és en aquest últim aspecte de la novel·la el que ens voldriem centrar. Perquè, deixant de banda la qualitat literària que pot no tenir Tolkien, si el comparem amb grans escriptors del segle XX, creiem que El Senyor dels Anells és una de les obres que millor recull la tradició literària èpica europea de tot el segle passat.

Si per èpica entenem aquell gènere literàri medieval que busca, a través de la narració de l'esdeveniment històric, una major glòria per una monarquia o un poder determinat, està clar que no podem incloure-hi Tolkien. Però si ens centrem en les característiques estilístiques que van marcar aquest gènere medieval, ens adonarem que apareixen repetidament al llarg de tota la novel·la. Però, és clar, les diferències són abismals. Mentre el cantar de gesta està escrit en vers, la novel·la està escrita en prosa. I mentre la novel·la té com a màxim al·licient el suspens i la incògnita sobre els esdeveniments argumentals, el cantar ens explica el final just començar la narració. Però pel què respecta a la lluita que planteja La Cançó de Roland entre dues forces oposades que es poden associar perfectament al bé i al mal, trobem que en El Senyor dels Anells n'és el principal tret argumental. En el cantar, però, el bé pren la forma d'un Déu vertader, el cristià, i el mal queda dividit en diferents divinitats paganes. A la novel·la de Tolkien, escrita en un moment en què l'ecumenisme religiós impera en el pensament culte europeu, el bé i el mal venen referits amb aquestes mateixes paraules i, en tot cas, queden il·lustrats amb la metàfora de la llum i la foscor, del dia i de la nit, etc. De totes maneres, si cerquem en l'extensa bibliografia de J.R.R. Tolkien, concretament a El Silmaríl·lion, trobarem que aquesta oposició entre el bé i el mal té, també, uns fonaments pararreligiosos, encara que del tot ficticis.

Però anem a analitzar detingudament els dos textos.

2.- Aspectes concrets

  • Descripció d'un rei vell i venerable

  • Es tracta del tipus de descripció que ens presenta un rei, o una persona de poder, de la qual se'n vol donar una imatge venerable, bella i en plena vellesa. A C.R.: 20/117-119 trobem, referint-se a l'emperador Carles:

    «Duu barba blanca, tot el seu cap floreix; / té el cos gentil i el continent soberg. / Si algú el demana, no cal mostrar qui és.»

    De la mateixa manera, a S.A. 3/V/105/1, trobem la següent descripció del personatge màgic Gàndalf:

    «Tots l'esguardaren, bocabadats. Tenia els cabells blancs, com la neu sota sol lluent; el seu vestit era d'un blanc resplendent; sota les celles espesses, els ulls li llambreguejaven, intensos com els raigs del sol; tenia poder a la mà. Sorpresa, alegria i temor els mantingueren dempeus, sense cap paraula a dir

    I també, a S.A. 5/III/105/1, trobem una descripció semblant, ara il·lustrant una cavalgada del rei Théoden:

    «Dues hores van transcórrer ràpidament i ara el rei muntava el seu cavall blanc que relluïa sota aquella llum, encara que els cabells que li voleiaven sota l'elm eren blancs com la neu, era alt i el seu aspecte imposava. I foren molts els qui se'n meravellaven i van agafar ànim de veure'l tan tibat i coratjós»

    És una descripció, que, de fet, ens recorda molt la que apareix a C.R. 125/3316-3319, d'una cavalgada de l'emperador Carles i els seus cavallers:

    «L'emperador molt altívol cavalca; / va amb els barbuts, a l'última companya: / sobre les malles s'han escampat les barbes, que són tan blanques com neu sobre glaçada

    De totes maneres, aprareixen a les dues obres diverses descripcions semblants.

  • Reunió d'un consell

  • Trobariem alguns paral·lelismes en la descripció que ens fan ambdós textos de la reunió d'un consell al voltant d'un rei. Així, a C.R. 19-20/62-69 trobem:

    «El rei Marsili el seu consell clogué / i va cridar Clarí de Balaguer, / Estamarí i Eudorpí, un par seu, / i Priamó, Garlant el Barbaplè / i Maquiner i el seu oncle Maheu i Joüner i el d'Ultramar, Malbé, / i Blancandrí per exposar l'afer»

    Una enumeració de noms propis que recorda, encara que d'una manera menys narrativa, a la de S.A. /III/65/5:

    «A la part interior del pavelló hi havia un petit espai, separat de la resta per cortinatges tots brodats i encatifat amb pells: allí, en una taula petita, seien en Théoden, amb l'Éomer i l'Éowin i en Dúnhere, el senyor de Valldalera. En Merry es col·locà al costat del tamboret del monarca per servir-lo, fins que, tot d'una, l'ancià es deixondí dels pensaments que l'aclaparaven, es girà envers ell i somrigué»

  • Terra morta on no hi creix l'herba

  • Es tracta de la descripció que es fa de la terra de l'enemic, caracteritzada per la falta de vida vegetal i animal, causada per la maldat de qui hi regna. A C.R. 50/979-983 trobem la següent descripció de la terra del malvat pagà Xernubles de Montnegre:

    «Corre la brama que per la seva terra / el sol no hi lluu i el blat no hi pot créixer, / no hi cau la pluja i el rou no s'hi pot prendre, / no hi ha cap pedra que no sigui ben negra; i que els diables hi pixen es comenta»

    És una descripció que fàcilment podriem associar a les múltiples descripcions que dins l'obra de Tolkien es fan de la terra de Mórdor, com la que apareix a S.A. 4/II/258/5:

    «A mesura que el dia abançava, la llum augmentava una mica i les calitxes s'aixecaven i es feien més tènues i més transperents. Molt per damunt de la descomposició i les fetors del món, el sol ja s'acostava al zènit i ara lluïa daurat sobre un país serè amb terres d'escumes enlluernadores, però, a sota, l'únic que en veien era una mena de fantasma passatjer, lleganyós, pàl·lid sense color ni escalfor (···)»

  • Exèrcit cavalcant amb dotze pars.

  • En aquest cas, la cavalgada dels cavallers del cantar de gesta ens ve acompanyada per la presència d'aquests dotze pars que, fàcilment, ens poden fer referència als dotze apòstols de Jesucrist. A la novel·la de Tolkien apareixen, també, aquests dotze cavallers. A C.R. 50/990-994 trobem:

    «Amb aquests mots, els dotze pars s'apleguen. / Entre tots ells, cent mil sarraïns manen / que a la batalla s'afanyen i s'apressen. / Sota uns avets ,es posen els arnesos»

    I a S.A. 5/III/72/4 hi diu:

    «A les planures esbarjoses al costat del riu sorollós es trobaven formats en moltes companyies gairebé cinquanta-cinc centenars de genets completament armats i molts més centenars d'homes amb els cavalls que restaven, amb una càrrega ben lleugera. Sonà un sol toc de trompeta. El rei alçà la mà i llavors, silenciosament, la host de la Marca començà a posar-se en camí. Al capdavant anaven dotze homes pertanyents a la casa del rei, cavallers de renom (···)»

    En aquesta última descripció, a més, trobem molts elements plàstics que ens recoden al cantar de gesta com la gran quantitat de companyies formant, el toc de la trompeta, el fet de defensar una marca conquerida, el renom dels cavallers, etc.

  • Resplendor de les armes i les armadures.

  • Aquest és un element plàstic molt usat en tot el cantar de gesta. En la novel·la de Tolkien només apareix una referència a aquest fenòmen lluminós, però prou interessant com per fer-hi referència.

    C.R. 50/1000-1005:

    «Deixen les mules i els palafrens, / munten destrers, cavalquen ben estrets. / Clar era el dia i el sol era molt bell; llurs guarniments eren, tots, resplendents. / Mil clarins sonen perquè sigui més bell; / gran és l'estrèpit, l'ha sentit el francès»

    I S.A. 4/III/270/4:

    «Un altre dia espaventós de temença i de treball havia arribat a Mórdor; i la guàrdia nocturna era convocada a les seves masmorres i sales subterrànies ,mentre la de dia, amb la mirada malvada i diabòlica, desfilava a ocupar les seves posicions. Damunt els merlets es veia el llambreig apagat de l'hacer

  • Referència sobre el que es pugui cantar de...

  • És una constant, en ambdues obres, les referències que fan els personatges sobre el que pugui ser cantat d'ells. És a dir, que la seva màxima aspiració és que mai una cançó pugui parlar-ne malament. Així, a C.R. 65/1466 i a C.R. 51/1014, trobem aquestes referències:

    «Ni un sol mal cant els ha de ser cantat»

    «que cap mal cant no canti els nostres fets»

    De la mateixa manera, en l'obra de Tolkien, aparèixen moltes frases semblants com per exemple S.A. 6/IV/244/7 i S.A. 3/VII/158/7:

    «-Quina història que hem viscut, ¿oi, senyor Frodo? -va dir-. ¡M'agradaria tant poder sentir-la explicada! ¿Li sembla que diran: “Ara ve la història d'en Frodo, el dels nou dits, i de l'Anell del Fat”? I aleshores tothom callarà ,com vam fer nosaltres, quan ens van explicar a Rivendrell la història d'en Beren, el d'una sola mà ,i el gran joiell. (···) Em pregunto com continuarà després de la nostra part

    «(···) ¿Voldreu cavalcar amb mi, fill d'Àrathorn? Potser puguem obrir un camí o tenir una fi digna d'una cançó... (···)»

  • El corn de la batalla

  • Es tracta de la referència a l'instrument musical que es feia servir a l'edat mitjana per agrupar o fer avançar els exèrcits. A C.R. 52/1051 trobem:

    «Company Roland, toqueu el vostre corn,»

    I a S.A. 6/IV/244/4 trobem una frase pràcticament idèntica:

    «-Senyor Éomer, féu sonar el corn!»

  • Endavant, cap a la mort segura!

  • Aquest apartat fa referència a l'actitud dels cavallers que es llencen a la batalla sabent segur que els hi espera la mort. Es ressalta, per tant, el seu valor i la seva froça mental. A C.R. 65/1475-1480 trobem aquestes paraules de l'arquebisbe Turpin:

    «És molt millor que morim batallant: / la fi promesa tindrem aquell instant. / No viurem més d'avui en endavant, / però jo us puc molt ben assegurar / que el cel tindreu obert de bat a bat / i que els sants innocents us hi estan esperant.»

    De la mateixa manera, a S.A. 3/VI/133/6 trobem aquestes paraules del rei Théodent:

    «-¡No, Gàndalf! -va dir el rei-. Desconeixeu el vostre mateix poder guaridor. No serà així. Jo, en persona, aniré a la guerra, per caure, si aquest és el meu destí, en primera línia. Així dormiré millor

    3.- Aspectes generals i argumentals

    Trobem també certs paral·lelismes entre les dues obres a nivell general i argumental. Anem a comentar-los un a un.

    A la C.R., quan s'ha d'enviar un embaixador al rei Marsili passa una cosa molt semblant al S.A., quan s'ha de triar qui formarà part de la Germendat de l'Anell. Tothom es presenta voluntari i és el rei, en el primer cas, o el venerable Élrond, en el segon, qui ho va impedint, pel perill que això suposa, a tots els intrèpids voluntaris que s'ofereixen per la missió.

    En ambdues obres trobem que els principals cavallers tenen molts llaços familiars o d'amistat entre ells. Diversos cavallers son nebots, germans, fills, pares o amants d'altres personatges de l'obra.

    En ambdues obres trobem, també, un ritual bastant específic pel què fa a la mort dels cavallers més importants al camp de batalla. A la C.R. amb un ritual de tipus religiós i al S.A. més laic.

    També comparteixen el fet que els monarques tenen premonicions a través de visions divines en somnis. A la C.R. s'apareix un àngel de Déu, i al S.R. les visions vénen directament de la divinitat èlfica Aulë.

    Per acabar aquesta enumeració, trobem que en ambdues obres hi ha un amor considerable a l'art de les muntures i les cavalleries, i que especifiquen molt minuciosament tot el que hi fa referència.

    4.- Curiositat: l'Olifant

    Aquest punt d'anàlisi és realment sorprenent i revelador alhora, de l'autèntica relació que hi ha entre les dues obres. Però a la vegada és difícil d'interpretar.

    En ambdues obres apareix la paraula olifant però fent referència a dues coses diferents. En la C.R. l'olifant és un instrument de vent del tipus del corn, que Roland pot fer sentir a grans distàncies. Cal pensar que està fet de marfil d'elefant i que d'aquí li ve el nom. En canvi al S.A. es tracta d'un animal enorme, que també podem relacionar directament amb algun paquiderm (potser un mamut) que les forces de Mórdor utilitzen en la batalla. És un animal gairebé indestructuble.

    La curiositat del cas és que una paraula, en principi gens usual, aparegui en contextos tan semblants però referida a objectes diferents. I creiem que cal fer-ne una interpretació de relació entre ambdues obres. Segons el nostre parer, cal cercar en l'olifant de Tolkien una picada d'ull al lector iniciat en èpica. És a dir, una petita pista que ens pot fer veure la passió de de l'escriptor anglès per l'èpica medieval europea i en concret per La Cançó de Roland.

    5.- Noms d'espases i cavalls

    El fet de remarcar amb especial èmfasi el nom de les espases i els cavalls és una característica ben típica de l'èpica i la narrativa medieval en general. El fet que això també passi en l'obra de Tolkien no ens hauria pas de passar per alt. A tall d'exemple citarem alguns d'aquests noms. Cal remarcar que l'etimologia que s'endevina darrera d'alguns d'aquests noms té un orígen molt semblant en les dues obres.

    C.R., espases: Murgleis, Durandall, Altaclara, Almace, Joiosa i Preciosa.

    S.A. ,espases: Fibló, Andúril i Gúthwinë.

    C.R., cavalls: Tocabrú, Vellantic, Sorel, Passacerf, Barbamosca, Saltperdut, Marmòria i Ganyó.

    S.A., cavalls: Stybba, Windfola, Crinblanca, Hasufeld.

    6.- Conclusió

    De tot això que hem exposat, i de moltes altres referències que, d'una banda ens deuen haver passat de llarg i de l'altra no hi hem parat esment per questions de temps a l'hora de confeccionar aquest treball, pensem que cal deduïr-ne que existeix una relació directe entre La Cançó de Roland i El Senyor dels Anells. Òbviament és impossible que la relació sigui recíproca entre les dues obres. De fet, es porten uns quants segles de distància. Però hem de pensar, davant del que creiem evidències, que J.R.R.Tolkien llegí el cantar de gesta amb anterioritat a la redacció de la novel·la i que, a més, va fer servir tot el que en va aprendre com a inspiració per a El Senyor dels Anells. Un cop d'ull ràpid a l'obra ja ens faria endevinar la passió de l'escriptor anglès per l'èpica medieval. Però el detall de l'olifant, tot i ser confús, creiem que ens ha de fer veure que concretament l'autor es referia a La Cançó de Roland.

    7.- Claus

    Per a una major agilització del treball hem cregut oportú sistematitzar la manera de citar les dues obres treballades. S'ha fet de la següent manera.

    La Cançó de Roland

    Abreviatura: C.R.

    Cita: pàgina / vers inicial - vers final

    La pàgina correspon a l'edició referenciada a la bibliografia.

    El Senyor dels Anells

    Abreviatura: S.A.

    Cita: número del llibre / capítol / pàgina / número de paràgraf

    Totes les dades corresponen a l'edició referenciada a la bibliografia, editada en format de tres volums dividits en dos llibres cada un.

    8.- Bibliografia

    • ANÒNIM. La Cançó de Roland. Presentació d'Isabel de Riquer. Traducció de Joan Jubany. Quaderns crema. Barcelona, 1984.

    • J.R.R.TOLKIEN. El Senyor dels Anells. Traducció al català de Francesc Parcerisas. Editorial Vicens-Vives. Barcelona, 1988.

    1

    2