La borsa

Mercat públic. Llei de Mercat de Valors. Historia. Objectius. Funció econòmica. Estructura de les borses. Funcionament. Índex bursari. Simulació d'inversió

  • Enviado por: JordiPla
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 34 páginas
publicidad

ÍNDEX

Introducció..................................................................................3

Introducció a la borsa .................................................................4

Una mica d'història .....................................................................5

Objectius de la Borsa .................................................................7

Funció econòmica de la Borsa ...................................................8

Organització de la Borsa ............................................................9

Estructura de les Borses

      • La CNMV .............................................................9

      • Les Societats Rectores de les Borses................10

      • La Societat de Borses.........................................12

      • Servei de Compensació i Liquidació ..................12

Els agents del mercat .......................................................13

      • Els intermediaris .................................................13

Funcionament de la Borsa ........................................................16

Mercat primari ..................................................................17

Mercat secundari .............................................................22

Segon mercat ..................................................................23

Índex Borsaris ...........................................................................23

Íbex-35 .............................................................................24

  • Cálcul de l'Íbex 35 ..................................................26

  • Difussió de l'Íbex 35 ...............................................27

La Borsa: financiació per les empreses ....................................27

Anàlisi tècnic vs anàlisi fonamental ..........................................28

Simulació d'inversió ..................................................................29

Conclusions ..............................................................................33

Bibliografia ................................................................................34

Introducció

La borsa és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció, tot i que no sé exactament perquè, però suposo que el fet de poder guanyar diners d'una manera poc sacrificada no li passa per alt a ningú.

Abans de començar el treball, tenia uns coneixements molt superficials de la borsa, i aquest fet em creava un neguit interior el qual m'ha empès a voler saber-ho tot sobre la borsa. Volia saber fins l'últim detall el perquè, quan i com de tot el que forma part del borsa i el diferents agents que l'afecten, per tal de, en un futur més o menys proper, poder jugar a la borsa amb seguretat i amb els coneixements suficients per poder-ho controlar tot.

Però, tenia un problema, la borsa és un sistema molt complex, tot i que ja havia llegit i après coses, no tenia temps ni força de voluntat per posar-me a estudiar seriosament el mercat de valors.

Així doncs, el treball de recerca s'hem va presentar com una oportunitat per obligar-me a mi mateix a aprendre molt sobre la borsa.

Vaig pensar que havia de fer el treball de recerca sobre aquest tema, ja que, com he dit abans, m'interessava molt i per tant això em motivaria a l'hora de fer el treball i a la vegada, els coneixements que adquiriria durant el treball em servirien per els estudis, per una hipotètica vida professional i per a mi mateix, des del punt de vista com inversor.

Introducció a la borsa

La borsa és una de les institucions del sistema financer que gestiona un mercat organitzat de valors on es realitzen negociacions de compravenda d'accions de societats anònimes, béns públics i privats, certificats, títols de participació i una immensa varietat d'instruments d'inversió.

Les característiques fonamentals d'aquest mercat són:

- És un mercat públic on es negocien títols i valors.

- Només es contracten els títols d'aquelles entitats que han estat admeses a cotització.

- Les transaccions estan assegurades jurídica i econòmicament.

Les borses tenen com a missió bàsica l'organització i supervisió del funcionament del mercat sota la regulació de la Llei de Mercat de Valors (LMV), amb l'objectiu de que es compleixin 3 requisits fonamentals:

- Seguretat de les operacions.

- Transparència: tota la informació que es produeix al mercat es pública i es difon públicament.

  • Liquidesa: l'inversor pot recuperar la seva inversió quan ho necessiti.

Una mica d'història

L'origen de la borsa com a institució es dóna al final del segle XV a les fires medievals de l'Europa Occidental. En aquestes fires s'inicià la pràctica de les transaccions de valors mobiliaris i títols.

El terme “borsa” va aparèixer a Bruges, concretament a la família de banquers Van der Bursen, en el palau de la qual s'organitzà un mercat de títols-valors.

El 1460 es va crear la Borsa d'Anvers, que va ser la primera institució borsària en un sentit modern.

Posteriorment es va crear la Borsa de Londres el 1570, el 1595 la de Lió, el 1974 la de París, el 1792 la de Nova York i successivament varen anar apareixent borses a les principals ciutats del món.

Després de l'auge de les societats anònimes es van consolidar les Borses de Valors.

A Espanya, la primera Borsa reconeguda oficialment va ser la de Madrid el 1831. La de Barcelona va néixer el 1915, la de Bilbao el 1881, i la de València el 1981.

Actualment existeixen aquestes institucions en la quasi totalitat dels països, llevat d'alguns molt petits i altres de règim comunista com Cuba i Corea del Nord.

Fins ara, la més important del món és la Borsa de Nova York. També destaquen la de Tòkio, Londres, Frankfurt, París, Hong-kong, Zuric, Milà i Brusel.les.

Al món hi ha dues tendències pel que fa a les relacions que mantenen les diferents Borses dins d'un mateix país.

D'una banda existeixen els països que han interconnectat totes les seves Borses integrant-les en un sol mercat d'àmbit nacional. Aquest és el cas dels Estats Units, del Japó, d'Austràlia, de Suïssa i del Canadà, per exemple. A Itàlia, hi ha la mateixa tendència ja que existeixen deu borses amb un sistema integrat de negociació a través de l'intercanvi d'informació en temps real i una xarxa de comunicacions que permet l'encreuament d'operacions entre agents de diferents places.

D'altra banda, hi han altres països on s'ha implantat una borsa única que ha eliminat pràcticament a totes les restants, com es el cas de França. En aquest país, la major part de valors només poden negociar-se a la Borsa de París.

A Europa, algunes de les principals borses s'han unit i han format un mercat denominat Euronext N.V. que agrupa en una sola empresa a les borses de París, Ámsterdam, Luxemburg, Brusel.les, Lisboa i Porto.

Un dels objectius que persegueix la Unió Europea és agrupar totes les seves borses en només una institució.

Els avantatges d'aquestes unions són molt positius, ja que donat que augmenta l'oferta i demanda de mercats, s'aconsegueix una major liquidesa que beneficia tant a entitats emissores de valors com als inversors. Aquests últims poden escollir entre una major oferta de títols sense tenir que anar a altres mercats financers.

La internacionalització de les Economies, el desenvolupament tecnològic i de les telecomunicacions i la liberalització dels moviments de capitals han produït el fenomen de la globalització dels mercats de valors.

Actualment les borses de valors juguen un paper clau en l'economia dels països. Aquestes fomenten l'estalvi i la inversió a llarg termini, donant força al mercat de capitals i impulsant el desenvolupament econòmic i social d'un país.

Objectius de la Borsa

Els objectius principals de la Borsa són:

  • Facilitzar l'intercanvi de fons entre les entitats a les quals cal un finançament i els inversors.(Aquest invercanvi es fa en el mercat primari).

  • Proporcionar liquiditat als inversors a la Borsa. L'inversor pot recuperar la seva inversió quan ho necessiti si va a borsa per vendre els títols que havia comprat prèviament. (Aquest objectiu s'aconsegueix a través del mercat secundari)

  • Fixació del preu dels títols a través de la llei de l'oferta i la demanda.

  • Donar seguretat als intervencionistes a través del control de les empreses que cotitzen a la borsa.

  • Publicar els preus i les quantitats negociades per poder informar als inversors i entitats interessades.

A més, la borsa està fent un paper important com a baròmetre de l'economia, ja que s'utilitza com a indicador de l'evolució que està seguint l'economia les oscil.lacions del mercat borsari.

Funció econòmica de la Borsa

Les borses de valors cumpleixen un paper molt important en l'economia i es parla d'una correlació positiva entre l'evolució borsària i l'econòmica.

Com a conseqüència, s'ha arribat a contemplar la Borsa com un tipus de baròmetre econòmic. I això és degut a que la conjuntura econòmica és un dels factors més rellevants en la formació dels preus borsaris, ja que incideix en la marxa i en les estratègies de les empreses que cotitzen en Borsa.

La funció econòmica de la borsa es basa en la reunió de venedors i compradors, donant-lis la informació pertinent sobre l'evolució de l'oferta i la demanda, assegurant a més la correcció de les transaccions.

Aquestes institucions, al canalitzar l'estalvi a l'inversió, possen en contacte a les empreses i entitats de l'estat necessitades de recursos d'inversió amb els estalviadors. Dónen liquidesa a l'inversió, de manera que els posseïdors de títols poden convertir en diners les seves accions o altres valors amb facilitat, i adicionalment, afavoreixen una assignació eficient dels recursos.

D'altra banda, les borses de valors depenen dels riscos dels cicles econòmics i pateixen els efectes de factors tècnics, socials i polítics que poden augmentar o reduir els preus dels títols i accions a nivells que es diferencien molt amb la realitat i causen efectes posteriors perjudicials per al creixement econòmic o per la societat.

A la pràctica, la Borsa es mou per expectatives més que per realitats, raó per la qual l'evolució borsària s'avançaria a l'econòmica. D'aquesta manera, l'expansió econòmica aniria precedida per una alça borsària i, després d'un període d'adaptació, tots dos cicles marxaríen pel mateix camí. I viceversa en una recessió.

Organització de la Borsa de valors

Estructura de les Borses

      • La CNMV

La Comissió Nacional del Mercat de Valors, òrgan bàsic dels Mercats de Valors, es un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada.

La CNMV està regida per un Consell, la composició del qual és la següent:

  • President i vice-president.

  • El director general del Tresor i Política Financera i subgovernador del Banc d'Espanya com a consellers nats.

  • Tres consellers nomenats pel ministre d'Economia i Hisenda entre persones de reconeguda competència.

El Consell de la CNMV és asessorat pel Comité Consultiu de la CNMV(creat per la LMV), composat per representants dels membres de les Borses, dels emisors i dels inversors més els designats per les Comunitats Autònomes amb competències a la matèria que existeixi localitzada Borsa de Valors.

Les funcions de la CNMV són genèricament: la supervisió i inspecció dels Mercats de Valors, vetllar per la transparencia dels mercats, la correta formació dels preus i la protecció dels inversors i dictar, en el cas que estigui habilitada per això, les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució de les normes dictades en desenvolupament de la llei.

En relació a la Borsa, les funcions específiques de la CNMV són:

  • Verificació del cumpliment dels requisits exigits per l'emissió i admissió a cotització oficial dels valors.

  • Determinar les categories de valors que siguin objecte de negociació.

  • Controlar les OPAS i el seu procediment.

  • Rebre informacó sobre les adquisicions i transmissions de participacions significatives en Societats Admitides a Cotització.

  • Les societats rectores de les Borses

Les Societats Rectores de les Borses són Societats Anònimes, els accionistes de les quals són exclusiva i obligatoriament Societats i Agències de Valors.

La funció bàsica és la de regir i administrar la corresponent Borsa, sent responsables de l'organització i funcionament intern, però en cap cas poden realitzar activitats d'intermediació financera.

Com a funcions específiques:

  • Autoritzen l'admissió a cotització de valors, prèvia verificació per la CNMV del cumpliment dels requisits legals.

  • Proposen, en determinades circumstàncies, la suspenssió de contractació dels valors.

  • Elaboren i faciliten la informació relativa a la contractació borsària.

GOVERN

MiNISTERI D'ECONOMIA I Hisenda

Comissió Nacional del mercat de valors

Societat rectores de les borses

Organigrama del sistema Borsari

  • La societat de Borses

La Societat de Borses és una Societat Anònima constituida per Societats Rectores de Borses.

La seva funció és gestionar el Sistema de Interconnexió Borsària (SIB) i informar favorablement de les sol·licituds d'incorporació al SIB.

El SIB es un Server d'àmbit estatal a través del qual es negocien els valors que determini la CNMV, que estiguin previament admesos a cotització com a mínim en dos Borses de Valors.

La contractació dels valors incorporats al SIB es realitzen per mitjà del Mercat Continu.

  • Servei de Compensació i Liquidació

El Server de Compensació i Liquidació és una Societat Anònima constituida per les Entitats implicades en els processos de liquidació i compensació de valors (Societats i Agències de Valors a travès de Societats Rectores de les Borses, Bancs i Caixes d'estalvis).

Les seves funcions són especificament gestionar la liquidació i compensació de valors i efectiu derivada de la negociació en les Borses de Valors i portar a registre contable dels valors admesos a cotització en les Borses i que estiguin representats mitjançant anotacions en compte.

El SCLV té funcions supervisores i al seu càrrec està el Registre Central. Els registres comprables dels valors correspon a les Entitas Adherides.

Els agents del mercat

A la Borsa intervenen diverses classes de persones físiques o jurídiques:

    • Institucions públiques i les empreses privades per obtenir part del finançament que els cal.

    • Empreses o particulars que estan interessats a col·locar els seus estalvis amb la finalitat d'obtenir una rendibilitat.

    • Els mediadors que contacten els venedors i compradors de títols.

Els agents dels mercats són els que determinen i fan d'intermediaris en els fluxos que es canalitzen en les Borses de Valors.

Els participants en l'operació de les Borses, són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismes), els oferents de capital (estalviadors, inversors) i els intermediaris.

  • Els intermediaris

Els intermediaris són persones físiques o jurídiques que operen als mercats i actuen com enllaç entre dos o més parts que desitgen realitzar una compravenda o altre tipus d'operació.

  • Societats i Agències de Valors

  • Les Societats i Agències de Valors són els principals intermediaris.

    Són Societats Anònimes que tenen les funcions atorgades per la LMV. No podran en cap cas assumir funcions de Societats Gestores d'Institucions d'Inversió Col·lectiva o Fons de Pensions ni participar en el Capital d'aquestes.

    El capital mínim és de 4507590,78 € per les Societats i 901518,16 € per les Agències. Estan sotmeses al manteniment d'uns coeficients de liquidesa i solvència i el compliment de normes addicionals de cobertura i diversificació de riscos.

    Les Societats de Valors poden actuar tant per compte propi com per compte aliè (broker i dealer); les Agències només per compte aliè. Aquesta es la principal diferència entre Societats i Agències.

    Les Societats o Agències de Valors que participen en el capital de les Societats Rectores de les Borses tenen la condició de membres de la corresponent Borsa i en conseqüència, només elles poden negociar en Borses de Valors.

    'La borsa'

    Exemples de Societats i Agències de Valors a Espanya

    La condició de membre de la Borsa imposa l'obligació d'aportar a la fiança col·lectiva per tal de garantir entre els membres l'acompliment de les operacions.

  • Altres intermediaris

  • La LMV autoritza, a part de les Societats i Agències de Valors, a altres Entitats per desenvolupar activitats pròpies del Mercat de Valors.

    Dintre d'aquestes, destaquen els Bancs i Caixes d'Estalvi en la canalització dels fluxos financers.

    • Els emissors

    La Borsa a part d'un mercat de negociació de valors, també es un vehicle o marc per a la captació de recursos financers per les empreses. Les empreses posen els seus valors a la venda a través del mercat borsari, amb la finalitat de captar els estalvis públics per finançar les seves inversions o obtenir capital.

    • Els inversors

    Els inversors són persones que utilitzen els seus excedents o disponibilitats econòmiques per adquirir accions o títols negociables al mercat financer, amb l'objectiu d'obtenir guanys en un termini determinat.

    Funcionament de la Borsa de valors

    Els valors negociables a la borsa poden estar representats mitjançant títols o mitjançant anotacions en compte. Sent aquesta última modalitat més àgil i ràpida.

    Els títols-valors es poden classificar atenent criteris diversos:

    -Si la classificació es fa en base al tipus de renda que es rep es poden dividir en:

    • Títols de renda fixa: Són els títols que donen dret a rebre un interès fix. (Ex.: Deute de l'Estat, les obligacions i els béns…)

    • Títols de renda variable: La seva retribució no és fixa ja que depèn del volum de beneficis que obtingui la societat de la qual es tenen els títols. (Ex.: Les accions, les participacions en fons d'inversió…)

    -També es poden classificar els títols segons el caràcter públic o privat de l'entitat que els ha emès:

    • Títols públics: En aquest títols l'entitat emisora és pública( Estat, Ajuntaments, C. Autònomes…). (Ex.: Deute públic de l'estat, pagarés del Tresor…)

    • Títols privats: Són títols emesos per empreses privades. (Ex.: les accions d'empreses privades, els pagarés d'empreses…)

    -Una altra classificació dels títols és la que es fa en funció de com està designat el titular:

    • Títols nominatius: són els que s'emeten a favor d'una persona determinada.

    • Títols al portador: el seu titular n'és el portador.

    • Títols a l'ordre: s'emeten a favor d'una persona determinada que pot cedir-los a qualsevol altra persona sense que calgui avisar el deutor.

    Mercat primari

    El Mercat primari, també anomenat mercat d'emissions es dóna quan les entitats admeses a cotització a la borsa emeten accions o obligacions que són comprades pels inversionistes. En el mercat primari es relacionen les entitats demandants de fons amb els oferents de fons o inversionistes.

    -EMISSIÓ I ADMISSIÓ A COTITZACIÓ DE VALORS:

    • Emissió de valors:

    L'emissió de valors a la borsa està regulada per la Llei de Mercat de Valors. El principi general es de llibertat d'emissió encara que hi ha algunes excepcions.

    Els requisits que han de complir les emissions són:

  • Comunicació prèvia del projecte d'emissió a la CNMV.

  • Aportació a la CNMV dels documents acreditatius de l'acord d'emissió, i de les característiques dels valors i dels drets i obligacions dels posseïdors.

  • Existència i registre a la CNMV d'Auditoria de l'Emissor.

  • Presentació i registre en la CNMV del Document d'Emissió

  • Transcurs de terminis mínims entre el registre del Document i la realització de l'emissió.

  • Per a la col·locació de les emissions es pot recórrer a qualsevol tècnica. El procediment de col·locació ha d'estar definit i fer-se públic, figurant les condicions en el document.

    • Admissió a cotització de valors:

    L'admissió a cotització oficial correspon a les Societats Rectores de les Borses, amb la prèvia verificació de la CNMV del compliment dels requisits exigits. Aquests requisits estableixen la documentació a aportar i les condicions mínimes per l'admissió.

    En el cas d'accions les condicions d'admissió són les següents:

  • Capital mínim de la Societat de 1202024,21€ excloses les participacions directes o indirectes, iguals o superiors al 25%.

  • Beneficis suficients en els dos últims exercicis, o en tres consecutius en un període de cinc anys, per poder haver repartit un dividend de com a mínim un 6% del capital.

  • Difusió mínima: com a mínim 100 accionistes amb participació individual inferior al 25% del capital social.

  • Aquest procés de col·locació prèvia i preparació de l'expedient d'admissió es el que s'anomena com Introducció o Sortida a Borsa.

    Per a la permanència en cotització de les Societats, han de reunir uns mínims de freqüència i volums de contractació.

    -LES OPERACIONS BORSÀRIES.

    Les operacions borsàries són les transmissions per títol de compravenda de valors admesos a cotització.

    Per tant , són operacions borsàries la compravenda de valors:

  • Entre els membres de la Borsa.

  • Entre membres, actuant per compte propi i els qui no tinguin la condició de membres.

  • Entre els qui no siguin membres, amb la mediació, actuant per compte aliè d'un membre de la Borsa.

  • Entre els qui no siguin membres i hagin convingut entre ells els termes de l'operació o fins el transcurs d'un membre de la Borsa.

  • Les operacions borsàries poden ser al comptat o a termini. Al comptat són aquelles operacions en les que es produeix el lliurament de valors i efectiu al mateix dia de l'operació o fins el transcurs de set liquidacions borsàries.

    Les operacions a termini són les que la prestació es realitza en un determinat termini. La liquidació pot efectuar-se per execució( lliurament de valors i efectiu) o per diferències (abonament de la diferència del preu del valor pactat en l'operació i preu de mercat en el moment del compliment).

    Altre tipus d'operacions son les de Doble. En aquestes operacions es produeix una compra al comptat o a termini i una revenda simultània a termini i preu determinat a la mateixa persona.

    -LA CONTRACTACIÓ

    El preu d'un títol-valor, també anomenat canvi o cotització es fixa en el punt en què coincideixen l'oferta i la demanda. Aquesta operació anomenada contractació es fa de forma diferent segons el país en el que es troba la borsa.

    Diferents tipus de contractació:

  • Sistema de rotllana o de viva veu. En aquest sistema la contractació es produeix físicament al parquet de la Borsa. Els valors, o grups de valors es negocien en rotllanes de 10 minuts de duració als quals els membres expressen les seves posicions compradores o venedores manifestant el preu i quantitat. El terme fet representa el tancament de l'operació.

  • Contractació per caixa. En aquesta modalitat les posicions compradores o venedores es manifesten per escrit fins una hora determinada un cop rebudes les comunicacions, es casen obtenint el preu de mercat.

  • Subhasta. Es el sistema utilitzat per actius financers a curt termini.

  • Mercat continu (Sistema d'Interconnexió Borsària Espanyola ,SIBE). És un sistema de contractació assistida per ordenador. A través d'aquest sistema es contracten els valors que acorda la CNMV dintre dels que són admesos com a mínim a dues Borses, per sol·licitud de la societat emissora i anterior informe favorable de la Societat de Borses.

  • -LA INFORMACIÓ BORSÀRIA

    La transparència informativa es un requeriment bàsic que tot mercat i especialment el borsari ha de complir per un adequat desenvolupament de les funcions que té assignades. Per això la Borsa ha de subministrar informació sobre el mercat, i les entitats amb títols admesos a cotització han de facilitar públicament informació puntual, detallada i veraç sobre la seva situació i evolució, així com qualsevol fet que pugui ser rellevant per la valoració del títol.

    Sobre les operacions realitzades al mercat la Borsa informa puntualment, per mitjà del Butlletí de Cotització Oficial, que es publica diàriament. Mensualment es publica un resum del Butlletí diari. Finalment, a la Memòria anual de la Borsa s'analitza el comportament del mercat en el període, comparant-lo amb anys anteriors.

    A part existeix un banc de dades, el Sistema d'Informació Borsària (SIB), que conté tota la informació sobre el mercat.

    Mercat secundari

    En el mercat secundari es compren i venen títols ja emesos. És en aquest mercat on es poden negociar els títols d'entitats que cotitzin a la borsa i el preu de les transaccions (o cotització es fixa a través del joc de l'oferta i la demanda. Al mercat secundari també se l'anomena borsa de valors.

    El mercat primari i el secundari estan totalment relacionats i per tal que la borsa funcioni de manera òptima cal que cadascun dels dos mercats estigui ben desenvolupat.

    El mercat secundari proporciona a l'inversionista la possibilitat de recuperar els seus estalvis en el moment en què ho desitgi. D'aquesta manera s'aconsegueix que la inversió a la borsa tingui una bona liquiditat.

    Segon mercat

    El segon mercat, existent a Espanya des de 1982, és un mercat especial per a les petites i mitjanes empreses. Els pioners del segon mercat foren el nord-americans que el 1950 van crear Over the counter. Actualment, existeixen segons mercats a la majoria de països europeus. Es caracteritzen per tenir unes exigències inferiors que possibiliten la incorporació a la borsa d'empreses que no poden arribar a la cotització oficial.

    Les empreses que vulguin ser admeses a cotització en el segon mercat han de complir certs requisits ( un mínim de k social, un mínim nombre d'accionistes, etc.)

    Els avantatges del segon mercat són: facilitar una major liquiditat als títols de l'empresa, obtenir un preu objectiu i públic per a les accions de l'empresa, possibilitar l'ampliació del nombre d'accionistes, augmentar el prestigi de la societat i obtenir publicitat gratuïta, i accedir a borsa amb uns costos menors que els de la cotització oficial.

    Per altre costat, el segon mercat possibilita als inversors accedir al capital social de petites i mitjanes empreses assegurant la liquiditat de la seva inversió.

    Índex Borsaris

    Un índex borsari correspon a un compost estadístic, usualment un número, que tracta de reflectir les variacions de valor o rentabilitats promitges de les accions que el composen. Generalment, les accions que composen l'índex tenen característiques comunes, tals com: Pertanyen a una mateixa borsa de valors, tenen una capitalització borsària similar o pertanyen a una mateixa indústria. Aquestes són usualment utilitzades com a punt de referència per a diferents carteres.

    Els principals índex borsaris d'Europa són: Ibex-35 (Espanya), FTSE 100 (Gran Bretanya), CAC 40 (França), DAX 30 (Alemanya).

    ÍBEX-35

    L'índex Ibex 35 es l'índex de referència de les borses espanyoles elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME).

    És un índex ponderat per capitalització, composat per les 35 companyies més líquides que cotitzen al Mercat Continu de les Quatre Borses espanyoles.

    Està dissenyat per actuar com Actiu Subjacent en la negociació , compensació i liquidació de contractes d'opcions i futurs al Mercat Espanyol d'Opcions i Futurs de Renta Variable i com Índex Oficial del Mercat Continu espanyol, utilitzat pels analistes tant nacionals com internacionals per observar l'evolució de la Borsa espanyola.

    L'Íbex 35 és un índex segur i fiable perquè el número de valors continguts és reduït (35) amb la finalitat de facilitar als professionals l'aplicació de les seves estratègies de cobertura i arbitratge; i perquè tots els valors tenen una elevada liquidesa, cosa que minimitza el risc de la seva manipulació

    El quadre següent mostra les accions que composen l'Íbex 35 el 5 de Novembre de 2009:

    Valor

    Últ.

    Dif.
    (%)

    Máx.

    Mín.

    Volum

    Efectiu
    (miles)

    Data

    Hora

    'La borsa'
    ABENGOA

    19,4900

    6,56

    19,6500

    18,0650

    450.755

    8.577,29

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ABERTIS SE.A

    14,9850

    1,52

    15,1200

    14,6850

    921.052

    13.733,76

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ACCIONA

    83,6000

    0,66

    84,7500

    82,0500

    315.330

    26.136,74

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ACERINOX

    13,8500

    0,91

    13,9500

    13,4500

    659.804

    9.038,48

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ACS

    33,0600

    1,91

    33,4500

    32,3400

    521.357

    17.223,29

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ARCELORMITTA

    23,8300

    0,21

    23,9500

    22,7700

    843.933

    19.645,93

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BA.POPULAR

    6,0500

    1,51

    6,1000

    5,8550

    4.394.652

    26.164,21

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BA.SABADELL

    4,6000

    1,10

    4,6000

    4,4750

    1.927.946

    8.753,59

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BA.SANTANDER

    11,1900

    2,19

    11,2500

    10,7150

    38.467.239

    422.112,27

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BANESTO

    8,5950

    1,42

    8,6300

    8,3200

    239.157

    2.028,48

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BANKINTER

    7,2500

    0,55

    7,3200

    7,1000

    1.029.613

    7.434,60

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BBVA

    12,1450

    1,46

    12,1800

    11,7350

    20.180.154

    241.030,79

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    BME

    23,1600

    0,35

    23,2400

    22,7100

    254.554

    5.850,54

    05/11/2009

    17:09

    'La borsa'
    CINTRA

    7,5600

    1,61

    7,6400

    7,3000

    1.566.989

    11.803,97

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    CRITERIA

    3,3450

    1,98

    3,3500

    3,2700

    2.121.218

    7.036,64

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ENAGAS

    14,1400

    0,35

    14,2550

    13,9500

    945.787

    13.298,26

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    ENDESA

    21,7600

    2,40

    21,9800

    21,0500

    868.309

    18.680,21

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    FCC

    28,4000

    1,18

    28,7000

    27,7200

    435.588

    12.296,46

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    FERROVIAL

    30,5300

    1,16

    30,8000

    29,5100

    629.083

    19.113,07

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    GAMESA

    12,8350

    1,91

    12,9350

    12,3800

    1.294.220

    16.448,12

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    GAS NATURAL

    13,9500

    -0,21

    14,0300

    13,7000

    1.606.144

    22.345,80

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    GRIFOLS

    11,2500

    0,04

    11,3200

    10,9550

    2.759.094

    30.656,38

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    I.RENOVABLES

    3,1200

    1,30

    3,1500

    3,0500

    6.158.526

    19.170,86

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    IBERDROLA

    6,2050

    1,06

    6,2600

    6,0800

    22.377.930

    138.121,28

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    IBERIA

    1,9250

    -0,72

    1,9640

    1,8970

    5.066.406

    9.805,57

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    INDITEX

    42,5600

    3,03

    42,6000

    41,0100

    1.953.365

    81.492,80

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    INDRA A

    16,5400

    0,15

    16,6700

    16,3750

    675.541

    11.182,84

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    MAPFRE

    2,9490

    -0,20

    2,9700

    2,8830

    2.710.152

    7.929,36

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    OHL

    18,4400

    2,67

    18,6500

    17,3950

    231.222

    4.190,40

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    R.E.C.

    35,2700

    1,15

    35,5300

    34,6100

    447.554

    15.726,26

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    REPSOL YPF

    18,5750

    1,84

    18,6350

    18,0200

    5.121.594

    93.964,06

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    SACYR VALLE.

    10,3750

    1,97

    10,5600

    9,8500

    443.024

    4.502,33

    05/11/2009

    17:08

    'La borsa'
    TEC.REUNIDAS

    37,3400

    2,98

    37,5000

    35,3400

    290.997

    10.688,34

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    TELECINCO

    7,3850

    1,16

    7,4200

    7,1150

    806.921

    5.898,83

    05/11/2009

    17:10

    'La borsa'
    TELEFONICA

    19,2200

    1,80

    19,2500

    18,7700

    102.777.004

    1.938.930,07

    05/11/2009

    17:10

    El contingut i formulació de l'Íbex 35 són públics i transparents: el seu càlcul es pot realitzar i contrastar amb el resultat obtingut per la Societat de Borses, S.A.. Això permet comprovar en qualsevol moment l'absència de desviacions sobre les seves normes de càlcul.

    • CÁLCUL DE L'ÍBEX 35

    Entre les 10,30 i les 11,00 hores, abans de l'obertura del mercat i des de que s'introdueixen les primeres ordres al Mercat Continu, es publica el valor de preobertura de l'Íbex 35, calculat amb la mitja de la millor oferta i la millor demanda en la preobertura per a cada un dels valors que composen l'índex.

    Aquest indicador es calcula inicialment com l'Íbex al tancament del dia anterior multiplicat per la mitja de la relació entre la capitalització de les millors primeres propostes de compra i venda dels 35 valors components de l'Íbex respecte a la capitalització de tancament de l'Íbex del dia anterior.

    A partir d'aquell moment, i fins el començament del càlcul de l'índex Ibex 35 de la sessió el valor de preobertura es calcula com l'anterior multiplicat per la mitja de la relació entre la capitalització en aquell moment de les millors propostes de compra i venda i la capitalització anterior.

    • DIFUSSIÓ DE L'ÍBEX 35

    Hi ha diferents tipus de difusions.

  • Difusió telemàtica: mitjançant el subministrament en zona 4 de la pantalla dels operadors de CATS, de l'evolució de l'índex cada quart d'hora.

  • Difusió no telemàtica: transmissió per fax de dades relatives a l'Índex 35.

  • Informes i estudis: són realitzats i publicats periòdicament per la Secretaria de Gestió de l'Íbex 35.

  • La Borsa: financiació per les empreses

    Les empreses que compleixen els requisits per operar a la Borsa, veuen aquesta institució com una font indirecta de financiació.

    La disponibilitat de fons té lloc tant al mercat primari com al secundari. Per una part possibilita la col·locació directa d'emissions de renda fixa i variable, i a més suposa un impuls important per als inversors amb la seva qualitat de mercat de negociació.

    Anàlisi tècnic vs anàlisi fonamental

    Als mercats financers, la clau de l'èxit és saber predir el futur i actuar en conseqüència. Adoptar la postura de comprador si es pensa que el mercat pujarà o de venedor si es pensa que el mercat va a baixar. Qui aconsegueixi fer això, guanyarà molts diners.

    Per intentar saber com estarà un valor al futur, es distingeixen tradicionalment dos corrents ben diferenciades: els que segueixen l'anàlisi tècnic o gràfic i els que segueixen l'anàlisi fonamental.

    Els fonamentals es basen pel fet que el valor d'una acció es el flux descomptat dels beneficis futurs de l'empresa. Intenten determinar quins seran els beneficis futurs, i per això tracten de conèixer aspectes de l'empresa: noticies que l'afecten, possibles moviments societaris, estratègies, competidors, nous productes… i aspectes de l'entorn de l'empresa: evolució de l'entorn general de l'empres, de l'entorn regulatori, de l'entorn polític…

    Es tracta d'acumular informació i arribar a una estimació del valor actualitzat d'un títol que comparant-la amb el seu preu real del mercat, permet decidir la conveniència de la seva compra o de la seva venda.

    Els tècnics es basen pel fet que el valor de l'acció al futur té una elevada relació amb la trajectòria anterior. Es limiten a estudiar l'activitat del mercat i de registrar (normalment en forma de gràfics) la història real de les transaccions per un cert valor o índex de valors, per deduir la tendència futura més probable a partir d'aquesta evolució gràfica.

    Així, parlen de tendències alcistes o baixistes o de línies de suport, o de línies de resistència, d'ones d'Eliot…

    Les tendències vigents en l'anàlisi de valors són una barreja de tots dos.

    Simulació d'inversió

    Aquest apartat del treball, consisteix en la simulació d'inversió de 6.000 € en el mercat continu borsari espanyol, simulant la compra d'accions un dia determinat i la seva venda corresponent al cap de 10 dies. Durant aquest 10 dies d'exercici borsari, he fet un seguiment de la variació del valor de les diferents accions per tal de poder analitzar i treure conclusions un cop finalitzat l'exercici.

    Així doncs, vaig decidir diversificar la inversió del meu capital de 6.000€, en tres empreses diferents: Antena 3, Técnicas Reunidas i Iberdrola, invertint 2.000€ en cada una. Vaig decidir diversificar la inversió per tal de no dependre d'una sola empresa i d'aquesta manera disminuir el risc. Vaig prendre la decisió d'invertir en aquestes 3 empreses concretes perquè són de diferents sectors econòmics i a la vegada perquè el seu historial recent de cotització era completament diferent, fet que m'ha permès analitzar l'evolució d'empreses que cotitzen a la borsa amb característiques totalment diferents i així conèixer més àmpliament el comportament de la borsa.

    L'acció d'“Antena 3” feia uns dies que anava oscil·lant al voltant dels 6 punts, de manera que aquesta situació inestable feia previsible algun canvi important en el seu valor, tan a la baixa com a l'alta. Així va ser, a partir del 24 d'Octubre, el valor va començar a baixar significativament fins el darrer dia; el 29 d'Octubre l'acció va fer una recuperació extraordinària fins el punt d'augmentar un 16.45% la seva puntuació i alhora recuperar i superar el valor de compra. Així doncs, la venda de l'acció d'”Antena 3” hauria suposat un benefici per acció de 0.28€ i un benefici total de 92.96€.

    L'acció de “Técnicas reunidas” estava perdent un valor important des del 13 d'Octubre, aquesta tendència negativa durant tants dies, feia pensar que properament, la cotització havia de recuperar-se fins el nivell que tenia abans de la caiguda. Si això hagués passat, la venda d'aquesta acció, hauria suposat el benefici corresponent a els punts perduts entre el 13 i 20 d'octubre. Aquest fet no es va produir, de manera que l'acció va continuar baixant fins el 29 d'Octubre, és a dir, l'últim dia en el qual va haver-hi un intent de recuperació que va permetre el tancament de l'exercici amb un valor de 37.72€ per acció. Així doncs, la venda de l'acció de “Tecnicas reunidas” hauria suposat una pèrdua per acció de 2.42 € i una pèrdua total de 118.58€.

    L'acció d'”Iberdrola” tenia uns antecedents destacats, ja que, des del 14 d'Octubre augmentava entre un 0.2% i un 0.3% diàriament el seu valor. Tot i sabent que en un moment o altre, la cotització cauria, vaig pensar que la pujada podria durar 10 dies, és a dir, fins el final de l'exercici. Però no va ser així, l'acció només va continuar pujant fins el tercer dia; a partir d'aquell moment, va disminuir irregularment fins el 29 d'Octubre.

    L'últim dia, l'acció va recuperar els nivells fins la meitat del que havia perdut durant 6 jornades borsàries. Així doncs, la venda de l'acció d'”Iberdrola” hauria suposat una pèrdua per acció de 0.04€ i una pèrdua total de 12.64€.

    Si ens fixem en les tres gràfiques, podem observar que entre el dia 23 i 28 d'Octubre, les tres empreses perden valor en la cotització de les accions. També, l'últim dia, les tres empreses fan una forta recuperació. Aquesta tendència no només va succeir en aquestes empreses en particular, sinó que va ser un comportament generalitzat en la gran majoria d'empreses del mercat continu espanyol, tal com va ser representat encertadament, en l'IBEX 35.

    Conclusions

    Un cop acabat el treball, puc dir que el fet de moure'm per bancs, caixes, parquets borsaris, parlar amb experts, llegir llibres, seguir el dia a dia l'evolució de la borsa, navegar per pàgines web especialitzades, etc, m'ha permès conèixer i aprendre moltíssim en molt aspectes i diferents àmbits. Evidentment, he après molts coneixements sobre la borsa però el que realment m'ha agradat i m'ha donat una sensació molt bona són els moments en els que m'he sentit realment com un inversor i fanàtic de la borsa, crec que és llavors quan realment entens i sents l'essència del mercat de valors.

    Partint de que la borsa és un sistema molt sofisticat i complex, el qual hi intervenen moltes persones tan físiques com jurídiques des de molts àmbits diferents i arreu de tot el món, he arribat a la conclusió que per molt que sàpigues i siguis un gran expert, en la borsa sempre hi ha quelcom que no controles i no pots saber quan succeirà ni el perquè en el mateix moment. Així doncs, podríem dir que si ets un expert ja tens molt de guanyat però no tot, sempre s'ha d'estar el cas de tots els canvis fortuïts i imprevisbles.

    Estic molt orgullós del meu treball, ja que crec que m'ha servit per el que volia i a la vegada l'he completat d'una forma correcte i del meu agrat, explicant i analitzant cada un dels factors de la borsa així presentant una idea global de tot el tema.

    Bibliografia

    Llibres

    ALFONSO, Ramon. Cinc cèntims de Borsa per a no especuladors. Barcelona, Pòtic-dèria, 2002

    MARQUÉS, Juan R.; LAGO, Pilar; GONZÁLEZ, Carmen. La inversión. Bolsa, opciones y futuros, fondos de inversión. Madrid, Piràmide, 1998.

    AMAT, Oriol. Euforia i Pánico: Aprendiendo de las burbujas. Barcelona, Profit, 2009.

    AMAT, Oriol. La Bolsa. Funcionamiento y técnicas para inverir. Bilbao, Deusto, 2001

    Pàgines web

    HISPAVISTA. [on line]. http://labolsa.com/. [consulta: 5.10.2009]

    COMISIÓN NACIONAL DEL MERCADO DE VALORES. [on line]. http://www.cnmv.es/. [consulta: 21.10.2009]

    BOLSA DE MADRID. [on line]. http://www.bolsamadrid.es/. [consulta: 2.11.2009]

    Bolsamanía. [on line]. http://www.bolsamania.com/. [consulta: 20,21,22,23,24,25,26,27,28,29.10.2009]

    28

    Societats de valors i borsa

    membres individuals

    agències de valors i borsa

    Esquema del funcionament del mercat secundari.


    Compren els títols

    Inversors als quals cal COL.LOCAR ELS SEUS EXCEDENTS DE LIQUIDITAT.

    borsa

    Venen els títols

    ELS INVERSORS QUE HAN COMPRAT TÍTOLS A LA BORSA I ALS QUALS CAL RECUPERAR LA SEVA INVERSIÓ.

    Esquema del funcionament del mercat primari.

    Invirteixen els seus excedents de liquiditat.

    Inversors als quals cal invertir

    borsa

    Emeten títols per finançar-se

    Entitats admeses a cotització a la borsa