La Bogeria; Narcís Oller

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana. Novela catalana. Argument. Personatges. Génere Literari i Opinió

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Resum de “La Bogeria” per capítols

Capítol 1

Vaig anar amb l'Armengol al Café de les Delícies i vam buscar entre la gent a en Daniel Serrallonga, que ja feia temps que el volia conèixer. Quan el vam trobar vam estar parlant de política, de com està Espanya... en Serrallonga estava molt ficat a la conversa per que li interesen molt aquests temes de politica. Estava tan ficat en la conversacion que no se'n va adonar de que estava cridant i tothom estava mirant cap a la nostra taula.

Arriba el comadant del Mossos i tothom s'aixeca i el deixen sòl per que dies enrrere va haver-hi un tiroteig a la Rambla. Tothom es posa a cridar reclamant llibertat i dient-li assassí, el Mosso diu que qui sigui valent que vagi amb ell i en Serrallonga vol anar pero uns agents de la guàrdia civil li paren els peus i l'empresonen.

Cada tarda vaig amb l'Armengol a visitar-lo a la torre de la Ciutadella i ens passava missatges revolucionaris per que els publiquèssim però no ho fèiem, pero a ell li féiem creure que si i es va posar el pseudònim d'El Barricadero pero no crear més problemes d'els que ja tenia. Nosaltres rèiem d'ell, per que es creia que era un heroi.

Un dia en Serrallonga va sortir de la presó i va visitar a l'Armengol a casa seva. Li va demanar que li ensenyés les seves publicacions i aquest li posa l'exusa de que els té a casa d'un amic.

Capítol 2

Ens arriba la noticia de que en pare d'en Daniel Serralonga, Don Ignasi Serrallonga, a mort.

Creiem que aquesta mort es coseqüència de l'empressonament del seu fill i dels disgustos que aquest li donava.

Després parlem amb el metge Giberga i ens explica que Don Ignasi ja era boig i que per això s'havia suïcidat. Ens va explicar que tenia tres filles i que en vint anys només les havia vistes tres vegades per que creia que no eres filles d'ell. A més era de bona família i ho va deixar tot per una dona que creia que estimava.

Nosaltres no creiem res del que diu i pensem que el que hauria de fer-se una ullada al cap és ell per que s'inventa moltes coses.

Capítol 3

Estava de vacances amb el meu cosí quan vam pensar que estaria bé anar fins a Vilaniu a visitar a en Serrallonga, i si no el trobavem al meny coneixeriem a les seves germanes. A casa seva semblava que no hi havia ningú i van pujar-hi (vestits de caçadors). Al despatx d'en Daniel vam trobar moltes fotos sobre el general Prim ( a ell sempre li havia agradar aquest personatge), quan de sobte va arribar una dona que es va pensar que erem lladre i va comnçar a cridar com una boja, només se'm va ocòrrer cridar els noms de les germanes per que vegessin que no èrem lladres. Tothom es va tranquilitzar i ens vam disculpar amb la família ja que era lògic que pensèssin que èrem lladres perque anàvem amb armes de caça.

Quan tothom es va tranquilitzar i vam anar cap a la sala amb l'Adela, que era molt guapa, atractiva i amable. Vam estar parlant d'en Daniel i l'Adela ens va dir que li agraden els nois com el seu germà pero jo sé que només lo agrada la posició social que ell li dona.

Capítol 4

Quatre anys després de tot allò, ens vam tornar a trobar els tres ( jo, en Serrallonga i l'Armengol). Els vaig explicar que em casaré. En Daniel ens va explicar que tenía el títol de doctor, que va estar a Madrid i va conèixer en persona al general Prim i que el van assassinar... Estem una bona estona parlant de les novetats que han passat durant aquests quatre anys. Després de l'assassinat del General Prim en Serrallonga intenta descobrir la trama del crim.

Capítol 5

Aquella mateixa nit ens vam trobar amb en Giberga (el metge) i ens va explicar que en Serrallonga es va tornar encara més boig; que no sortia de la seva habitació si no era per menjar, que no parlava amb ningú... és va posar malalt de estar tots els dies tancats i el metge li va recomanar que sortís al carrer pero no s'ho va pendre bé i va comnçr a cridar-li i insultar-lo, li deia que no sabia res de ciència que no sabia amb qui estava parlant... el metge se'n va anar i ens va explicar que tot això erafruit de l'amor propi. Ens va explicar que en Daniel deia que totes les dones eren unes vicioses... Vam estar una estona parlant d'aquest tema.

Capítol 6

Ja m'he casat amb la Matildeta. Li vaig presentar la meva dona a l'Armengol i el vaig convidar a dinar amb la meva mare, el meu pare i la meva dona. Vam estar parlant, em va explicar que en Serrallonga també s'ha casat i que va ser una boda molt sonada per que fins i tot les fàbriques van plegar. També vam parlar del metge, li vaig explicar a la meva familia que aquell home pensa que tothom està boig.

Capítol 7

Fèia sis anys que no sabia res ni d'en Serrallonga ni de l'Armengol, jo ja tenia fills i tot! Va arribar un home a casa, no sabia qui era fins que m'ho va dir: era en Serrallonga!

M'explica que va perdre un plet a Vilaniu per culpa del jutge. Havia vingut per un tema del testament de son pare on posava que era boig per les mateixes raons que anys enrere m'havia explicat en Giberga i vaig pensar que va manipular el testament. Vam estar parlant una bona estona fins que me'l vaig treure de sobre.

Capítol 8

En Serrallonga venia cada mes a casa a explicar-me les seves coses. Vaig defensar-lo en molts judicis i per ell era el millor advocat del mòn. Deprés del “crac” no el vaig veure durant dos anys o així. Un dia parlant am l'Armengol em va explicar que es va trobar a la dona d'en Daniel i que semblava una vella, estava buscant un advocat perque es volia divorciar perque era boig, la nit de nuvis la va pegar, estava gelós del metge de la família, somiava coses extranyes, també maltracta al seu fill... Es va fer un judici i en Daniel va ser tancat al manicomi d'Horta.

Capítol 9

En Serrallonga a mort quan no feia ni tres mesos que estava tancat. A l'enterrament em van presentar a la vídua i al fill, que estaven molt tristos. Van aparèixer les dues germanes del difunt i van cridar “assassina” a la pobra vídua que va caure al terra sense coneixement. El germà va demanar repecte per el mort pero l'amic de l'Adela ja s'estava barallant amb en Ramon. Els que voliem posar ordre corriem d'un costat a l'altre demanant respecte pero ningu feia cas fins que va apreixer la creu parroquial de la comunitat i tothom va callar i avergonyir-se.

Paraules que no he entés del llibre:

PERIT: persona que coneix molt bé un art, una ciència o una técnica.

AGRÓNOM: no surt

AUSTER: qu és sencill, sense adornaments

BOTXÍ: persona que s'encarrega de matar els condemnats a mort. Els btxins també assotaven els reus o aplicaven altres càstigs. Diem que una persona és un botxí quan és molt cruel o castiga molt

ESBIRRO: és una persona que tortura i mata seguint les ordres de qui el mana. També es diu esbirro d'un home sense sentiments ni compassió

FESOMIA: fisonomia.

BROMERA: escuma. BROMERA, P.143: escuma.

ENDOLAT: ple de draps negres en senyal de dol, de dolor.

ENSEMS: junts, plegats. Al mateix temps, alhora.

ESPORUGUIDA: que li han fet agafar por.

LEVITA: és una jaqueta d'home llarga fins a les cuixes que és més ampla de baix que de dalt. Les levites es portaven al segle XIX.

MAS: és una casa de pagès, una masia.

QUERELLA: és una acusació que algú fa davant d'un jutge contra una persona o una institució.

GAMBALS: es diu que una persona es curta de gambals quan no entén les coses, quan no és gaire intel·ligent.

ESCARLATINA: és una malaltia contagiosa que provoca una inflamació al coll i taques de color vermell a la pell.

ESFEREÏTS: molt espantats, que els han causat molta por.

PUNIBLES: que mereixen ser punits o castigats.

EMBADALIT: és una persona a la qual li agradat tant una cosa que es queda mirant-la sense pensar ni veure res més.

SIMIESCA: no surt.

PERSISTÈNCIA:una persona persisteix en una cosa si la continua fent o defensant i no canvia d'actitud.

ESTRABISME: és un defecta de la vista que fa que els dos ulls no mirin en la mateixa direcció.

PUBILLA: és una dona que és l'hereva d'una família, filla gran o única d'una casa, noia que es escollida per la seva bellesa i simpatia com a personatge important en una festa major o en un ball.

PROSÈLIT: persona que accepta de pertànyer a una religió, que entra a formar part d'una secta, d'una associació política, etc.

Breu comentari sobre Narcís Oller

Narcís Oller va nèixer a Valls al 1846, va ser primer gran novel.lista català de la Renaixença, és considerat com el creador de la novel.la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel.la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906).

Punt de vista

El punt de vista d'aquest llibre és d'observador, ja que el narrador no és el protagonista i no dona el seu nom ni masses dades sobre ell. Explica el que veu i sent i de vegades també opina però no participa a la trama principal del text. En part també és un punt de vista col·lectiu ja que també explica el que li explquen el seus amics. Quan en Giberga explica la situació del pare d'en Serrallonga abans de morir, per exemple, ho fa mitjançant el diàleg i no és el narrador qui ho explica.

Estructura

La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres etapes: els tres primers on el plantejament on s'explica els antecedents del protagonista, com coneix a en Serrallonga, l'estada d'en Serrallonga a la presó.

i els tres últims són els resultats d'aquesta evolució.

El nus va desde el quart capítol fins al número sis, on s'explica l'evolució d'en Daniel: quan es va posar malalt i li va cridar i insultar al metge, quan no volia sortir de la seva casa...

El desenllaç són els tres últims capítols, on s'explica com va arribar despres de sis anys sense saber res d'ell i tenia problemes amb les seves germanes per el testament del seu pare, el seu ingrés al manicomi d'Horta, la seva mort.

Espai

Quasi tota la novel·la succeeix en espais tancats: el Café de les Delícies on el narrador coneix a en Serrallonga, el Suís on s'assenten a parlar sobre la mort d'el pare d'en Daniel i en Giberga els explica que s'ha suïcidat, a la casa d'en Serrallonga, a Vilaniu on el narrador coneix a l'Adela... Pero també hi ha moments en què estàn en ple carrer i es posen a parlar allà mateix.

El temps

El temps extratextual, si tenim en compte que l'obra comença a mitjans de l'any 1867 i que passen uns quinze anys en aquest període, s'esmente element històrics com les corts constituens al 1868, l'assassinat del General Prim al 1869 y l'enderrocament de les guerres Carlines al 1872, situa l'obra entre el 186 i el 1883, en aquella època a Catalunya hi havia la revolució industrial, es a dir, no eren bons temps.

Per altra banda, el temps intern no dona massa detalls.

Personatges

  • Principals

Daniel Serrallonga : és el protagonista, tota la novel·la gira entorn a ell i la seva bogeria

Narrador: no diu el seu nom, ni la seva edad... el que coneixem d'ell ho sabem gràcies a les poques dades que dona: era estudiant de pret i després va ser advocat del protagonista, es va casar amb una tal Matildeta i va tenir fills. la seva funció és bàsicament transmitir-nos el que diuen els altres personatges

Armengol: és l'amic del narrador i del protagonista. Tampoc sabem massa sobre ell ni la seva vida provada. També estudiava pret i la seva funció és transmitir-nos, a través del narrador, el seu punt de vista.

Giberga: Fill del metge d'en Daniel i del pare. És una mica “xafarder”, sembla que ho sap tot i esta convençut de que en Serrallonga està boig. És molt fred amb els seus comentaris sobre això.

  • Secundaris

Don Ignasi Serrallonga: pare d'en Daniel Serrallonga és va suicidar i el metge diu que era per que estava boig, Giberga explica algunes coses sobre ell: abandona les seves obligacions per dedicar-se a la política, es casa per compromís i desconfia de que les seves filles siguin realment seves.

Adela i Carolina: són les germanes d'en Serrallonga. L'Adela es descita com un “diable amb faldilles” i, quan el narrador la coneix, li sembla molt atractiva i “sexy”. La Carolina és descrita com una “gepeguda” i diu que és pitjor que la gran (Adela). Ambes porten a judici al seu germà per el testament del seu pare.