L islam i Al Andalus

Aparición del Islam. Expansión. Consolidación. Mezquita. Al-Andalus. Califato de Córdoba. Economía. CUltura. Arte

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

L'islam i Al-Andalus

L'islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista que creu en el mateix Déu únic.

L'any 711 els musulmans varen començar la conquesta de la Peninsula Iberica, porta d'entrada a Europa. Es varen quedar fins l'any 1492.

L'Estat que els musulmans varen crear es deia Al-Andalus.

  • L'aparicio de l'islam

  • Mahoma, profeta de l'islam. Arabia, una peninsula desertica situada a l'Orient Mitjà, va ser el bressol d'aquesta nova religió. Antes eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós. Mahoma va neixer a la Meca. Va ser educat pel seu oncle i treballava conduint caravanas. Segons la tradició, un dia l'arcàngel Gabriel li va anunciar a Mahoma que era el nou profeta d'Al·la.

    L'Hegira. Mahoma va abandonar la Meca i es va refugiar a la ciutat de Medina l'any 622: es l'anomenada hegira o fugida, data que marca l'inici de l'era musulmana.

    Islam significa submissió a Al·la. Islamismo significa doctrina que va predicar el profeta Mahoma. Musulmà significa creient.

  • L'islam

  • La religió islàmica. L'Alcora es el llibre sagrat del musulmans i conté les veritats que Al·la va revelar a Mahoma. El primer fonament de la fe islàmica és el monoteisme. Els musulmans crecen en un Déu únic, etern i totpoderós. Déu va enviar Mahoma, que és el seu profeta, la llei que han de cumplir. L'islam té directors d'oracions (imams) i interprets dels textos sagrats (ulemes).

    Sunnisme: grup majoritari, defensa que l'islam ha d'estar en mans del califes.

    Xiisme: grup minoritari, creu que la successió de Mahoma es corresponen als descendents d'Ali.

    L'ISLAMISME

    Obliga a: -Creure en un Deu unic.

    -Resar cinc vegades al dia.

    -Dejunar en el mes del Ramadà.

    -Fer almoina.

    -Pelegrinar a la Meca almenas una vegada a la vida.

    Prohibeix: -Prendre begudes alcoholiques.

    -Menjar carn de porc.

    -Practicar jocs d'atzar

    -Vestir de manera impudica.

    Permet: -La poligamia (casar-se com a maxim amb Quatre dones sempre que les pugui mantenir).

    La mesquita

    Minaret: torre per cridar l'oració.

    Mimbar: trona per dirigir l'oració.

    Quibla: mur orientat cap a la Meca.

    Mihrab: capella petita situada a la quibla.

    Sala d'oracions: es divideix en diverses naus, aguantades per columnas.

  • L'expansio de l'islam

  • La primera expansió: el califat omeia de Damasc. A l'any 644 els exercits musulmans controlaven Egipto, Siria i es llançaven a dominar Libia i Iràn.

    Después ocuparen el nord d'Àfrica i la Península Ibèrica i varen ser derrotats a la batalla de Poitiers, l'any 732.

    També ocuparen Persia i Afganistán i també la zona de l'actual Pakistan.

    La dinastía omeia estava establerta a Damasc (Siria).

    La consolidació de l'islam. A l'any 750 els abàssides de Bagdad varen derrotar els omeies i fundaren una nova dinestia califal.

    La integracio dels pobles conquerits. Tot i que la la conquista es feia en nom de la religió, l'objectiu fonamental no era convertir els pobles sotmesos.

    Els cristians i els jueus, que creien en un Deu unic i que tenien un llibre sagrat, la Biblia, guadien de la condició minoria protegida. Tant els uns com els altres podien dirigir les seves comunitats , pero havien de pagar uns imposts al governador musulmà.

  • L'islam a la Peninsula Iberica: Al-Andalus

  • Els musulmans al començament del segle VIII varen iniciar la conquista de la Península Ibèrica.

    La conquesta. Els musulmans estaven formats majoritáriament per Berbera. Varen travesear l'estret de Gibraltar l'any 711, varen entrar per Tarifa.

    Els visigots que ja es trobaven afeblits a causa de les batalles internes, varen perdre contra ells i el rei Roderic va morir a la batalla de Guadalete i acabaren dispersant-se.

    Els exèrcits musulmans amb Tariq i Musa al capdavant varen controlar tota la Peninsula en set anys, llevat de zones muntanyoses o despoblades.

    La gent important es va refugiar a la zona asturiana.

    L'emirat dependent de Damasc. Al-Andalus es va convertir en un emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital va ser Còrdova i es va nomenar un governador.

    En aquesta época hi va haver enfrontaments entre berbers i àrabs a causa del repartiment de terres conquerides.

    L'emirat independent. A mitjan del segle VIII, en què els califes de Damasc varen ser deposats pels abàssides de Bagdad, l'ultim membre de la familia omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. Ben aviat Abd al-Rahman va trencar els vincle politics amb el califat de Bagdad i es proclamà emir independent.

    Durant l'emirat independent les disputes entre les grans famílies nobles establertes a les diverses regions d'Al-Andalus. En aquell temps varen ser freqüents les baralles de la població hispànica.

  • Del califat de Córdova als regnes de taifes

  • El califat de Còrdova. L'any 912, en què va accedir al poder l'emir Abd al-Rahman III, hi havia molts de problemas a Al-Andalus, com per exemple, batalles internes.

    L'any 929 Abd al-Rahman es va sentir prou fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d'Al-Andalus. D'aquesta manera va nèixer el califat de Còrdova.

    L'època del califat va ser la de màxima esplendor i major estabilitat.

    ·El califa tenia un poder absolut. Era jutge suprem i general dels exèrcits i podia nomenar i destituir tots els càrrecs públics.

    Els regnes de taifes. En menys de trenta anys Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una espècie de ciutats Estat, amb les ciutats com a centres econòmics.

    Al segle XIII els cristians varen conquerir gairebé totes les terres d'Al-Andalus.

    El regne taifa de Granada. La taifa de Granada va ser l'única que va sobreviure. La governaven soldats o reis de la dinastía nassarita.

    El regne de Granada tenia una enorme riqueza i una gran activitat econòmica.

  • L'economia i la societat andalusines

  • Les activitats econòmiques. A la ciutat s'hi intercanviaven els productes.

    Caracteristiques de l'economia andalusina:

    - La part mes important de la poblacio es dedicava a l'agricultura. Els tipus d'agricultura eren el regadiu i el conreu.

    - Al-Andalus comerciava amb el productes d'Europa, d'Àfrica i d'Orient. D'allà n'arribaven or, plata i esclaus; a canvi, exportaven productes agrícoles.

    -També crearen l'artesania.

    L'organització social.

    Els musulmans:

    · Àrabs, eren l'elit del poder politic i social.

    · Els berbers, es dedicaven al pesturatge i tenien una situació humil.

    · Els muladites, eren els hispanovisigots convertits a l'islamisme.

    No muslmans:

    · Mossàrabs, hispanovisigots que continuaren sent cristians.

    · Jueus.

    CIUTAT HISPANOMUSULMANA

    Soc. Eren els mercats de la ciutat.

    Mesquita. L'edifici més representatiu.

    Alcassaba. Servia per defensar-se dels enemics.

  • La cultura i l'art islamisme

  • L'esplendor de la cultura islamica. L'àrab va permetre que els coneixemnts es transmetessin facilment i afavorissin la integració de cultures diverses.

    Va ser una cultura variada en la qual varen destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades. També tenien uns amplis coneixements de medicina i cirurgia, i varen desenvolupar l'astronomia.

    Un art divers i homogeni.

    Caracteristiques art Islamic:

    -En l'arquitectura predominen la utilització d'arcs i cúpules. La pobresa dels materials va comportar una decoració profusa.

    -Pel que fa a les arts decoratives, destaca la ceramica. També varen tenir una gran difusió les miniaturas.

    -La mesquita es l'efifici més representatiu.