L Islam i Al Andalus

Mahoma. Islam. COnquista. Código del Islam. Califato de Córdoba. Organización Social

  • Enviado por: Dani
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

L' ISLAM I AL-ANDALUS_____________

Mahoma, profeta de l' islam

La península aràbiga és una península desèrtica. Els seus habitants tenen una religió politeista. A la Meca tenien un centre religiós.

Mahoma va néixer a la Meca a l'any 570. Es va casar amb una vídua rica. Era un home molt religiós. Un dia, l'arcàngel Gabriel li va dir a Mahoma que era el profeta d' Al·là i havia de predicar la nova religió: l' Islam.

L'hègira

Mahoma intentava dir a les persones que havien de ser monoteistes i ho repetia tantes vegades que ningú el feia cas i es van cansar fins que el van perseguir. Al 622, Mahoma va anar corrent de la Meca fins a Medina. Això era el fet anomenat Hègira.

Al 632, quan Mahoma va morir, l' islam ja havia dominat tota la península.

La religió islàmica

Els musulmans tenen l'Alcorà com a llibre sagrat. Conté les veritats que Al·là revelà a Mahoma.

L' islam no té sacerdots, però té directors d'oracions, els imams i els que interpreten els textos sagrats.

En l' islam hi ha dues brans branques:

  • Sunnisme, (90%) els que són descendents directes de Mah-oma.

  • Xiisme, (10%) que són descendents d' Alí, cosí de Mahoma.

L' islam, un codi de conducte

El califat omeia de Damasc

La conquesta dels musulmans continuava s'anava expandint per tota la mediterrània. Quan arribaren a França, els francesos els van derrotar a la batalla de Poitiers al 732.

Tot el que estava conquerit estava al poder dels Omeia. La capital era a Damasc. Els califes delegaven el seu poder en el visir i a cada territori hi havia un emir.

La consolidació de l' Islam

A partir del 750, els abbàssides van agafar el control i es convertiren en els califes. La capital era a Bagdad. Cada vegada hi havia més territori conquerit.

Però poc a poc anaven perdent el poder perquè alguns territoris es feien independents.

La integració dels pobles conquerits

La conquesta es feia per a que es practiqués la religió, però si no volien ser musulmans, no eren obligats, però pagaven imposts. Els cristians i jueus eren una minoria protegida, però també pagaven imposts.

La conquesta

A la península Ibèrica era habitada per Berbers i per visigots. Aquests ja estaven afeblits per les lluites internes i, al 711, els musulmans arribaren i, a la batalla de Guadalete, el rei visigot Roderic va morir i llavors els musulmans agafaren el control en set anys de tots la península excepte a Astúries, on eren alguns cristians refugiats.

L'emirat dependent i l'emirat independent

Quan el territori estava ja conquerit, l'anomenaren Al-Andalus i la capital era a Còrdova. Al-Andalus era dependent de Damasc, però quan els abbàssides agafaren el poder, un omeia, Abd-alRahman I va fugir (756-788) i arribà a Al-Andalus i el va fer un emirat independent.

Al segle X, hi va haver un gran creixement econòmic i cultural.

El califat de Còrdova

Al 929, Abd-alRahman III pren el poder del califat i es transformà en el califat de Còrdova. Al regne, hi ha problemes a causa de lluites internes, atacs dels regnes cristians, etc.

L'emir va controlar els cristians i a obligar-los a pagar imposts. Va posar bases militars a l'estret de Gibraltar per garantir el comerç i imposà la seva voluntat als grup socials.

A l'època del califat hi va haver una gran expansió econòmica, un comerç marítim molt actiu, i els intents d'expansió dels cristians es van acabar.

Els regnes de taifes

Al 1008, els exèrcits lluitaven entre ells perquè tots volien tenir el poder del califa i es van dividir en diversos regnes anomenats regnes de taifes. Es van formar 25, que eren una espècie de ciutats estat independents les unes de les altres.

Van conviure els regnes molt bé i amb bona economia, però no van poder frenar l'avanç de l'exèrcit cristià.

Els cristians van conquerir-ho tot al segle XIII excepte un regne, el de Granada.

El regne taifa de Granada

Aquest regne era governat per soldats o reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes del nord d'Àfrica.

La seva enorme riquesa i la seva activitat econòmica feia possible pagar imposts a Castella per la pervivència.

Les activitats econòmiques

El centre de qualsevol activitat econòmica era la ciutat.

La part més important de la població es dedicava a l'agricultura. Els musulmans posaren noves tècniques com el regadiu. També crearen una artesania florent, i es posaven a la venta als socs. El comerç era molt actiu.

Poligàmia

No musulmans

Obliga a

L' islamisme

Jueus

Mossàrabs

  • Creure en un únic Déu.

  • Resar cinc vegades al dia.

  • Dejunar en el mes del ramadà.

  • Fer almoina.

  • Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida.

Permet

Prohibeix

  • Prendre begudes alcohòliques.

  • Menjar carn de porc.

  • Practicar jocs d'atzar.

  • Vestir de manera impúdica.

Muladites

Berbers

Musulmans

L' ORGANITZACIÓ

SOCIAL

Àrabs