Karl Marx

Historia universal # Marxisme. Socialisme. Manifest comunista

  • Enviado por: Loiro
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

BIOGRAFIA PÁG 2

EL MARXISME PÁG 8

EL SOCIALISME PÁG 15

EIX CRONOLÒGIC DE KARL MARX PÁG 17

BIBLIOGRAFIA PÁG 19

VALORACIÓ PERSONAL PÁG 21

BIOGRAFIA

BIOGRAFIA

Karl Marx va néixer a la Renània prusiana, a l'antiga Alemanya Federal, a la ciutat de Trier (abans Trèves), el 5 de maig del 1818, Fou un dels set fills de l'advocat jueu Heinrich Marx i de la seva esposa holandesa Henrietta Pressburg. El pare era un home inclinat a la Ilustració i les idees moderadament lliberals, devot de Kant i de Voltaire. Per tant, Karl va tenir una infància habitual en la burgesia culta del seu temps, va assistir a l'escola i va cursar batxillerat en la seva ciutat natal. A l'octubre del 1835, amb 17 anys, s'inscriu als cursos d'humanitats de la Universitat de Bonn. Passà allà tant sols un any, en el qual va estudià grec i història i portà una gitada vida estudiantil, incloenti un duel i un dia de calabós per alcoholisme i desordres (fou l'única vegada que el fundador del comunisme científic va ser a la presó).

L'ambient universitari de Bonn era rebel i polititzat, per la qual cosa Karl se feu membre d'un cercle en el que es discutia de política i poesia, i fins i tot arribà a presidí el Club de les Tabernes, que tenia unes altres finalitats. Tot i les tantes activitats, de cop, resolt passar-se a la Universitat de Berlín, a la qual ingressa l'any següent, també en el mes d'octubre.

A Berlín s'apunta per estudiar lleis i filosofia, sense abandonar la seva inclinació per la història. Troba molt amics i una xicota, Jenny von Westphalen, jove intel·ligent i atractiva de vint-i-dos anys (quatre més que Karl Marx), pertanyent d'una família de funcionaris de recent noblesa, que van acceptar al "xicotet" jueu i intel·lectual de Jenny.

Karl, un jove hegelià

Georg W.F. Hegel acaba de morir i l'ambient universitari berlinès era fervorosament hegelià, tot i que cada grup o cenacle estudiantil (colla literària, política etc.), interpretava les idees del creador de la dialèctica a la seva manera. El jove Marx es va veure immers en aquestes discussions, que el portaren a patir una profunda depressió i el primer daltabaix de la seva fràgil salut. Com a prova del seu rigor intel·lectual, accepta incorporar-se a "una concepció que odiava" (segons carta al seu pare el novembre de 1837) i s'uneix a un grup de seguidors del jove professor Bruno Bauer, que sostenia les idees més progressistes i democràtiques de l'obra de Hegel i el qüestionament del pensament matemàtic i formal. Bauer fou expulsat de la universitat per "radical" el 1839, però els joves hegelians ja són republicans d'esquerra que utilitzen la filosofia i la dialèctica com a instrument crític de la rígida societat prusiana en la que viuen. No obstant, Marx i els seus companys eren encara idealistes i força romàntics, al confiar en que la societat canviaria gràcies al desenvolupament de la cultura i l'educació. Aquesta posició no era compartida pel periodista Adolph Rutemberg, el més íntim amic de Karl en aquesta època, el qual l'impulsava a coneixer la llòbrega realitat del obrers i els més necessitats .

A instàncies dels seus amics i de Jenny, a l'abril del 1841 presenta una brillant tesi doctoral que contrasta la filosofia de Demócrit i la d'Epicuro, incloent la després famosa frase "La crítica és també teoria" amb la qual cosa es doctora en filosofia quan encara no ha complert els vint-i-tres anys. No anirien gaire més enllà els seus aconseguiments acadèmics. A principis de l'any següent s'incorpora a una publicació fundada per les forces progressistes de Colònia, llavors capital industrial de Prúsia. Com a redactor de la Rheinische Zeitung (Gaceta de Renania), Marx pren contacte amb les realitats socials i la naturalesa cruament classista de la legislació prusiana. Anomenat altre cop director de la revista a l'octubre del 1842, les seves cròniques parlamentaries des de la "Dieta" renana denuncien a l'Estat com a guardià i vetllador dels interessos dels empresaris i expressen la seva interpretació radical del pensament hegelià, en tant que l'Estat no compleix la seva funció essencial així com realització ètica especificitat humana.

La seva labor com a periodista polític el porten a prendre coneixement dels moviment obrers a França i Anglaterra, especialment per les cròniques de Heine desde París i Lyon, i de les idees del socialisme utòpic mantingudes per Fourier, Owen, Saint-Simon i Weitlig. Des de fa un temps està fortament influenciat per al pensament de Ludwig von Feuerbach, deixeble de Hegel que elaborà el que sol resumir-se com un "humanisme ateu". Marx comença a intentar casar aquest materialisme amb la dialèctica hegeliana, sense arribar a plantejar-se encara res que pugui anomenar-se lluita de classes. Justifica en els seus articles les reivindicacions proletàries europees com a rebel·lió de "la classe que fins ara no ha posseït res", un fenomen natural i circumstancial motivat per la insensibilitat de l'estament dominant, que no compleix adequadament el seu paper rector. Fins i tot critica obertament les idees del comunisme utòpic per la seva parcialitat classista, que deixa de banda les "comprensions objectives" de la realitat. En última instància seguix defenen l'estat integral humanista de Hegel, davant "l'estat d'artesans" que, en la seva opinió, propicien els protocomunistes.

La censura prusiana pressiona seriosament contra els editors de la Rheinische Zeitung i Marx es veu obligat a dimitir. No desitja tornar a la carrera acadèmica a causa del rígid control ideològic implantat pel govern de la universitat. Després de set anys de nuviatge, es casa amb Jenny el 1844 i ambdós se sumen a la immigració popular alemanya que es dirigeix a París. Allà coneix la crema de la joventut revolucionària europea, com ara Heine, Borne, Proudhon i sobre tot, Friedruch Engels.

El manifest Comunista

Marx segueix treballant sobre la base de l' humanisme abstracte de Feuerbach, que practica a la religió i a la filosofia especulada. Per la seva part, Engels el convens de l' importància d'aprofundir els estudis econòmics. Junt amb l'hegelià Arnold Ruge edita el 1884 l'anuari Alemany- Francès, que inclou extensos articles de Marx: "la filosofia Hegeliana del dret" en el que escriu la cèlebre frase "la religió és l'opi dels pobles". També treballa en aquesta època en uns manuscrits econòmics- filosòfics que deixà en borrador i no publicà en vida.

La pressió de Prussia damunt el govern de Guizot fa que Marx hagi d'abandonar Paris. El cinc de febrer de 1845 s'instal·la a Brusel·les, on transcorrerien dos anys de fèrtil treball en col·laboració amb Engels,

El 1847 Marx arriba a Londres i contacta amb una societat secreta, la "Lliga dels Justos", integrada principalment per artesans alemanys immigrants, que li demanen que escrigui els seus estatuts. Engels els relaciona amb obrers d'esquerra anglesos i ambdós treballen des de desembre fins el Gener del 1848 en la carta de la Lliga, que es publicà com Manifest del Partit Comunista.

Marx és convidat a Paris pel govern provisional i s'oposa amb vehemència a l'expedició "alliberadora" sobre Alemanya que proposa el poeta Georg Herweg. Això li fa guanyar una gran impopularitat entre els revolucionaris, tot i que ell i Engels passen a l'abril del 1848 a Alemanya per col·laborar amb les forces democràtiques.

Marx ressuscita a Colònia la Neue Rheinische Zeitung, que tindrà una curta vida degut al contraatac repressiu del govern prussià. En el seu últim número, espectacularment imprès en tinta roja, la revista convoca tardanament a la resistència armada. Al 1849 davant el fracàs de la revolució, Marx torna a Paris d'on és novament expulsat. Passa a Londres, ciutat en la que viurà la resta dels seus dies.

La primera època a Londres és força dura per a Karl Marx, sotmès en la pobresa afectat per la seva mala salut i assetjat pel creditors. La família sobreviu sis llargs anys en dos miserables habitacions del Soho, gràcies a les ajudes que li envia Engels des de la factoria del seu pare a Manchester, on treballa com a comptable. Dos dels quatre fills de Marx moren en aquests anys de privacions i sofriments. A finals del 1851 el New York Tribune el designa corresponsal, la qual cosa alleuja la seva situació econòmica i sobretot la seva dignitat.

El 1864 es funda a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (coneguda popularment com la Internacional), els seus dirigents criden Marx per a participar i col·laborar en la redacció dels seus primers documents. Si Marx és considerat el creador del comunisme modern i la Internacional la seva primera formació concreta per als treballadors de tot el món, la veritat és que aquest no fou fundador ni líder d'aquesta, sinó solament el guia intel·lectual d'un sector de la mateixa.

El primer volum de El Capital, s'edita a Londres el 1867. Serà l'únic volum publicat en vida del seu autor (els volums II i III els donarà a conèixer Engels, respectivament, el 1885 i 1894).

Serà l'aixecament popular de Paris de 1871, conegut com la Comuna, que adoptarà El Capital com a fonament teòric, es proclamarà la primera experiència històrica de "dictadura del proletariat" i difondrà el nom de Karl Marx per tot el món.

Marx decideix retirar-se de l'activisme polític el 1873, per a dedicar-se a l'estudi i al treball teòric. Diversos autors consideren que la capacitat intel·lectual de Marx es debilità notablement en l'última dècada de la seva vida, el cert és que era un home malalt i profundament desenganyat.

Cap al 1880 amb la salut molt malmesa, es refugia definitivament en la vida casolana. I és precisament en el cercle familiar on es produiran dues desgràcies consecutives, que probablement precipitaren la seva mort. El dos de desembre de 1881 mort la seva esposa i un any més tard, l'onze de gener del 1883, la seva filla gran. Abatut, amb la ment debilitada i els pulmons seriosament afectats, Karl Marx mor o es deixa morir el catorze de març de 1883. La seva tomba en un cementiri londinenc, és fins avui meta de peregrinació de marxistes i no marxistes que veneren la importància de la seva obra i la profunda obertura intel·lectual del seu pensament.

EL MARXISME

EL MARXISME

1-LA DOCTRINA DE MARX

El marxisme és el sistema de les idees i de la doctrina de Marx. Max ha continuat i perfeccionant el tres principals corrents d'idees del segle XIX que corresponen als tres països més avançats de la humanitat: la filosofia clàssica alemanya, l'economia política clàssica anglesa i el socialisme francès, lligat a les doctrines revolucionàries franceses en general. La lògica i la unitat notables de les idees de Marx, el conjunt de les quals constitueix el materialisme i el socialisme científic contemporanis en tant que teoria i programa del moviment obrer de tots els països, ens obliguen a precedir l'exposició del contingut essencial del marxisme, la doctrina econòmica de Marx, d'una visió breu de la seva concepció general del món.

1.1-EL MATERIALISME FILOSÒFIC

Després del 1844-1845, època en què es modelaren les seves idees, Marx era ja materialista; experimentà, sobretot, la influència de Feuerbach, les úniques febleses del qual als seus ulls, es trobaven en la insuficiència de la lògica i l'amplitud del seu materialisme. Per a Marx, la importància històrica de Feuerbach, que "féu època", es basava en la seva ruptura decisiva amb l'idealisme de Hegel i en l'afirmació del materialisme. Aquest, d'ençà del segle XVIII no fou solament una lluita contra les institucions existents, al mateix temps que contra la religió i la teologia, sinó contra tota metafísica. "Per a Hegel", escrivia Marx, "el moviment del pensament, que personifica sota el nom de la idea, és el demiürg (el creador) de la realitat. Per a mi, al contrari, el moviment del pensament no és més que el reflex d'un moviment real, transportat i col·locat en el cervell de l'home. Completament d'acord amb aquesta filosofia materialista de Marx, F.Engels, exposant-la a "l'Anti-Düling" escrivia: <La unitat del món no consisteix en el seu ésser...LA unitat real del món consisteix en la seva materialitat, i aquesta es demostra... per un desenvolupament llarg i laboriós de la filosofia i de la ciència de la natura. El moviment és el mode d'existència de la matèria. Mai enlloc no hi ha hagut matèria sense moviment, i no hi pot haver moviment sense matèria. Però si després hom es pregunta què són el pensament i la consciència i d'on vénen , es troba que són productes del cervell humà, i que s'ha desenvolupat en el seu medi i amb el seu medi; d'aquí resulta naturalment que els productes del cervell humà, que en darrera instància són també productes de la natura, no estan en contradicció, sinó en conformitat amb el conjunt de la natura>.

Qualsevol altre ús de les nocions d'idealisme i de materialisme no fa més que crear confusió. Marx rebutjava categòricament no solament l'idealisme, sempre lligat d'una manera o altra a la religió, sinó que també el punt de vista, molt estès en l'actualitat , de Hume i de Kant, l'agnosticisme, el criticisme, positivisme, sota els més diferents aspectes, i considerava aquest gènere de la filosofia com a una concessió reaccionària a l'idealisme i com una manera vergonyosa d'acceptar el materialisme d'amagat, tot renegant-lo públicament.

1.2-LA DIALÈCTICA

Marx i Engels veien en la dialèctica de Hegel la doctrina més àmplia, més rica i més profunda de l'evolució, una immensa adquisició de la filosofia clàssica alemanya. Qualsevol altre enunciat del principi del desenvolupament, de l'evolució, els semblava unilateral, pobre, deformador i mutilador de la xarxa real de l'evolució en la natura i en la societat.

Segons Hegel, la filosofia dialèctica no subsisteix res de definitiu, d'absolut, de sagrat. És aquest aspecte revolucionari de la filosofia dialèctica de Hegel, que Marx adopta i desenvolupa. El materialisme dialèctic. La part que subsisteix de l'antiga filosofia és la doctrina del pensament i de les seves llei: la lògica formal i dialèctica. Ara bé, em la concepció de Marx, la dialèctica comprèn allò que avui s'anomena la teoria del coneixement o gnoseologia, que ha de considerar el seu objecte també des del punt de vista històric, estudiant i generalitzant l'origen i el desenvolupament del coneixement, del pas de la ignorància al coneixement.

1.3-LA CONCEPCIÓ MATERIALISTA DE LA HISTÒRIA

En adonar-se que l'antic materialisme era inconseqüent, incomplet i unilateral, Marx arribà a la conclusió que calia posar la ciència de la societat d'acord amb la base materialista i reconstruir aquesta ciència recolzant-se en aquesta base .Si , d'una manera general, el materialisme explica la consciència per l'ésser i no a l'inrevés, aquesta doctrina, aplicada a la societat humana, exigia que hom expliqués la consciència social per l'ésser social.

Diu Marx: "posa al descobert el mode d'acció de l'home enfront de la natura, el procés de la seva vida material, i per consegüent, l'origen de les relacions social i de les idees o concepcions intel·lectuals que en deriven" (El Capital, llibre 1)

1.4-LA LLUITA DE CLASSES

Tothom sap que, en qualsevol societat, les aspiracions d'alguns dels seus membres xoquen amb les dels altres, que la vida social és plena de contradiccions, que la història ens posa de manifest la lluita entre els pobles i entre les societats, com també dins de cada un d'aquests pobles o societats, i que ens posa de manifest, també una successió de períodes de revolució i de reacció, de pau i de guerra, d'estagnació i de progrés ràpid o de decadència. El marxisme ha ofert el fil conductor que, en aquest laberint i en aquest caos aparent, permet de descobrir l'existència de lleis: la teoria de la lluita de les classes. Només l'estudi del conjunt de les tendències de tots el membres d'una societat o d'un grup de societats permet de definir amb una precisió científica el resultat d'aquestes tendències. Ara bé, les aspiracions contradictòries neixen de la diferència de situació i de condicions de vida de les classes en que es descompon tota societat.

Diu Marx: "La història de tota societat fins als nostres dies, no ha estat més que la història de lluites de classes. Home lliure i esclau, patrici i plebeu, baró i serf, mestre i fadrí de gremi, en un mot, opressors i oprimits, en oposició constant, s'han fet la guerra sense interrupció, tan aviat oberta com dissimulada, un guerra que acabava sempre sia amb una transformació revolucionària de la societat sencera, sia per la destrucció de les dues classes en lluita......

La teoria de Marx troba la confirmació i l'aplicació més profunda, més completa i més detallada en la seva doctrina econòmica.

2-LA DOCTRINA ECONÒMICA DE MARX

Diu Marx: "L'objectiu final d'aquesta obra és de descobrir la llei econòmica del moviment de la societat moderna." És a dir, de la societat capitalista, de la societat burgesa. L'estudi de les relacions de producció d'una societat donada, històricament determinada, em llur naixement, llur desenvolupament i llur decadència, aquest é el contingut de la doctrina econòmica de Marx. Allò que domina en la societat capitalista és la producció de les mercaderies; i així, l'anàlisi de Marx també comença per l'anàlisi de la mercaderia.

2.1-EL VALOR

La mercaderia és, en primer lloc, una cosa que satisfà una necessitat qualsevol de l'home; en segon lloc, és una cosa que s'intercanvia amb una altra. La utilitat d'una cosa en fa un "valor d'ús". El valor de canvi--- o valor simplement--- és, d'entrada, la relació, la proporció, en l'intercanvi d'un cert nombre de valors d'ús d'una classe per un cert nombre de valors d'una altre classe. L'experiència quotidiana ens mostra que milions i milers de milions d'intercanvis estableixen incessantment relacions d'equivalència entre els valors d'ús més diferents i més desaparellats. ¿Què hi ha, doncs de comú, entre aquestes coses diferents, acostades contínuament les unes a les altres en un sistema determinat de relacions socials? Allò que tenen en comú és el fet de ser productes de treball. Canviant productes, els homes estableixen relacions d'equivalència entre els tipus de treball més diferents. La producció de mercaderies és un sistema de relacions socials on el diferents productors creen productes variats--- divisió social del treball--- i els fan equivalents al moment d'intercanvi. Per consegüent, allò que és comú a totes les mercaderies no é el treball concret d'un sector de producció determinat, no és un treball d'un tipus determinat, sinó el treball humà abstracte, el treball humà en general.

Diu Marx: "L'intercanvi de productes ha de tenir ja la forma de la circulació de mercaderies perquè la moneda pugui entrar en escena. Les seves funcions diferents com a simple equivalent, mitjà de circulació, mitjà de pagament, tresor, fons de reserva, etc., indiquen, així mateix, pel predomini comparatiu de l'una sobre l'altra, unes fases molt diferents de la producció social." ( El Capital llibre 1)

2.2-LA PLUS-VÀLUA

Arribats en un cert nivell del desenvolupament de la producció de mercaderies, el diner es transforma en capital. La fórmula de la circulació de les mercaderies era: M (mercaderia) - D (diner) - M (mercaderia), és a dir, venda d'una mercaderia per a comprar-ne una altra. La fórmula general de capital és en canvi, D-M-D, és a dir, una compra lper a vendre després (amb benefici). És aquest increment de valor primitu del diner posat en circulació que Marx anomena plus-vàlua. Aquest increment del diner en la circulació capitalista és un fet conegut de tothom. És precisament aquest increment que transforma el diner en capital, en tant que relació social de producció particular, històricament determinada.

La plus-vàlua és tracte d'un fenomen social, mitjà, generalitzat, i no pas d'un fenomen individual. Per aconseguir plus-vàlua "caldria que el posseïdor del diner tingués la feliç oportunitat de descobrir...en el mercat mateix, una mercaderia el valor usual de la qual posseís la virtut particular d'ésser font de valor". Bé, doncs, aquesta mercaderia existeix: és la forca de treball humana. El seu consum és el treball, i el treball crea valor.

Diu Marx: "La producció capitalista, dons, només desenvolupa la tècnica i la combinació del procés de producció social exhaurint al mateix temps les dues fonsts d'on brolla tota la riquesa: la terra i el treballador" ( El Capital, llibre I, fi del 13è capítol).

EL SOCIALISME

EL SOCIALISME

Amb tot el que acabem d'exposar, es veu que si Marx arriba a la conclusió de la transformació inevitable de la societat capitalista en societat socialista , això és a partir exclusivament i íntigrament de les lleis econòmiques del moviment de la societat moderna. La socialització del treball, que avança cada vegada més ràpidament sota mil formes diverses, i que, durant el segle que ha passat després de la mort de Marx, s'ha manifestat sobretot per l'expansió de la gran indústria, del càrtels, dels sindicats i dels trusts capitalistes, com també pel creixement immens de les proporcions i del poder del capital financer, heus ací la principal base material de l'adveniment ineluctable del socialisme. El motor intel·lectual i moral, l'agent físic d'aquesta transformació, és el proletariat contra la burgesia, que revesteix formes diverses i cada vegada més riques en contingut, esdevé inevitablement una lluita política que tendeix a la conquesta del poder polític <<dictadura del proletariat>>. La socialització de la producció no pot deixar anar a parar a la transformació dels mitjans de producció en propietat social, a l'expropiació del expropiadors.

L'augment enorme de la productivitat del treball, la reducció de la jornada de treball, la substitució de les restes, de les ruïnes de la petita producció primitiva i disseminada pel treball col·lectiu perfeccionat, aquestes son les conceqüències directes d'aquesta transformació.

EIX CRONÒLOGIC DE KARL MARX

EIX CRONOLÒGIC DE KARL MAX

1804

1808

1812

1816 Neix a Trier, Renania (1818)

1820

1824

1828

1832

1836 Crisis intelectual i adhesión al pensamiento de Hegel (1837)

1840 Es doctora en filosofia a la universitat de Berlín (1841)

1844 Es casa amb Jenny (1843)/ Coneix a Engels

1848 Publicació del Manifest comunista

1852

1856

1860

1864 Integra la Internacional

1868 Es publica el primer volum de El Capital (1867)

1872

1876

1880

  • Mor a Londres

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

Tota la informació obtinguda per a la elaboració d'aquest treball ha estat cercada en els següents llocs:

1-Enciclopèdia Catalana Salvat, editorial alvat, volum VI, pàgines consultades: 2264,2264

2-Nova enciclopèdia catalana de l'estudiant, editorial Carrogio, volum VI (història. Mitologia. Religions), pàgines consultades: 115,242

3- Grandes Biografías, de la editorial Scarow, volum II, (de la q a la Z), pàgines consuldades: 424,425,426,427

4-El llibre "Marx per Lenin", edicions Lluita, volum I, pàgines consultades: de la 19 a la 32, i de la 38 a la 51.

5- Internet, pàgina web: www. Granavenida.com/ proyectoespartaco/ biblioteca/ marx/ inex.htm.

VALORACIÓ PERSONAL

VALORACIÓ PERSONAL

En diferència del trimestre passat he pogut veure a l'hora d'escollir el personatge per fer-ne un treball, que hi havia moltes més opcions. El que vull dir és que abans costava molt escollir un personatge, i en prou feines trobaves suficient informació, en canvi, aquest cop, a part de que hi n'hi havia molts per escollir, la quantitat d'informació que trobes és major comparat amb les altres vegades.

En principi, quan vaig escollir en Karl Marx, no sabia ben bé qui era, l'únic que em sonava era el marxisme, i encara amb prou feines. Però vaig pensar que si en el meu llibre de socials hi sortia, i amb força explicació, vaig deduir que no em costaria trobar informació. O sigui, que de bon principi el vaig escollir perquè pensava que trobaria bastant matèria. I així ha sigut. I la faig constar en aquest treball d'una manera resumida, però amb els conceptes i les idees bàsiques de la vida i els fets del personatge.

Tot i que les proeses que les proeses i les gestes que ha fet en Karl Marx han sigut memorables, a mi no m'ha despertat molt l'interès en ell. Amb això no vull pas dir que hagi fet el treball sense ganes i per obligació, vull dir que em pensava que la seva vida seria més apassionat. L'únic que feia era anar a Paris, l'expulsaven, anava a Londres, tornava a Paris,...Però no tot ha hi sigut dolent, almenys no m'ho he passat malament, perquè hi ha cops que faig treballs i no m'entero "de la meitat de la missa", en canvi en aquest, a mesura que anava avançant el treball, descobria i aprenia noves coses sobre ells. M'agradaven o no, però se'm quedaven el cap i sabia el que escrivia en el treball.

I per acabar simplement vull dir, que aquest personatge el recomanaré, i que no me'n penedeixo d'haver-lo triat.

1

23

Vídeos relacionados