Karl Marx

Marxisme. Filosofia, teoría marxista. Materialisme dialèctic, històric. Producció. Capitalisme. Socialisme

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Karl Marx (1818-1883)

Friederich Engels (1820-1895)

Obres principals

1847 Misèria de la filosofia.

1859 Contribució a la Crítica de l'economia política.

1867 Vol I: El Capital (II: 1885 III: 1804).

1845 La situació de la classe treballadora a Anglaterra.

1878 Anti - Dühring.

1925 Dialèctica de la Naturalesa.

1884 L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat.

1888 Ludwij Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya.

1846 La ideologia alemanya.

1848 El manifest Comunista.

Introducció

  • Característica general

  • El marxisme és la inversió de l'idealisme (Hegel) en el materialisme (Feuerbach), la matèria un compte de la idea.

  • Segons Lenin, les “3 fonts” de l'obra de Marx són:

    • La filosofia clàssica alemanya (Hegel)

    • L'economia política anglesa (Smith, Ricardo)

    • La política revolucionaria francesa, el socialisme revolucionari francès (Saint - Siumon)

    • Dit d'una altra manera: El marxisme és el producte del treball de la dialèctica hegeliana sobre la teoria valor-treball de Ricardo + la lluita de classes (Saint-siumon)

    • Per tant el “marxisme” té 3 sentits, com a mínim:

      • Significació “econòmico - sociològica”

      • Significació “política”

      • Significació “crítico - filosòfica”

      • El marxisme també és la transformació de la dialèctica.

      • Marx no està d'acord amb el canvi proposat per Feuerbach de Hegel (El Real no és la Idea sinó l'home) ja que per a Marx només hi ha individus concrets, no l'home abstracte.

      • Segons Marx, la filosofia no s'ha de limitar a descriure la realitat sinó a canviar-la. La filosofia ha de canviar (praxis) la situació de l'home per tal de recuperar l'essència humana alienada pels objectes. Cal, doncs, una transformació social.

      • Què s'entén per “marxisme”?

      • L'obra del propi Marx

      • L'obra de Marx - Engels

      • L'escolàstica soviètica (Lenin)

      • Les altres “lectures” del marxisme “veritable”:

      • La científico -estructural de Althusser

      • L'existencialista de Sartre

      • La teoria crítica de la societat de l'Escola de Frankfurt

      • La teoria marxista

      • Contingut: La teoria marxista es defineix com contenint dues disciplines teòriques distints:

        • Una filosofia = materialisme dialèctic (Diamat)

        • I una ciència = materialisme històric

      • Estructura de la societat: la producció de béns materials i les relacions de producció construeixen l'estructura econòmica de la societat (infrastructura). Sobre aquesta base s'aixeca una superestructura ideològica - jurídica - política a la qual hi corresponen determinades formes de consciència social.

      • Dinàmica de la societat: la història de la nostra societat fins als nostres dies és la història de la lluita de classes.

      • El materialisme

      • El materialisme dialèctic (= Dialèctica de la Naturalesa)

      • Definició:

      • * Materialisme: No existeix més realitat que la matèria. El món exterior té existència pròpia, independent de qualsevol ment o esperit.

        * Dialèctic: La causa de tot el moviment de la naturalesa està en la lluita dels contraris i en la seva contradicció.

      • La matèria i les seves propietats:

      • * Definició: La matèria és l'única realitat objectiva existent a l'univers que afecta els sentits de l'home i per això la part d'entendre i conèixer.

        * Propietats: Infinitud, Eternitat, Temporalitat, Especialitzat, Profunditat, Moviment.

        * Matèria i consciència:

          • Definició: La consciència és la capacitat que posseeix l'ésser humà de comprendre (intel·ligència), estimar i decidir-se lliurement (voluntat).

          • Naturalesa de la consciència: és un producte o manifestació (fenomen) inseparable de la matèria i superior a ella.

          • Prioritat de la matèria en front de la consciència: la naturalesa, la matèria és anterior a l'ésser humà. Existeix independentment de l'home i la seva consciència.

          • Caràcter evolutiu de l'home: L'evolució de l'animal produí d'ésser humà.

          • Classes de consciència:

        <>Consciència de si mateix: coneixement propi general.

        <>Consciència psicològica: coneixement propi i aliè.

        <>Consciència de classe: coneixement dels intercanvis d'un grup social determinat.

        <>Consciència social: espècie de medi ambient ideològic(pertany a la estructura) que es forma en les comunitats humanes).

      • Lleis universals del canvi (lleis de la dialèctica materialisme):

  • Llei de la unitat i lluita de canvis.

  • Llei de la transició de la qualitat a al qualitat i viceversa.

  • Llei de la negació de la negació. (Dialèctica)

  • El materialisme històric: aplicació dels principis anteriors a la i al seu desenvolupament present com a basa l'economia.

  • Característiques generals

  • El materialisme històric és la forma cientifica de Marx i Engles sobre la formació i el desenvolupament de la societat (com s'ha format i desenvolupa).

  • La basa: la producció el treball.

  • Allò q distingeix a l'home de totes els altres espècies animal és:

    - La seva relació amb la naturalesa (diferent als animals ja q els no treballen).

    - L'acte pel qual transforma la naturalesa i gràcies a aquesta transformació es transforma ell mateix. Per tant, el treball crea l'essència de l'home. L'home és productor.

    Segons Marx: L'home no fa de treballador, sinó que és treballador.

  • La producció

  • Produir és l'activitat a través de la qual els homes creen els béns materials.

  • Aquesta activitat està condicionada per la pròpia naturalesa dels objectes que s'han de transformar.

  • Factors de la producció: (inseparables)

  • - El procés de treball: naturalesa + acció humana = transformació.

    - Les relacions de producció: caràcter social i històric del procés de treball.

  • El procés de treball i les formes productives

  • Definició: procés de treball = conjunt d'activitats que l'home realitza per a transformar els objectes naturals i així satisfer les seves necessitats.

  • Elements del procés de treball:

  • - Els objectes de treball (la “matèria”, la cosa natural)

    - Els mitjans de producció (els = eines, maquinària, ...)

    - La força del treball (l'activitat humana)

    - El producte Necessitats individual o col·letives = Valor ús.

    Si és simple mercaderia = Suprot material del Valor del canvi.

  • Les relacions de producció

  • En la producció els homes no treballen aïlladament sinó en comú.

  • Les relacions de producció depenen dels agents de producció i dels mitjans de producció.

    “Agents de producció” = conjunt d'individus que d'una forma o altra participen en el procés de producció.

  • Tipus de relacions de producció:

  • - Relacions tècniques: entre agent i mitjà.

    - Relacions socials: vincles entre els agents classes socials:

            • Propietaris dels mitjans de producció,

            • no propietaris dels mitjans de producció. (treballadors).

    Formes històriques de les relacions socials:

    - Explotador - explotat

    - Col·laboració recíproca (propietaris dels mitjans col·lectiva, no privada)

  • Modes de producció: (modes històrics)

  • - El de la comunitat primitiva (col·lectinisme primitiu).

    - L'esclavista (medis i treballadors - propietaris)

    - La feudal (medis i en part treballador) “mig lliure”

    - El capitalista (propietat privada dels medis treballador lliure. La forma del treball és l'única propietat del treballador).

    - El socialista (propietat col·lectiva “de tots” - cooperació recíproca).

  • Categories dels modes de producció: (superestructura - Infraestructura)

  • - L'estructura econòmica és la base de tot el procés de producció i està determinada per les forces de producció i les relacions tècniques i socials del treball. [Infraestructura].

    - La superestructura representa el conjunt d'idees, creences, institucions, normes, etc. ... que configura la consciència social.

    - Conclusió: El mode de producció està constituït per la síntesi de 3 estructures regionals:

    * Estructura econòmica (relacions tècniques i socials).

    * Estructura jurídico - política (normes, lleis, institucions).

    * Estructura ideològica (idees, creences, costums).

  • El mode de producció capitalista

  • El capitalisme és el mode de producció que es basa inicialment en l'economia. L'intercanvi és el fonament de la política econòmica del sistema capitalista. Fórmula: comprar per a vendre (+ car).

  • El mercat i les seves lleis:

  • Produir per vendre al mercat i comprar els productes necessaris per viure, mitjançant un equivalent. D'aquí la necessitat de trobar una mercaderia que tingui equivalència general per e les transaccions.

    Lleis:

    - Llei de l'oferta i la demanda: regulació dels preus per l'abundància o no.

    - Llei del valor: el valor en si (intrínsec) d'una mercaderia està en funció directa a la qualitat de treball humà incorporat a ella.

    La magnitud del valor d'una mercaderia depèn del temps del treball socialment necessari.* per a la seva producció.

  • La Plusvàlua, forma típica de l'economia capitalista.

  • - La Plusvàlua equival o guany o benefici (motor de l'economia capitalista)

    - Origen: El treballador produeix més del que consumeix. El treball extra origina la Plusvàlua. La forma de treball produeix la Plusvàlua.

    Plusvàlua: és el valor que crea el treballador més enllà del valor de la seva força de treball.

    Plusvàlua: Capital produït - capital consumit.

    - Conseqüència: “L'acumulació de riquesa significa igual acumulació de pobresa”.

  • Pas del capitalisme al socialisme

  • Fases del procés revolucionari:

  • Etapa democràtica: dictadura del proletariat.

  • Etapa socialista: caràcter econòmic (desenvolupament dels mitjans de producció, de la riquesa social i abolició de les classes socials).

  • Etapa comunista: culminació del procés revolucionari abolició de la propietat privada, desaparició total de les classes socials i eliminació de l'Estat com a defensor dels interessos d'una minoria (dels amos).

  • L' alienació:

    Relació subjecte - objecte [econòmica: productor - producte]

  • Des del subjecte

  • 1) Exteriorització [= ENTÄUSSERUNG]: El subjecte surt de si mateix cap a l'objecte.

    2) “no té traducció ” [= VERÄUSSERUNG]: En l'exteriorització el subjecte es desposseeix de quelcom de si mateix (la força productiva).

  • Des de l'objecte

  • 3) Alienació [= ENTFREMDUND]: Es transforma l'objectiu (q esdevé part del subjecte = l'objecte és part -pertany- al subjecte).

    S'aliena quan li pertany, quan es propietat de l'altre (aliud).

    - S'aliena el subjecte però també l'objecte.

    - L'home (productor) esdevé cosa (Ding) com el producte.

    Losificació [= VERFINGLICHUNG]

    És la situació no natural sinó històric. Cal:

    1) Estudi de l'estructura sòcio - econòmica [Teoria]

    2) La transformació política de la realitat [Praxis]

    Alienacions:

  • Econòmica (treball alienat) - Alienació del treball i del producte del treball de la vida genèrica

  • Social (classes socials)

  • Política (Estat - Societat Civil)

  • Religiosa

  • Filosófica

  • 1844 col·laboren

    Forces productives