Jurisprudència

Jurisprudència constitucional. Codi Civil. Anomenada. Equitat

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Tema 5. - La jurisprudència.

  • Els diferents sentits del terme jurisprudència. El seu significat en l'Art. 1 del Codi Civil. EL valor de la doctrina a jurisprudencial: la “complementació”.

  • La jurisprudència és la doctrina, són els criteris que s'estableixen de manera reiterada al Tribunal Suprem en les seves sentencies al interpretar la llei, la costum i els PGD. Aquesta no és font, si no que és “font” per complementar el Dret jurídic.

    La jurisprudència és el conjunt de sentències del TS per les que es revela la manera uniforme d'aplicar Dret. Aquest realitza un treball de sincronització del dret positiu i la realitat social vigent.

    En sentit ampli. El jutge examina el cas, quina llei aplicarà, de quina manera.. tot aquest raonament es font del Dret, és una sentencia i una norma aplicable. Però en el nostre sistema no és així, i com la jurisprudència no és font, cap cas anterior es pot aplicar a un nou, per això la sentència aquí no és font. Això es segueix en el dret anglosaxó (la jurisprudència com a font de Dret).

    El art. 1.6 diu que la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic. No completa però sí complementa. Aquesta es una eina. No ens podem basar en una sentencia per resoldre un cas.

    En sentit estricte, l'art. 1.6 CC. Amb la doctrina que de manera reiterada (al menys sentencia uniforme -semblant-) estableixi el TS al interpretar i aplicar les fonts de l'ordenament va a interposar la possibilitat d'un recurs de cassació. La importància és la “doctrina jurisprudencial”.

    Al procés jurispudencial s'hi pot accedir a través de jutjats de primera instància (casos civils) o bé mitjançant jutjats d'instrucció (casos penals). Ni no s'està d'acord amb la resolució s'ha de presentar un recurs a l'Audiència Provincial, aquí (en diferencia amb els anteriors jutjats en que no hi havia cap) existeixen 3 magistrats. Si tampoc s'està d'acord amb la sentència d'aquest, es pot recórrer o al TSJC (tribunal que la institució republicana ja reconeixia) o bé al TS. Les sentencies d'aquests dos organismes esmentats formen la Jurisprudència, tot i que aquesta no vincula ni al propi TS que la ha creat ni tampoc els tribunals inferiors.

  • L'anomenada “jurisprudència constitucional”.

  • El tribunal constitucional diu com s'han d'interpretar els articles de la Constitució, i basant-se en aquesta, dicta resolucions i sentències.

    Afecta a 2 tipus de plantejaments:

    • Les normes: Es pot plantejar davant d'aquest tribunal les normes que son contraries a les establertes a la Constitució perquè aquest tribunal, amb la sentència, decideixi la inconstitucionalitat o no d'una norma o una llei.

    • Drets fonamentals: L'Objectiu primari de les sentencies d'aquest tribunal és protegir i respectar el contingut dels drets fonamentals. Quan una persona considera que se li ha vulnerat un dret fonamental pot acudir al Tribunal Constitucional amb un recurs d'empara.

  • Les sentències dels Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes.

  • L'Equitat: La seva relació amb l'art. 1.7 del Codi Civil.

  • La equitat no és font del Dret, així ho estableix l'art. 3.2 CC.

    L'Equitat és una concessió discrecional que se li dona al jutge perquè pugui valorar en criteris extrajurídics la repercussió que te la norma quan l'aplica en un cas concret. Representa la moderació de la rigidesa del precepte.

    Es pot valorar el conjunt de circumstàncies. L'Equitat és una facultat discrecional que en alguns casos se li concedeix al jutge per flexibilitzar la norma a una conducta més o menys positiva. (Art. 1154 CC)

    La E és el que és just. La llei permet al jutge arribar a una solució justa. La Equitat haurà de basar-se en l'aplicació de les normes. Desenvolupa un segon paper. La E és la idea de justícia aplicada a un cas concret.

    FUNCIONS

    En ocasions la pròpia llei permet resoldre casos només amb l'Equitat. Fins i tot en casos forma part de la pròpia llei. Pot funcionar com:

    a) Elements constitutius normes. Quan la llei es remet a Equitat:

    De forma expressa. Art. 1154, 1690, 145, 147, 155 CC

    De forma indirecta amb conceptes jurídics indeterminats. Art. 48 de justa causa, 398 CC. El jutge farà el que correspongui, el que consideri just o Equitatiu.

    De forma genèrica, reconeixent al jutge un marge de llibertat. 1103 CC (incompliment de contractes).

    b) Element inspirador directe i exclusiu de solucions. (Quan algun assumpte es resolgui directament mitjançant un procediment anomenat arbitratge).

    Arbitratge (de E). Procediment alternatiu que l'ordenament ofereix als particulars. Aquesta llei admet 2 tipus:

    De Dret. La persona resol el caso igual que un jutge.

    De Equitat. La persona no necessita ser de Dret, ho resoldrà amb base a E. És neutral. Aquesta és una decisió per tots (laude arbitral. És executable per via judicial. L'ordenament ho afirma)

    c) Element d'individualització de la norma. Hi ha una norma i la solució a la que s'arriba és diferent.

    d) Element d'integració de l'ordenament. Ajuda a saber la norma corresponent en cada cas. La E pot servir per descobrir un PGD.