Juego de balonvolea

Deporte de pelota. Voleibol. Evolución. Historia. Reglamento # Reglament. Joc de pilota. Esport. Difusió

  • Enviado por: Alba
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

Introducció

L´origen del Voleibol.

El Voleibol,com a joc va néixer al 1895, creat per William George Morgan, professor d´Educació Física a l´Y.M.C.A.(Young Men´s Chistian Association) de Holyoke (Massachusetts).

Els fins que el seu creador perseguia amb la creació d´un nou joc eren de distinta naturalesa:

-Per una part, es buscava un joc que és pogués practicar en un espai reduït.

-D´altra banda, que els seus moviments fossin suaus i complerts.

-També, que no existissin contactes violents,

-I finalment, es pretenia trobar un joc que servís per un costat, d´entreteniment per als jugadors de bàsquet i atletes en els seus períodes de descans i, per l´altre, d´activitat recreativa per a futurs homes de negocis, no adaptats als esports existents fins al moment.

El seu nom original fou el de mintonetti o minonette, pre, com ja hem vist del joc italià.En un principi el seu grau de difusió no fou molt important, fins que un any després de la seva creació Alfred T. Halstead professor de l´Y.M.C.A. a Springfield suggerí un canvi de nom:Volley-ball, que traduït literalment vol dir pilota volant o la antiga denominació espanyola“Balonvolea”, nom que recull la idea central de l´esport, mantenir la pilota enlairaida dins el propi terreny de joc i a la vegada intentar que la pilota toqui el terra de l´equip adversari.Aquest canvi de denominació fou el punt de partida per a una gran difusió.H.Baacke (1989) afirma“El voleibol es convertí en un esport popular en tots els Estats Units...L´associació Cristiana de Joves (Y.M.C.A.) tingué una importància central en la difusió d´aquest nou esport.”

Difusió del Voleibol.

El Voleibol va començar a finals del segle passat i des de Massachusetts, una expansió que l´ha dut a tenir, a l´actualitat, 210 països afiliats a la Federació Internacional de Voleibol.Com hem pogut veure l´Y.M.C.A., fou un focus d´expansió, a aquest motor de propagació de l´esport hi col·laboraren també de forma important, els soldats americans, que participaren en conflictes bèlics a finals del segle passat i inicis d´aquest.

Així el voleibol, ja estava fora de les fronteres americanes a començament de segle (el Canadà, l´Índia), i acte seguit, a tota la resta del continent americà i asiàtic.

A Europa arribà primerament gràcies a l´Y.M.C.A.(1914), malgrat que la seva complerta difusió arriba amb la primera guerra mundial, a França(1917), a Itàlia(1918), i després del conflicte bèlic continuà la seva extensió en tot el continent Europeu.A Espanya, la primera constància del joc es troba als voltants dels anys 1920, amb la pràctica damunt de les platges catalanes situades prop de la ciutat de Barcelona(Montgat, la Barceloneta, etc.).Segons la F.I.VB.arribà a l´estat espanyol al 1924.

Posteriorment es té coneixement de la seva difusió en els països del nord de l´Àfrica(1923).Producte de la seva ràpida expansió es cearen normes diferents en distints països.

Voleibol avui i perspectives de futur.

A nivell internacional, el voleibol, està dins de l´èlite esportiva, la F.I.VB.té actualment 210 federacions afiliades, i és capdavantera amb nombre de països afiliats.En el plànol competitiu existeixen multitud de competicions del més alt nivell.A nivell estatal. El Voleibol va aconseguir un gran èxit a l´Olimpíada de Barcelona, no tan sols a nivell esportiu, sinó fins i tot a nivell social, donat el ressò que aquell èxit va tenir dins la societat.La selecció espanyola ha pres part a l´any 1995 per primera vegada dins la lliga mundial, torneig que li ha permès enfrontar-se a les millors seleccions nacionals amb un notable rendiment.

En referència al joc, les normes que regulen aquest van canviant periòdicament intentant trobar una dinàmica amb major continuïtat, aquests deixen una perspectiva de futur oberta a nous canvis en el joc.

Tècnica

· Cop de dits/cop d´avantbraç/saque de sota o de seguretat

· Saque de tennis/el remat

Cop de dits

La col·locació del cos és;els genolls han d´estar flexionats,el cos inclinat cap endavant,els braços per sobre del cap i els colzes separats, els dits;els polzes s´estan mirant, els altres dits estirats i separats i les mans han d´estar davant i per sobre del cap.

La zona de contacte seran els dits i una mica el palmell de la mà.

L´impuls per a realitzar el toc de dits és del d´estirar els braços i les cames alhora de realitzar-lo.

Cop d´avatbraç

La col·locació del cos en el cop d´avantbraç és la d´un peu avantçat, les cames més flexionades que en el cop de dits, el cos inclinat cap endavant i els braços per sota del cap i tocant-se, la col·locació de les mans serà la d´una sobre l´altra i els dits estaràs creuats.

La zona de contacte és la del terç inferior de l´avantbraç.

I l´impuls és donará amb les cames i una mica, peró amb suavitat dels braços.

Saque de sota o de seguretat

La col·locació del cos serà la del peu esquerra avançat, amb la pilota a la mà esquerra, braç dret cap endavant i una passa amb el peu dret(endavant).

La zona de contacte en aquest tipus de saque és la dels palmells i els dits.

I l´impuls el prenem del braç que copeja la pilota

Saque de tennis/el remat

La posició fonamental adoptada per a realitzar aquesta acció consisteix en:

-Puntes dels peus orientats en la direcció on volem dirigir la pilota, el peu corresponent al braç no executor una mica més avançat i ambdós separats entre si, una distància igual a l´amplada de les espatlles.El pes del cos repartit per igual en les dues cames.

-El tronc recte i les espatlles, pràcticament, paral·leles a la xarxa.El braç no executor sosté la pilota a l´alçada del maluc i davant del braç executor, aquest ja queda armat, és a dir,el colze més alt que la mà i l´avantbraç per darrera del cap.La mà en forma de cullera, per a adaptar-se a la superfície de la pilota en el contacte.

L´acció principal:

La pilota llançada s´eleva 1m.-1.5m.per damunt del cap i davant del braç executor.En aquest moment es carrega tot el pes del cos damunt la cama corresponent al braç no executor,Simultàniament dóna una lleugera rotació de les espatlles, quedant l´executora més endarrerida, i una extensió del tronc.

Juntament amb l´extensió del braç executor realitzada per damunt del cap(Fig.41)es cerca la pilota en el punt més alt i lleugerament per davant del jugador.

En el mateix moment del contacte hi ha un canvi de pes, i es carrega tot a la cama més avançada.(Fig.42)

El canell es flexiona intentant donar a la pilota un efecte cap endavant, nomenat, top spin.Les zones de contacte són una vegada més la zona posterior de la pilota i la mà rígida i en forma de cullera.(Fig.43)

Moviments posteriors a l´acció principal

Seguint el moviment, la mateixa inèrcia fa que el braç executor segueixi cap endavant i pel mateix motiu el jugador dóna una passa cap endavant que el portarà dins el terreny de joc.(Fig. 44, 45)

El remat

El remat és l´acció tècnico-tàctica individual amb la qual és més fàcil aconseguir l´objectiu del joc, el gest tècnic més eficaç per a culminar el joc d´atac;així, doncs, tot el joc anterior va destinat cap a la construcció de les millors circumstàncies perquè l´atacant pugui realitzar un bon remat.Segons A.Selinger i J.Ackerman(1986)amb aquesta acciós´aconsegueixen el 60% dels punts i el 90% dels intercanvis de servei.

Aquesta acció consisteix en un colpeig a la pilota per damunt de la xarxa amb una sola mà, donant-li una trajectòria descendent a una velocitat elevada.

En referència a la classificació d´aquest element tècnico-tàctic, cal dir que existeixen múltiples tipus de remat.Es pot establir una classificació dels distints remats a partir de cadascuna de les fases de les quals el remat es composa:

  • En funció de la cursa, de la seva magnitud i la seva direcció

  • En funció de la batuda:batuda 2 peus, 1 peu, doble batuda...

  • En funció de la suspensió:amb o sense gir de les espatlles.

  • En funció de l´armat:tennis o de ganxo.

  • En funció del colpeix:Part postero-superior o part superior i lateral de la pilota.

  • En funció de la trajectòria:diagonal curta,diagonal llarga,línia,fons del camp,block-out.

    Tàctica

    ·General

    ·2 sistemes d´Atac, i 2 sistemes de defensa.

    General

    Atac

    1.Saque (1r. Element d´atac)

    2.Cop d´avatbraç

    3.Cop de dits

    4.Remat

    Sistemes d´atac

    El 6-2

    El 6-2 es un atac amb col·locador en la part posterior de la pista compost per tres rematadors.Els sis jugadors son rematadors, i dos d´aquests estan alhora designats per col·locar quan es troben en la part posterior de la pista.En l´atac 6-2, el col·locador es mou en la direcció de la seva posició de col·locació després de que la pilota s´hagi contactat en el serve.Els pases deuen realitzar-se cap al col·locador just a la dreta de la posició frontal central.

    La major ventatge d´aquest sistema es el potencial d´opcions d´atac.Permet de realitzar combinacions al entrenador i al col·locador.L´especialització del rematador pot donar lloc a una diferència tremenda en l´efectivitat de l´atac, i l´entrenador pot treure ventatge de les habilitats específiques per al remat de cada jugador.Es fa necesària una millor comunicació donats els moviments més complicats dels rematadors, i i aixó comporta la millora de la cohesió de l´equip.Els bloquejadors tenen que vigilar a tres rematadors en lloc de a dos, amb lo qual es poden obtindre situacions d´atac favorables.

    Quan es dirigeix un atac 6-2, quatre jugadors están en la part frontal de la pista, i aixó pot crear confusió, especialment en desempats i jugades de transició.Els receptors deuen de ser capacos de passar amb presició la pilota al col·locador.Un atac amb tres remata- dors obliga al col·locador a pendre més decisions, i en les col·locacions rápides es dona un major probabilitat d´error en les mateixes.Per el següent, es deu dedicar més temps al entrenament dels col·locadors.El col·locador ja no pot saltar i rematar o copejar débilment la pilota per sobre de la red, ja que aixó constituiría una violació del reglament per part del rematador.El col·locador deu apendre a efectuar bones col·locacions a partir de mals passes.Així mateix, la cobertura del rematador es per lo general més débil en un atac ràpid, posats que els jugadors no tenen temps d´arribar a les seves posicions ideals de cobertura.

    El 5-1

    El 5-1 es fundamentalment una combinació dels atacs 4-2 i 6-2.En aquest atac hi ha cinc rematadors i un col·locador.Quan el col·locador està en la part posterior de la pista, es dirigeix un atac amb tres rematadors.Quan el col·locador està a la part de davant de la pista, l´atac es porta a terme amb dos rematadors.Els equips d´ensenyança secundaria utilitzen per lo general un atac mig(Costat dret 4-2)quan el col·locador está en la part frontal de la pista, peró pot emplear-se també un atac 4-2 normal amb el col·locador, efectuant la colocació des d´en mig.Moltes de les avantatges y desventatges d´aquest atac són molt semblants a les dels atacs 4-2 i 6-2, peró hi ha alguns pros i contres que són específics del sistema 5-1.Al basar-se en un col·locador li donará a aquest una oportunitat molt major de desarrollar técniques de col·locació tan en els entrenaments com en la competició real.Els rematadors s´adapten a un col·locador, i existeix menys confusió sobre qui deu col·locar la pilota en transició.Els problemes apareixen quan el col·locador no estar ni mental ni fisicament preparat per a jugar.Substituir el col·locador en aquest tipus d´atac de 5-1 pot ser un ajustament molt dificil de realitzar en el equip.Al mateix temps, la majoría dels col·locadors 5-1 son més baixets que la major part dels rematadors del equip.Si el col·locador no es un rematador i bloquejador fort, els oponents, sens dubte algun,. traurán profit d´aquesta debilitat.

    A nivell internacional, el sistema 5-1 es utilitazat per la majoría dels millors equips femenins, inclós el USA.Aquest equips emplean el 5-1;entrenar a dos col·locadors per aquest tipus d´atac tan altament sofisticat resulta massa difícil per a ells.Inclús amb col·locadors de gran talent i d´igual habilitat, es molt poc provable que dos col·locadors que deuen de compartir les obligacions de la col·locació al 50%puguin desarrollar les mateixes capacitats que un sol col·locador que tingui la responsabilitat de les colocacions de tot el sistema.Per tant si es disposa d´un col·locador les habilitats les cuals siguin molt majors que les d´altres i que tengui el temperament i la resistència necessàries per a fer el treball, aquest sistema tindrà el potencial necessari per a ser extremadament efectiu.

    Defensa

    1.Bloqueig (1 o 2) R+++ Remat molt bo

    2.Línia

    3.Mig

    4.Deixades

    Sistemes de defensa

    Defensa des de la posició

    Per a poder defensar des d´un posició equilibrada hauren d´exigir als defensors que es desplacin ràpidament i facin el contacte amb la pilota amb els dos peus recolzats al terra.Aquesta posició sempre serà més favorable per a obtenir un bon control del mòbil que les cituacions de desequilibri corporal pròpies de les defenses acrobàtiques.

    Defensa amb passada dits

    Perseguint aquest objectiu de tenir el màxim control sobre l´implement del joc no podem oblidar que aquella tècnica que ens ofereix més domini del mòbil és la passada de dits;així, doncs totes aquelles pilotes que siguin atacades a baixa velocitat, les anomenades pilotes fàcils, seran defensades amb aquesta darrera acció tècnico-tàctica.

    Defensa amb passada d´avant-braç

    A partir de la posició i actitud que comentàvem anteriorment, el jugador entra en contacte amb la pilota amb un moviment d´extenció de cames, que es veurà modificat en funció de la velocitat de la pilota defensada.La diferència fonamental que es pot trobar respecte de la mà baixa ja coneguda se centra en el moviment que realitzen les cames i els braços.Aquests el que han de fer en la majoria d'ocasions és amortir la gran velocitat que duu la pilota i ho poden fer , com es va veure en el tema de les passades, de dues maneres:

    -Els braços es duen totalment estesos, els moviments és pràcticament nul, i és un rebot de la pilota damunt dels nostres avant-braços.

    -Les extremitats superiors realitzen un moviment d´aproximació cap al cos, mitjançant una flexió de colzes, apropant-los a l´estòmac, o bé, mitjançant un descens complert dels braços per mitjà d´un moviment de les espatlles.

    En ambdós casos el que volem aconseguir és que la pilota pugi cap a la vertical i quedi controlada dins del nostre propi espai per a continuar amb el joc.

    Reglament

    L´espai

    Com a característiques generals del terreny i de l´espai on es desenvolupa el voleibol cal destacar:

    -El terreny és un rectangle de 18m.x 9m., que ha d´estar envoltat per una superfície de 3m. lliure de tot obstacle.

    -La superfície del terreny ha de ser horitzontal i uniforme, de color clar, brillant i també uniforme, en cap cas pot ser una superfície rugosa, ni excessivament lliscant.

    -L´espai està delimitat i alhora seleccionat en zones per les líniees, totes elles d´un gruix de cinc centímetres i sempre marcades dins la zona que delimiten, aquestes poden ser:

    -Línies límits, aquestes són les línies laterals i de fons, delimitant el terreny de joc

    de la zona lliure que l´envolta.

    -Línia central, marcada tot just sota de la xarxa, divideix el terreny de joc en dos

    meitats iguals, dos quadrats de 9m.x 9m. on cadascun dels equips ha de desenvo-

    lupar el seu joc.

    -Línia d´atac, situada a 3m. de la línia central delimita la zona del davant de la zo-

    na del darrera.

    -Línies de servei, situada cadascuna d´elles a la peolongació de les línies laterals

    del camp, es troben separades de la línia de fons 20cm.,i tenen una llargada de

    15 cm., aquesta zona de servei es veu prolongada cap endarrera fins al límit de la

    instal·lació.

    Rotació i posicions

    Els jugadors en el voleibol en el moment que la pilota és posada en joc, a més a més d´estar dins del camp han de trobar-se en unes posicions determinades en relació als seus companys.D´una banda entre els jugadors de la zona del davant, el de la zona III, sempre ha d´estar entre la zona II i zona IV, de la mateixa manera que el jugador de zona VI sempre ha de trobar-se entre el jugador de la zona I i zona V.Per altre costat sempre els jugadors de les zones del davant han d´estar més a prop de la línia central que el seu parell corresponent de la zona del darrera, així doncs, el de la zona II ha d´estar més prop de la línia central que el seu parell corresponent de la zona del darrera, així doncs, el de la zona II ha d´estar més avançat que el de zona I, el de zona III més avançat que el de zona VI i el de zona IV més avançat que el de zona V.

    Alhora de treure, sempre és treu desde la zona I.

    La xarxa i els pals.

    Respecte del material que permet delimitar l´espai vertical cal destacar que està formada per una xarxa negra d´1m. d´amplada per 9.50m. de llargada, que mitjançant un cable en la part superior, i una corda en la part inferior està subjectada a uns postes que han d´estar situats a una distància superiors als 50cm. de la línia lateral.

    En els laterals d´aquestes hi ha unes vetes blanques separades 9cm.,coincidint amb les línies laterals, a l´exterior d´aquestes hi ha unes antenes o varilles, que sobresurten 80cm. per damunt de la xarxa, delimitant l´espai de pas de la pilota d´un a altre camp.

    L´alçada de la xarxa és variable en funció de la categoria dels jugadors;

    CATEGORIA SEXE

    MASCULINA

    FEMENINA

    JUVENILS/SÈNIORS

    2,43 m.

    2,24 m.

    CADET

    2,37 m.

    2,18 m.

    INFANTIL

    2,24 m.

    2,10 m.

    ALEVI

    2,10 m.

    2,10 m.

    BENJAMÍ

    2,00 m.

    2.00 m.

    La pilota

    Les característiques que requereix tenir l´implement amb el qual es desenvolupa el joc, són les següents:

    -La seva composició consisteix en una càmara a l´interior, recoberta aquesta d´un cuir flexible.

    -La seva forma és esfèrica, amb una circumferència entre els 65 cm.-67 cm.

    -El seu color ha de ser uniforme i clar.

    -El pes pot variar entre els 260gr.-280gr.

    -I ha de tenir una pressió interior entre 0,40-0,45 kg/cm quadrat.

    La puntuació

    L´anotació de punts únicament la pot dur a terme l´equip que estava en possessió del servei, en guanyar la jugada.En canvi, si guanya l´intercanvi aquell equip que no posseïa el servei, aquest realitza una rotació i passa a tenir el servei en el seu poder, el que li donarà dret a puntuar a partir d´aquest moment.

    El set o joc, el guanya aquell equip que aconsegueix 15 punts amb dos de diferència com a mínim(15-13), si aquesta circumstància no és dóna el set continua disputant-se fins a aconseguir els dos punts de diferència (16-14, 17-15), però en cas d´arribar a empat a 16 en els quatre primers sets, qui faci el punt 17 guanya el set.No així en el cinquè set, on es donen dues diferències fonamentals:

    -No existeix puntuació límit en el punt 17, sinó que sempre han d´existir dos punts

    de diferència perquè finalitzi el set.

    -Tot intercanvi guanyat és punt, independentment de haver posat la pilota en joc o

    no, sistema conegut com mort sobtada, acció-punt o tie-break.

    Per a guanyar un partit, l´equip ha d´anotar-se tres sets, en cas de disputar-se el cinquè set es jugarà amb les diferències del sistema de puntuació.

    Nombre de tocs

    El reglament especifíca que la pilota ha de ser copejada, sense ser agafat(retingut, aixecat,empès,acompanyat,llançat-exepte en jugades defensives-.)Qualifica tot contacte amb la pilota com un rebot.

    Les faltes que es poden donar quan s´entra en contacte amb la pilota són les següents:

  • Quatre tocs, realitzar quatre tocs a la pilota abans de reenviar-la al camp contrari.

  • Toc ajudat, quan es realitza el contacte, el jugador es recolza en un company o estructura.

  • Pilota detinguda o retenció, no copejar a la pilota de forma clara, a partir de les noves modificacions del reglament(1994) aquesta acció en situacions defensives, no serà sancionada.

  • Doble cop, es presenta quan un jugador entra en contacte dos cops consecutius amb la pilota.

  • En aquesta norma hi ha quatre exepcions:

    1.Durant el bloqueig

    2.Després d´executat aquest, el mateix jugador dóna el següent cop a la pilota

    3.En el primer contacte d´equip, la pilota pot fer contactes consecutius amb distintes parts del cos, sempre que sigui dins la mateixa acció.

    4.Situacions on el jugador es troba en una posició dificultosa.

    Els jutges

    Un partit es dirigit per un àrbitre, un jutge auxiliar, un anotador i dos o quatre jutges de línia.

    L´àrbitre és el responsable del correcte desarrollament del partit.Amb el soroll del xiulet, l'àrbitre inicia la jugada i l´inici del saque.

    El jutge és el segon en autoritat després de l'àrbitre, el jutge deu situar-se en la banda oposada de la pista i mirant a l´àrbitre.Al igual que l'àrbitre el jutge auxiliar té moltes responsabilitats

    L'anotador no té un control de primera màdel partit.L'anotador pot interrompre el joc per un problema de rotació o de punts, peró ho ha de fer a través de l´àrbitre.

    Nomenclatura i simbologia

    Competicions

    La primera competicióinternacional es disputà entre dos països asiàtics, Xina-Filipines, al 1913.

    Els seus inicis dins la competició olímpica foren poc esperançadors,la ja coneguda Y.M.C.A.intentà sense aconseguir-ho, que el voleibol fos per primer cop olímpic a l´Olimpíada de Paris(1924).Un segon intent per a entrar dins del programa olímpic fou realitzat abans de disputar-se l´Olimpíada de Berlín(1936), però de nou no s´aconseguí l´objectiu; en aquest darrer cas, l´intent fou realitzatdes de la Federació Internacional de Hàndbol, on és creà una comissió específica de Voleibol;era l´any 1934.

    A l´any 1947 fou fundada la Federací Internacional de Voleibol, i a l´any següent, pro-mogut per aquesta, tercer intent per a assolir el reconeixement d´esport olímpic, però el C.O.I. va donar la negativa per resposta, de la mateixa manera que en intents anteriors.

    Després de la fundació de la F.I.VB., s´iniciaren les competicions internacionals de forma regular, a l'any 1948, es disputà el primer Campionat d´Europa Masculí a Itàlia, guanyatper Txecoslovàquia.L' any següent se celebrà l'anomenat campionat en categoria femenina, i el primer Campionat del Món Masculí a la ja extingida Txecoslo- vàquia, en ambdós campionats guanyaren els equips de la també desapareguda U.R.S.S.

    Durant l´any 1954, la Federació Espanyola de Balonvolea(Així es coneixia inicialment fins que al 1968 es va canviar de nom) s´integrà dins de la Federació Internacional de Voleibol.

    A l'any 1960,el voleibol masculí és esport de demostració a l´Olimpíada celebrada aquest any, i entra a formar part com a esport de ple dret a l´Olimpíada de Tokyo, al 1964, tant en categoria masculina com femenina.

    A finals de la dècada dels 80, el Voleibol entra dins una etapa on el màrketing pren màxima importància i apareixen noves competicions de màxim nivell internacional:

    -1988, Torneig dels quatre millors, disputat després de cada Campionat del Mon o J.J.O.O.,amb els tres millors classificats de cada competició i el Japó, país organitzador.

    -1989, la 1ª Copa del Mon per a clubs, guanyada pel club Italià, i la World Gala, partit entre el campió olímpic i una selecció mundial.

    -1990, World League, lliga mundial amb la participació de les millors seleccions nacionals, disputat a Osaka(Japó).

    -1993,Grand Prix o Copa de Campions on hi participen els guanyadors de les Confederacions, també celebrat a Osaka(Japó).

    En aquest mateix any, es fa conèixer que el volei-Platja entrarà aformar part també del programa Olímpic, i és esport d´exhibició a l´Olimpíada d´Atlanta(1996).

    En resum

    El Voleibol és un dels esports col·lectius més importants en les olimpíades.

    El campiont del món o mundial es celebra cada quatre anys.

    La World League o lliga mundial, es celebra cada 2 anys.Hi participen els 8 països més importants més 2 convidats.En la darrera lliga mundial, un dels equips convidats va ser Espanya.El guanyador va ser la selecció del Brasil (Cat.masculina).La F.I.VB. (Federació Internacional de Voleibol) destina un pressupost molt alt per a la lliga mundial i otorga molts premis economicament ben dotats.

    En el Voleibol Femení hi ha les mateixes competicions.

    En la darrera Lliga Mundial havia estat escollit com a millor jugador del món l´espanyol Rafa Pascual.

    Fotografia de Rafa Pascual, escollit millor jugador de Voleibol en la passada Lliga Mundial.

    El Voleibol é l´esport que es practica a més països del món i per tant, un dels esports més importants a nivell mundial

    Conclusions

    Fer aquest treball m´ha servit de molt, primer a demès de buscar la informació, he aprés a navegar per internet, cosa que no sabia, i a buscar i mirar millor les pàgines webs que hi ha en la red.

    El Voleibol com a esport per practicar en la platja, volei-platja ,crec que està bé, almenys a mi no m´agradava molt peró ara li estic agafant el puntet.Fins ara no en sabia gens ni mica, peró ara que ja “domino” alguna que altra tècnica, la puc posar en pràctica.

    El que m´ha sobtat molt ha sigut les competicions a nivell Mundial, Olímpiques...jo en deconeixia moltes d´aquestes competicions, per exemple jo vaig estar veient els Jocs Olímpics d´Atlanta 96'(Almenys els més recents i dels que més m´en recordo)i no recordo haber vist i/o sentir parlar del Voleibol.

    Resumint; fent el treball he aprés vàries coses que desconeixia sobre el Voleibol, l'únic que teniem molts treballs per a fer i als alumnes sens ha acumulat la feina.