Juan March Ordinas

En Verga. Mercaderes mediterráneos. Banca March. Fundación # Empresari catalá. Project empresarial i bancari

  • Enviado por: Pakito
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

JUAN MARCH ORDINAS

INDEX

Biografia ………………………………………………………. 3ra pàgina

Descripció de l'época …………………………………………. 5ta pàgina

Obra del J. March ……………………………………………... 6ta pàgina

Conceptes principals ………………………………………….. 7na pàgina

Comentari ……………………………………………………... 8na pàgina

2

BIOGRAFIA

En Joan March Ordinas, més conegut com “en Verga”, va néixer l'any 1884 a Santa Margalida (Mallorca). Era fill d'un mercader d'aquest mateix poble, on começà a fer feina en el negoci familiar. Als 15 anys l'expulsaren del col·legi on anava.

En March no era una persona mot culta, però si poseïa una gran intel·ligència. Tenia molt bons ulls pels negocis. S'arriscava bastant però sabia aturar-se a temps, i quasi sempre sortia guanyador. No tenia cap ideologia política definida. Era un home de sombres. Ell “comprava el silenci de les persones”.Es pot dir que era un capitalista aventurer.

Es casà amb Leonor Servera, filla d'una família molt important del mateix poble. Varen tenir dos fills: en Joan i en Bartomeu. Al 1957 la seva esposa Leonor mor.

El fill del seu soci va morir assesinat a València. Es creu que Juan va ordenar matar-lo Però s'en va sortir, ja que el cas es va tancar per falta de proves. Tot això perqué les males llengües deïen que entre aquest jove i Leonor (esposa de Juan March), hi havia una relació sentimental.

El seu soci J. Garau, juntament amb el seu fill, varen ser acusats de colaborar amb els alemanys. S'els va fer un consell de guerra i foren declarats inocents. Es va dir que tot havia estat una conspiració de J. March. Arrel d'aquests fets les dues families es declararen la guerra.

Va participar en l'electrificació de Mallorca amb GESA.(General elèctrica sociedad anònima).

L'any 1923 fou diputat per les corts de Mardid.

Les acitvitas il·legals de March, arribaren al senat. El senador M. Allende deïa que Juan March no robava per donar-ho als pobres, sinó per altres interressos. Poc després j. March s'ananigué a viure a Madrid.

L'any 1927 consegueix el monopoli del tabac a ceuta i a Melilla. Sol·licita també la concesió del monopoli a Espanya. Però no ho aconseguí.

Al 1931 va haver de respondre davant la república, per problemes administratius.

Va haver de ingressar a la pressó per aquests tipus de problemes, encara que això no li impedia dirigir els seus negocis.

Al desembre de 1933 es va escapar de la pressó on esteïa, aquell dia havia rebut 15 visitants per acabar d'arreglar alguns assumptes pendents, i sobornà tots els guàrdies de la pressó. Fugí d'Espanya i això provocà un gran conflicte polític.

Es refugià a Gibraltar, i d'allà s'enanà amb vaixell i tranvia fins arribar a Paris.

Fora d'Espanya, March acusà a tots els qui l'havien acusat abans de soborn i prevaricació. March els acusà per l'utilització dels béns púbics a favor seu. 17 dies després de la seva escapada, era anomenat novament diputat a corts, i els seus càrrecs contra ell foren retirats i aixì ell pogué tornar a Espanya.

3

En acabà la segona guerra mundial, J. March sinstalà a Ginebra.

En aquells moments era propietari de:

1- Transmediterrània

2-Porto Pí (antic complexa industrial)

3-Premsa, com “El Dia” o “Lliberals Mallorquins”

Els pensaments que els aliats tenien sobre March eren: que els era útil, “tu em dones i jo et donu”.

El deu de Març de 1962, després de sufrir un accident de tràfic a Madrid, va morir Juan March a l'edat dels 81 anys. Dos dies després es va instal·lar la capella ardent al Palau March de Palma. El solemne funeral, es va celebrar a la catedral. Fou enterrat al panteó familiar on també reposa Leonor, la seva exesposa.

Segons el “New Yorker”, Juan March era el setè home més ric de tot el món quan va morir.

Actualment, la familia ja no és la primera fortuna d'Espanya, però a sabut invertir i participar activament en la vida emprasarial espanyola, per el que figura en la llista dels més rics del món que elabora cada any el seminari Forbes, que estima el seu patrimoni en uns 1.600 millons de dólars. El nom “March” ja a quedat al marge de les crisis financeres d'aquests anys que, desde els principis fins la primera meitat del segle XX, afectaren a bona part de la banca mundial.

4

DESCRIPCIÓ DE L'ÈPOCA

L'any 1915, a Europa esteïa en guerra i Espanya era neutral. Es diu que a Mallorca hi ha una cova anomanada March, que era el lloc on els submarins alemanys repostaven fuel, aliments i armes. És a dir, que suposadament en March prestava ajuda als alemanys.

Peró en el Maig d'aquest mateix any els anglesos varen fer una proposta a J. March, i que aquest acceptà. Els anglesos que li havien requisat uns quants vaixells, els hi varen tornar i així ell pogué seguir amb el contrabant. A canvï de que els informes dels amegatalls dels alemanys.

Al 1936, va recolçar l'alçament militar de Franco. Li concedi crèdits a través de bancs de per tot arreu d'Europa com a Lisboa, Londres o Roma.

En la Guerra de Yugoslavia, Espanya venia les armes que els seus soldats empraven.

Aquests eren el negocis de March amb temps de guerra.

Al 1940 a Anglaterra es nombrat president en Churchill.

Al Juny del mateix any, Churchill pensava que Alemanya invadiria Espanya amb el vist i plou de Franco. I ell parlà amb l'embaixador d'Anglaterra a Espanya.

Pensaren una estratègia: sobornar els militars corruptes.

L'home triat per dur a terme aquesta acció fou J. March.

A Lisboa, l'agregat dels EE.UU., envià un informe secret a Washington.

March posà a disposició dels 30 militars corruptes 10 milions de dólars en un compte secret d'un banc de Nova York. Però Washington bloquetjà les comptes dels països neutrals, perqué no poguessin pagar l'espionatge.

March va sabre que les comptes esteïen bloquetjades i es posà amb contacte amb Churchill. El cap de poc temps el compte estagué desbloquetjat.

Els britànics que esteïen enfrontats amb els alemanys demanaren a March que deposités els seus doblers en els Bancs britànics.

Ell s'establí a Estoril (Portugal), i no es dugué molt bé amb la dicatdura Espanyola. Estava disposat a financiar el retorn de D. Joan de Borbón desde Portugal i així restaurar la monarquia a Espanya.

Londres i Alemanya, van desestimar la compra dels vaixells que J. March els oferí, però no varen deixar de treballant amb ell.

5

OBRA DE J. MARCH

Começà la seva tragectòria mercantil amb la tradició comercial del maditerràni, on la mar sempre ha estat un inmens espai obert als intercanvis il.legals de mercadaries, és a dir, el contraband. I per aquest motiu va rebre el nom de “el último pirata del Mediterráneo”, que li otorgà el polític català Francesc Cambó.

A més les guerres tambés l'ajudaren en el seu enriquiment.

Quan tenia 27 anys ja es dedicava al contraband de tabac, amb el soci que tenia a l'Alger, en J. Garau. A més del tabac també es dedicava al tràfic d'armes. Ell venia les armes a les tribus nord-africanes que lluitanven contra les tropes colonialistes francesces.

Trovaba que Gibraltar era un paradis pels seus negocis de contraband.

Al 1926 fundà la Banca March, que es limitaba en l'àmbit de Mallorca. Al carrer de Sant Miquel de Palma, obre la seva primera oficina.

Al 1941 canviaba or d'alemanya amb dólars americans. Amb aquestes operacions ell es quedava un 10%.

J. March anava darrera l'elèctrica de Ginebra. Comprà cupons de Barcelona Draccions. Al 1952 barcelona Draccions es subastada i l'adquireix el grup CEPSA. Que el propieteri era J. March.

L'any 1955 va crear la Fundació March, amb una dotació de 300 millons de pessetes i un milló dos-cents mil dólars. En aquesta fundació es potèncien l'art, la ciència i la investigació. I a Bunyola hi va construir l'hospital Juan March.

6

CONCEPTES PRINCIPALS

Monopoli: Privilegi exclusiu de vendre alguna cosa en un mercat donat; dret exclusiu posseït per un curt nombre de persones. També pot estar només limitada a un sol oferent.

Administració: Regir o governar els afers d'una societat, d'un Estat o d'una persona.

Negoci: Afer, assumpte, empresa, etc… del que s'espera obtenir avantatges, profit o beneficis.

Conflicte polític: Contesa entre dos organismes polítics, que es disputen un dret, una posició, etc…

Mercader: Persona que tracta o comercia amb gèneres venedors.

Ideologia política: Sistema de idees que responen a interessos econòmics, polítics o socials.

Comerç: Compra i venda, bescanvi, de productes naturals i industrialas o de serveis.

Contrabant: Introducció furtiva de mercadaries prohibides o per els quals no han pagat els drets d'entrada.

Il·legal: Que és contrari a la llei.

Diputat: Persona que ha estat enviada amb el mandat de parlar en nom d'un poble, d'un cos, etc…

Cort: Conjunt del Senat i el Congrés dels Diputats, que tenen la facultat de fer lleis i altres atribucions que els assenyala la Constitució.

7

COMENTARI

He elegit en Juan March perqué

He tengut bastantes dificultats amb la recopilació d'imformació, ja que hi ha bastanta documentació que la tenen amagada. I per aixó m'ha costat bastant trobar informació de coses específiques.

Bibliografia:

8