Joventut i vellesa

Desenvolupament psicosocial. Pubertat. Canvis psicològics. Adolescència. Raonament. Intel·ligencia i envelliment

  • Enviado por: Zannuska
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL

LA PUBERTAT

canvis físics

procés

creixement físic

canvis sexuals

noies

Durant la infància hi ha una baixa producció d'hormones

Efectes hormonals de la pubertat:

  • l'hipotàlem estimula la glàndula pituïtària perquè augmenti la producció d'hormones

  • la pituïtària estimula les glàndules adrenals i les gònades

  • una de les hormones (GnRH) provoca que les glàndules augmentin la producció d'hormones sexulas

  • l'augment de les hormones sexuals afecta sobre l'hipotàlem i les glàndules pituïtàries i provoca un augment de les hormones del creixement

  • la GnRH augmenta i provoca que les glàndules adrenals i les sexuals produeixin més hormones sexuals

  • al final d'aquest procés es multiplica x8 (noies) i x18 (nois)

- aquest augment hormonal no són les úniques responsables de la variabilitat emocional

nenes: 9/10 anys

nens: 10/11 anys

  • augmenta la longitud i la densitat dels ossos

  • augmenta el pes i s'acumulen grasses

  • augmenta l'altura i ajuda a repartir l'acumulació de grasses

  • augmenta la massa muscular

- augmenta el tamany del cap

primaris

  • creixement dels pits

  • aparició del pèl púbic

  • caderes més amples

  • “estirón”

  • primera regla

  • més creixement del pèl púbic

  • desenvolupament final del pit

són els que estan directament relacionats amb la reproducció

noies

  • creix l'úter, el revestiment de la vagina tb i això permet la mobilitat en el seu interior

  • apareix la primera regla

- culminació de tots els canvis neurofisiològics associats a la producció d'estrògens

nois

nois

  • els testicles augmenten el tamany i pt l'escrot i el penis s'allarga

- apareix la primera ejaculació

  • creixement dels testicles

  • creixement del penis

  • aparició del pèl púbic

  • 1ra ejaculació

  • “estirón”

  • veu més greu

  • aparició barba

- acaba de sortir el pèl púbic

òrgans interns

  • amb el creixement del tronc creixen els òrgans de dins del tronc

  • els pulmons augmenten de tamany i pt tb de capacitat

  • el cor ugmenta de tamany i pt tb disminueix el ritme cardíad

  • augmenta la quantitat de sang

  • augmenta la resistència física

  • disminueix el tamany del sistema limfàtic

- les glàndules sudorípedes , sebàcees i secretores augmenten la seva activitat

secundaris

no estan directament implicats amb la reproducció

noies

  • augmenta el tamany del mugró i després dels pits

  • canvia la veu i apareix més pèl

nois

  • canvia l'aurèola del mugró

  • la veu és més greu

  • augmenta el cabell i el pèl

- la barba apareix després de l'acabament de la pubertat

SENES-

CÈNSIA

és un estat de declivi físic en que el cos, amb el pas del temps, perd força i eficiència

  • canvis visibles: pell, augment de pes, canes

  • canvis no visibles: els sistemes corporals, la vista

HOMEO-

OSTASIS

l'homeòstasis és un ajust dels sistemes corporals per mantenir les funcions fisiològiques en un estat d'equilibri. A mesura que el cos envelleix , aquests ajusts homeostàtics necessiten més temps, el que fa més difícil, per exemple, poder-se adaptar a l'estrès

CAPACI-

TAT DE

RESERVA

La capacitat de reserva dels òrgans fa possible que el cos suporti moments d'estrès intens o prolongat

LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT COGNITIU

CANVIS PSICOLÒGICS

ADOLESCÈNCIA

- necessiten una revisió dràstica de la seva imatge corporal

- l'autoavaluació impacta a l'autoestima

- el físic és un motiu de comparació

- tenen una gran capacitat d'autocrítica i l'entorn social hi té mot a veure

- quan la imatge real i la ideal no coincideix es dóna un desajust

MODEL BIOPSICOSOCIAL:

- considera les interaccions de les influències biològiques, psicològiques i social

- les reaccions dels adolescents davant d'aquest procés de canvi depenen de:

  • patrons de pensament de l'adolescent

  • els sentiments sobre la sexualitat que han tingut durant la infància

  • les reaccions dels pares i dels amics cap als seus canvis físics

  • les regles de la cultura

  • el gènere

  • el desenvolupament no sincronitzat: quan no hi ha relació entre els canvis físics i l'edat que te

- conclusions de HOFFMAN I HALL sobre el desenvolupament no sincrònic:

  • els nois que maduren abans en el grup són els més populars, els nois que maduren més tard són els més dèbils i insegurs

les noies que maduren més aviat són més insegures i no tenen massa bona fama, i les que maduren més tard són les més reconegudes socialment

EL

DESENVO-

LUPAMENT

COGNITIU

- hi ha tres enfocs que expliquen els canvis cognitius:

  • postformal: segueix des d'on ho va deixar Piaget

  • psicomètirc: analitza els components de la intel·ligència

  • processament de la informació: estudia la codificació, l'emmagatzement i la recuperació de la informació

EL PENSA-

MENT

el pensament postformal: és un tipus de pensament que serveix per resoldre problemes de la vida real. És menys abstracte que el pensament formal i és més capaç de combinar elements contradictoris en un tot global.

No és una nova fase que segueix les de Piaget, sinó que és una aparició més gradual i depèn més de les experiència personals que d'una edat cronològica.

el pensament dialèctic: es caracteritza per entendre els pros i els contres de cada idea i durant el curs de cada acció

De cada nova idea (tesis) implica una antítesis i finalment és la síntesis que integra la idea original (tesis) i la nova i contradictòria, l'antítesi

EL RAONA-

MENT

MORAlL

Les responsabilitats i l'experiència de la vida afecten al desenvolupament moral de tal manera que impulsa a l'individu a un estadi superior o inferior moral.

Creen principis que són relatius i canviables buscant una síntesis entre els principis ètics i l'experiència de la vida

La formació universitària tendeix a fer que l'individu sigui més reflexiu i tolerant perquè està menys amenaçat per punts de vista diferents al seu. Millora les habilitats cognitives.

Els aconteixements de la vida tb influeixen en un creixement cognitiu

LA JOVENTUT: EL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL

EL RELLOTGE

SOCIAL

El desenvolupament està condicionat pel rellotge social, que és un programa socialment establert que fixa en quin moment de la vida són adequats diferents aconteixements o accions

El nivell socio-econòmic intervé molt en el rellotge. Depenent de la cultura, el rellotge canvia

LA INTIMITAT

- La intimitat és una necessitat d'unió amb algú altre. Aquesta relació pot adoptar diversos rols: amic, amant, parella... Cada relació significa una progressió i implica un sacrifici persona, donant alguna cosa de sí mateix.

- Fonts principals d'intimitat:

  • L'amistat

  • vinculació sexual amb algun company

  • cohabitació

  • el matrimoni

LA GENERA-

TIVITAT

- És la motivació que es té per arribar a aconseguir alguna cosa perquè la vida humana tingui sentit

  • el treball és una font de satisfacció molt important, perquè el plaer de fer un treball ben fet ajuda a satisfer la necessitat de generar algo

  • Al canviar l'economia de la fabricació als serveis, els treballadors han hagut d'adquirir unes habilitats flexibles que permeten fer diferents feines

  • La paternitat també és una expressió de generativitat

LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL

CANVIS PROPIS DE LA MADURESA

- arrugues

- caiguda del cabell

- acumulació de grasses

- l'oïda perd agudesa amb sons d'alta freqüència

- la vista perd agudesa

- deteriorament dels sistemes corporals (però prou bé per portar una vida normal)

EL SISTEMA

SEXUAL REPRODUC-

TOR

- el cicle menstrual de la dona es deteriora, deixa d'ovular i es produeix menys estrògens

- aquests canvis hormonals poden provocar problemes, però de vegades és menys del que es diu

- els homes no presenten reduccions de cop de producció d'hormones

- a mesura que la resposta sexual de l'home disminueix amb l'edat, moltes parelles ja no mantenen relacions sexuals amb la mateixa freqüència. Però al llarg de l'edat adulta es poden continuar les relacions sexuals actives, i de vegades amb satisfacció pels dos sexes.

LA MADURES: DESENVOLUPAMENT COGNITIU

LA INTEL·LIGÈNCIA

ADULTA

Hi ha dues teories sobre la intel·ligència a la maduresa. Per una banda es creu que hi ha un declivi i per l'altre no.

  • segons el test alfa la intel·ligència arriba al seu moment òptim als 18 anys i dura fins la meitat de la vintena. Després, progressivament va declinant

  • segons el test WAIS la capacitat intel·lectual experimenta un augment general des de la infància fins la joventut. Enlloc de quedar-se estancada cap a la meitat de la vintena, bastants anys més tard s'obtenien millors resultats.

  • TIPUS D'ESTUDIS

    La primera investigació va utilitzar un estudi transversal, és a dir, que s'estudiava grups de persones que només es diferenciaven per l'edat.

    La segona investigació va utilitzar un estudi longitudinal, és a dir, estudiar a les mateixes persones repetidament mentre envelleixen.

    Schaie va fer un nou disseny d'estudi: seqüencial que és el transversal i el longitudinal. Cada vegada que els subjectes originals repetien tests, tb ho feien per primera vegada un grup nou d'adults de cada interval d'edat, al que Schaie tb feia un seguiment longitudinal

    LA INTEL·LIGÈNCIA MULTIDIMEN-SIONAL

    Es creu que hi ha diverses intel·ligències, però encara no està del tot demostrat

    la intel·ligència pràctica: són les aptituds intel·lectuals que s'utilitzen per resoldre problemes pràctics de la vida diària

    LA INTEL·LIGÈNCIA MULTIDIREC-CIONAL

    la intel·ligència multidireccional: les aptituds de la intel·ligència tenen diferents trajectòries i poden patir certes variacions al llarg del temps

    L'EXPERIÈNCIA

    L'experiència és adquirir coneixements en una àrea determinada. A mesura que van passant els anys i les persones envelleixen concentren el seu aprenentatge en certes àrees que consideren més importants. Es converteixen en experts en aquestes àrees mentre que segueixen sent bastant nous en altres.

    LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL

    LA PERSONALITAT

    - és una etapa d'estabilitat de la personalitat

    - hi ha cinc grans grups bàsics que defineixen la personalitat d'un adult:

    • extroversió: tendència a ser extrovertit, segur i actiu

    • afabilitat: tendència a ser amable i de tracte fàcil

    • escrupolositat: tendència a ser organitzat i reflexiu

    • neuroticisme: tendència a estar preocupat, de mal humor i castigar-se a un mateix

    • obertura a l'experiència: tendència a ser imaginatiu, curiós i artístic

    LES DINÀMIQUES FAMILIARS

    - La persona madura té un paper molt important: proporciona recolzament emocional i material a la generació de sota: els fills, com a la generació de sobre: els pares

    - La majoria d'adults es troben amb una relació íntima satisfactòria. Si el matrimoni ha superat l'edat adulta solen seguir casats tota la vida, i això provoca un fort sentiment d'autoestima

    - la maduresa és la època en que es converteixen en avis per primera vegada

    LA VELLESA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

    - envelliment primari: canvis irreversibles que es produeixen amb el temps

    - envelliment secundari: envelliment que es produeix amb les malalties

    DEMÈNCIA

    - és una pèrdua irreversible del funcionament intel·lectual per una lesió cerebral o malaltia mental.

    - empitjora a ritme constant i regular

    - simptomatologia:

    • pèrdua greu de la memòria

    • lapsus verbals

    • confusió de llocs i hores

    • discapacitat per desenvolupar-se amb normalitat a entorns socials i laborals

    • canvis de personalitat

    ALZHEIMER

    - és la forma més comuna de la demència

    - impedeix que el cervell funcioni de manera normal

    - consta de 4 fases:

    • 1ra. problemes de memòria

    • 2na. confusió general

    • deficiència en la coordinació

    • deficiència en la memòria a curt plaç

    • problemes de parla

    • canvis en la personalitat

    • 3ra. pèrdua de memòria

    • pèrdua d'habilitats fonamentals

    • 4rta. deteriorament definitiu

    INTEL·LIGÈNCIA I ENVELLIMENT

    HORN

    - considera que la intel·ligència té 2 dimensions:

    • intel·ligència fluïda: capacitat de rendir en noves tasques que no impliquen contingut simbòlic

    • intel·ligència cristal·litzada: és el resultat de l'exposició a la cultura

    - la intel·ligència fluïda disminueix amb l'edat

    - fa estudis TRANSVERSALS

    TEÒRICS DEL LIFE SPAN

    - la vellesa té guanys en uns aspectes i pèrdues en uns altres

    - fan estudis LONGITUDINALS

    - medeixen a la persona durant tota la seva vida en diferents edats

    - SHAIE pertany a aquests teòrics

    SHAIE I BALTES

    - no hi ha declivi de la intel·ligència

    - la intel·ligència no és el millor factor per estudiar el desenvolupament cognitiu

    - discrepància amb altres autors:

    • teòriques: - assumeixen el model d'envelliment i de desenvolupament del cicle vital

    - treballen amb estudis longitudinals

    - interpreten les dades optimistament

    - es centren en les capacitats que queden i no en les pèrdues

    • metodològiques

    • empíriques

    - aspecte important a l'hora d'avaluar la intel·ligència:

    • salut: - els problemes de salut determinen el rendiment intel·lectual

    - implica poc rendiment intel·lectual:

    - malalties cardio-vasculars: influeixen directament a través de la modificació de l'estil de vida

    - artritis

    - estat de demència: deteriora la resposta intel·lectual i no la intel·ligència

    la caiguda terminal implica l'acabament de la intel·ligència poc abans de la mort

    - manteniment òptim de les habilitats cognitives

    - hi ha una relació entre l'estil de vida i les habilitats cognitives

    - si l'entorn social és actiu i favorable les habilitats cognitives no decauen

    - cal mantenir els interessos intel·lectuals de la gent gran, però hi ha cada vegada menys oportunitats per la gent gran

    (oportunitats educatives, rols després de la jubilació, poques relacions socials...)

    LA MEMÒRIA I L'ENVELLIMENT

    memòria: és la funció cognitiva essencial a la nostra vida quotidiana

    la pèrdua de memòria, com a signe d'envelliment, provoca:

    • que tinguin aspectatives pessimistes sobre el rendiment de la seva memòria

    • dediquen menys temps a exercitar la memòria

    • el rendiment de la memòria disminueix

    CODIFICACIÓ

    - procés d'adquisició i emmagatzement de la informació a les estructures de memòria a llarg plaç

    nivells de profunditat: es memoritza en funció del significat i afavoreix al record

    implica: - utilitzar recursos cognitius

    - més temps per processar

    - com més nivell de profunditat i més edat, més costa codificar

    - com més edat més dificultat pel funcionament de la memòria

    RECUPERACIÓ

    - és un procés a través del qual es busca es troba i s'extrau la informació que prèviament ha estat codificada i emmagatzemada

    - amb l'edat es dificulta el procés de recuperació

    - es recupera informació a través de:

    • record lliure: record sense cap pista

    • reconeixement: recordar donant alguna pista

    • memòria explícita: s'utilitza quan calen mecanismes conscients de recuperació de la informació, que és quan s'és conscient de quines estratègies de recuperació s'utilitzen

    RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

    - la resolució de problemes implica: - intel·ligència

    - memòria

    explicació des de les teories del processament de la informació:

    HASHER I ZACKS:

    • processos cognitius que requereixen un esforç: necessiten molta atenció i amb la pràctica millora, hi ha diferència entre joves i adults

    • processos cognitius automàtics: no necessiten massa atenció i no millora amb la pràctica, no hi ha diferència entre joves i adults

    - si la tasca és complicada, poc familiar i té temps limitat més diferència hi haurà entre joves i adults

    - cap d'aquests aspectes expliquen el declivi de la cognició i ara s'apunta a la memòria de treball, que implica processament i emmagatzement

    INFLUÈNCIES CONTEXTUALS

    - les tasques habituals són més properes als joves

    - el material utilitzat sempre és més familiar pels joves

    - a la gent gran no els motiva la tasca perquè tampoc entenen la utilitat

    - tot i que el declivi és evident la gent gran compensa el declivi amb uns coneixements extensos i estructurats que faciliten els processos cognitius

    - el sistema cognitiu és plàstic i es poden compensar els dèficits