Josep Carner i Puig-Oriol

Literatura catalana # Consell Nacional de Catalunya. Llunyania. Prosa de l'exili. Sonet

  • Enviado por: Libua
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 1 páginas
publicidad

Carner i Puig-Oriol, Josep (Barcelona 1884 — Brussel·les 1970) Escriptor. Llicenciat en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904). A primeria del segle, dirigí revistes (``Catalunya'', ``Empori'', etc), col·laborà amb Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans, i fou redactor de ``La Veu de

Catalunya'' (fidel a Prat de la Riba fins a la mort d'aquest). Entrat en la carrera diplomàtica, durant la guerra civil es posà al costat de la República i romangué a Brussel· les. A Londres (1945-47) fou membre del Consell Nacional de Catalunya a l'exili. Dels primers llibres, el Llibre dels poetes (1904), d'influència modernista, mostra ja la ironia que caracteritzarà la seva obra. Imposà el sonet amb dos llibres (1905 i 1907), i Els fruits saborosos (1906) és considerat una de les fites del noucen-tisme. En Verger de les galanies (1911) creà un nou estil de poesia amorosa. Després de Les Monjoies (1912), publicà La paraula en el vent (1914), Auques i ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918) i L'oreig entre les canyes (1920). Fora de Catalunya, la seva poesia es concentrà en el record. La inútil ofrena (1924), El cor quiet (1925), El veire encantat (1933) i La primavera al

poblet (1935). Després de la guerra civil, publicà Nabí (1941), i continuà la revisió de l'obra poètica amb Paliers (1950), Llunyania (1952) i Arbres (1953). Les Obres completes. Poesia (1957), totalment revisa-des, inclouen el recull inèdit Absència. En El tomb de l'any (1966) insisteix en el paisatge i en l'enyorança. També publicà teatre: Canigó (1910), El giravolt de maig (1928), la llegenda mexicana El ben cofat i l'altre (1951), i Cop de vent (1966). En prosa: L'idil·li dels nyanyos (1903), Deu rondalles de Jesús infant (1904), La malvestat d'Oriana (1910), etc, i diversos reculls

d'articles. Carner fou un gran traductor: Dickens, Shakespeare, Twain, Arnold Bennett, Villiers de l'Isle Adam, Musset, Lafontaine, Defoe, Carroll i l'antologia de poesia xinesa Lluna i llanterna (1935). El 1985 es publicaren els seus escrits d'exili: Prosa de l'exili (1939-62).