Josafat; Prudenci Bertrana

Literatura española contemporánea. Narrativa y novela modernista catalana # Argument. Personatges

  • Enviado por: Delma
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

JOSAFAT

CAPÍTOL 1º

  • Descripció del espai:

  • ¿Com descriu l´autor la capella baptismal, el campanar i la cel·la de Josafat?

  • ¿Quin camp semàntic predominà en eixa descripció?

  • Realitza LA DESCRIPCIÓ FÍSICA DE JOSAFAT

  • Indica les activitats realitzades per ell (detecta els verbs d´acció)

  • Comparació: l´autor utilitza, per a descriure la personalitat de Josafat, la comparació animalística. ¿ A quin animal se sembla Josafat?

  • Resum del capítol.

  • CAPÍTOL 2º

  • Resum del capítol.

  • CAPÍTOL 3º

  • DESCRIPCIÓ DE PEPONA I FINETA indicant:

  • La caracterització física i pscològica de les dues i contrasta-les.¿son dones amb característiques semblants o amb elements diferents?

  • Resum del capítol.

  • CAPÍTOL 4º

  • Descripció de la cambra de Josafat.

  • ANÀLISI DELS SENTIMENTS DE JOSAFAT I FINETA.

  • Detecta les frases que denoten l´amor que Josafat sent per Pepona.

  • Descripció de tota l´excitació i sensacions que sent Fineta davant el cos de Josafat.

  • ¿De quina manera Fineta provoca Josafat per tal d´atraure´l?

  • Resum del capítol.

  • CAPÍTOL 5º

  • Camp semàntic indicador de la sensualitat am que Fineta impregna l´esglesia.

  • Descripció de la seua gran exitació.

  • Resum del capítol.

  • CAPITOL 6º

  • Detecta el caràcter masoquista i sàdic de la relació de Josafat i Fineta.

  • El tema central de la novel·la seria la lluita entre el bé i el mal.¿per què?¿quin personatge encarnaria les forces del mal?¿per què?

  • Resum del capítol.

  • CAPITOL 7º

  • ¿Per qué mata Josafat Fineta?¿de quina manera mor aquesta prostituta?.

  • Resum del capítol.

  • CAPITOL 8º

  • Referències cronològiques: rellontges, campanades…( referència del pas lent del temps) aixi com els efectes de llum que omplin l´espai.

  • descriu la agonia de Fineta abans de la seua mort:¿ com la remata Josafat?¿com es desfà del seu cadáver?

  • Resum del capítol.

  • CAPITOL 9º

    1. Com intervé la natura contra el crim de Josafat?

    La novel·la té molts símbols ¿quin paper creus que te per exemple el flabiol ?i l´espai ?

    2. En la novel·la trobem els següents oposicions :

    «  present/passat » ; « camp/ciutat ». Es habitual aço en la novel·la modernista?

    3. Resum del capitol.

    CAPITOL I.

    1.Descripció del espai:

    1.1 ¿Com descriu l´autor la capella baptismal, el campanar i la cel·la de Josafat?

    La capella baptismal: en la capella, la mística penombra del temple gòtic esdevé tenebrosa; en el frontis on està el cuadre de Joan Baptista , no se´n distingeix més que la taca informe de les carns blanques.

    Hi ha una gran pila, també una porta que utilitzaben quan van edificar el campanar i es necesitaba comunicar amb l´interior; per ahí fa angoixa entrar, està tot ple de foscor i hi ha una porta gran difícil de obrir. Tras la porta entra una llum trista per els vidres polsosos..

    En un racó, la caixa de l´escala on hi ha massissos graonsde pedra que munten fins el campanar.

    El campanar: El campanar octagonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: una ampla cornisa que corria al seu entorn assenyalava el segon dels tres estatges en què fou dividit, i mes amunt s´obrien vuit finestres, que aixoplugaven altres tantes campanes.

    Al campanar es putja per els grans graons de pedra que hi ha després de la porteta amb llum fosca. Apar una torre dins d´una altra torre, cilindre de tenebres que, amb les seues finestres espitllerades i repartides en llisa paret i amb la seua porta de golfos poderosos barrada sempre amb forrellat, sembla guardar un gran secret.

    Cap murmuri sembla passar por alli, hi ha un gran silenci ; els mobles també participen d´una trágica quietud, son humilds i escassos. Per alli dos o tres gansos i un armari de fusta acompanyat de uns quants objectes polsosos.

    Un banc d´esglesia i una caixa espaiosa que toca uns granos que serveixen per a llançarse i prenre embranzida per bogar les campanes.

    La cel·la de Josafat: Josafat dorm sol en una cambra situada a l´altra part de l´església, tan isolada, tan tétrica, tan veïna de les galeries , escales i buidors atapeïdes d´enigmàtiques tenebres, que s´hi desvetllarien els mes coratjosos.

    A les parets llises, un poc esgroguïdes, es veia com unic ornament, un marc de fusta senzill i primitiu que encuadrava una litografia vella:el Pare Etern mirant seriosament.

    El catre amb un cobrellit amb flors grogues i fruites vermelles, amb el coixi de ratlles sense funda ; a la capçalera un petit Crist i uns rosaris penjats al mateix clau.

  • ¿Quin camp semàntic predominà en eixa descripció?

  • Es una descripció rocambulesca, fosca, freda i grisa.

    2.Realitza LA DESCRIPCIÓ FÍSICA DE JOSAFAT

    Josafat es un home jovenas, alt,encorbat, de crani punxegut, nas d´aligot, boca concreta, pel aspre i ulls balvosos. Era brau, tenia deu pams d´alçària,

    Unes mans grosses i unes espatlles atapeïdes d´energia salvatge.

  • Indica les activitats realitzades per ell (detecta els verbs d´acció)

  • Josafat era un pagès que sentí la vocació de consagrar-se a Deu, però al no saber de lletres acabà sent el campaner de l´església sense perder l´esperança de ferse retor. Mentres tant feia petites i variades feines : enganxaba anuncis religiosos a les esglésies. Passava rebts de societats catòliques, targes de convit de funerals i enterraments, de sermons i novenes ;servia concenciosament als capellans.

    Josafat no soles tocava les campanes, sinó que guarnia i endreçava l´església.

    Verbs d´acció:

    L´enorgullia, enfadar-se, dirigí, signant-li, allargava, arrabassar-li, pataquejant-li, inventava, ocupà, visqué, viurer, treballar, esperava, servir, podia, tocava, guarnia, endreçava, l´inquietava, etc.

  • Comparació: l´autor utilitza, per a descriure la personalitat de Josafat, la comparació animalística. ¿ A quin animal se sembla Josafat?

  • “pel aspre”, “vellut”, “sembla rumiar », « era brau », « energia salvatge”...

    l´autor el compara amb un animal no domèstic, amb una bèstia incontrolable.

  • Resum del capítol.

  • Aquest capítol comença amb la descripció de l´església de Santa Maria; per l´església fosca, tenebrosa tranquila i trista trafiquejava Josafat, un home jove que sentí la cridada de Deu i decidi deixaro tot per ferse retor... acabà sent campaner i feia petites faenes i servia l´església amb fervorosa constancia. A Josafat l´agradava tocar el flabiol i somiar amb una jove de carns blanques.

    CAPÍTOL II

  • Resum del capítol.

  • Un dia Josafat va rebre l´oncle de Pepona, parlaren llargament sobre uns papers per trobar l´espedient d´una obra pia. L´oncle de Pepona li donà la noticia de que la seua sobrina era a la villa i que es pasaria per alli per a recollir els papers. Aixó alegrà Josafat, que veïa prop l´esperança de tornar a vorer les carns blanques de Pepona.

    CAPÍTOL III

    1.DESCRIPCIÓ DE PEPONA I FINETA .

    Pepona: Era una dona d´aspcte sanitós, madura i espléndida; la seua carn , un poc masegada per continúes caricies, trontollava sota el vestit, a través de la roba del qual pasaba una transpiració tèbia i flairosa. Per la gorja i les munyequeres s´esdevinava la blancor de la seva pell, mentre una lleugera i antiga pàtina de sol li emmorenia les mans i la cara. La seua boca grossa. Mig oberta per un somriure burlesc, ensenyaba les dents admirables de netedat i simetría; dents que feien pensar en gelositats amoroses, en besades cruels i puïges satàniques. Era perillosa, enfollia el cor i emboiraba el pensament amb carnals embriagueses.

    Fineta: Era una joveneta de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa. A la seua fas empolvorada semblava dur, estergides, un mut d´histories de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continua impressió d´altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa: i el seu nasset delicat i elàstic , de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria.

    Quan caminava, els sus costats onejaven, talment desllorigats del seu cosset aplanat i flonjo, que es vinclava enrera tot projectant les exuberàncies de la seva sina , impròpies de la seva magresa. Els sus moviments i els seus posats eren excitants;

    Les seves celles , sota les quals brillava el foc verdós de les nines descarades, s´ajuntaven sovint amb un gest impulsiu d´inmensa tossuderia. Una terrible caballera rossa, crespa I onejant moria en la seva nuca. Espantaba mirar-la.

  • Indica la caracterització física i pscològica de les dues i contrasta-les.¿son dones amb característiques semblants o amb elements diferents?

  • Fisicament les dues mosses es semblen poc ; Pepona es caracteriza per la seva aparença de frágil, jove blanca i pura. Fineta sembla mes descarada mes espabilada i coneixedora de mon.

    Psicològicament les dues jovens aparenten ser curioses, jovials, descarades, resoltes i decidides. Però, Pepona sembla ser mes poregossa que Fineta.

  • Resum del capítol.

  • Un dia, Josafat va revre la visita de Pepona que anava acompanyada de una altra xica, Fineta. Josafat senti ruboritzarse a l´observar la figura de les dues jovens. Parlaren poc entre ells perque el campaner creia estar pecant per estar a soles amb dones. Les xiques quedaren en tornar a l´església per a vorer a Josafat,ja que Fineta es va quedar molt atraguda per ell.

    CAPÍTOL IV

  • Descripció de la cambra de Josafat.

  • La cambra del campaner, estava emblanquinada i tenia la llar i els seus fogons, que li donaven un aspecte inofensiu i menestral; la gruixària de la paret ioprimida i ofegada, feia pensar en llanges enyorançes deñ captiu. Aquella cel·la pudia a salvatgina i era fosca. Com per tot arreu, la claror entrava per una tatxa de caires vius oberta en l´espessor dels carreus. Cinc pedres polides servien d´escala servien per a putjar a una ampla finestra, ampit que servia de mirador per a Josafat. A les parets llises, un poc esgroguïdes, es veia com unic ornament, un marc de fusta senzill i primitiu que encuadrava una litografia vella:el Pare Etern mirant seriosament.

    El catre amb un cobrellit amb flors grogues i fruites vermelles, amb el coixi de ratlles sense funda ; a la capçalera un petit Crist i uns rosaris penjats al mateix clau.

    2.ANÀLISI DELS SENTIMENTS DE JOSAFAT I FINETA.

  • Detecta les frases que denoten l´amor que Josafat sent per Pepona.

  • *“ Pepona era seva”,

    • “ però recordava el trotollar de la carn de Pepona”,

    • “ -Ah, fóscara! Ha d´haver-hi un bell parlament entre tu i jo!”,

    • “ Pepona, de sobte, sentí apropar-se Josafat, que respirava fatigosament. Endevinà que ell anava a fer-li una confessió amorosa...”,

    • “ Josafat pensava aprofitar-se de tan llarg trajecte per indicar Pepona la necesitat d´aquell que era la seva esperança”.

  • Descripció de tota l´excitació i sensacions que sent Fineta davant el cos de Josafat.

  • Durant tot el capítol s´intercalen frases que denoten l´exitació de Fineta davant el cos de Josafat, les frases son les seguents:

    • “ Llavors la seva cara, resplendent de llum rotja, tenia una mefistofélica bellesa, que obrava sobre els sentits de Fineta com un poderós afrodisíac”.

    • “ L´expresió dels ulls de Fineta canvià de sobte, colgué les pestanyes i, agraïda al somriure simiesc de Josafat , el contemplà amb un desmai d´amor bestial.”

    • “ (...), però esclava ja d´aquell esquerp sàtir, capaç de saciar-la de furients caricies i de seguirla en tots els deliris de la seva voluptositat monstruosa.”

  • ¿De quina manera Fineta provoca Josafat per tal d´atraure´l?

  • Fineta, amb les mans histèriques, retenia Josafat i de passada li feia sentir el flonjo contacte del seu pit, i el campaner, amb pell roent, la sang encesa i el cor desenfrenat, procurava allargar l´excursió pels seus dominis.

    Fineta al vorer que Josafat es sentia atragut per la seva amiga ,sabia com interposarse. Li feia flairar els seus cabells, li possava davant els ulls l´exasperant mobilitat del seu cosset. De vegades, bo i girant-se, per sobre el muscle fitava el campaner amb les seues nines de bacant: eren fiblades horribles; ell les sentia, com botons de foc cremant-li la còrpora . Així la virilitat del campaner gemegaba.

  • Resum del capítol.

  • Pepona i Fineta tornaren a l´església per tornar a vorer a Josafat i pera que les ensenyara tota la nau i també el campanar. Mentres feien el recorregut, Fineta intentava atraurer a Josafat i li calentà la sang, però el campaner estaba enamorat de Pepona, i a la seva cambra va estar a punt de dir-li lo que sentia, lo que pensava d´ella i ell.

    Quan les xiques s´anaven, Fineta va provar a seduir a soles al campaner donant-li una besada, però ell la va estampar i fugir d´aquell lloc.

    CAPÍTOL V

    1.Camp semàntic indicador de la sensualitat amb que Fineta impregna l´esglesia.

    En tot el capítol predomina la descripció de tot el rastre erotic que Fineta deixa per la gegant nau i que el campaner sentis en cada racó dels seus dominis.

    A sa cambra , cadires, taula armari, tot reflectiaa mirades verdes lascives. També les cordes del campanar li retenien coses esborronadores: la Sica s´hi havia repenjat, refregant-s´hi, engorjant-les en el canal del seu pit, entortolligant-les per les cames, empapant-les d´una flaire excitant, que encara les embalsamava.

  • Descripció de la seua gran exitació.

  • A Josafat li perseguien imatgens eròtiques, una curiositat deshonesta el martiritzava i somnis enervadors l´emmalaltien.

    Quan Josafat va vorer Fineta de nou, li va dedicar mirades inquietes, rapides, que l´esgarrapaven tot despullant-la, rompent els seus botons.

    Fineta, contemplant la gran nau pensava que no tardaria en sentir dins d´aquelles tremebundes parets, l´abraçada violenta del gegant fanàtic, i pensant aixo es va ruboritzar.

    Quan la jove va aconseguir que Josafat li perguera por i va conseguir que s´apropara molt a ella, anà triomfadora vers la caixa de l´escala, i amb el peu en el primer graó feu descriurer als seus costats un vaivé de ninfòmana

    Aço va enfollir a Josafatque en el replà va atraparla.

    Una volta en el racó sorollaren amb els udols epilèptics i es revolcaren ambos cossos nussos.

    2.Resum del capítol.

    Tot el campanar li recordava a Josafat les remembrances de Fineta. Fineta als dies tornà a l´església per conseguir que Josafat caiguera el el seu pecat i l´amara tant com ella desitjava. Després de provocar al campaner en les lloses del replà esclatà un plaer bestial i el rebolcar desesperat de ambos cossos nus.

    CAPITOL VI

  • Detecta el caràcter masoquista i sàdic de la relació de Josafat i Fineta.

  • Fineta en els seus encontres desitjava foscor, brutalitat, grapades de fera, dureses de granit, flaires de cova, va aconseguir tot un deliri d´amor antihumà , horrible.

    Ella l´instruïa, i l´iniciava a poc a poc a la perversió.

    Aquestes orgies íntimes atuïen el campaner, li llebaven tota l´energia i el convertien en una joguina de Fineta, que de dia en dia li feia aprendreun nou refinament, el convidava a una nova aberració.

    Inclús li deia “ pega´m, Josafat”, i ell la pataletjava amb les seues manasses sense mirament .

    A Fineta li marcá aquesta forma violenta d´amor i disfrutava inclús amb les ferides que el campaner li provocava en les seves orgies violentes quea ella encara, li produien un gran plaer.

  • El tema central de la novel·la seria la lluita entre el bé i el mal.¿per què?¿quin personatge encarnaria les forces del mal?¿per què?

  • Perque la relació entre el campaner i Fineta era una relació maligna basada en el sexe i en el dolor que cadascú sentia a la seva manera: ella disfrutava en el dolor que li produien les ferides dels seus encontres amorosos, i ell sufria també perque sentia que havia decepcionat al Deu i no havia complit l´ordre d´abstinència quell mateix s´havia posat.

    Ell representa el bé i ella el mal perque ella línflueix a que fatja coses que ell sempre havia cregut que no es tenien que fer.

  • Resum del capítol.

  • Les relacions entre els dos duraren mitja primavera, a pesar de que, el campaner es sentia brut i també sentia bruta tota l´església per lo que ell havia fet alli. Aquestos encontres amorosos van acavar sent orgies íntimes amb perversió; ell li pegava i ella es deixava pegar. Una nit ella es quedà a dormir en la cambra de Josafat i cuasi es descoverta. A partir d´ahí Josafat no va voler amar mes a fineta, encara que tenia l´esperança de parlarse amb Pepona. Pepona , en vorer que Fineta havia faltar dues nits va anar a buscarla al campanar i amenaça a Josafat en proclamar la seva aventura. Les dos jovens se´n anaren discutint per el carrer i Josafat comença a meditar.

    CAPITOL VII

  • ¿Per qué mata Josafat Fineta?¿de quina manera mor aquesta prostituta?.

  • Josafat Acaba amb la vida de Fineta per que esta li va dir que esperaria el seu amor tota la vida, inclús morta l´amaria... va ser com si es tornara botja d´amor, es despuja e intentà persuadir al campaner.

    Josafat no va poder aguantar esta botjeria i es va tornar enfollit i creguent ser descovert per un padre, va colpetjar a Fineta i la deixà ferida cuasi de mort.

    Després de estar agonitzant tot el dia, el campaner la va rematar i la va amagar per que no descobresin el seu cos mig nus.

  • Resum del capítol.

  • Fineta tornà als dies per convéncer a Josafat per a que l´amara altra vegada. Com si botja es tornàs comença a dirli que l´esperaria sempre i comença a despujarse. Josafat s´asomà a la porta del carrer i va vorer l´imatge del padre que s´apropava. La botjeria s´apoderà dell i d´un colp va deixar cuasi morta a Fineta.

    CAPITOL VIII

  • Referències cronològiques: rellontges, campanades…( referència del pas lent del temps) aixi com els efectes de llum que omplin l´espai.

    • “ Dalt l´escala colpetjava el relontge. Josafat reculà i començà a comptar aquells sotracs del temps: una… dues... tres...set hores. Tenia tota la nit per meditar ...”

    • “ En la bonança d´aquell redós sentí passar les hores, correr la nit”

    • “ Entregant la grossa campana del rellontge admirava concientment el temps”

  • Descriu la agonia de Fineta abans de la seua mort:¿ com la remata Josafat?¿com es desfà del seu cadáver?

  • Fineta va estar llargues hores agonitzan, nua, impúdica esperant la mort.

    Josafat una de les voltes que va putjar la va trobar rebolcant-se pels granos , el seu cos rebotia per les pedres, grans gemecs s´escapaven de la seva boca, bleixava fort i seguit, mentres obria i tancava els brasos com si tinguera un amant imaginari.

  • Resum del capítol.

  • Tras colpetjar a Fineta i deixarla mal ferida, el campaner decidi matarla per la nit i clavarla en un sac. El sac amagarlo en un racó de l´església d´aquells que sols ell coneixia.

    La angustia de Fineta es va allargar moltes hores fins que Josafat la va rematar i la amagà eln el caixó.

    CAPITOL IX

    1. Com intervé la natura contra el crim de Josafat?

    La novel·la té molts símbols ¿quin paper creus que te per exemple el flabiol ?i l´espai ?

    Josafat tocava el flaviol quan estava asoles en la seva cel·la, era com si l´ajudas a trovar la seva tranquilitat i ben estar en ell mateix, com si el tranportara al seu poble on sommiaba amb les carns blanques de Pepona.

    En aquest capitol apareixen molts espais, molts racons de l´esglesia i l´imatge del seu poble tranquil.

    2. En la novel·la trobem els següents oposicions :

    «  present/passat » ; « camp/ciutat ». Es habitual aço en la novel·la modernista?

    3. Resum del capitol.

    Josafat inquiet no sabia com desferse d´aquell cos que començava a fer pudor. Vitgilava la caixa on l´havia amagat i l´idea de desferse d´ell el perseguia. Al final el va tirar per una de les altes torres mentres plovia i aixi es va desfer del cos que quedà amagat entre escardots i artigues.