John Von Neumann

Matemático # Números ordinals. Intel·ligència i memòria prodigiosa. Mecànica quàntica. Ordinadors. Bomba atòmica. Exposició a radioactivitat. Mort

  • Enviado por: Pau Mascarós
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

JOHN VON NEUMANN

Nasqué: 28 de desembre de 1903 en Budapest (Hongria)

Morí: 8 de febrer de 1957 en Washington (EEUU)

El seu pare, Max Neumann, era un banquer jueu i la seua mare la filla d'un ric comerciant. Max Neumann comprà un títol nobiliari, encara que ell mai l'utilitzà, però sí el seu fill John. Esta és la raó del "von" que acompanya el seu nom.

John, va ser el major de tres germans. Ja de petit asombrava a tots per la seua memòria; diuen que llegia una columna de la guia telefònica diverses vegades i era capaç de contestar a les preguntes que li fessin de noms, domicilis o telèfon. Quan entrà en el col·legi el seu professor se n'adonà de què era un geni.

Encara que l'orientació de Neumann cap a les matemàtiques estava clara, el seu pare l'influencià per a què estudiés Química. Començà la carrera en la Universitat de Berlín i la finalitzà a Zuric. Un dels seus professors (Georg Póyla) a Zuric va dir que era l'únic estudiant al que tenia por. Si durant una lliçó parlava d'un problema no resolt, la probabilitat de què Neumann al finalitzar la classe es presentara amb la solució del problema era alta. Finalitzà els seus estudis de Química en 1926.

En 1926, es doctorà en matemàtiques per la universitat de Budapest, amb una tesi sobre la teoria de conjunts. En aquesta tesi va donar una definició de números ordinals que és la que s'empra avui en dia.

Entre 1926 i 1929 ensenyà matemàtiques en la Universitat de Berlín i a Hamburg entre 1929 i 1930. També estudià entre 1926 i 1927 en Göttingen (Hilbert va ser el seu professor). Per esta època Neumann ja era conegut com un geni.

En 1930 Neumann va ser convidat a donar un curs en la Universitat de Princeton. Va ser professor entre 1930 i 1933, no obstant això, no era bon professor, doncs era molt difícil seguir les seues explicacions.

A Neumann li va encantar Estats Units i encara que compaginava Estats Units amb Alemanya, l'arribada dels nazis al poder i el convenciment de què a Estats Units la seua posició acadèmica tindria més futur, va fer que s'establira a Estats Units.

Von Neumann es casà dues vegades, les dos amb dones hongareses, amb les que va tenir una filla amb cadascuna d'elles. Von Neumann a més de tenir una portentosa intel·ligència i una memòria prodigiosa, era una persona molt divertida. En la seua joventut, freqüentava els cabarets de Berlín i en la seua estància en Princenton eren famoses les seues festes. La relació de reconeixements que obtingué en vida és inacabable.

Morí de càncer als 53 anys, es creu que el càncer fou degut a l'exposició a la radioactivitat, en les seues estàncies en le laboratori dels Álamos. Von Neumann, que havia sigut una persona de gran èxit en la seua vida, no va saber afrontar la malaltia i la mort: El dolor i el pànic li feien passar les nits pegant crits de dolor i terror.

Treballs

Teoria dels números.

En 1923 publicà Sobre la introducció dels números transfinits

En 1925 Una axiomatització de la teoria de conjunts.

En 1928 publicà Sobre la definició per inducció transfinita i qüestions relacionades de la teoria general de conjunts.

Mecànica quàntica

Fonaments matemàtics de la mecànica quàntica. Es publicà en 1932.

Teoria de jocs

Von Neumann va ser el fundador de la teoria de jocs. Demostrà el teorema del minimax.

Teoria de jocs i del comportament econòmic. Publicat en 1944.

Computadores

Von Neumann va ser el pioner en la ciència dels ordinadors. Va ser el creador de l'arquitectura de les computadores actuals, proposà l'adopció del bit com mesura dels ordinadors, resolgué el problema de l'obtenció de respostes fiables amb components no fiables (bit de paritat).

Participà en el disseny del què és considerat el primer ordinador, el ENIAC, un ordinador que es va fer per a calcular la trajectòria dels projectils. En aquest ordinador les modificacions del programa suposava canviar el connexionat de les vàlvules. Von Neumann proposà separar el software de l'hardware. Aquest disseny es realitzà en l'ordinador EDVAC.

Bombes atòmiques i d'Hidrogen

Von Neumann participà activament en el desenvolupament de la bomba atòmica (Projecte Manhattan) en el laboratori de Los Álamos en Nou Mèxic. El disseny del mètode d'implosió de les bombes nuclears es deu a Von Neumann participà activament en el desenvolupament del programa armentista americà. Defesà i participà en la construcció de la bomba d'Hidrogen, i proposà la construcció de missils intercontinentals.