Joel; Isabel-Clara Simó

Literatura catalana del siglo XX. Narrativa juvenil. Novela. # Novel·la juvenil. Mort. Malatia

  • Enviado por: Tania
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

FITXA BIBLIOGRÀFICA:

-Autor: SIMÓ, Isabel-Clara

-Títol: Joel

-Editorial: Espurna

-Lloc: Alzina

-Edició: 6ª Edició

-Any: Setembre 2006

-Estil: Novel·la

-Nº pàgines: 163

-Col·lecció: Bromera/columna

-Número: 33

RESUM

En Joel és un noi al que se li mor la mare i el gos el mateix dia, el pare es li fa costat en tot moment perquè no es sentís sol, però en Joel no sent res per la mort de la mare, i li fa vergonya reconèixer-ho, i pel gos tampoc sent res, perquè li va agafar mania un dia que li va mossegar. En Joel diu que es pare es molt empallegós i corre de la feina a casa a estar amb el Joel perquè no es senti sol, i abans el renyia de vegades, però ara tot i que en la primera avaluació treu unes notes terribles, no l'escridassa ni res. Un dia d'estiu, Joel estava a la seva habitació, va començar a sentir un ofec i no te veu ni per cridar al pare, i va comença a vomitar sang. El pare va entrar a l'habitació per dir-li que apagués el llum, i va veure a en Joel, i de seguida va trucar a l'ambulància i de seguida se'l van emportar després de injectar-li una cosa que el va permetre respirar una mica més. Va tenir un edema pulmonar. En Joel té una malaltia. El doctor Delgado va descobrir que el passava. En Joel als cinc anys va tenir unes febres reumàtiques, a les que ningú li havia donat importància, i aquelles febres li van afectar a les vàlvules del cor, tant l'aòrtica com la mitral. Així es com va començar la malaltia d'en Joel, que va durar tres anys. Això es podia operar i posar dues pròtesi de vàlvula. De tant en tant havia d'ingressar a l'hospital per fer-se proves. Els seus amics van anar dues vegades a veure'l, i li van portar un puzle, que es notava molt que havia estat escollit per un adult. En Damià li va explicar que l'Esther estava molt maca, i un dia se la va trobar a l'ascensor i li va dir que en Joel estava a casa que no es podia moure del llit i que ell anava darrera d'ella. En Joel s'avorria molt sempre allà a la seva habitació, es posava la televisió però no li agradava el que donaven, solament li agradava un programa i mentes esperava a que comencés tenia la televisió sense volum, i ell mirava la pantalla on parlaven els polítics, i va començar a llegir els llavis, va començar poc a poc però de mica en mica li va anant sortint de meravella, i un dia li va dir al pare, al pare li va agradar la idea de que aprenés algo, però el va mirar d'una forma com dient que això perquè servia..., un dia li va portar a casa un sordmut i en Joel va establar una conversació amb ell. El pare al cap d'un temps, va vendre la millor caravana de la botiga on treballava, i la va vendre en cinc minuts, va portar a la Lurdes a casa seva i es va fer molt amiga d'en Joel, va ser la única que el va convèncer perquè comencés a llegir perquè sempre estava avorrit i no li agradava res, després va descobrir que li agradava molt dibuixar, i va començar a dibuixar. La Lurdes era la persona amb la que ell podia parlar de tot. La Lurdes el va convèncer perquè repetís el curs que havia deixat penjat desde casa; ho van comentar amb el doctor Delgado i ho va acceptar, però en Joel no havia de fer cap sobreesforç. El pare va contractar a una professora particular, tot i que en Joel li havia dit que no volia. La Lurdes li va dir que es fes com un horari per cada assignatura i que barregés les assignatures que li “agradaven” i les que no. En Joel tenia una maquineta que li havia comprat el seu pare al principi de la malaltia i en els descansos de entremig de l'horari que havia dissenyat amb la Lurdes, es va viciar a la màquina, així va ser una setmana sencera, fins que li va comentar a la Lurdes i li va dir que era un ludòpata, i ella li va dir que no, però el que havia de fer era desfer-se de la màquina, i se li va ocórrer donar-se-la a l'Esther, perquè a ella mai se la demanaria; va trucar a l'Esther per quedar per berenar i va anar amb una amiga seva que es deia Marta, després d'una llarga estona de xerrameca en Joel li va dir que es quedés la maquineta i li va insistir, i se la va guardar al bolso, després van seguir parlant, i ella es va emprenyar amb ell i li va dir que se li havia fet completament tard, i van marxar. En Joel seguia dibuixant i cada vegada s'interessava mes pel tema. El curs el portava molt bé, i un dia va rebre una carta de la Marta, (l'amiga de l'Esther), i ell la va trucar i l'Esther va començar a anar sovint a visitar a en Joel. La Marta i en Joel eren molt amics i al final van acabar junts. El dia de l'aniversari d'en Joel el pare li va dir que no li podia fer cap regal perquè no podia i a la Lurdes se li va anar completament del cap, perquè estava malament amb en Víctor (el pare d'en Joel), en Joel es va anar a la seva cambra, i la Lurdes va anar a disculpar-se perquè s'havia oblidat. I li va dir que ella i el seu pare havien tallat. S'estava acabant el curs i el doctor Delgado li va donar permís perquè anés a l'escola a fer els exàmens de l'avaluació, però no va poder examinar-se als dos últims exàmens perquè li va donar un atac i van haver de trucar a l'ambulància i se'l van emportar a l'hospital. Aquell mateix dia van operar a en Joel i per la nit el pare va trucar a la Lurdes. Als tres dies es va veure junts que estaven tots plegats a l'hospital. En Joel va tornar a casa, però no podia tornar de cop a fer vida normal, i la Marta sempre estava amb ell, es va poder apuntar a un gimnàs, perquè volia fer músculs, però no va poder perquè el metge li va prohibir, però feia altres coses, el pare també es va apunta amb ell, i anaven tots dos plegats. A l'any el doctor Delgado li va autoritzar fer peses, per fer músculs, i ja podia fer més esport. En Joel va tornar a l'escola, i els del seu curs el respectaven perquè era mes gran i en Joel els ignorava, i ara era un bon alumne, i els professors en certa part també el tenien una mica de respecte. Un dia es va trobar a la kurdes pel carrer i van entrar en un bar i es van passar hores parlant, en Joel li va comentar que ell estava molt bé amb la Marta que l'estimava molt, però que estava atabalat, i ella li va dir que si sentia que estava atabalat, que ho deixés perquè sinó la faria partir, i si veia que solament era un confusió, que s'aclarís, i ja està, però que fos sincer amb la Marta. Quan en Joel va complir 18 anys el pare, la Marta, en Joel i la Roser, una amiga del pare van anar a dinar a un restaurant, per celebrar l'aniversari d'en Joel i de la Marta que havia estat feia un mes. En el moment que van treure el pastís, i van bufar les espelmes tots dos plegats, la Marta li va dir a en Joel que demanés un desig en veu alta, i ell va demanar que tot li fos ve en el dibuix i trobés treball, i la Marta, va demanar que en Joel li fos sincer. Al seure's en Joel li va dir que estava atabalat, i que volia fer una mica la seva i al final ho van deixar, la Marta li va donar un petó a la Roser i a en Víctor i va marxar. A la setmana següent en Joel va trobar treball, i esperava al pare al carrer per explicar-li. Als pocs dies, el pare va veure que feia un bon dia, i tenia una reunió amb un client de l'empresa on ara era el director, i va anar caminant a on havien quedat, i en el just moment en que passava per sota d'unes cases, van esclatar, va ser una explosió de gas. El pare va morir, i en Joel es va assabentar quan va arribar a l'hora de dinar. Es va anar corrents a l'hospital Clínic, el va haver de veure, però ja no quedava gairebé res; l'anell de casat i poca cosa més. En arribar a casa en Joel es va posar a netejar tota la casa, i va quedar tota ven lluent; i se'n va enredortar que s'havia de fer el dinar. Se'l va fer però quan estava a taula el va llençar tot pel terra, i es va posar a plorar a un racó del menjador. Al dia següent es va despertar al mateix lloc i es devia de dormir del cancans. Al dia següent era l'enterrament, hi va anar molt gent, els seus companys del treball, de l'institut,... també estava la Lurdes, i el va acompanyar a casa, el va dir si volia que es quedés uns dies perquè no estigués sol, o que anés per les tardes, tot i que ell es moria de ganes de dir-li que si, li va dir que no, perquè no podia estar tota la vida depenen dels altres, i la Lurdes va marxar. Als pocs dies li falta algo, però no sap que és; es la Marta, dubta, però la telefona, li agafa ella el telèfon, li diu que la necessita, però diu que l'està utilitzant, perquè diu que es troba sol i que la necessita, i li torna a dir que la està utilitzant, i la Marta li diu “Utilitza'm, Joel. Utilitza'm”.

3) Explica que aporten la Lurdes i la Marta a la vida d'en Joel.

-La Lurdes l'aconsella molt, es una bona amiga, parlen sempre, el fa companyia,... I la Marta també significa molt per a en Joel, son amics, després acaben sortint, té molta il·lusió, parlen sobre moltes coses, li fa companyia, l'ajuda als estudia igual que la Lurdes,...

4) Quin tipus de malaltia deu patir en Joel? Busca informació d'alguna malaltia semblant i explica amb les teves paraules els símptomes, què cal fer, com es pot curar...

-En Joel el que té son dues vàlvules del cor que estan tocades per unes febres reumàtiques que va tenir quant tenia 5 anys.

-(no n'he trobat cap)

5) Fes un llistat de les activitats que proposa de fer en Joel, i per a què serveix cada una. Quines son les activitats que et proposaries tu en el seu cas?

-En Joel es proposa fer les assignatures de l'escola menys les llengües, llegir, i en el seu moment, anar al gimnàs.

-Jo també faria les assignatures a casa, llegiria, i intentaria fer coses de profit.

6) Bona part de la novel·la està escrita amb diàlegs. Per què creus que l'autora utilitza aquest mitjà? Fes una critica constructiva del llenguatge utilitzat.

-La autora fa servir aquest mitjà per donar facilitat a l'hora d'entendre la conversació, i si es en el moment que està explicat l'escena, tal i com va passar, o en un passat en forma d'història.

-El llenguatge utilitzat es un llenguatge bastant col·loquial, i per tant molt fàcil d'entendre.

7) Et sembla que la novel·la té realisme? Té versemblança? És subjectiva? És sentimentalista? Raona les respostes i busca exemples de cada opinió amb frases extretes del propi text.

-Sí. La novel·la es molt realista en el sentit de la malaltia, i del comportament del pare en aquest cas. Ex: (L'historia en general).

-Sí. Molta, es pot creure perfectament, es una història que es pot trobar en la vida quotidiana. Ex: “m'avorria molt tot el dia estirat al llit”.

-Sí. Explica el que sent en cada moment. Ex: “No vaig sentir res amb la mort de la mare”.

OPINIÓ PERSONAL

Per mi aquesta obra ha estat fantàstica, genial,... molt entretinguda, com diu en Joel: “llegir es com una droga”. A mi m'han agradat alguns llibres dels que he llegit en tota la meva vida, però com aquest cap ni un. M'ha encantat, el llibre s'acabava i no volia, en part tenia ganes de saber com acabava, però en un altre part no volia que s'acabés, es que es una història molt bonica, però a la vegada molt trista, i es tan realista,... es una situació en la que ens podem trobar en la vida de dia a dia, una cosa en que ens podia passar a nosaltres mateixos, per a en Joel es una etapa molt dura i madura massa ràpid, però a ell també li hagués agradat viure una adolescència com a tothom. Això hi ha a molta gent, que per una raó o per una altre els impedeix tenir una vida completament normal. És un llibre que a tota aquella persona que em demani recomanació d'un llibre li esmentaré segur, això sense cap dubte. És que m'ha impactat de forma inexplicable, aquest llibre es “massa”, i combina diferents mitjans per escriure, de manera que no cansa llegir seguit, perquè de tant en tant hi ha diàleg, i de tant en tant text normal...