Jocs Olímpics Antics

Sociología. Sociedad. Juegos olímpicos. Olimpiadas. Deportes. Antigüedad. Olimpia. Grecia

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

JOCS OLÍMPICS ANTICS:

Els jocs olímpics van començar al 776 aC en Olimpia, Grècia

antiga, i van durar més de mil anys. Sens dubte, la cerimònia

religiosa que va origina els jocs es inclús més antiga i va poder

ser a partir del segle tretzè aC.

L'estadi olímpic tenia una capacitat estimada de entre 45.000

i 50.000 espectadors. Els atletes arribaven a Olímpia un més

abans del començament oficial dels jocs i passaven

l''entrenament moral, físic i espiritual sota la supervisió dels jutges.

La raó per la que la presencia de les dones va ser prohibida

a Olimpia no tenia cap relació amb el fet de que els homes

competien despullats, sinó que era perquè la ciutat va ser

dedicada a Zeus i era un lloc sagrat per els senyors.

En las competicions dels carruatges, celebrades fora del

àrea sagrada de la ciutat, la presencia de las dones si era

permesa. Hi havian també els festivals femenins, on la

presencia dels homes estava prohibida, i el més famós

era Heraean, en Argos, que també va incloure la

competició de llançament de javelina.

Les carreres era l'únic esport en les primeres 13 Olimpíades.

La longitud de la rasa era una “estadia”, prova de 85 metres.

Després, rases més llargues eren incloses com els “diaulos”

(365 metres) i els “dolichos” (24 “estadias” o 2 kilòmetres).

En el 708 aC, el pentathlon i la lluita eren incloses, en

688 aC la boxa, i en 680 aC els carruatges.

El premi dels guanyadors era una corona simple feta amb

una rama verda d'olivera. En canvi, els guanyadors es van

convertir en celebritats i tenien aliments gratuïts pel

resta de la seva vida i preferència pel primer acte dels teatres.

Amb la dominació romana sobre els Grecs, els jocs van perdre

gradualment la seva identitat. Durant les edats del Emperador

Nero, en el lloc de ciutadans lliures, els esclaus competien per les

seves vides i lluitaven contra animals salvatges. El 393 dC,

els jocs gloriosos foren suprimits per l'emperador Theodosios I.

Qui arribava a veure els Jocs Olímpics a la Antiga Olimpia devia

portar un animal, que després seria sacrificat per honrar al déu Zeus.

Peròels temps van canviar, ara la cita olímpica torna a Atenes i els

espectadors simplement poden adquirir entrades còmodament per Internet.

En aquella època no hi havia esports per equips ni premis per els segons

llocs . Les dones no estaven autoritzades a presenciar les competicions

o a participar en elles. Els homes competien despullats i les infraccions

es castigaven amb fuetades.

Els antics jocs eren diferents als moderns. Havia molts menys esports i

únicament podien competir homes que parlessin el grec, en lloc de

atletes de tots els països.

'Jocs Olímpics Antics'
Les curses a peu: la competició atlètica més

antiga i prestigiosa era córrer una vegada

la longitud d'un estadi (mesura de longitud

varible que a Olímpia eren uns 192 metres).

També hi havia curses de dos estadis i curses

de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses

vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la

cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven

carregats amb escut i armes.

En la lluita calia forçar l'adversari a tocar amb les

dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits

els cops i l'ofegament. En el pancraci, en canvi, es

permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar:

donar cops de peu, trepitjar, escanyar....

En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans

embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos

abandonava o quedava estabornit. Era la disciplina més

dura, i de vegades s'arribava fins a la mort d'un dels

contrincants.

El pentatló, que constava de cinc exercicis

consecutius: cursa d'un estadi, salt de llargada,

el llançament de disc i de javelina i lluita.

El llançament de disc consistia a enviar e

més lluny possible un disc de metall,

generalment de bronze i d'uns dos quilos.

El llançament de javelina consistia a enviar

el més lluny possible una javelina. S'ajudaven

amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada

en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés

més impuls i més estabilitat.

El salt de llargada es realitzava

amb l'ajut d'unes peses anomenades

halters, que servien per agafar més impuls.

Consistia en un seguit de salts consecutius,

sense embranzida, que podien arribar a

uns 16 m. de llarg.

A l'hipòdrom se celebraven les proves

hípiques: les curses de genets i de carros.

Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls)

al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre

cavalls) al llarg de 14 km. Els coronats com a

vencedors eren els propietaris dels cavalls i

dels carros i no pas els genets o aurigues.

 

Lluita als J.O antics

Des de els Jocs Olímpics Antics, la flama es considera sagrada per

tots els participants d'aquesta competició.

La Flama Olímpica és el símbol més destacat dels Jocs Olímpics.

La idea de la flama s'adopta dels J.O més antics , on la flama sagrada

estava encesa en el altar de Zeus durant tota la competició.

La flama es encesa en el antic lloc d'Olimpia per els raigs solars del sol

reflectits en un mirall corb. Es encesa en una cerimònia per una dona

vestida amb el tipus de roba que eren utilitzades en la edat antiga

i és ella qui se la entrega al primer corredor de la ruta de relleus.

'Jocs Olímpics Antics'