Joc brut; Manuel de Pedrolo

Lliteratura espanyola contemporània del segle XX. Narrativa. Novel·la catalana policíaca. Argument. Estructura. Personatges. Vida i Obra. Estil literari

  • Enviado por: Daniel Bueno López
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

1. ÍNDEX

Pàg.

  • Índex.......................................................................................................................1

  • Introducció..............................................................................................................2

  • Anàlisi de la novel·la............................................................................................. .2

  • Tema i idea cantral................................................................................................3

  • Argument o assumpte.............................................................................................3

  • Personatges.............................................................................................................4

  • Ambient: Espai temps i acció.................................................................................6

  • Tècniques narratives...............................................................................................6

  • Valoració i Judici Crític............................................................................................7

  • Bibliografia utilitzada................................................................................................8

  • 2. Introducció:

    Biografia de l'autor:

    Manuel de Pedrolo (1918-1990). Va nèixer un 1 d'Abril a l'Aranyó. Dels vuit als setze anys va estudiar als Escolapis de Tàrrega, poble on va residir uns anys la família Pedrolo. Als disset anys va estudiar l'últim curs de batxillerat a l'Institut Balmes. Acabat el preparatiu per a la universitat, la guerra li espatllà els plans. Intervé prop dels mestres de la CNT i fa un curset de practicant. Després s'incorpora a l'exèrcit Popular.

    El 1945, amb 28 anys, es casa i es posa a treballar en una agència d'informació, comercial i privada. El 1953 aconsegueix publicar El premi literari i més coses. De llavors ençà no ha parat d'escriure ni de publicar. El 1957 estrenà Cruma i l'any següent Homes i no.

    Aproximació i estudi de la seva obra:

    Joc Brut és una novel·la de la col·leció de novel·les policíaques “la Cua de palla”, que Pedrolo va iniciar el 1962.

    3. Anàlisi de la novel·la:

    3.1. Estructura de la novel·la:

    Aquest llibre està dividit en quatre parts o capítols. Cadascun d'aquests té un títol propi que està molt relacionat amb els fets que si desenvolupen a les diferents parts del llibre.

    L'estructura interna la podríem dividir com en moltes altres històries en introducció: El Xavier coneix la Juna aquests, estableixen una relació d'amistat i finalment d'amants. Desenvolupament o nus: La Juna proposa al Xavier que mati a l'oncle Virós. El punt culminant de la història que cal destacar és quan en Xavier troba un altre cop a la Juna. I el desenllaç final: quan la policia ho descobreix tot i ell s'adona de l'engany de la Juna.

    Hi ha altres moments de tensió al relat que cal destacar: quan en Xavier comet l'assassinat. L'autor aconsegueix captar tota l'atenció del lector, donant lloc a un punt clau en el desenvolupament de la història que marcarà un abans i un després.

  • Tema i idea central:

  • Aquesta novel·la tracta de com es pot manipular a les persones i obligar-les o almenys pressionar-les fins a tal punt de que cometin actes que van en contra de la seva voluntad o dels seus principis. La Juna convenç al Xavier de que mati al seu oncle amb el pretext de que aquesta és la única manera de que sempre estiguin junts i siguin feliços. La raó per la qual l'havia de matar era simple: cobrar l'herència de la qual només en podrien gaudir si en Virós moria.

    Alguana altre idea secundària que se'n podrien despendre d'aquest relat, és la rabia amb que poden actuar les persones quan se senten enganyades i utilitzades. Al Xavier només el tranquilitzava la idea de poder-se revenjar de la Juna, fins l'extrem que la policia ha d'intervenir perquè no la mati.

  • Argument o assumpte:

  • Argument: És la història d'un home que és enganyat amb promeses d'amor i de diners per una noia que només l'utilitza perquè mati al seu oncle, en Virós. Després es descobreix que aquest en realitat era el seu marit i que només se'n volia desfer d'ell. En realitat la noia (la Juna) ja tenia un amant, el Xavier, però ho ignorava tot i va ser la víctima perfecte d'un engany maquinat.

    Capítols:

    El Projecte: El protagonista de la història, en Xavier coneix a la Juna, una noia jove i bonica de la que s'enamora. Ella malgrat les declaracions d'amor del Xavier sempre es mostra distant. Finalment la Juna es mostra com la perfecte amant, però només era una aparença per a fer la seva terrible proposició al Xavier. Volia que ell matés al seu oncle per tal d'aconseguir l'herència de la seva dona (la tía de la Juna) i així ells podrien ser rics i estar sempre junts. El Xavier en un primer moment va rebutjar la proposta, però estimava molt a la Juna i ella sabia utilitzar molt bé les seves armes, així que finalment el va poder convèncer.

    Els Fets: En aquests capítol l'autor narra l'assassinat del Virós i el desenvolupament dels fets posteriors. La Juna i el Xavier havien fet un pla per matar a l'oncle de la Juna sense ser descoberts per la policia. El Xavier entraria un dia a la casa del Virós quan ell estigués sol, agafaria la seva pistola del calaix i li dispararia. Semblava senzill, després de la mort de l'oncle, la Juna se n'aniria al poble durant sis mesos i després d'aquest termini es tornarien a trobar. La raó d'aquest temps prudencial era simple, que ningú no associés al Xavier amb la Juna i amb la mort del seu oncle.

    La Recerca: Aquest és el capítol més llarg de tota la novel·la. En aquest es narra com el Xavier busca a la Juna desesperadament, després de que aquesta no es presenti a la cita que tenien després dels sis mesos de la mort de l'oncle Virós. És un capítol molt interessant, que manté la tensió fins al final. Aquest capítol acaba quan en Xavier troba a la Juna i es disposa a revenjar-se d'ella, llavors apareix la policia.

    Les Explicacions: Aquest capítol és curt i concret. En ell els qui més parlen són els policies, que expliquen a en Xavier qui era realment la Juna i el punt fins on l'havia enganyat. És en aquest capítol on es descobreix que en Virós no era realment el seu oncle, sinó el seu marit, i que el pla de matar-lo era tot idea de la Juna, en Pol (l'amant de la Juna) no hi tenia res a veure.

  • Personatges:

  • Xavier: És el personatge principal de la novel·la (el protagonista). Com ell és el narrador no hi ha una descripció física que es pugui destacar, és a dir només tenim una descripció psicològica indirecta que podem deduïr dels seus fets o dels seus pensaments. Aquest, com tots els personatges de la història és un personatge real. El Xavier és un personatge rodó, ja que és el protagonista i lògicament evoluciona amb el transcurs dels fets de la història.

    És un noi jove o de mitjana edat (no s'especifíca), de pocs recursos econòmics i que viu amb la seva mare. És una persona extrovertida o que almenys ha estat forçada a ser-ho per causa de la seva feina. És apassionat i un bon amant, massa i tot fins al punt de matar per Amor.

    Juna: d'ella tenim una descripció física que realitza el mateix Xavier al principi de la novel·la. Era una noia Jove que sempre vestia amb roba força extremada. Tenia un cos esplèndid; el ventre llis, anques arrodonides i unes cuixes llargues i nervioses que morien a una cintura breu. El color de la seva pell era més aviat bru, de boca tendra amb els llavis carnosos i d'ulls grans.

    La seva descripció psicològica està marcada per un excés d'ambició que la porta a utilitzar a les persones per al seu profit sense importar-li el que passi amb elles. És llesta, freda i calculadora, no deixa cap detall perquè se n'encarregui l'atzar. És reservada i introvertida.

    Aquest és un personatge rodó, que també evoluciona amb el transcurs de la història, i és un personatge real.

    Sorribes: És el propietari del negoci de publicitat en el qual treballa el Xavier, per tant és el seu cap. No hi ha gaire descripció ni física ni psicològica, només dir que era una mica “Estiracordetes” com deia el Xavier, que vol dir que exigeix molt als seus treballadors, però paga poc. És un personatge secundari i pla, només és anomenat en moments determinats de la història i no influeix massa en el transcurs de l'acció.

    Enric Virós: És un home més aviat gran, un militar retirat d'uns cinquanta-sis anys. És l'home a qui mata el Xavier. No hi ha gaire descripció física, però la Juna en dona una breu descripció psicològica, que mai s'arriba a saber si era del tot certa o no: ella diu que en Virós era un sàdic i molt gasiu, que es mira molt el que es gasta. Segons ella no és una bona persona.

    Aquest és un personatge real i pla, ja que aquest no està gaire descrit i només apareix en moments donats.

    La mare d'en Xavier: És una dona gran que es preocupa pel seu fill i que el coneix molt bé. És treballadora i complidora; ella, tota sola havia aconseguit criar a un nen quan es va quedar sense marit. No hi ha gaire descripció física. És un personatge real i pla.

  • Ambient: espai, temps i acció

  • Hi han diversos i variats espais en el transcurs de la novel·la: oberts (exteriors) i tancats (interiors). No sembla que en general, aquests tinguin una repercusió directa en el comportament dels personatges modificant-hi la seva conducta. Si que podriem destacar la importància de l'escenari en alguns punts del relat, per exemple: quan en xavier comet l'assasinat, els fets transcorren en un espai tancat, la casa de la víctima, aquí l'escenari provoca un augment en la tensió que ja crea el fet de l'assassinat. A més la descripció dels pensaments i fets que va cometent l'assassí no tenen millor marc que un espai tancat i sobretot amb el factor de la obscuritat, molt important en aquesta escena. La veritat és que la majoria de l'acció del relat està situada a la nit i per tant aquesta obscuritat és present a moltes parts del relat.

    Hi ha altres escenaris exteriors, com per exemple el parc de la Ciutadela que a primer cop d'ull pot donar la sensació de pau i harmonia entre el Xavier i la Juna, però que si analitzes amb una mica de detall, pot donar la sensació de que l'espai es transforma en angoixós i tens, ja que el Xavier no pot aconseguir mai l'amor de la Juna, doncs ella s'hi resisteix.

    El temps és linial, és una successió dels fets que van passant. No hi ha trastocaments temporals (Flash Back); l'acció comença en un moment determinat i acaba en un altre moment determinat, més allunyat en el temps. L'obra si que es correspon al temps cronològic. La història té lloc entre els anys 1964 i 1965 i dura aproximadament uns deu mesos. L'acció de l'obra és senzilla i fàcil de seguir, però manté el suspens fins al final, doncs no és fins a les últimes pàgines que el lector comença a lligar fils i a entendre-ho tot. L'acció és externa, és dona a l'exterior del narrador, no al seu pensament.

  • Tècniques narratives:

  • El gènere del relat és novel·la narrativa amb tocs de novel·la negre. La podem classificar dins d'aquest gènere per el suspens que és manté al llarg de tot el relat i pel fet d'un tèrbol assassinat.

    El registre lingüístic més utilitzat quan es narren els pensaments del Xavier o hi han algunes descripcions, és culte. En canvi quan hi han diàlegs el registre que l'autor empra és col·loqial i fins i tot moltes vegades vulgar.

    Aquesta novel·la utilitza molts mètodes narratius:

    • El diàleg:

    -Més endavant! Saps quans anys tinc?

    -Vint-i-un o vint-i-dos.

    -Vint-i-tres. I ell, saps quants en té?

    -M'has dit que era vell.

    • La narració:

    “Vaig explicar-li la mena de feina que feia, vai explicar-li tota la meva vida. Que tampoc jo no era de Barcelona, que la mare i jo hi vam venir en acabar-se la guerra que la va deixar vídua...”

    • La Descripció:

    “Duia una faldilla curta, més aviat cenyida, i el cos era digne de les extremitats que mostrava tan generosament...”

    El punt de vista és intern. El narrador és el propi protagonista i per tant utilitza la primera persona per narrar els fets.

  • Valoració i Judici Crític:

  • Ja havia llegit alguna novel·la de Manuel de Pedrolo, i aquesta igual que les altres, no m'ha decebut. És una novel·la molt diferent a títols com Mecanoscrit de Segon Orígen o Trajecte Final, per a mi no és tan original com aquestes, però Joc Brut incorpora elements que no solen aparèixer en noveles policíaques convencionals, com per exemple que l'assassí sigui en principi una “bona persona” i que per causes aliènes a ella mateix es torni un cruel depredador. En general la novel·la m'ha agradat i reconec que és molt interessant, ja que la vaig començar i acabar el mateix dia.

    La novel·la fa referència a molts valors, entre ells els ètics i ideològics; el Xavier era una persona completament diferent, amb uns ideals propis, que es veuen trastocats amb l'arribada de la Juna.

    5. Bibliografia utilitzada:

    Joc Brut. Manuel de Pedrolo, editorial El Cangur.

    Diccionari de la Llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans, Edicions 62.

    Plomes Catalanes Contemporànies. Lluís Busquets i Grabulosa, Edicions del Mall.

    TREBALL

    DE

    CATALÀ:

    Joc Brut