Joc brut; Manuel de Pedrolo

Literatura española y catalana contemporánea. Novela. Narrativa # L'amor, l'engany, la traïció i la ambició

  • Enviado por: Tnks
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

1. Recull de la seva biografia (cal incloure una fotografia A-4 de l'autor)

Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Va passar la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i va estudiar el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es va convertir en un gran devorador de llibres, sobretot els de la biblioteca del seu pare, on va trobar molta literatura espanyola amb obres de Pio Baroja i Valle Inclán.

El 1935, es va traslladar a Barcelona, i va ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció era fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no va poder defugir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va escriure la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment va escriure en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que va haver de patir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris.

Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel.les policíaques i que ell havia desmentit, atès que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules.

El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar a escriure amb regularitat. Va canviar novament de feina, va fer d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, va continuar vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra.

L'any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que va passar completament desapercebut. El fet de col·laborar a la revista Ariel li va permetre entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que començaria un intens període com a dramaturg i que tancaria voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.

Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d'escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig... La seva bibliografia de creació va arribar a superar el centenar de títols. Però on el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser en la novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.

La seva obra és equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element transcendent, de vegades, l'empenyia cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les millors novel·les del corpus pedrolià, on narra l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast amb una voluntat de supervivència. En d'altres ocasions, el testimoniatge li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar a Si són roses floriran.

A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre va respondre a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel·les no van poder ser publicades en el mateix moment que les escrivia. Així, per exemple, novel·les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es van poder publicar fins al 1967.

A partir de 1963, va comentar un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada Temps Obert, de la qual va escriure onze novel·les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol de les possibilitats infinites de realització que té cada persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicle dóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu - un bombardeig - modifica una mateixa situació original, que Pedrolo desenvolupa en les novelles Un camí amb Eva, Se'n va un estrany, Falgueres informa, Situació analítica, Des d'uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No en tenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el 'primer llibre'. El 'segon llibre' incomplet, parteix de la novel.la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en dues novel·les: Cartes a Jones Street i "Conjectures", de Daniel Bastida.

Atret per la novel·la de gènere policíac, tot i que no s'hi va dedicar especialment com a autor, va acabar dirigint la col·lecció La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col·lecció que va reunir els mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon i que va comptar amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany. Va ser un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors en català.

També el conte és destacable en la producció de Manuel de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel·la. Va col.laborar com a articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir al català molts dels autors anglosaxons de més prestigi com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller.

Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es van descontradir.

La seva immensa feina com a escriptor va veure's recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona.

'Joc brut; Manuel de Pedrolo'
'Joc brut; Manuel de Pedrolo'

'Joc brut; Manuel de Pedrolo'

2. Descriure el tema i l'argument.

El tema del llibre es bàsicament l'amor, l'engany, la traïció i la ambició.

Tot va començar un dia que en Xavier es va quedar meravellat de la bellesa de la Juna. Ella li va fer creure que s'interessava per ell. Cada tarda es veien d'amagat dels familiars de la Juna, de vegades anaven al parc, d'altres a una cafeteria o d'altres al cinema, menys els dissabtes que la Juna havia d'anar a visitar una amiga seva invalida. Així cada vegada la seva relació era més seriosa, tot i que ella no n'estava molt convençuda ja que sempre li estava dient que no podien estar junts perquè ella no volia ser una desgraciada, ni una pobre que tenia que treballar fent neteja de cases que no eren seves. Una tarda la Juna li confessa al Xavier, que el seu oncle disposa d'una gran fortuna, però aquesta només podrà ser seva quan ell mori; i per que això passes encara quedava molt i molt de temps. D'aquesta manera la Juna intenta convèncer a en Xavier perquè mates el seu oncle.

En un principi en Xavier si nega rotundament, però la Juna el va convèncer i com que el tenia tan enamorat ell estava disposat a fer qualsevol cosa per a ella. Una nit la Juna li va dir que marxarien al cinema la seva tieta i ella, i que li deixaria una finestra oberta perquè ell pogués entrar, i li va explicar exactament on estava el despatx del seu oncle. En Xavier va fer tot lo que la Juna li havia manat, i per no deixar cap sospità van decidir que en Xavier el mataria i al cap de sis mesos es tornarien a trobar.

Un cop en Xavier mata l' oncle de la Juna , se li acudeix posar-li l'arma del crim a la mà , per fer veure què havia sigut un suïcidi i de lo nerviós que estava va veure conyac, però tenia por de deixar empremtes i va netejar la ampolla. Al cap de sis mesos després de l'assassinat, en Xavier va al cinema on havien acordat veuràs, però la Juna no apareix, durant aquell més en Xavier va anar cada dia al cinema per si es trobava amb la seva estimada, però això no va succeir. Així que decideix anar a busca-la per a tots els llocs d'on ella li havia parlat. Poc a poc va anant descobrint la veritat sobre la vida de la Juna, en realitat no anava cada dissabte a veure a una amiga seva invàlida, sinó al seu amant. Després de molt buscar la va acaba trobant a un pis de Badalona. Quan la va anar a visitar, en Xavier estava tan nerviós que li volia esgarrar la cara perquè mai mes tornes a ser tan bonica com ho era llavors; va se en aquell moment que la policia va entrar en el domicili de la Juna i van detindrà a en Xavier per l'assassinat del coronel Virós, l'oncle de la Juna.

La policia li va explicar que ells no sabien cregut mai que el senyor Viros s'hagués suïcidat ja que tenia la ma dreta paralitzada, i de la manera en que tenia l'arma es tindria que haver disparat amb la dreta. La segona errada que va cometre en Xavier va ser netejar tota la ampolla de conyac i no deixar cap empremta i no era normal que una ampolla de conyac mitj buida no tingues cap empremta.

Dins el cotxe de policia li va descobrir tota la veritat sobre la Juna, tot lo que li havia explicat des de que es van conèixer era tot mentida. Fins tot el seu nom era mentida perquè ella no era la Juna, la neboda del senyor Viros ella era la dona i es deia Caterina Freixa.

3. Com és la vida d'en Xavier i desprès de conèixer la Juna?(La feina, els valors, la relació amb la mare,...)

Abans de conèixer la Juna , es un noi ingenu, alegre i amb alguna que altre preocupació ja que ell ni la seva mare no tenen gaires diners i estan vivint en un petit pis que abans era d'un pintor. La seva màxima preocupació es aquesta. Ell a de treballar en una agència d'orientació publicitària, però li agrada la seva feina i te molt clar que no pot faltar-hi perquè necessita els diners.

En canvi desprès quan coneix a la Juna, madura una mica més però també es torna més inconscient ja que fa coses que no tindria que haver fet mai per molt enamorat que estigues.

4. Com se sent en Xavier quan es veu davant de la víctima just abans de cometre el crim i immediatament després d'haver-lo assassinat?

Abans de cometre l'assassinat estava mol nerviós: “Ell cor se m'havia tornat a disparar”, ”Però no vaig disparar. No podia. El dit reposava contra el gallet, però sense força., com si no fos meu. Una ditada freda, humida, em recorria l'esquena.”

Just despès de cometre l'assassinat es sentia encara nerviós però mes aliviat perquè ja havia passat tot. Es sentia fins i tot orgullós d'haver-ho fet: “ La pistola gairebé se m'escapa de les mans. Pot ser per això no vaig disparar una segona vegada. No és que calgués.” , “Em devia quedar ben bé cinc minuts mirant-lo. Si algú hagués sentit el dispar, si la torre no hagués estat aïllada, m'haurien pogut sorprendre encara amb les mans a la massa, palplantat davant la taula, rígid com un cadàver, perquè em penso que ni respirava. Quan vaig fer-ho l'aire petà com si hagués atansat un llumí de gas.” , “Era mort no em calia cap mena d'experiència per saber-ho. Mort. Ho havia fet doncs....Quan la pistola va caure a terra, vaig saltar fins a l'altre extrem d'habitació.”

5. Comenta el tipus de relació que hi ha entre els dos protagonistes. Com neix? Què senten cadascun d'ells? Hi ha diferencia entre el principi i l'últim cop que es veuen? Justifica la teva resposta.

La relació entre els dos protagonistes neix perquè en Xavier es queda bocabadat al veure a la Juna: “ Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. S'havia assegut al banc amb una cama sobre l'altra, s'espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l'avinguda. Mai no havia vist unes cames tan meravelloses. Ni uns genolls tan bonics.”

En Xavier i ella comencen a parlar i ella li fa veure que esta interessada amb ell: Perdona, perdona! No sé què em dic, no...Xavier, Xavier perdona'm! T'estimo, T'estimo, t'estimo...”

Ell esta molt enamorat i no esta disposat a deixar-la escapar: “ Ens estimem, Juna, ens estimem! Ets meva, Juna. Ho Sents?

Hi ha molta diferencia entre el principi i el final ja que en Xavier al principi ho faria tot per ell: ”Jo faria qualsevol cosa per tu Juna!” i al final de la historia la vol matar per totes les mentides que li ha dit: Tot jo em sentia endut per un menyspreu encara més amarg, mes punyent, que el dels seus ulls”, “ Vaig agafar-la pels cabells i ella es redreça amb un xiscle. Desprès el cos colpejà contra el divan, des d'on els seus ulls em miraren com els d'un animal acorralat, sense esperança.”, “ Quan va veure el ganivet que em centellejava a la mà, els ulls se li esbatanaren i la boca udolà: Nooooo!...No va tenir temps de fugir, però. Vaig obrir-li la galta dreta, de dalt a baix. L'altra no.”

6. Comenta el següent fragment:

“Ningú en sabia res- prosseguí ella despietadament- Ningú Xavier!

Vaig fer un pas enrere i les seves mans van quedar a mig aire, inertes. Desprès retrocedint cap a la seva espatlla, on s'aturaven, insegures, abans d'esbocar més la brusa i, amb un gest que semblava maquinal, inconscient, desplaçà una mica els tirants dels sostenidors que li havia deixat un séc a la pell.

I ja no vaig veure res més, perquè tot d'una vaig trobar-me corrent vorera enllà, sota la pluja que augmentava. Darrera meu tot s'havia quedat silenciós, com si no hi hagués ningú. La mort

Aquest text es refereix a la primera vegada que la Juna li proposa al Xavier de matar el seu oncle. El Xavier es queda bastant descol·locat perquè ell no volia matar a ningú, mai ho havia fer però s'està començant a plantejar si en el futur ho faria, perquè pensava que només amb l'assassinat d'una persona inútil, mesquina, egoista i odiosa( així es com la Juna descriu el seu oncle ) ell i la Juna podrien ser feliços per sempre.

7.Localitzeu en un mapa tots els llocs per on passa l'acció

'Joc brut; Manuel de Pedrolo'

8. Valoració crítica del llibre

Ari: Penso que es un llibre molt interessant i a mi ma tingut molt entretinguda, me'l vaig acabar en dos dies perquè era curt . M'ha fet reflexionar sobre lo falses i dolentes que poden arribar a ser algunes persones, inclòs egoistes perquè fer matar a algú a sobre de la teva família només per quedar-te amb els diners es una mica de boixos. Al llibre no ho explica però pot ser el pobre home l'havia tractat molt bé i ella l'havia fet matar. Al llibre els principals temes per mi son la ambició, i la ceguesa de quan estàs enamorat, perquè tu pots fer qualsevol cosa per algú que estimis de veritat sense esperar res a canvi, només ho fas per l'amor que sents cap a aquella persona.

Dina: Jo penso que ha sigut un dels llibres que mes ma agradat i a part de la historia que ha estat genial, el llibre ha estat be perquè era curt i no es feia pesat inclòs sempre tenies ganes de llegir-lo perquè t'havies quedat intrigada de lo que podria passar.

El llibre explica una mica el punt de vista de dues persones diferents.

Per una banda la Juna que per en Xavier sembla una noia bonica, amable i amb molt bons sentiments ja que sembla que l'estima, però ella sap que es dolenta però no s'en vol donar conta o pot ser si que s'en dona conta no ho se, però lo que esta clar es que ella es molt mentidera i que es creu les seves pròpies mentides perquè s'ha de tindré molta sang freda per fer matar al que se suposava que era el seu oncle que en realitat era el seu marit que encara es pitjor.

I en Xavier un noi noble i amb massa bon cor, però massa ingenu e innocent per deixar-se convèncer per les mentides de la Juna. Jo penso que si no hagués conegut a la Juna ell podria haver arribat a ser un noi feliç i fer feliç a la seva mare, en canvi la historia acaba bastant malament ja que el pobre Xavier acaba a la presó per cometre un crim que al cap i a la fi a ell ni li anava ni li venia.