Joan Manuel Serrat

Nova cançó. Canción de autor. Vida y obra

  • Enviado por: Sergi Bach
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Joan Manuel Serrat i Teresa:

Cantautor català que va néixer el 27 de Desembre de 1943 en la clínica “La Alianza” de Barcelona. Cursà els estudis de Perit agrícola. El 1960 compongué la seva primera cançó: Una guitarra; el 1962 ingressà en Els Setze Jutges com a membre número tretze que era una organització que demanava que els deixessin cantar en català fet prohibit en aquell moment. Debutà a Barcelona el 1965 i assolí aviat grans èxits amb cançons, com Ara que tinc vint anys, Cançó de matinada, El drapaire, La tieta, etc., de tipus poètic i de música melòdica. Inicialment cantà només en català; quan el 1968 fou seleccionat per a fer-ho en castellà al festival d'Eurovisió, provocà un escàndol en negar-se a cantar si no podia fer-ho en català, fet que provocà la seva substitució per part de les autoritats espanyoles. Més tard, però, ha alternat en els seus enregistraments i actuacions el català i el castellà --entre d'altres, ha editat discs amb poemes de Machado, M. Hernández i M. Benedetti--. El 1975 s'exilià voluntàriament per motius polítics; tornà l'any següent. Ha publicat entre d'altres els discs Res no és mesquí, amb poemes de J.Salvat-Papasseit (1977), Tal com raja (1980), En tránsito, (1981), Fa vint anys que tinc vint anys (1983), El sur también existe (1984), Cada loco con su tema (1985), Bienaventurados (1987), Material sensible (1989), Utopía (1992), Nadie es perfecto (1994) i Banda sonora d'un temps, d'un país (1996), disc on retia homenatge a la cançó, executant temes de Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. El disc, que es presentà al Palau Sant Jordi, s'edità també a Amèrica. Per altra banda, la gira ``El gusto es nuestro'', realitzada juntament amb Ana Belén, Victor Manuel i Miguel Ríos al llarg dels anys 1996 --territori espanyol-- i 1997 --continent americà--, tingué un èxit considerable de crítica i públic.

Discografia:

- EP amb la casa Edigsa amb 4 cançons: “Una guitarra”, “Ella em deixa”(va ser la seva primera cançó que va composar), “La mort de l'avi” i “El mocador”.(1965)

- EP: Amb les cançons: “Ara que tinc 20 anys”, “Quan arriba el fred”, “El drapaire” i “Sota un cirerer florit”. (1966)

- EP: Amb les cançons: “Cançó de matinada” i “Paraules d'amor” es converteix en el primer disc en català que és número 1 en les llistes d'Espanya (1967)

- Single: “La tieta” i “Cançó de bressol”.(1967)

- LP “Ara que tinc 20 anys”

- Dos discs senzills en castellà: “Manuel” i “Poco antes de que se den las diez”. (1968)

- Single: “El titiritero” i “poema de amor”.(1968)

- Single:La la la” (Tema d'Eurovisió) i “Mis gaviotas”.(1968)

- LP: “Cançons tradicionals”.(1968)

- LP: “Com ho fa el vent” (1968)

- Single: “Per Sant Joan” i “Marta”.(1968).

- Single: “Manuel” i “Poco antes de que den las diez”.(1968)

- Single: “Tu nombre me sabe a hierba” i “Balada de otoño”.(1968)

- LP: “Dedicado a Antonio Machado”. (1969)

- Single: “La paloma” i “En qualquier lugar”.(1969)

- LP: Primer en castellà “La paloma”.(1969)

- EP. “Mare Lola” “Bon dia” i “Temps de pluja” (1969)

- LP: “Serrat 4”.(1970)

- LP: “Mi niñez”. (1970)

- Single: “Com un Gorrion” i “Si la muerte pisa mi huerto”.(1970)

- Single: “Señora” i “Fiesta”.(1970)

- LP: “Mediterraneo”.(1971)

- LP: “Miguel Hernandez”.(1972)

- LP molt elaborat: “Per al meu amic”. (1973)

- LP: “Canción infantil”. (1974).

- Single: “Edurne” i “Decir amigo”.( 1974)

- LP: “...para Piel de Manzana” (1975)

- LP: “Res no és mesquí”. (1977).

- LP: “1978” (1978).

- LP: “Tal Como raja”.(1980)

LP: “En tránsito”.(1981)

- LP “Cada loco con su tema”.(1983)

- LP: “fa 20 anys que tinc 20 anys”.(1984)

- LP (doble): “Serrat en directo”.(1984)

- LP “El sur también existe”.(1985)

- Disc: “Sincerament teu”.(1986)

- LP: “Bienaventurados”.(1987)

- LP “Material sensible”.(1989).

- CD “Utopía”.(1992)

- CD “24 Pàginas inolvidables”.(1993)

- CD “Nadie és perfecto”.(1994)

- CD (dedicat a ell) “Serrat eres único”(1995)

- Banda sonora, “D'un temps un país”.(1996)

- CD “Diario de ruta”.(1996)

- CD “Serrat Narrador”.(1997)

- Últim CD fins avui “Sombres de la China”.(1998)

Lletra cançó: Cançó de matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa

i trista d'un campanar.

Un cop de llum i el crit d'una garsa

que ha despertat amb fam i busca

per entre blats i civades

qualsevol cosa per omplir el pap.

O potser el gall

que dins la cort canta.

La nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada

la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles

del camp d'alfals veí.

S'espolsen l'aigua de la rosada

mentre arriba la matinada

i el sol que les escalfi

fins que les tallin d'un cop de falç.

Alcen la testa

mullada i fresca.

Per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen

i pel afores corren els bens.

I amb el sarró i la bota a l'esquena,

amb un bastó a la mà

se'n va el pastor i el seu gos d'atura,

se'n van cap unes altres pastures.

Trencant rius i cabanyes

a les muntanyes volen tornar.

Surt amb l'aurora,

cal sortir d'hora:

el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagés,

la bossa buida i el carro ple.

De roig tomàtec i de verdures

collides del seu hort.

La mula sua, el carro crida.

i l'home tanca els ulls i somnia

mentre el sol es lleva

d'un llit d'alzines, enlluernant

a les velletes

que, pansidetes,

cap a l'església van caminant.

I ara canto jo de matinada.

La vila és adormida encara.

Gires:

- La seva primera gira sud-americana: Argentina, Xile, Mèxic...

1969-1970.

- Gira sud-americana: Argentina, Xile, Mèxic... 1971-1972

- Viu directament el cop d'estat de Pinochet. 1973

- Actuacions a Sevilla i Gira per Sud-Amèrica, i exili a Mèxic 11 mesos.1974-1975

- Gira sud-americana i també per Los Angeles, Sant Francisco i Nova York.1976

- Recorregut pel territori espanyol donant recitals a 400 pessetes i després actuacions a Sud-Amèrica.1979

- Suspen concerts per la mort del seu pare.1980

- Actuacións per Espanya i gira per Sud Amèrica, no va fer recitals a Xile ja que van ser prohibits per Pinochet. 1982

- Gira multitudinària per Argentina després de set anys de prohibició.1983 també va fer una gran gira pel territori espanyol.

- Gira per Cuba, Nova York, Mexic, Puerto Rico i Santo Domingo (aquest últim en un carrer).1984

-Actuació a Israel i després a Sud-Amèrica, posteriorment a Espanya, li va ser prohibida la etrada a Xile.1984

- Actuació al País Basc, Madrid, Andalusia i Catalunya.1989

- Gira per Xile després de disset anys de prohibició, al Estadio Nacional va ser memorables.1990

- Gira llarga per Sud-Amèrica i per Espanya, intervenció en la inaguració dels Jocs Paralímpics torna A Sud-amèrica i Nova York.1992

- Gira per Espanya i Amèrica Miami, Boston, Nova York.1994

- La encomienda del al mèrito civil per la seva contribució amb les relacions d'Espanya i Sud-Amèrica alterna actuacions entre Amèrica i Espanya.

- Va a Bòsnia al Nadal amb els soldats.1995

- Comença al 8 d'agost una gira a Gijón amb l'Anna Belen Víctor Manuel i Miquel Ríos “El gusto es nuestro” fins al 22 de Setembre a Granada va tenir molt éxit.1996

- Série de recitals a Cuba galardonat amb el premi “Sudaca exepcional” . Gira el novembre per Sud-Amèrica “El gusto es nuestro”.1997

Gires

- Octubre i novembre Gira per Espanya i desembre concerts a terres Argentines.1998

- Gira per latino-Amèrica i el març i al abril concerts per Espanya incloent Barcelona per presentar el seu últim disc “Sombras de la China”. 1999

La sortida:

El divendres 19 de febrer, al les onze aproximadament érem al teatre a punt per anar a escoltar la historia del rock a través dels anys.

Casi tot va començar amb un camioner (Elvis) que no li acabava d'agradar la música que s'escoltava per la ràdio. Cançons del tipus de “Oh! Susanna”. I, per això va crear el seu estil de música. No cal dir, que ben aviat va tenir molts imitadors i seguidors. Posteriorment a Elvis, van anar sortint nous cantants com per exemple els Beatles un dels conjunts més importants del món. Nous estils de tocar com el “Guagua-gugua” (so de la guitarra elèctrica) o també, un conjunt de tres o més notes que s'anava repetint al llarg de la cançó. Cançons, moltes que estaven relacionades amb la guerra del Vietnam en la qual participà els Estats Units. Uns deien les coses “amb bones maneres” com per exemple la frase: (qui estigui cridat demà per anar a la guerra, que no hi vagi) mentre d'altres, criticaven durament la situació de crisis econòmica anglesa com els “Sex Pistols”, amb el seu tema: “God save the Queen”. Finalment, el recorregut històric acaba amb els Green Day, que tornen al estil de l'inici, amb la seva cançó Wanderfoul perquè creuen que no s'havia tocat res millor.