Joan Fuster

Reflexions generals i diverses. Ecologisme i contradiccions. Societat de consum

  • Enviado por: Lorus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Les xifres de la delinqüència

Joan Fuster analitza la frase de Jorge Manrique de «cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència era menor. A més a més les estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar-les amb les estadístiques de l'edat mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.

Observació d'un “Voyeur”

En aquest assaig Joan Fuster es presenta com a un “Voyeur” (gent que es dedica a observar a persones despullades o lleugereses de roba), i diu que cada any que passa la gent esta millor per a ser vista, i tot això bé en conseqüència dels avanços tecnològics q fan q les dones es posen cosmètics, fàrmacs, ... y els homens feien esport.

Del Circ

Segons aquest assaig diu que el circ es perdre temps i diners, veure com desfilen una sèrie de senyors, els domadors passejant unes bèsties dòcils, els acròbates que fan coses que posen en perill la Llei de la gravetat, però que no es més la resposta perfecta d'uns músculs ben entrenats. Desprès del «número» es mostren com si no haguessin fet res com si fossin , però en veritat estan cansats i son dels mes humans.

Ràpida teoria del porro

Uns del assaigs més divertits d'aquesta antologia, en el que posa la manufacturació del porro com a un ritual de gent especialitzada, però que en veritat i la seua xafarderia és molt gran, segur que no saben que el que posen es veritat droga o no ho és, del que estan veritat segur es que es qualsevol merda que els han venut, y que quan li peguen una xamada posen cara d'èxtasi i això es mentida perquè si en veritat es droga no es possible que li faça un efecte tan ràpid, i el que veritat és droga son les baves que passen d'una persona a altra mitjançant el porro.

Importància del carrer

El carrer. Aquell lloc de convivència que s'en recorda Fuster quan era un noi, aquell lloc en el que els xiquets podien relacionar-se sense perill del que lis pasara alguna cosa. Els xiquets d'avui dia fan el trajecte casa-col·legi, col·legi-casa, i quan estan en casa es posen q veure la tele parlant en castellà. Açò fa que el valencià es pose en perill d'extinció ja que no hi ha lloc on es puga practicar-ho. El carrer antic o el que és el mateix el carrer que coneix Fuster, s'encontra en decadència els alts nivells de tràfic en les cèl·lules urbanes fan per als pares un perill per als seus fills xicotius, i el adolescents van a llocs concrets sent el carrer únicament per anar d'un lloc a un altre sense poder estar deambulant sense rumb fix.

Els temps i el menjar

Abans el restaurants segons la temporada de l'any que fossin i si eren la temporada d'un determinat producte es mostraven en les cartes de menús, però ara amb les granges artificials, els vivers, la congelació i demés es pot menjar de qualsevol cosa i això pot donar a situacions molt divertides.

Substitutius del carnaval

La societat té per naturalesa passa-ho bé, i una bona manera es disfressant-se, i aprofiten totes les oportunitats que es posen endavant, com pot ser els moros i cristians, que prescindeix de la historia l'important es passa-ho bé.

Cultura Popular

Cultura popular es un termini molt contradictori, és una cultura que tots tenim com a bona e il·lustrativa, però que es molt costosa, i per tant no està a mà de molta gent, perquè pagar una bona educació els pares als fills, demés de poder pagar l'entrada a museus concerts i els desplaçaments oportuns, així q si de veritat volguessin q fossin una cultura popular q fos mes barata.

Hedonisme

En aquest assaig difícil de comprendre, parla del hedonisme, que es una doctrina moral q diu q el plaer es el destí de la vida, i Joan Fuster ens diu que el plaer pot ser tot com per exemple dormir, i aleshores eliminar el dolor es la cosa mes important per l'hedonisme.

En la nostra «Societat de Consum»

Petita teoria de l'eslògan

Vivim immersors dins d'una capa densa, difusa i obsessiva de publicitat. Anem per el carrer, o estem en el cinema, o treballant mentre escoltem la radio, i l'eslògan sempre esta present. El ciutadà d'avui es un gran comprador, demés de la seua capacitat adquisitiva, les frases rítmiques reproduïdes moltes vegades fan que s'en queden gravats en el subconscient pot llevar-nos a la compra d'un determinat producte. Però no tan sols l'eslògan es restringeix al “merchandising” sinó també per la política, i es una mostra que tots el partits polític l'utilitzen.

De Cinema

El cinema és segons Joan Fuster una forma barata per a retrocedir a la infància, com si ens contaren un compte, i ens quedem mentre l'observem sense capacitat de critica. El cinema serveix per a totes les classes socials i aquesta evasió del mon real es beneficiosa. Amb el lector de qualsevol llibre es produeix tot el contrari, experimentem un augment d'adultesa.

L'Exorcisme

A pesar del títol que té aquest assaig ens parla d'una cosa totalment contraria però que té molt en comú. La televisió si la veiem obedientment en sumergi'm en un món que ens atonteix i ens agrada, però que si superem la fascinació i la veiem des d'un punt de mira crític ens adonarem de que en veritat és un món d'ira, de fàstic, d'incredulitat, de reflexió, ...

Contra la Música

Antigament la música estava restringida a les classes altes, con la aparició del gramófon la música es va establint-se en tot el món, i avui en dia escoltem música per a escoltar soroll en realitat.

La dificultat de ser polític

El ser polític no es fer-se, sinó nàixer, té que ser innat. Tots hem vist en el debats com s'insulten al següent dia s'encontren reunits menjant afablement, i això fa que el personal de carrer desconfiem de tot i de tots. Abans la política era una aristocràcia de tenors, per a vore qui grita més, aunque ara amb els micròfons no fa falta. Els polítics son persones sense principis que aguanten tot per a seguir amb el seu càrrec, que son molt simpàtics la cara que donen al públic, però en veritat molt mentirossos.

Les perspectives sinistres

En aquest assaig profètic Joan Fuster, vaticina un món quan es termini el crus, els països rics es tornaran pobres, i els que son pobres es tornaran encara més pobres, els rics intentaran de conquistar els àrees on queden pous de petroli, i quan ja no quedi ni una sola gota no es pot imaginar un New York, ni un Tokio de nou en l'edat mitjana.

La Ciència i la seua conseqüència

Tota investigació científica ve acompanyada d'una gran quantitat de diners, per lo tant les inversions científiques tan sols poden ser per part del països poderosos. Però tota la inversió que es fa en la ciència no es per a un fi de desenvolupament de curar dolences sinó per a crear maquines de guerra.

Reflexions generals i diverses

Justícia

La justícia a anat canviant al llarg del anys, la justícia ha de ser rigorosa, sinó es rigorosa deixa de ser justícia, però clar si va modificant-se deixa de ser rigorosa forçosament, per lo tant la justícia mai serà justa.

El Gos

Diuen que el gos és el millor amic del homen, i es un termini que malgrat de estar d'acord, Joan Fuster li molesta, el gos es fidel, es obedient, es mou la cola quan et veig, però alguna de aquestes qualitats pertanyi al que es amistat veritablement.

Convicció

Les conviccions son prejudicis, els fanàtics es gent amb prejudicis i ens fan fàstic, així per el qual les conviccions son dolentes.

Covardia

Tot el món es covard, fins i tot els que diuen que no ho son que son uns valents, hi ha dir que valents no és el que no té por, sinó el que sap amagar-la.

Gent

La paraula “gent” la solem utilitzar quan volem parlar o contar una determinada cosa però desentenent-nos nosaltres mateixos, per el contrari utilitzem un altra sèrie de expressions per a incloeu-nos con la meua colla, la meua societat, el meu poble, .... però no ens adonem que per molt que no vulguem amb la paraula gent ens incloem.

Mentir

Mentir es pot considerar un art que molts poques persones tenen, saber mentir si que es donen conte e molt difícil, i requereix per part del mentider una astúcia, un saber estar i unes dots d'imaginació extraordinàries, per això mateix no tinguérem que dir de una forma tan gratuïta mentider, sinó a les persones que en veritat s'ho mereixen.

Orgull

Totes les persones tenim una imatge de superioritat sobre els demés, que no dubten en sacar-les a resplendir quan ens sentim infravalorats, perquè és un orgull que per a nosaltres com protector.

Primeres Necessitats

Des d'unes necessitats primàries o primitives que son naturalment les biològiques (nutrirse, reproduir-se i fugir de les inclemències climatològiques) amb el pas del anys cada dia s'augmenta el numero de necessitats, però el progrés ve acompanyat d'això, el acceptar més necessitats.

Esdevenir Maniqueu

Per exemple en un debat, ja pots estar molt segur en el que dius, i tenir la seguretat que tens raó, que el teu contrincant intentarà pisar-te com a una formiga, dient que es mentida el que dius, allargant les teues pròpies frases, és a dir tu eres el maniqueu en qüestió.

Nota sobre la Llibertat

Segons la constitució als espanyols ens corresponen una sèrie de drets que si ens fixem son tots clàusules precautòries que l'únic que ens fam es restringir-nos tot el que ens havien donat en un principi.

Recomanacion útils

Una irritació excessiva ens porta ira, la ira és un dels sets pecats capitals nombrats per Déu, però mes importants q ser de Déu es que ens pot llevar-nos a malalties, i així per exemple als nervis

De Joves i de Vells

Els Nous Anacoretes

Anacoreta Aquell q s'ha apartat, qui es retira. Al llarg del temps ha hagut diferents tipus de anacoretes com el maquinisme que equivalia a les perspectives completes, contradictòries però eficaces, de l'economia industrial. La sortida del anacoretes és impossible de generalitzar: drogues, pacifisme sistemàtic, ... Els anacoretes procedeixen dels estrats burgesos més precaris i en procés de degradació. Els anacoretes ens tenen que fer-ne sentir un gran respecte per renunciar-ne a les pompes i les vanitats del món.

Límits de l'Adolescència

La qualitat de vida de la gent ha augmentat de manera notòria, doncs el marge de l'adolescència s'eixampla, la pubertat resulta un límit fix per a distingir de la infància aunque no sempre es així. Qui ja han fet el quaranta induïts per l'eufòria sanitàrioconsumista, ens afirmen com a joves, deixant a un costat els problemes de reuma i de ciàtica. Molts adolescents, no son ja pares de família, i si no ho son pas més, és pels trucs que empren per a evitar-ho. I els adolescents deixen de ser-ho o els tornen molt mes madurs quan entren en l'engranatge del sistema de producció.

Qüestions d'edat

Antics filòsofs com Ciceró, sostenia que no hi ha cap jove que no es puga morir demà, ni cap vell que no puga viure un any més. Avui les morts per suïcidis son més elevades en el jovents que en el majors, els majors intenten amarrar-se a la vida com puguin.

Ecologisme i Contradiccions

Ecòlegs i Ecologistes

A Joan Fuster li molesta gaire que els ecòlegs i ecologistes es posen a defendre a la natura, quan son ellos els que tindrien que predicar amb l'exemple, ells es tomen antibiòtics i estan matant a bactèries, maten a algun mosquito fastigós, es vacunen, netegen, .... i estan destruint ecosistemes i son els primers que els defenen.

El retorn a la bicicleta

La contaminació de l'atmosfera va en continu creixement els motius d'aquesta crescuda son evidents, però la contaminació no es limita al aire també als rius , als mars i a les terres. Tot això per el desenvolupament tecnològic y com tan sols ens adonem dels «pros» no volem fer-ne gaire cas als «contras», ens passa el que ens passa.

De la Por a la Guerra

Universalitat de la Por

La por es el factor moral de les relacions socials, ric o feliç dels mortals viu immergit en la por, la por de perdre la seua fortalesa, la seua opulència, la seua aventura. Un home sense por seria perdre la condició temorosa del ésser humà. La por té per premissa un sentiment d'impotència o d'inermitat enfront d'alguna cosa intuïda com a perill. Totes les pors són idèntiques en el seu mecanisme i en les seues conseqüències. Però amb l'estímul i el grau o la intensitat varien en cada individu.

La Guerra i la Pau

Els habitants del qualsevol país en anem acostumats a l'amenaça d'una guerra que no ens asusta treballem de la mateixa forma com si no pasara res. El armament que hi ha es tan elevar que resulten escandalosament suficients per exterminar-nos un per un quatre o cinc voltes. El termini de pau en veritat no existeix, sinó que es un temps de no guerra.

Contra les Guerres

Qualsevol guerra es diu que es una guerra santa. Cada exercit pensa que té a Déu al seu favor, i els soldats difunts tenen garantida la glòria celestial, i aquesta remuneració deu ser molt estimulant a l'hora de entrar en combat.

Contra el Pacifisme

En aquest assaig Joan Fuster es considera pacifista, i que intentar reclamar la pau pot traure'l problemes morals amb algú tipus de gent. Els països tenen com escusa que si algun dia parava la carrera armamentística a una banda o a l'altra, els llocs de treball disminuirien d'una manera dramàtica.

- 5 -