Jesús Moncada i Estruga

Escritores Aragoneses. Literatura Española Contemporánea. Literatura en Catalán

  • Enviado por: Roger
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

VIDA I OBRA DE JESÚS MONCADA

Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. Va cursar els últims anys de batxillerat intern al “Colegio de Santo Tomás de Aquino”, dirigit pel cantautor i poeta aragonès Miguel Labordeta i per la seva família, on va trobar-hi molts professors de literatura dels quals n'havia llegit les obres. Va estudiar magisteri a la “Escuela de Magisterio”, del barri de la Magdalena, a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a Mequinensa fins que va anar a fer el soldat, primer al regiment d'Artilleria Antiaèria de Calatayud i, després, a la “Jefatura” del mateix cos a Saragossa. Animat pel seu amic i editor Edmond Vallès, novel·lista i historiador, va anar a viure a Barcelona l'any 1966 per a dedicar-se a la pintura i a la literatura, i va començar a treballar a l'editorial Montaner i Simón, al carrer Aragó, al departament de producció amb Pere Calders, qui havia tornat de l'exili a França el 1962. Allà va conèixer altres escriptors exiliats com Avel·lí Artís Gener "Tísner" (president de la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del 1990 al 1994, va perdre l'ull dret en un accident de moto) i Xavier Benguerel (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1988), que li van ampliar la visió de la guerra civil i les seves conseqüències.

La primera obra coneguda de Jesús Moncada es Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. El 1981 en va fer una segona versió amb un pròleg de Pere Calders, editorial Magrana. L'autor reconeix en l'estil d'aquest primer recull que es va basar en el de Calders. La temàtica de Jesús Moncada recrea el passat mític de la Mequinensa que hi ha enterrada sota el riu Ebre, la qual també segueixen les seves obres posteriors. Una de les obres que més ho demostra es Camí de Sirga, 1988, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana. Va ser guardonada amb el Joan Crexells, amb el premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or i va ser finalista del Nacional de Literatura, 1990. Aquesta obra, a més, ha estat traduïda a una dotzena de llengües.

A la novel·la La galeria de les estàtues (1992), no parla de Mequinensa directament, sinó a traves de la ciutat imaginària de Torrelloba, capital de província inspirada en Saragossa on l'autor hi havia estudiat de petit. L'acció passa en l'època de infantesa de Moncada i fa “flashbacks” referits als anys trenta i quaranta a partir de la revolta que es va produir a la colònia africana d'Ifni.

El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or l'any 1998. En aquesta novel·la d'intriga, Moncada reflexa la memòria col·lectiva de Mequinensa, estremida per l'afusellament d'uns bandolers a la gent del poble, que van assaltar el recaptador del Banc d'Espanya i l'escorta, a la primera etapa de la Restauració alfonsina.

El 1999 va publicar Calaveres atònites, un nou recull de narracions amb històries des del punt de vista d'un jove advocat de Barcelona, que va a Mequinensa els anys cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.

El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa.
En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social.

Cabòries estivals i altres proses volanderes reuneix en un sol volum tots els seus textos publicats durant més de trenta anys a la premsa, des de «Crònica del darrer rom» del 1971 fins a «Una estampa del segle XVII» del 2003, passant per «Petita història d'un jersei gris», 1988, on explica els anys en què treballava a l'Editorial Montaner i Simón. Aquestes proses disperses complementen una obra literària d'àmplia fondària en què batega, entre altres moltes coses, la vida i les circumstàncies de la gent de Mequinensa.

Les obres de Jesús Moncada s'han traduït a l'alemany, l'anglès, el castellà, el danès, l'eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita... El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès.

Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb:

  • Premi Joan Santamaria (1971): Històries de la mà esquerra i altres narracions.

  • Premi Joan Crexells (1988): Camí de sirga.

  • Premi Ciutat de Barcelona (1989): Camí de sirga.

  • Premi Crítica Serra d'Or - novel·la (1989): Camí de sirga.

  • Premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1989): Camí de sirga.

  • Premi Nacional de la Crítica (1989): Camí de sirga.

  • Premi Joan Crexells (1997): Estremida memòria.

  • Premi Crítica Serra d'Or - novel·la (1998): Estremida memòria.

  • Premi dels Escriptors Catalans (2001).

  • Medalla de Santa Isabel de Portugal, de la Diputació de Saragossa (2001).

  • Creu de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya (2001).

  • Premi de les Lletres Aragoneses (2005).