Jaume Fuster

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana. Novela fantástica, de ficción y negra # Biografia. Obres. Generació Setanta

  • Enviado por: Amarosa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

index

-Biografia de l'autor pàg.3

-Resum pàg.6

-Estructura del llbre pàg.7

-Tipues de narrador pàg.7

-Personatges pàg.8

-Argument pàg.9

-Opinió personal pàg.9

biografía de l'autor

Jaume Fuster

Jaume Fuster, (Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998), de ben jovenet tingué molt clara la seva vocació literària. A catorze anys ja havia escrit la primera novel.la, fruit de la passió que sentia pels còmics, els llibres d'aventures i, sobretot, les pel.lícules de lladres i serenos que els diumenges a la tarda, a la primera sessió (no en va una de les seves novel.les la titulà Tarda, sessió contínua, 3,45), un joveníssim Fuster seguia àvidament als cinemes de barriada d'aquella Barcelona grisa i atemorida sota la bota del general Franco. Per això, quan més endavant s'anà conformant l'escriptor, ens adonem que les seves primeres novel.les reflecteixen la influència d'aquestes pel.lícules -amb Humphrey Bogart com a paradigma del detectiu escèptic i tendre alhora- i de la llarga repressió franquista que tocà de viure als nascuts en la postguerra. Escriure i participar activament en els moviments culturals del país seran, en Fuster, indestriables. Fill de la immediata postguerra, molt aviat prendria consciència de la situació social i política del país i de les nefastes conseqüències de viure sota un règim dictatorial. Per això, al costat de la precoç vocació literària, trobem un Jaume Fuster militant activament en l'esquerra radical catalana i en els moviments culturals més progressistes fins al punt que, als anys setanta, en serà una de les figures més rellevants. A la dècada dels seixanta Fuster connecta amb els grups teatrals més avantguardistes, on coneixerà alguns dels escriptors que, com ell mateix, cercaven espais de llibertat.

Amb alguns d'aquests escriptors conformarà la que s'ha anomenat "Generació literària dels setanta", un nom que té el seu origen en el llibre del mateix títol de Guillem-Jordi Graells i Oriol Pi de Cabanyes, el contingut del qual era un seguit d'entrevistes als autors joves d'aquells anys i que motivaren el segrest de l'obra per part del govern del general Franco i la compareixença d'alguns dels entrevistats al repressor Tribunal d'Ordre Públic. La repressió, però, no seria obstacle perquè Fuster continués la lluita antifranquista des de les plataformes més diverses, bé des de la militància política, bé a través dels articles d'opinió publicats sota el nom de "Trencavel" -un col.lectiu format per escriptors de l'esquerra radical catalana-, o bé en la intensa tasca portada a terme en la que seria la màxima manifestació cultural i reivindicativa de la societat catalana: el Congrés de Cultura Catalana. En aquest Congrés, iniciat l'any 1975 i clausurat el 1977, Fuster tindria un paper fonamental dins la Campanya per a l'ús oficial de la llengua catalana i dins l'àmbit de producció literària.

Justament com a fruit del treball d'aquest darrer àmbit, i gràcies a seva tenacitat, naixeria l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Com a escriptor, les inquietuds literàries de Jaume Fuster abracen un ampli ventall de formes: traductor, guionista de cinema i de televisió i, sobretot, la seva obra narrativa, la qual ha merescut alguns dels premis literaris més prestigiosos i un lloc indiscutible dins la literatura catalana contemporània.

En la seva obra narrativa, les novel.les protagonitzades pel detectiu Lluís Arquer (un homenatge al Lew Archer de Ross Macdonald), tindran un lloc predominant. Però això no vol dir que Fuster fos només un autor de gènere -tal com ha estat classificat massa lleugerament per alguna crítica. Al costat de la novel.la negra, trobem un Jaume Fuster devot de Tolkien, una devoció que es transforma en la magnífica trilogia d'espasa i bruixeria iniciada amb L'illa de les Tres Taronges, seguida per L'anell de ferro i closa amb El Jardí de les Palmeres. Darrere aquests títols hi ha Mallorca, Catalunya i el País Valencià. Vet aquí que el Fuster escriptor ens transmet, altra vegada, el seu compromís cap a la seva llengua i la seva gent. A cada novel.la de Jaume Fuster hi ha, tan disfressada com vulguem, retalls de la seva biografia: les vivències de la ciutat que l'havia

vist néixer, Barcelona, però també la recreació de la Cerdanya (d'on era originària la mare i on Fuster, de menut, acostumava a passar els estius), els innombrables viatges i recorreguts culturals pel País Valencià i, en un lloc tan important com la seva ciutat, l'illa de Mallorca, on havia recalat per fer-hi el servei militar i on coneixeria qui havia de ser la seva muller, l'escriptora Maria-Antònia Oliver. El matrimoni Fuster-Oliver farien de Mallorca la segona residència, amb llargues estades a l'illa i on Fuster escriuria moltes de les seves novel.les.

L'activitat literària de Fuster no queda circumscrita, solament, a les novel.les que ens ha deixat. Hi ha també la seva notable tasca com a traductor d'altres obres literàries, sobretot del francès, i el seu paper com a guionista de cinema i sèries televisives de gran èxit. Amb altres autors catalans formava part del col.lectiu literari Ofèlia Dracs.

La trajectòria vital de Jaume Fuster s'estroncà, prematurament, el 31 de gener de 1998, a l'Hospital Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, després d'una operació d'alt risc. En el moment de la seva mort presidia l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, tenia esbossada una nova novel.la, que havia de titular-se El vol de l'àguila, i estava treballant en un guió sobre Gaspar de Portolà.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana atorga a partir del 2001 el guardó «Jaume Fuster» a un autor que s'hagi distingit per la seva obra de «gènere».

Resum

L'Enric és un home que treballa de xòfer pel Ferrandis, un home de negocis bruts. Un dia, l´Enric i el seu cap Ferrandis roben les joies de la Mare de Deu, i ell a partir d'aquí comença una fuga en cotxe.El seu destí és Eivïssa perque ha d'entregar aquestes joies a una rica americana.

En una gasolinera una noia, Anna, es fica en el seu cotxe i li diu que la porti. Ell accepata i comencen a recòrrer pobles i ciutats de tota la comunitat Valenciana; sempre a l'aguait de la policia i els homes del Ferrandis, que els empaiten.

Durant aquesta fuga maten a pinxos del Ferrandis, son apallisstas quasi fins a la mort, l'Anna traiciona a l'Enric intentant portant-se les joies, es separen i es tornen a ajuntar...

L'Enric ho passa molt malament perque està a punt de morir moltes vegades i comença sospitar que les joies estàn maleïdes i inclós que algú l'està delatant, perque el solen estar esperant als llocs cap a on es dirigeix i moltes altres coses.

Pero quan estàn a Eïvissa a punt de resoldre tots els imprevistos i entregar les maleïdes joies, apareix el Ferrandis i li dona la resposta a les seves sospites: la que estava compinxada desde el principi amb al Ferrandis havia estat l'Anna. Una vegada descobert això, comença un tiroteig on el Ferrandis mor i l'Enric queda mal ferit.Després amb les poques forces que li queden, es va cap a l'embarcació on havien vingut,a gafa les joies i comença a tirar-les al mar. L'Anna intenta impedir-s'ho, pero l'Enric li dispara i cau al mar. Ell també mor per les bales, el cansament i la pallissa que li havien donat.

Estructura del llibre

L'estructura externa d'aquest llibre consta de tres parts:

-1ª part,De ponent ni gent ni vent: va del capitol u fins al quatre

(tots dos inclosos).

-2ª part,Entre el xaloc i la tramuntana: va del capitol cinc al vuit

(tots dos inclosos).

-3ª part,El negre enllà de la mar: va del capitol nou al dotze

(tots dos inclosos).

L'estructura interna d'aquest llibr és una mica complicada. No es segueix l'estructura de “plantejament, nus i desenllaç”, sino que el plantejament l'has d'imaginar a partir del nus, ja que comença directament amb l'acció.

L'estructura del llibre és tancada perque el final no admeteix continuació perque tots els problemes plantejats es resolen de cop al final.

Tipus de narrador

El tipus de narrador que hi ha en aquesta historia és en primerapersona. Els fets els narra el propi protagonista, que és el que viu l'historia.

Personatges

Principals

·Enric: és el narrador-protagonista de la narració. És un personatge rodò, perque algunes vegades fa les coses sense pensar gaire. És un noi molt intel·ligent perque encara que el persegueixen la polcia i els homes del Ferandis, ell surt guanyant al final.

·Anna: és un personatge principal i rodò. És una noia jove, guapa amb bon tip i aventurera. S'enamora d'Enric, però, va ser ella qui avisava a Ferrandis cada vegada que quedava amb Enric.

Secundaris i antagonistes

Els personatges secundaris i antagonistes son: el Ferrandis, la Marlowe(la dona d'Eïvissa) i tots els que treballaven pel Ferrandis.

Tipus d'argument

L'argument d'aquesta historia és ziga-zaga, perque es narra l'historia amb continus retornaments al passat per espessificar coses.

Com l'estructura d'aquest llibre no segueix el métode “plantejament-nus-desenllaç”, sino que comença en el nus, l'historia ha de retornar enrera per aclarar coses i fer més fàcil el seu desenvolupament.

Opinió personal

Aquest llibre m'agradat molt perque l'historia és molt emocionant fins a l'última pàgina, que és el desenllaç final. A més, et fa un detallat recorregut per tota la geografia Valenciana i part de les illes Balears.

L'historia en si és molt completa perque té tots els ingredients per fer-la emocionant: una fuga per atrac de joies, una extraña que es fica de cop i volta al cotxe del fugat, la policia i uns pinxos empaitant-los...

8