Jaume Cascalls

Escultura. Estilo gótico # L'escola catalana. Naturalista. Actituds varonívoles. Mare de Déu. Sant Carlemany

  • Enviado por: Omar 15
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

JAUME CASCALLS

Nascut a Berga a principis del segle XIV i resident a Barcelona, Jaume Cascalls, és representant de l´escola catalana d´escultura gòtica despresa ja d´influències franceses i italianes. La seva escultura té la particularitat de tractar de forma més naturalista les imatges, donant així major dolçor a les imatges femenines i més vigorositat a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds varonívoles degut al seu avesament als retrats reials .

Cascalls estava casat amb la filla del pintor Ferrer Bassa amb qui tingué una relació molt productiva en quant a intercanvis artístics que s´aprecia sobretot en que la indumentaria amb que vestía Cascalls als seus personatges reials és la mateixa que feia servir Bassa en les seves pintures i en que ambdues famílies tinguéssin el control del total dels encarregs de la cort cosa que indica que el seu art era el preferit del rei .

Jaume Cascalls

punt de fer molt difícil identificar de a quin dels dos pertany cadascuna de les obres . Les obres dels sepulcres anaven molt lentes tant per la manca de diners com per la poca constancia de Cascalls qui , estant a mitja construcció , va ser nomenat mestre d´obres de la Seu Vella de Lleida (1360) , féu algunes figures d´alabastre policromat per al monestir de Ripoll , així com algunes escultures per a la catedral de Girona i pasa a treballar a la seu de Tarragona a la década de 1370 . Les obres de Poblet abançaven amb tal lentitut , que el rei va amenaçar el 1373 amb desproveirlo de tots els séus béns i utilitzarlos per contractar un altre mestre d´obra . Davant això , Cascalls s´afanya a acabar la sepultura del rei Alfons i les parts essencials de totes les altres tombes , però es va deixar dos oratoris que va haver de anar a fer anys després mentre treballava a Tarragona . Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378 ja que és la data de l´afranquiment del seu esclau Jordi de Déu .

SANT CARLEMANY

Es troba en la línia del Mestre Aloi amb qui tant va col·laborar Cascalls, fins al puntde comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres, i el documents encara agreugen encara més aquesta qüestió. Sobre la base del retaule de Cornellà de Conflent, i més específicament sobre l'escena dels tres reis d'aquest retaule, es pot determinar que la imatge del rei -o de Sant Carlemany- del Museu de la seu de Girona és obra de Cascalls, per la semblança entre aquesta figura i la del rei barbat a peu dret del retaule.

La pèrdua de gairebé totes les obres reialas fa que la diminuta imatge, de 85 centímetres d'alçada, tingui un relleu especial. L'escultura forma part de la seva obra més antiga coneguda i mostra encara la tradicional estructura en sentit longitudinal i un perfecte equilibri en quant a la composició.

S'ha escrit molt sobre la seva significació i possible identitat amb Pere el Cerimoniós. Consta que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau Montrodó instituí l'any 1345 el culte a Sant Carlemany, la qual cosa ha portat alguns tractadistes a identificar aquesta imatge amb l'emperador del francs. Les vestimentes i els atributs amb els quals es revestida, permeten d'afirmar que es tracta d'un retrat reial. La imatge vesteix el brial adornat amb ribets que mostren una sanefa romboïdal i una capa decorada amb motius vegetals. Així mateix porta corona, espasa i punyal i sota els seus peus apereixen quatre animals fantàstics, la significació del quals ha estat objecte de diverses interpretacions.

Amb tot, tant si representa el rei Pere o l'emperador franc, com si és obra de Cascalls o no ho és, aquesta imatge assoleix una perfecció tècnica considerable. El seu autor ha sintetitzat amb una gran lucidesa el to monumental de l'escultura toscana amb el cànon gràcil del gòtic francès, alhora que manté una certa rigidesa i expresivitat pròpies de la tradició autòctona.

L´obra més antiga que se li atribueix és el retaule de la Mare de Déu de l´esglesia de Cornellà del Conflent al Rosselló , que data del 1345 i té el seu nom gravat . Però l´obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres de Poblet on va començar a treballar al 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai i que es va allargar molt per culpa dels constants canvis que hi introduïa Pere III . La influencia del mestre Aloi en Cascalls és enorme , fins al

Mare de Déu del retaule major de Cornellà de Conflent (1345) .