Jan Vermeer

Vista de Delft

El quadre que tenim a continuació és “Vista de Delft”, l'autor del qual es Vermeer. Va ser pintat de 1658 a 1660.

Vista de Delft és un oli sobre tela de dimensions 98'5x118'5 cm. Actualment és a Mauritshuis, l'Haia. Vista de Delft, tal i com el seu nom indica, és un paisatge de la ciutat de Delft, ciutat prospera en ceràmica i en contacte amb el mar.

Malgrat que potser aparentment domina la linea recta sobre la corva hi ha una convergència més que clara i posada de manifest en l'observació de la totalitat del quadre i tots els elements que el component. La gamma cromàtica de Vermeer, en aquesta obra i en la seva carrera ha estat objecte de grans observacions i estudis. Podem observar tonalitats com el blau, el negre, el groc llimona i el gris perla. Tots aquests colors estan combinats en gran presició transmetent una serenitat poc usual, i arriban a convertir-se en un dels millors exponents del barroc holandés. La llum que il·lumina el quadre, entra per la part dreta que representa la calma després de la tempesta, els nuvols de la qual s'allunyen per la part esquerra. La llum tractada en gran prescició, amb un joc de llums i ombres el qual recrea amb gran fidelitat l'efecte posterior de la tempesta. Amb tècnica puntillista, es pot observar al vaixell atracat al moll, restes de gotes lluminoses, mostrant l'humitat que recau sobre el territori afectat per un fenòmen com el de la tempesta.

La composició de la pintura no és simètrica, però oberta, degut a que es tracta d'un paisatge no delimitat per cap delimitació. Malgrat mostrar gran profunditat i tenir la sensació d'estar en la situació real, no es pot apreciar la totalitat de la vista, degut a que no és una perspectiva aerea. De manera indirecte però hi dóna major sençació de realitat, ja que mostra la ciutat des de la posició on es troba i des de la posició inicial no es pot observar la totalitat. La contraposició de la rectitud de les linees de les construccions de Delft xoca amb la llibertat dels núvols, ja tan els carregats com els tranquils que es mouen pel cel.

El temps en aquest cas, podem dir-ne des de que es simbòlic, els moments posteriors de la tempesta, també se'n pot dir referencial,… Encara que el ritme és totalment passiu, tranquil, amb un silenci absolut. Vermeer reforça la sensació de calma i silenci amb diferents aspectes: la calma de l'aigua, quieta completament i la quasi absència de prescència humana, sols hi ha unes persones conversant de manera reposada, inclós aquests restent quiets. No es veu moviment enlloc, aquesta absència d'acció és una constant a tota l'obra de Vermeer. Un altre element a destacar és com quasi tots els holandesos, Vermeer en aquesta ocasió ens mostra un gran cel, el qual ocupa una gran part del paisatge. Encara que hi ha qui diu que no, Vermeer marcà tot un moviment i les seves obres són i han estat objectes d'estudis i observacions d'entessos i altres pintors. Ja sigui en la manera de pintar, en la gamma cromàtica, la llum, la tranquilitat i serenitat de les seves obres, sempre ha estat observat i admirat. Vermeer es considerat una de les peces claus per entendre la pintura barroca. El quadre “Vista de Delft” ha estat considerat per Marcel Proust “El millor quadre del món” i després de l'observació detallada amb calma feta del quadre, s'observa que l'afirmació malgrat ser contundent no es feta en và.

El quadre ens mostra un part de Delft, una ciutat que en l'època de Vermeer i ara encara avui dia fou important pel seu comerç en la ceràmica autóctona que ja si feia aleshores. Malgrat l'intensa activitat de la població, ens mostra una vista tranquila, des del port. El poc moviment que s'hi observa fa recordar en els paisatges de natura morta. Amb el temps Vista de Delft es guanyà la catalogació de “natura morta de ciutat”. La funció actual és de decoració, funció que ja complia el dia de la seva creació, però aleshores no era penjat en un museu.