Jacint Verdaguer

Literatura española contemporánea del siglo XIX-XX. Poesía y lírica catalana romántica y de la Renaixença. Obres. Poemes. Argument

  • Enviado por: Nuria
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Activitats sobre Jacint Verdaguer

1. Documenteu-vos sobre cada una de les obres de Verdaguer que es citen a l'Auca d'en Verdaguer. Quan van ser editades? De què tracten? A quin gènere pertanyen?

L'Atlàntida, Idil·lis i cants místics, Canigó, Pàtria, Montserrat i l'Oda de Barcelona.

-L'Atlàntida, va ser escrita l'any 1876, i un any més tarda va ser premiada als Jocs Florals. És una obra que combina els descobriment d'Amèrica per Colom, amb el mític i important fet llegendari enfonsament del continent dels atlants, l'Atlàntida. Va ser un dels poemes amb més importància de Jacint Verdaguer.

-Idil·lis i cants místics, va ser escrita al 1879, Pertanyen al gènere de poesia lírica religiosa. És el nom complet de un dels llibres més importants de Jacint Verdaguerrecull . Parla sobre plantes i d'ocells, sobretot d'un, el rossinyol, que compleix una funció simbòlica semblant, fins a un cert punt, a la que compleix en la poesia romàntica anglesa. També tenia alguns versos desolats i dramàtics.

-Canigó va ser escrit l'any 1886, Està format per 12 cants i un epíleg. Es considera el poema èpic nacional de Catalunya, i la millor obra de Verdaguer. Aquest tracta de dels orígens de la Catalunya cristiana. Té un gran sentiment cap a la pàtria, però sobretot religiós.

-Pàtria , va ser escrita l'any 1888, és una autoantologia, que tracta sobre l'enyorança i el sentiment de la seva terra. Conté dos vigorosos romanços històrics; L'arpa és una delicada al·legoria de la Renaixença catalana; L'emigrant o Lluny de ma terra són dos típics cants d'absència.

-Montserrat, va ser escrita l'any 1880 i el seu gènere literari és la poesia èpica. És podria considerar una llegenda o al·legoria popular, que està lligada per nexos, i acabada en l'efusió lírica. Conté diverses odes i cançons. La llegenda més extensa és l'expiació de fra Garí.

-Oda a Barcelona, creada l'any 1883. Narra el creixement urbà de la ciutat de Barcelona, i el procés industrial que pateix, tot i que critica les tasques tradicionals. Té una visió futurista la qual agradar a l' Ajuntament i feren cent mil exemplars per a les escoles.

2. Definiu o bé esmenteu un sinònim per a cada una d'aquestes paraules que hem extret de l'auca:

Mira per on (1), beceroles (2), caramelles (3), les muses (4), a gavadals (7), lletrut (8), galtaplè (12), mil temperis (14), "Marcel.lus eris" (14), el rosari (16), pregonar (41), sense un ral (46), la tuberculosi (46).

Mira per on: És un sinònim de ves per on, per casualitat...

Beceroles: Són aquelles coses que s'aprenen en els primers anys

Caramelles: Cançó i dansa popular catalana

Les muses: El crit, de la religió de sentiment.

A gavadals: Amb abundància, a bots i barrals

Lletrut: Interessat amb la literatura, que li agrada molt llegir

Galtaplè: amb unes galtes molt formoses

Mil temperis: molt mal temps

Marcel·lus eris: era en Marcel

El rosari: És un collaret fet de boles i una creu que serveix per comptar el nombre d'oracions d'una pregària tradicional catòlica.

Pregonar: Anunciar amb veu alta una sèrie de fets a molta gent.

Sense un ral: No tenir ni un cèntim, pobre

Tuberculosi: És una malaltia infecciosa que sol atacar als pulmons provoca altes febres al qui la pateix, molta tos, i escup sang, perd la gana i s'aprima considerablement.

3.- Feu la vostra antologia dels 3 poemes de Verdaguer que us agradin més i comenteu-ne un des de tots els punts de vista.- tema, argument, mètrica.

L'emigrant

-Tema: l'enyorança que pateix cap a la seva pàtria

-Argument: Parla sobre la meravellosa Catalunya sobre els boscos,els pinsans, les caderneres. El clima mediterrani de la seva terra, el cim de Montserrat, Barcelona on hi ha casa seva, i sobre el sentiment que té alhora de haver de deixar a la seva família, i que li agradaria morir a Catalunya, ja que sent que la vida se li està acabant.

-Mètrica: la seva rima és consonant, els versos són de 10-4,10-4... i apareixen algunes sinalefes ( ma infentesa, sempre adeú)

La Rosa de Jericó

-Tema: Sobre la creació de Jesús

-Argument: Narra com una nit María estava pregant a la seva cambra i de cop se li va aparèixer un àngel que li digué que Déu estava amb ella, i María respongué que ella estimava i creia amb ell plenament i que fins i tot li donaria el seu cor, o seria la seva esclava.

-Mètrica: la seva rima és assonant, els versos són de 6, i apareixen diferents sinalefes.( cambreta humil, Maria està )

Esperança

-Tema:  de l'esperança de que res s'acaba, tot torna a començar.

-Argument: Parla sobre el hivern que s'emporta les fulles, arriba el fred mor algunes plantes, però que després tot torna a reviure, i que Déu tot allò que ha sigut malmès ho tronarà a la vida.

-Mètrica: la seva rima és consonant,(riuada -passada, venir- vestir) els versos són de 10 síl·labes, i apareixen algunes sinalefes ( que els, ve el )

4. Expliqueu quin és l'argument de L'ATLÀNTIDA i de CANIGÓ.

ATLÀNTIDA:Va ser premiada als Jocs Florals,tracta sobre un mariner genovès que és l'únic supervivent de la lluita entre dos vaixells, un valencià i l'altre genovès que acaben enfonsats al mar.

A la platja el torba un home gran que li explicà la història de aquelles aigües,un cop aquest acabar, el genovès quedar meravellat del relat que li havia contat, i es posa a somiar en una aventura, però Gènova, Venècia i Portugal rebutgen els seus oferiments però la Reina d'Espanya en aquell temps, Isabel li atorgà les seves joies perquè pugui comprar els vaixells i els productes necessaris perquè pugui realitzar el seu viatge. El bon home que li havia explicat la història al afortunat supervivent presenti que faria grans proeses, i així va ser ja que el mariner genovès era Colom.

CANIGÓ: Tot el poema està situat als Pirineus, tracta sobre Gentil, fill de Tallaferro, està enamorat de Griselda, una pastora, però en renuncia i se'n va al Canigó, on és seduït per la reina de les fades Flordeneu. El seu oncle, Guifré el sorprèn als braços de la reina, i empès per la ira empeny a Gentil muntanya avall.

Mentrestant Tallaferro ha vençut els invasors, musulmans i Guifré empès per el bisbe Oliba es penedeix del seu crim i posteriorment és perdonat per el pare de Gentil.

Abans de morir Guifré demana que on morí el seu nebot hi col·loquessin, una creu i allí os on tenen lloc un seguit de cants religiosos

5. Justifiqueu la importància de l'obra literària i lingüística de Verdaguer (mínim mitja pàgina--text individual).

Jacint Verdaguer i Santaló fou un dels grans poetes catalans, que representar més la ideologia del poble. Ja que va néixer en una família de poble, és a dir no va tenir molts privilegis sinó que va anar a una escola normal, va tenir uns estudis, però va tenir que ingressar a l'església catòlica, ja que la seva família era espacialment religiosa.

Durant la seva estància internat, va començar a assistir a diferents xerrades, i es començar a interessar més amb la literatura, fins que uns anys més tard escrigué els seus primers poemes i va fer un recull de cançons populars, tot i que això només van ser els seus inicis.

Un cop ja ficat més en el món de les lletres, es presentar per primer cop als Jocs Florals, però passà molt desapercebut ja que els seus relats i poemes no foren premiats ni reconeguts per els jutges del certamen. L'any següent en canvi va presentar quatre narracions de les quals en van ser premiades 2 i des de aquest moment Jacint va començar a destacar i no només per els seus poemes sinó perquè va aparèixer vestit de pagès, amb barretina vermella i roba de pana, i trencar tots els esquemes que hi havia establits.

Després d'això Verdaguer escrigué diferents poemes que representaren la història de Catalunya, com per exemple Canigó, Montserrat, l'Emigrant, i molts d'altres que van fer que Jacint Verdaguer es convertís en un gran escriptor reconegut, amb grans obres i projectes a la seva espatlla. Per això molts dels seus relats vas ser traduïts a diversos idiomes, com per exemple el castellà o el francès.