Jacint Verdaguer

Literatura espanyola contemporaia. Segle XIX. Poesía épica i lírica. Renaixença. Vida. Obres. Estil literari

  • Enviado por: Studyy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 1 páginas
publicidad

APUNTS

Jacint Verdaguer

Va néixer en una casa molt pobre, el seu pare treballava al camp, tenia una mare molt religiosa que explicava moltes històries a Jacint.
Jacinc, va anar creixent i als deu anys, el mestre de Folgueroles, el va voler enviar a Vic a estudiar la carrera de capellà.

No tenia prous diners per quedar-se al seminari i havia d'anar al seminari a peu (10km anar i 10km per tornar). Tampoc tenia diners per anar al seminari i li feien gratis per que era un bon alumne. Al final, de tant que se l'estimaven el van deixar quedar allà al seminari gratuïtament.

Més tard es converteix en capellà. Principalment ell no volia ser capellà, però per fracàs econòmic i amorós no va tenir més remei a acceptar a ser capellà, ja que els capellans el van ajudar molt econòmicament.

Al final, estava molt estressat i cansat, i va agafar una depressió. El Marquès de Marcadilles, que tenia una companyia de vaixells que es deia Mediterrània, li ofereix a fer de capellà en un dels seus vaixells per relaxar-se. Hi va, i allí com que té molt temps per escriure escriu el Virolai, l'Atlàntida.. entre molts d'altres.

Al final torna a Barcelona, i continua fent missa i ajudant als pobres. Els comença a ajudar massa, donar-los massa menjar i diners, i el marquès li diu que no pot seguir així. A més d'ajudar massa als pobres practica exorcisme, i això fa que l'enviïn al santuari de la Gleva, on anaven els sacerdots vells i bojos.

S'escapa i va a casa d'una amiga que és viuda, però com que s'escapa li treuen els càrrecs eclesiàstics i el tanquen.

Quan ja és vell, el treuen i li donen una església per què faci missa, però agafa Tuberculosis. Aleshores l'envien a Vallvidrera per intentar curar-lo, però mor.

ALGUNES OBRES:

Atlàntida

Hi havia un altre continent que es deia Atlàntida (queden restes a Les Canàries).
Es deia que hi vivien Titants/Atlants que eren gegants.

Hi havia una reina anomenada Esperides que vivia en un jardí paradisíac rodejat de mil noies que l'acompanyaven. Tothom estava molt feliç... Però arriba Hèrcules que volia fer-se amb l'amor de la reina, i ho aconsegueix passant tres proves (venç a un monstre de tres caps, agafa una taronja d'or d'un arbre del jardí i lluita amb un drac). Un cop aconseguit, la reina i Hèrcules s'enamoren i fugen d'Atlàntida. Aleshores, el gegants destrossen tot el país per la ràbia que els hi fa. Més tard, Esperides mor d'enyorament al seu país.

Canigó

Guifré i Tallaferro eren germans, aquest últim té un fill anomenat Gentil, aquest, durant la guerra contra els musulmans es va enamorar de Flordeneu i va deixar els càrrecs, aleshores el seu tiet el mata perquè pensa que deixar la guerra està mal fet. Flor de Neu agafa les formes de Griselda, que Gentil havia estat enamorat.

Virolai

Va dedicat a la mare de Déu de Montserrat, que se li adreça amb diferents metàfores com Rosa d'Abril o Morena de la Serra.
Parla també dels serafins (àngels) i del Sinaí (dels 10 manaments de Moises).