Jacint Verdaguer i Santaló

Literatura española contemporánea del siglo XIX. Poesía épica. Lírica profana y religiosa # Estil literari

  • Enviado por: Elisenda
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

1. BIOGRAFIA DE JACINT VERDAGUER I SANTALÓ

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, un poble de la Plana de Vic. Fill d'una família modesta, però no inculta i ven aviat va descobrir l'interès per la tradició popular, especialment de part de la seva mare.

Verdaguer va aprendre les primeres lletres a l'escola municipal. Als deu anys, el curs 1855-56, va començar els estudis al seminari de Vic i allí mateix també es va iniciar en els estudis literaris i hi va descobrir els clàssics.

El curs 1863-64 s'instal·là a Can Tona una masia entre Folgueroles i Vic. Hi ensenyava a llegir i escriure als infants de la casa, ajudava en les feines del camp i anava i venia del seminari on ja destacava notablement el seu talent com a escriptor.

L'any 1865 el jove escriptor tenia 20 anys i obtingué 2 premis als Jocs Florals amb 2 englantines: “Els Minyons d'en Veciana” i també A la Mort d'en Rafael de Casanova”. Llavors Cinto signava amb el pseudònim d'un Fadrí de muntanya. El 1865 va començar a compondre “Colom”, un embrió del que seria “L'Atlàntida”. L'any 1867 Verdaguer i els seus amics decideixen fundar l'Esbart de Vic i el dia 19 de Juny va ser el dia de la fundació.

Als Jocs Florals de 1868 va presentar “L'Espanya Naixent” una versió de “L'Atlàntida” que no li fou premiada.

L'any 1870 Verdaguer va ser ordenat sacerdot i va cantar la primera missa a l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses. Poc després se li va morí la mare. I el 5 de setembre de 1871 va ser nomenat vicari d'un Poblet del nord de la Plana de Vic, Vinyoles d'Orís. A principi de l'any 1875 s'embarcà en el vaixell << Antonio López >>, que el va portar a Cadis a l'Havana i allí s'incorporarà al << Guipúscoa >>, del qual fou capellà fins al darrer dels 9 viatges a Amèrica. Va continuar treballant en “L'Atlàntida”, que ara si li va ser premiada aquesta obra als Jocs Florals de 1877.

A l'estiu d'aquest mateix any s'endinsà en la preparació d'un nou llibre religiós, iniciat a Vinyoles d'Orís “Idil·lis i cants místics” 1879.

A l'any següent (1880) Verdaguer triomfà amb “La llegenda a Montserrat” i s'hi estrenà <<el Virolai>> que forma part de les cançons de Montserrat. Als jocs Florals d'aquell mateix any li premiaven el poema “La Barretina”, amb què obtenia el mestratge en Gai Saber i poc després Càndid Candi hi posava música.

“Canigó”, volia que fos un poema que cantés els orígens cristians i el paisatge de Catalunya, un poema d'èpica romàntica que s'ajustés més que no L'Atlàntida al context propi del país.

Als jocs florals del 1883 li premiaven una oda “A Barcelona”, amb què cantava el dinamisme de la ciutat. El 1885 va publicar “Caritat” on aplegà una dotzena de balades i altres cançoneries. E mateix any s'edità “Canigó: Llegenda Pirenaica dels temps i la Reconquista”, que va sortir publicat l'any 1886.

El 1887 va publicà “Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús” , un llibre místic que els jesuïtes el divulgaren i el traduïren a diverses llengües. L'any 1888 publicava “Pàtria”, un recull de diverses poesies patriòtiques i el 1889, “Col·lecció de càntics religiosos per al poble “ i “Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa”.

A principi dels anys 90 Verdaguer va publicar la trilogia “Jesús Infant” que va ser la collita de: “Natzaret”(1890), “Betlem”(1891) i “La Fugida a Egipte”(1893). El 1890 Mossèn Cinto va traduí al castellà i també va divulgar: “ Exorcismos contra Satanás y los ángeles apóstatas, mandados publicar por nuestro Santíssimo Padre León XIII” (1892).

Jacint practicava l'exorcisme i es va obsessionar igual que amb la practica de caritat, que el va portar amb problemes davant dels seus amics i el bisbe de Barcelona.

Al 1894 “Roser de tot l'any” i “Veus del Bon Pastor”: càntics religiosos. Del 1895 va fer un petit article: “Un Sacerdot Calumniat (1895), que forma part del llibre “En defensa pròpia”.

En els darrers anys Verdaguer va participar en molts actes culturals i va dirigir diverses revistes: “L'Atlàntida”(1896-1900), “La Creu del Montseny (1899-1900) i “Lo Pensament Català” (1900-1902). Després també va publicar llibres com ara “Santa Eulària” (1899), “Aires del Montseny (1901) i “Flors de Maria” (1902).

L'Hivern de 1902 Verdaguer emmalaltí de tuberculosi i el 17 de maig, el mateix dia del seu aniversari fou traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera i va morí el dia 10 de juny. Al cap de tres dies, el dia 13 fou enterrat al cementiri de Montjuïc; després de la seva mort es van publicar diferents obres:

“Al cel” (1903), “Corpus Christi” (1903), “Eucarístiques” (1904), “Rondalles”(1905), “Discursos”(1905), “Colom. Tenerife”(1907), “Folklore”(1907), “Los Jardins de Salomó i una versió del Càntic dels Càntics”(1907), “Els pobre. Els sants”(1908), “Perles del<<Llibre d'Amic e d'Amat >>”(1908), “Amors d'en Jordi i na Guideta“ (1924), “Jovenívoles”(1925), “Barcelonines”(1925), “Què diuen els aucells?”(1933), “Escrits Inèdits”(1958), “Epistolari”(1959-1993), “Brins d'espígol”(1981), “La Pomerola” (1995) i “Poesies juvenils inèdites“(1996) i molts més poemes no s'havien publicat mai.

2. TEXTOS AUTOBIOGRÀFICS

Busca en els poemes d'aquest apartat 5 episodis autobiogràfics, digues en quin vers i en quin poema els has trobat i comenta'ls breument.

  • En el poema: “Infantesa a Folgueroles”. En la primera estrofa explica la seva infantesa a Folgueroles, als 5 anys, però o explica quan tenia 50 anys i o feia amb molta nostàlgia.

Parla de la devoció que tenia a la Verge Maria ja de ven petit.

Descriu la seva infantesa en quatre parts: en la primera part ens explica com era la seva escola i com era el seu mestre, en la segona part Verdaguer es dirigeix a la Verge, en la tercera part el poeta ens fa una descripció de les flors que solia collir i que tant li agradaven i en la quarta i última estrofa far referència una vegada més de la Verge.

  • En el poema següent, “Estada al seminari de Vic”, reflexa la seva joventut, quan tenia 16 anys i estudiava en el seminari. Com diu en el llibre, ell no era un bon estudiant, ja que dedicava la major part del seu temps en la poesia i li era impossible prendre atenció a les classes. I li tocava el professor Esteve Serra i Miàs, li dedicava versos humorístics com els que ens mostra aquesta poesia. Com per exemple en l'estrofa 3 que paròdia a aquest professor.

  • En el tercer fragment d'aquest apartat, “un adolescent enamorat”, ens parla de quan tenia quinze anys i que el jove poeta ens relata un desengany amorós que va viure una nit de festa major, juntament amb els seus companys, també adolescents, que l'únic que desitjaven aquella nit era anar a ballar amb noies a la plaça del poble.

Jacint es va enamorar d'una que havia allí, però aquesta ja tenia un fadrí que el seu pare li havia preparat i va Verdaguer va tenir que oblidar-se de la noia, i el va portar a centrar-se només per la literatura i va ajudar, aquest fet, a afermar la seva vocació com a capellà, però també impulsat per la religiositat de la seva mare, com també es pot veure al final del text.

  • En el fragment quatre, Jacint escriu una carta a Ferran Sellarès el President de la Secció de Conferències de l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona, on li explica tot el que viu a Can Tona, on exerceix de mestre i de pagès en aquesta casa.

Li parla del que fa a la casa i amb els seus amics, que són els mateixos amb qui va fundar l'Esbart de Vic, i que van d'un lloc a un altre. I també li explica el que fa a l'estiu i que és per ell l'hivern, que li representa els estudis, el que a ell no li agradaven.

  • En el fragment “Esclata la crisi”, ell escriu un comunicat al Noticiero Universal, queixant-se del comportament del bisbe de Barcelona que el tracta de boig i que el vol recloure a l'asil. I es queixa a les autoritats de tot això.

Això del comunicat començà quan Verdaguer va iniciar les pràctiques d'exorcisme, que no havien estat acceptades pel bisbat i que ell estava obsessionat en aquestes i a més a més també estava obsessionat per la pràctica de la caritat. Llavors els seus amics i el bisbe l'intentaven convèncer de que abandones aquests propòsits, però ell no va voler per què ell sentia que tenia dret i llibertat a fer-ho.

Tot això ho manifesta en aquest comunicat en el seu favor, denunciant la situació que sofria i que ningú s'atreví a desmentir i aquesta situació de crisi la reflectí en diverses obres, com aquesta.

3. L'ÈPICA

Dins de l'Atlántida:

  • Cant mitològic que explica la destrucció de l'Atlántida.

  • Cant mitològic que explica com s'incendien els Pirineus i que es queden com un mur de roca i de neu separant Espanya i França.

  • Dins del Canigó

  • Cant que explica l'episodi històric (de forma mitològica) d'Hanníbal travessant els Pirineus amb les seves tropes africanes dirigint-se cap a Roma.

  • Llegenda de la Fossa del Gegant (monument situat a la Vall del Gegant al Ripollès), que relata la matança d'un moro gegant per part de Guifre.

  • Els poemes de l'Atléntida fan referència a epopeies de temàtica mitològica, amb l'aparició de personatges mitológics, herois...

    Els poemes del Canigó narren els origens històrics i una mica mitológics de Catalunya.

    4. PÀTRIA

    Fes una llista de topònims i personatges històrics que apareguin en els poemes d'aquest apartat i fes-ne algun tipus de classificació.

    Topònims:

    Rius

    Muntanyes

    Pobles, ciutats i barris

    Comarques

    Zona geográfica

    Cap del riu

    Canigó

    Barcelona

    Rosselló

    Orient

    Nil

    Pirineus

    Valldaura

    Urgell

    Occident

    Besòs

    Montjuïc

    Sant Just Desvern

    Castella

    Llobregat

    Collserola

    Valldoreix

    Cerdanya

    Sena

    Tibidabo

    Hebron

    Rosselló

    Ter

    Montseny

    Montcada

    Noguera Pallaresa

    Segre

    Montserrat

    Valldaura

    Conflent

    Noguera

    Alpes

    París

    Cuixà

    Ebre

    Agudells

    Atenes

    Vallespir

    Guadiana

    Pedralbes

    Valldonzella

    Camp

    Tajo

    Tàber

    Marvella

    Empordà

    Garona

    Montalegre

    Roma

    Gurri

    Noupins

    Snt. Pere Martri

    Finestrelles

    Montgat

    Olarda

    Nàpols

    Carmel

    Albera

    Guinardons

    Esterri

    Garraf

    Tortosa

    Snt. Jeroni

    Colliure

    Puigmal

    Tarragona

    Cardona

    Girona

    Puget

    Figueres

    Cabrera

    Paredes

    Beret

    Arreaga

    Mont Vallier

    Plasència

    Llena

    Lleida

    Albiol

    Vic

    València

    Alós

    Aran

    Tredòs

    Bordeus

    Tolosa

    Balaguer

    Gerri

    Codalet

    Prada

    Pobla

    Olot

    Prat de Molló

    Marsella

    Comunitats autònomes

    Països

    Temples

    Regions

    Catalunya

    França

    Murta

    Provença

    Aragó

    Espanya

    Verge del Port

    Suez

    Navarra

    Bonanova

    Panamà

    Bellesguard

    Índia

    Snt. Miquel

    Àsia

    Seu

    Amèrica

    Snt. Pau

    Oceà

    Snt. Pere de les Puelles

    Mallorca

    Snta. Maria

    Còrsega

    Snt.Martí

    Montgó

    Marcèvol

    Atlàntic

    Serrabona

    Mediterrà

    Negre

    Sala-d'hereus

    Castell Savassona

    Castell d'Orís

    Castell de Centelles

    Ripoll

    Personatges històrics

    Religiosa

    Mitològics

    Medieval

    De l'època dels Reis catòlics

    De la reconquesta

    Pintors

    Altres

    Déu

    Alcides (Hèrcules)

    Comte Berenguer

    Joan d'Àustria

    Almansor

    Campeny

    Cervantes

    Verge Maria

    Venus

    Jofre el Pelós

    Colon

    Roger de Llúria

    Fortuny

    Balmes

    Mahoma

    Otger

    Gran Carlos (Carles Calvo)

    Reis Catòlics

    Roland

    Gutemberg

    Omnipotent

    Marquets

    Cid

    Clemència Isaura

    Snt. Jordi

    Llanzes

    Fuerte de Ochara

    Estel de Cervelló

    Ramon lo dels Usatges

    Ursèol

    Santa Àgata

    Jaume

    Conqueredor

    Romualdo

    sant Just

    Comte de Rià

    Sant Pastor

    SantaClara

    Sant Jordi de l'Audiència

    Matusalem

    Goliat

    5. Lírica religiosa

    En la lírica religiosa de Verdaguer s'endevinen dos períodes: el d'abans i el de després de l'estada a la Gleva. Escull un poema de cada període i comenta'l breument.

    • Període d'abans de l'estada a la Gleva:

    “Les tres volades”

    Mètrica i rima:

    • Versos de 7 síl·labes, heptasil·làbics. El penúltim vers sembla ser de 8 síl·labes però igual és que està malament.

    • Versos d'art menor.

    • Versos solts, lliures: no segueixen cap pauta determinada.

    • Estrofes “Silva “(variable).

    Figures retòriques:

    • “quin matí fou tan hermós”: personificació

    • “estrelles d'or”: metàfora

    Tema:

    • Parla una mica de la seva infantesa i com va evolucionant fins arrelar els seus sentiments cap a Déu, descrivint paisatges i l'univers.

    Argument:

    • Com és el període de l'abans de l'estada a la Gleva, representa una etapa de joventut, expressant els paisatges amb un sentit juganer, candorós i serè.

    • Període desprès de l'estada a la Gleva:

    Mètrica i rima:

    • Versos de 7 síl·labes, heptasil·làbics.

    • Versos d'art menor.

    • Rima assonant en les parts i lliure en els senars.

    Figures retòriques:

    • “vaig, camina que camina,”: paral·lelisme

    • “Veig anar i veig venir”: paral·lelisme

    • “ones rodoladisses”: personificació

    • “De les que em vénen damunt

    quina vindrà per les mies?”: Interrogació retòrica

    • “d'una riba a l'altra riba:”: paral·lelisme

    Tema:

    • Està amargat en aquesta vida i prefereix la mort, però si un cop li arribés ell preferiria que fos ràpida.

    Argument:

    • En el període en que estem, Verdaguer ja s'ho pren amb més maduresa tot i també s'angoixa i es torna agre en aquesta etapa de la seva vida per que ja és més gran i treu els sofriments personals i treu tot el dolor del present.

    6. Lírica profana

    Dóna una opinió general sobre els poemes d'aquest apartat i comenta breument el que més t'hagi agradat.

    - Aquest últims poemes són els de la seva joventut que es van publicar quan ell ja era mort i que quan va estar viu mai no els havia publicat.

    En ells es plasma la poesia amorosa que no es veu als altres poemes, ja que són les seves primeres poesies de la joventut, que no eren de caràcter religiós.

    Utilitza un altre tipus de format en la presentació de les poesies, en les dues primeres per exemple, que apareixen guions de diàleg i repeticions.

    En general, la majoria són de temes d'amor, són juvenils i alegres.

    - La que més m'agrada a mi és: “Rialles i Plors”.

    És una parella d'enamorats que es declaren el seu amor però no estan molt temps junts per què ell viu en una masia i ella en el poble i s'han de separar, ella li recorda que quan estan separats s'enyoren i que tarden molt de temps en trobar-se i intenten aprofitar al màxim l'estona que estan junts.

    És una bella història d'amor, hi ha alegria i rialles quan estan junts, però hi ha tristesa quan s'han de separar, per què s'estimen i volen estar units, per què l'amor és més fort que la distància.

    A mi no m'agrada que es separin, que visquin separats, però això dona una mica d'emoció a la història, sinó seria una història d'amor molt fàcil i sense cap problema.

    A demés no se com acaba la història però estaria bé que al final s'escapessin de casa i marxessin a viure junts, amb un final feliç.

    1