Italia

Europa. Part física. Relleu. Clima. Part política. Població. Economia. Sectors económics

  • Enviado por: Atlantis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

PART FÍSICA

Dimensions

De noroest a surest presenta una longitud d'aproximadament 1.145 km, als que s'ha de sumar l'extremitat meridional de la península, que segueix en direcció nord- sud, el que dona un total de 1.360 km. L'amplada màxima és de 610 km, en el nord y de 240 km en la franja peninsular.

Té una superfície de 301.309 km2

Clima

El clima italià té oscil·lacions que van del fred glacials en les serres més altes del Alps i els Apenins fins el clima semitropical de les zones costeres del mar de Lígur i les costes més baixes de la part occidental de la península.

La temperatura mitja, que oscil·la entre els 11ºc i els 19ºc, és de 13ºc la vall del Po, d'uns 18ºc a Sicília, de 14,5ºc les costes més baixes.

Les condicions climàtiques varien considerablement d'una regió a una altra, fonamentalment com a resultat de la presencia dels Apenins i de la influència dels vents temperats que bufen des dels mars.

Les precipitacions es concentren en els mesos de tardor i hivern que és el temps en que bufen els vents de l'oest. El promig de les precipitacions anuals a Roma són 740mm i a Milà 1.020mm.

RELLEU

Límits:

·Noroest : França i Mar Lígur

·Nord : Suïssa i Àustria

·Norest : Eslovènia

·Est : Mar Adriàtica

·Sud - sudest : Mar Jònica

·Oest : Mar Tirrena

Muntanyes:

ALPS

Monte Rosa (4.634 m)

APENINS

Cimone (2165 m)

Mont Carno (2914 m)

Vesubi (1277 m)

MONTS NEBRODI ( SICÍLIA )

Etna (3340 m)

CERDENYA

Gennargentu (1834 m)

Rius:

Po

Adigio

Tíber

Arno

Llacs:

L. Garda

L. Maggiore

L. Como

L. Lugano

L. Trasimero

L. Bolsen

L. Bracciano

Golfs:

G. de Venècia

G. de Tarento

Caps:

C. Sta. Maria di Leuca

Illes:

Sicília

Cerdenya

Elba

Estrets:

Estret de Messina

Canals:

Canal de Sicília

MAPA FÍSIC

PART POLÍTICA

Població

Itàlia té una població (segons estimacions per finals de 1993) de 57.138.489 habitants i una densitat de població de 189,6 hab/km2.

Distribució de població

En el nord la concentració de la població italiana en els nuclis urbans és d'un 68%( més d'un terç de la població italiana) i ha generat una red homogènia de grans ciutats, que desempeyen el paper de centres regional, amb 2 destacats nuclis a nivell nacional: Roma, la capital política, i Milà, la capital econòmica.

En el sud, la població italiana és rural i és d'un 32%. És de caràcter eminentment econòmic és molt menor.

Ciutats més importants

Itàlia es divideix en 20 regions.

A Itàlia, la ciutat més important és Roma, la capital, que té una població (segons estimacions per 1993) de 2.687.881 habitants.

Altres ciutats amb població importants (segons estimacions per 1993) són

. Milà amb 1.334.171 habitants

. Nàpols amb 1.061.583 habitants

. Turín amb 945.551 habitants

. Palerm amb 734.238 habitants

·Génova amb 701.032 habitants

·Florència amb 408.403 habitants

·Catània amb 364.176 habitants

·Bari amb 353.032 habitants

·Venècia amb 317.837 habitants

ECONOMIA

L'activitat industrial suposa el 32% del total del producte interior; el comerç i les finances, el 4%; l'agricultura, el 9% i el 55% els serveis. La major part de l'activitat industrial està en mans del sector privat, encara que el govern exerceix una acció en les grans firmes industrials i comercials tals com la indústria del petroli. L'Estat també controla els principals mitjans de comunicació i transport.

L'atur és un dels problemes del país a pesar de la tassa d'aturats es situa al voltant del 10% de la població activa.

Per altra part, l'enorme deute pública és un llastra per a l'economia italiana.

SECTORS ECONÒMICS

Sector primari

Agricultura

L'activitat agrícola ocupa un 7% de la mà d'obra.

La superfície destinada a cultius permanents estables o renovats anualment correspon a una mica més de la meitat (58%) de tot el territori.

El panorama dels cultius és molt diversificat, atesa a la varietat de les condicions climàtiques i morfològiques i l'heterogeneïtat dels sòl.

Entre els cereals que es cultiven a Itàlia destaquen:

-El blat de moro. És un cereal que ets cultiva particularment a la plana del Po.

-L'ordi. La producció d'aquest cereal s'incrementa cada vagada més.

-L'arròs. És un cereal que també es cultiva a la vall del Po i que cobreix, a diferència del que s'esdevé amb els altres cultius, la demanda nacional i ,a més, s'exporta en grans quantitats.

Una part important de la producció agrícola italiana està constituïda per espècies mediterrànies:

-L'oliva. Itàlia és un dels principals productors mundials d'olives, de les quals, s'extreu l'oli d'oliva italià que és d'una qualitat reconeguda internacionalment.

-El raïm. És un dels cultius més extensos, situa al país entre els principals productors de vi del món i per la qualitat d'aquests.

També hi són importants els arbres fruiters, en particular la pomera i el presseguer.

La producció de cítrics al sud de la península i a Sicília és molt elevada, malgrat la competència dels altres països mediterranis de la UE (Espanya, Portugal i Grècia ).

Entre els cultius industrials destaca remolatxa sucrera.

La floricultura és un sector en període d'expansió, ja que està afavorit per la suavitat del clima i la difusió de cultius en hivernacles.

Ramaderia

La crisi de la ramaderia es fa palesa pel seu feble desenvolupament durant els últims decennis.

A excepció de la vall del Po, la cria de bestiar es practica amb mitjans més aviat primitius i la contribució a la demanda interna en productes carnis és manufestament insuficient.

La ramaderia bovina aprofita principalment els pastos de l'Itàlia continental.

El bestiar oví - que , com l'aviram, està en expansió- és abundant a la península i a les illes.

El bestiar porcí és el més important a la plana padano- véneta i a la Toscana.

A finals de la dècada de 1980 Itàlia contava amb 8,9 milions de caps de bestiar vacu i búfals 11,5 d'ovelles, 1,2 de cabres, 9,4 de suidis, 120 milions de gallines i 386.000 cavalls, ases i mules.

Pesca

Malgrat la gran longitud del perímetre costaner italià i l'extensió de les mars circumdants, i malgrat l'existència d'una tradició molt antiga, el sector pesquer és modest i la producció no satisfà la demanda interior.

A Itàlia són escassos els ports amb una funció pesquera preeminent.

Es captura prop de les 400.000 tones de peix a l'any i quasi la meitat prové de la mar Adriàtica.

Entre les espècies capturades destaquen els musclos, les sardines , les truites, les gambetes i les gambes les anxoves, els calamars, els seitons i altres mariscos.

Mineria

Les característiques geològiques del territori italià no ha afavorit l'existència de dipòsits importats de minerals utilitzables industrialment, llevat d'algunes excepcions.

Alguns minerals importants són: el petroli, el zinc, el lignit, les pirites, l'espat de fluor i la barita.

Sector secundari

Indústria

La classificació sectorial de la indústria italiana es fa molt difícil a causa de l'enorme diversificació de la producció. Les indústries que més hi destaquen són:

-La indústria tèxtil

La indústria alimentària

-La indústria química

-La siderúrgia

-Les indústries de transformats metàl·lics

-Les indústries del calçat

-Les indústries d'objectes de pell

-Les indústries de cautxú

Altres indústries no tant importants com les esmentades són la joieria i l'elaboració artística de materials.

A Itàlia, un 32% de la població activa es dedica a la indústria.

Sector terciari

Turisme

La indústria turística italiana és una de les més importants del món i es concentra a les ciutats històriques, les platges i les estacions d'esports d'hivern dels Alps.

Els ingressos procedents del turisme contribueixin molt al sanejament de la balança de pagaments.

Es calcula que en la dècada dels 80, una mitjana de 20 milions de turistes van visitar Itàlia cada any.

Comerç

A Itàlia el valor anual de les importacions és normalment més gran que el de les seves exportacions.

El gruix del comerç d'exportació italià es dirigeix als països de la UE, als Estats Units, a Suïssa, a Àustria i a alguns països de l'antiga Unió Soviètica

Entre els productes que s'exporten hi destaquen: els automòbils, la maquinaria, les fruites i verdures, el vi, els productes químics, els articles tèxtils i la roba.

Les importacions que rep Itàlia procedeixen d'Alemanya, França, Estats Units, Països Baixos, Pròxim Orient, Regne Unit i Suïssa .

Entre les importacions hi destaquen: maquinària els equips de transports, el petroli cru, el carbó, els articles d'alimentació, els productes químics i el cotó.

Educació

L'educació a Itàlia es compon en 4 fases:

-L'educació primària que té una duració de 5 anys

-L'educació secundaria que té una duració de 3 anys

-L'educació mitja superior que pot servi bé per finalitzar el cicle amb una educació especialitzada o bé per preparar l'ingrés a la universitat.

L'educació universitària . Recentment aquestes educació ha rebut en el país una major atenció.

Algunes de les universitats més importants del país són:

-L' universitat de Roma.

-L'universitat de Bolonia

-L' universitat de Florència

-L'universitat de Bari

-L' universitat de Perugia.

-L' universitat de Gènova

-L' universitat de Pisa.

-L' universitat de Milà.

-L' universitat de Padua.

-L' universitat de Siena.

-L'univesitat de Trieste.

L'educació a Itàlia és gratuïta i obligatòria per tots els nens d'edats compreses entre els 6 i 14 anys.

Actualment, els nens d'entre tres i cinc anys disposen de guarderies.

Index

Pag.

PART FÍSICA

Dimensions 2

Clima 2

Relleu 2

Mapa físic 4

PART POLÍTICA

Població 5

Distribució de la població 5

Ciutats més importants 5

Mapa polític 6

Economia 7

Sectors Econòmics

Sector priamri 7

Sector secundari 9

Sector terciari 9

BIBLIOGRAFIA 12

Bibliografia

-Gran Enciclopèdia Catalana

Volum XIII( ibero - Llar )

Segona edició novembre del 1987

Tercera reimpressió octubre de 1990

Editorial: Enciclopèdia Catalana S.A

-Gran Enciclopèdia Rialp

Volum XIII (Intuicionismo - Langland)

Edició: ?

Editorial: Ediciones Rialp S.A

-Gran Larouse universal

Volum XI ( Hungría- itrio)

Edició : 1979

Editorial: Plaza & Janés Editores S.A

-Enciclopèdia Microsoft Encarta 98

-Enciclopèdia Catalana Bàsica Interactiva

-Enciclopèdia multimèdia de Planeta de Agostini

-Geografia universal

Volum 4 ( Europa II )

Edició : ?

Editorial 92 S.A

-Diccionari Català- Castellà

Castellà - Català

Edició: 1988

Editorial : De Vecchi S.A

Mapa polític