Islam

Religions. Islamisme. Musulmans. La Meca. Cinc Pilars de L'islam. Alcorà. Oracions bàsiques de l'Islam. Divisió de l'Islam # Religiones. Islamismo. Musulmanes. La Meca. Cinco Pilares del Islam. Corán. Oraciones básicas del Islam. División del Islam

  • Enviado por: Madifer
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

L'Islam'Islam'

'Islam'

INDÈX:

Introducció ……………………………………………………… 2

L'Islam ……………………………………………………………. 2

La Meca …………………………………………………………….4

Els Cinc Pilars de L'islam …………………………………….5

El significat de l'Alcorà................................................7

Oracions bàsiques de L'Islam……………………………….8

Divisió de l' Islam………………………………………………. 9

INTRODUCCIÓ

Islam significa sotmetre's.

La religió Islàmica i la religió catòlica són amigues.

Els cristians que es van convertir en Islamistes són els mulhavies, els que vivien a terres musulmanes però continuaven seguint la seva religió eren els Mossàrabs i finalment els musulmans que estaven en territori cristià es deien Modeixers.

El 23% del món Islamista augmenta poc a poc. Es reparteix entre Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica. Mahoma n'és el fundador i era d'origen semític. Els continents on més practicants hi ha d'aquesta religió es a Àsia i Àfrica.

La majoria dels Àrabs son d'un poble d'origen semític (Origen semític vol dir que descendeixen dels nets de Noé).

En temps de Mahoma, les gents eren nòmades i a més a més guerrers. Les ciutats Àrabs més importants eren La Meca i Medina.

L'ISLAM

L'Islam és una religió monoteista abrahámica el dogma de la qual es basa en el llibre L'Alcorà, el qual estableix com premissa fonamental per als seus creients que "No hi ha més déu que Al·là1 i que Mahoma és el missatger d'Al·là.

La paraula àrab Allah, castellanitzada com Al·là, significa "Déu" i la seva etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la qual es nomena a Déu en la Bíblia. Els erudits islàmics defineixen a l'islam com: "La submissió a Déu l'Altíssim a través del Monoteisme, l'obediència i l'abandó de la idolatria".

El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Al·là a Mahoma a través de Yibril (el arcángel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen musulmans. Testifiquen que Mahoma és l'últim dels profetes enviats per Déu i segell de la Profecia.

S'accepten com profetes principalment, a Adán, Noé, Abraham, Moisés, Salomón i Jesús. Els musulmans segueixen així mateix els hadices i la sunna del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i els ensenyaments del Profeta. S'accepten també com llibres sagrats la Torá, els Llibres de Salomón i l'Evangeli.

L'islam és una religió abrahámica monoteista que adora exclusivament a Al·là sense copartícipes. S'estima que hi ha en l'actualitat entre mil i mil vuit-cents milions de musulmans en el món (i en creixement).

Segons el Vaticà l'islam és la religió més gran del món ja que recentment ha superat el nombre de catòlics, i la segona religió del món si no es desglossa el nombre de seguidors del Cristianisme.

L'islam es va iniciar amb la predicació de Mahoma en l'any 622 en La Meca (en l'actual Aràbia Saudita). Sota el lideratge de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament.

Existeix discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.

La Meca

La Meca, en àrab Makka, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga. Antigament es va anomenar Makoraba. En aquesta ciutat va néixer Mahoma i és la més important de totes les ciutats santes de l'islam, visitada cada any per nombrosos pelegrins.

La primera vegada en la història que es menciona la Meca, amb el nom de Makoraba, és en el segle II pel geògraf egipci Claudi Ptolemeu.

Abans que Mahoma prediqués l'islam ja era una ciutat santa per als pelegrins, amb diversos llocs d'importància religiosa, el més important dels quals és la Kaaba.

En el segle XVI va quedar sota domini dels turcs, que van deixar que la continuessin administrant els descendents de Mahoma i del seu gendre Alí ibn Abi-Tàlib, fins que l'any 1916 van ser expulsats per Husayn ibn Alí, qui més tard seria rei del Hijaz.

Els Cinc Pilars de l'Islam

L'Islam no és una religió que només lliga la persona i la seva consciència amb Déu; és una religió social que condiciona la persona d'una manera total, tant les relacions amb Déu com tota la diversitat de relacions socials.

La Xara o llei islàmica impregna tots els aspectes de la vida humana; de cap manera contempla una divisió en vida religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix, garantirà la pròpia salvació.

El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe, la pregària ritual, l'almoina, el dejuni durant el mes el ramadà i el pelegrinatge a la Meca.

La professió de fe. Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la fórmula: «No hi ha cap Déu tret de Déu, i Mahoma n'és el profeta». Per altra banda, per esdevenir musulmà no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.

'Islam'

La pregària ritual. Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels han de dirigir a Al·là amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten sures de l'Alcorà i sempre es repeteix la invocació «Allah akbar» («Al·là és el més gran!»).


'Islam'

L'almoina. L'almoina té dues modalitats: l'exercida espontània i lliurement per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.

'Islam'

El dejuni durant el mes del ramadà. El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

'Islam'

El pelegrinatge a la Meca. Almenys un cop a la vida, els musulmans adults que disposen de mitjans suficients, han de pelegrinar a la Meca i a la Gran Mesquita, davant la 'pedra negra' o Ka'ba, han de proclamar conjuntament: «Aquí estic, al teu servei, oh Al·là!».

'Islam'

Òbviament, a més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmiques pròpies de la terra on es formà. Com en el judaisme, es manté la “prohibició de menjar carn de porc” i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera; es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques. Existeix una forta reticència a crear imatges d'homes i d'éssers vius. Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és voler imitar Déu

Sovint s'ha afirmar que l'Islam té un caràcter combatiu a conseqüència de la predicació a favor de la «guerra santa». Certament, la paraula àrab gihad s'ha traduït com a guerra santa; ara bé, aquest concepte significa «esforç especial a favor de l'Islam», un esforç dirigit tant contra l'enemic interior, dins de cada musulmà, com contra l'enemic exterior, quan l'Islam es veu atacat; només és justa la guerra d'autodefensa.

'Islam'
La situació de la dona és un dels aspectes més polèmics. En les sures d'abans de l'exili a Medina, es defensa una igualtat entre home i dona ben oposada als costums preislàmics. En les sures posteriors, es recullen posicions patriarcals de preeminència de l'home sobre la dona. Els musulmans tradicionalistes afirmen que les sures posteriors tenen l'última paraula; els reformistes, es decaten per la validesa de les primeres, les més favorables a la dona. L'Alcorà no prescriu “ l'ús del velo hidjab, només per a les esposes de Mahoma com a signe de distinció; avui el seu significat sembla ser ben diferent: les dones no poden escollir, sense desagradables repercussions, el seu ús o no ús. L'Alcorà permet la poligàmia, una tradició preislàmica.

El significat de l'Alcorà

Segons els musulmans, l'Alcorà és un llibre que cal venerar perquè és d'origen diví. Conté unes normes que regeixen tots els aspectes de la vida personal i social.

En l'Islam, el centre fonamental de la fe és Déu i el seu missatge, contingut en l'Alcorà. El Profeta Mahoma només actuà com a transmissor d'aquest missatge; per això, si comparem l'Islam amb el cristianisme, l'Alcorà és l'equivalent no pas de la Bíblia sinó de Jesucrist.

En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot ja que aquest text sagrat se'l considera etern i miraculosament inimitable.

Els musulmans atribueixen al text de l'Alcorà la capacitat de poder guarir malalties; per això, hom recitarà l'Alcorà al costat del llit del malalt

Oracions bàsiques de L'Islam

L'Alcorà, sagrats escrits de l'Islam, conté la llei d'Alà dictada a Mahoma per l'arcàngel Gabriel. De les seves primeres 114 sures o capítols, n'hi ha dos presentades a continuació se les coneix com l'essència de L'Alcorà i a vegades li diuen “Oracions de l'Islam al senyor”.

(Traducció de part de L'Alcorà)

“En el nom d'Alà, el caritatiu i el misericordiós!

Alabat sigui Alà, senyor del mon

El benefactor i misericordiós,

Governador del dia del judici final,

A tu només adorem; només et demanem ajut a tu.

Guia'ns pel camí bo,

El camí d'aquells a qui tu has afavorit;

No d'aquells que han grandejat la teva ira

ni d'aquells que s'escarnien”

(Traducció de part de L'Alcorà)

“En el nom d'Alà, el caritatiu i el misericordiós!

Digueu: Ell es Alà! L'Únic!

Alà, el eternament implorat per tots!

Ell no va engendre ni va ser engendrat

No hi ha ningú comparat amb ell”

Divisió de l' Islam

L'Islam ha sofert diverses divisions al llarg de la història:

Any 657: sorgeixen els sunnites, els kharigites i els xiïtes.

sunnites: el any 740 es divideixen en sunnites i murgites.

kharigites: el any 695 es divideixen en kharigites i azraquites; els primers es tornen a dividir en kharigites i muawites.

xiïtes: el any 680 es divideixen en alides, hassanites i husseinites. Es reagrupen el 681, però el 683 es tornen a dividir en alides i penitents, divisió que només dura un any, però al cap d'un altre any es tornen a dividir en alides i hanafites o mukhtarites. D'aquests últims se n'escampen dues branques el 687, una que torna a l'ortodòxia i una que forma els haiximites, que després originen els abbàssides en començar el segle VIII.

9