L'islam i al-andalus

Evolució Política. Emirat. Regnes de Taifes. Estructura econòmica, social i política. Grans Latifundis. Creixement demogràfic

  • Enviado por: NN UU NN UUH LL
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

SOCIALS SUFICIENCIA:

Tema 1:

I.- CONQUESTA I EVOLUCIÓ POLÍTICA.
1.1 Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756):
-Desembarcament de Tariq, victòria de Guadalete (711), arribada de Musa ben Nusayr
-Frustrada penetració a la Galia: 732-Poitiers, C.Martel
1.2 Emirat independent de Bagdad (756-929):
-Fi del Califat Omeia de Damasc
-Abd-al-Rahman I (756-788) arriba a la Península
-Definitiva escissió d'Hispània en 2 parts diferents (Islam i regnes cristians peninsulars)
-Els successors d'Abd-al-Rahman:
Hisham I (788-796)........fracàs musulmà i consolidació del regne d'Astúries
Al-Hakam I (796-822)......crisi de l'emirat
Abd-al-Rahman II (822-852)reorganització político-administrativa (segons el model abàssida)
Abd-al-Rahman III (912-961).. pacificació d'Al-Andalus

1.3 Califat de Còrdova (929-1031):
-Proclamació del Califat per Abd-al-Rahman III (929)
-Oposició al califat fatimí
-Els successors d'Abd-al-Rahman III:
Al-Hakem II (961-976)...
submissió i reconeixement per part de tots els regnes cristians
auge de Còrdova i de la cultura musulmana
-Hixem II (976-1013)/ALMANSUR: aïllament del Califa, reformes en l'administració i l'exèrcit
-Abd-al-Malik continua l'obra del seu pare (mort prematura)
-Abd-al-Rahman "Sanchuelo" es obligat a renunciar per l'exèrcit
-Final del Califat (1031)

1.4 Regnes de Taifes (1031-1ª meitat del segle XIII):
-Practiquen el sistema de "pàries" (paguen impostos als regnes hegemònics: musulmans o cristians: andalusos (Sevilla, Toledo, Saragossa), berbers ( Màlaga, Granada, Carmona, Morón), eslaus (Almeria, Múrcia, València, Balears)
-Els Almoràvits (1086): venen del nord d'Àfrica i fan una interpretació cega i literal de l'Alcorà, acaben amb les taifes d'Andalusia Llevant i Extremadura; després de la batalla d'Uclés (1108), l'esgotament del poder d'aquests fanàtics religiosos donarà lloc a les anomenades "segones taifes"
-Els Almohades (1145) són més moderats que els almoràvits; fan una interpretació lliure de l'Alcorà i tenen unes creences religioses apolítiques; practiquen el rigor militar, però seran vençuts en "Las Navas de Tolosa" (1212) per Alfons VIII de Castella; la dissolució del seu imperi donarà lloc a unes "terceres taifes".

1.5 Regne Nasarita de Granada (segle XIII-1492):
-Orígens: fi del poder almohade (a partir de 1212)
-S'estructuren políticament en llinatges, són tributaris de Castella (sistema de "pàries").
-Reben ajuda del nord d'Àfrica: els benimerins (1273)
-Crisi interna del segle XV: guerres civils, crisi econòmica
-1492: rendició de Boabdil i lliurament de Granada als Reis Catòlics

II.- ESTRUCTURA ECONÒMICA, SOCIAL I POLÍTICA.-
2.1 LES FONTS DE RIQUESA D'AL-ÀNDALUS:
2.1.1 AGRICULTURA BLADERO-OLIVARERA: DE SECÀ (grans latifundis), REGADIU (hortes dels voltants de la ciutat);
2.1.2 INDÚSTRIA: petita producció mercantil artesana;
2.1.3 COMERÇ DINÀMIC AL SOC
2.2 MANTENIMENT DELS GRANS LATIFUNDIS:
1/5 DE LES TERRES ÚTILS ("jums") PASSEN A MANS DE L'ESTAT: CONREU DIRECTE (funcionaris, esclaus), ARRENDAMENT (colons); 4/5 PASSEN A MANS DELS CAPS CONQUERIDORS MUSULMANS.
-SISTEMA DE PARCERIA: AMIR(propietari) i XARIC(conreador).- 1/4c.

2.3 LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER:
a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada;
b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció, tèxtil,etc.);
c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria);
d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors
2.3.1 *Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCÀSSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS, altres grups ètnics: berbers, jueus, mossàrabs).

2.4 AL-ÀNDALUS VA SER DINS EL CIRCUIT ECONÒMICO-MERCANTIL DE L'ISLAM AMB:
-La revitalització d'antigues rutes marítimes helenístiques i l'ampliació del marc de relacions comercials dels antics imperis (Bizantí i Persa sassànida) i -La conversió d'Al-Ándalus en el centre d'altres rutes: ruta de l'or del Sudan (segle X), rutes terrestres i marítimes europees.
-IMPORTACIONS: productes de luxe, espècies i esclaus. -EXPORTACIONS: teixits, olis, armes, cuir, ceràmica, etc.
2.5 AL-ÀNDALUS VA CREAR UN SISTEMA MONETARI MOLT SÒLID.-
-Abd-al-Rahman I, DINAR D'OR (=10 dirhems);
-Abd-al-Rahman III, SECA DE CÒRDOVA (912): DIRHEM DE PLATA
-CRISI DEL SEGLE XIII: l'or del Sudan es va desviar cap a El Caire
2.6 CREIXEMENT DEMOGRÀFIC. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ:-Emigració del camp a la ciutat (segle IX);
Insignificància de l'element invasor (60.000 musulmans front a 6 milions d'hispano-visigots);
-Època de màxim esplendor (s.X): 7 milions d'habitants (població total d'Al-Ándalus);
-Distribució de la població musulmana: Valls del Guadalquivir i de l'Ebre, més tard a l'Horta de València (la Meseta va estar sempre poc poblada)

2.7 ELS GRUPS ÈTNICS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ:
a) Minoria àrab.- Grans latifundis a la Vall del Guadalquivir;
b) Berbers.- Terres de la Meseta (nòmades: ramaderia itinerant)
c) Jueus.- Població urbana (oficis selectius: especulació, usura..)
d) Eslaus.- Procedents d'Europa Central i Oriental (van ocupar importants llocs a l'Administració);
e) Hispano-visigots.- Formaven la majoria de la població: integrats (muladís) i cristians arabitzats (mossàrabs)
2.8 L'ESTRUCTURA SOCIAL I LA SEUA CONFLICTIVITAT:
A) GRUP NOBILIARI.- Àrabs conqueridors (noblesa de sang / noblesa de servei);
B) BURGESIA URBANA.- Va assolir el màxim desenvolupament durant el Califat (oficis liberals, comerciants, artesans..);
C) PLEBS URBANA.-Mà d'obra no qualificada de tots els tipus ètnics (molts eren llauradors emigrats del camp);
D) POBLACIÓ MARGINAL.- Muladites llauradors i "sagaliba" (esclaus que aspiraven a la manumissió)
2.9 ORGANITZACIÓ POLÍTICA.-
-L'estructura estatal es basava en 4 punts:
a) PODER POLÍTIC ABSOLUT DE L'EMIR O DEL CALIFA (poder absolutista de base militar);
b) ADMINISTRACIÓ COPIADA DE L'IMPERI ABÀSSIDA (de tipus persa): HACHIB (primer ministre), grans funcionaris, 22 CORES (províncies) amb "VALÍ" (governador);
c) COBRAMENT DE FORTS IMPOSTOS: als musulmans (ALMOINA o delme), als cristians (JARACH o impost territorial, CHIZYA o impost personal, i GABALA o alcabala);
d) MANTENIMENT D'UN EXÈRCIT PODERÓS

III.- CULTURA
-Des del segle IX: ISLAMITZACIÓ DEL POBLE HISPANO-VISIGÒTIC
-RELIGIÓ: L'Alcorà respecta les "religions del llibre" o Bíblia (cristianisme, judaisme).. tolerància.
-LITERATURA: imposició de l'àrab, relació amb centres culturals d'Orient Pròxim: bilingüisme (MOAXAJA, JARCHA, ZÉJEL)
-ESTUDIS FILOSÒFICS: AVERROIS (1126-1198) intentà conciliar la filosofia aristotèlica amb el dogma islàmic
-ESTUDIS CIENTÍFICS I TÈCNICS: aprofundiment en els estudis de Matemàtica (àlgebra), Medicina (cirurgia), Astronomia (Taules Toledanes, Agricultura...
IV.- ART.-
ETAPES:
a) CALIFAL (Còrdova): Palau de Madinat al-Zahra, Mesquita
b) TAIFA I ALMOHADE (Sevilla): Giralda, Torre del Oro, Palau de l'Aljaferia
c) NASARÍ (Granada): Alhambra-Generalife
CARACTERÍSTIQUES:
-Gran capacitat de síntesi
-Elements arquitectònics: columna, arcs de ferradura (d'influència visigòtica), volta (d'aresta, nervada), cúpula (gallonada o coronada amb fusta i guixeria...
-Materials: a més del marbre i la pedra, utilització d'elements pobres i barats que donen sensació de riquesa (guix o algeps, ceràmica i fusta).
-Elements decoratius: coordinació del espais (patis, jardins, estances) i utilització de l'aigua (fonts, estanys, brolladors). Tapissos amb motius geomètrics, vegetals o d'escriptura (absència de figures humanes per prohibició de l'Alcorà).