Introdució a l'Historia

Marc Bloch. Método # Mètodes. Crítica. Compromis social. Pensament

  • Enviado por: Renko
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ A LA HISTORIA

Aquesta obra es una crítica als mètodes que els historiadors han fet servir fins al moment en que esta escrita, tant a l'hora de buscar, interpretar i seleccionar les diferents fonts de tot tipus, com a l'hora de narrar o exposar els fets en qüestió. A la crítica unirà les seves idees pròpies, reforçades amb un munt d'exemples i cites, donant així forma a una nova concepció de l'historia, més científica i calculada on totes les variables han de ser, almenys, contemplades.

I Marc Bloch va nàixer a Lió el 1886, a una família jueva d'origen alsacià i de tradició docent que va emigrar després de la guerra francoprusiana. Se'l podria enquadrar dins dels republicans d'esquerres moderats (basant-nos en testimonis d'amics i en la premsa que llegia), encara que pel que fa al seu pensament polític, Bloch va practicar l'apoliticisme. 3 foren les seues raons: el desencant que li va provocar el cas Dreyfuss (capità jueu d'origen alsacià acusat d'espionatge), la seua dolorosa experiència al front de guerra i finalment, el nou model deontològic que regnà després de la Gran Guerra i que propugnava la despolitització de l'historia. El 1919 va conèixer al també historiador Lucien Febvre, amb el que fundà la revista annales d'histoire economique et sociale i que cita de vegades al llibre. Aquesta revista fou concebuda com un instrument de renovació metodològica de la disciplina, per a una historia científica.

A pesar del seu apoliticisme, el 1943 va deixar la família en un lloc segur i es va unir als franc-tireur, grup pertanyent al MUR (Moviments Units de la Resistència), on s'encarregà d'actuar com a enllaç entre els empresonats i les seues famílies. Fou detingut per la Gestapo en març del 1944 i torturat varies vegades pel “carnisser de Lió” (Klaus Barbie), i finalment morí afusellat tres mesos després deixant incompleta l'obra que comentem.

Es indispensable dir arribat aquest punt que el llibre està incomplet i que presumiblement el text hauria sofert diverses variacions abans d'haver-se publicat en condicions normals. Pel que tenim, M. Bloch exposa les seues teories i els seus pensaments en 5 blocs temàtics (el últim incomplet i sense títol), cadascun amb els seus epígrafs corresponents

Després d'una dedicatòria al seu company i amic Lucien Febvre, que s'encarregarà de l'edició pòstuma d'aquest llibre, el primer capítol es una extensa introducció sobre el paper de l'historia en relació amb el historiador, la societat i el temps, entre altres elements. Constitueix el marc del llibre on, resumint, ens diu per a què (segons ell) serveix l'historia

Del segon punt sols es pot dir que Bloch insisteix en que l'historiador tingui uns coneixements mínims de totes les disciplines de les que s'ha de fer servir i de que s'ha de tindre una espècie de qüestionari previ.II

El tercer capítol està consagrat a la crítica. Aquesta part es, si es permet la llicència, com un llibre de cuina per a recerques històriques de tot tipus i moment. No presenta un model fix, ja que es dona compte de que la història no es una ciència empírica ni absoluta. Però marca unes pautes de comprovació, les més importants de les quals són:

  • l' aplicació i efectivitat del mètode comparatiu

  • l' ús de la lingüística

  • La psicologia del testimoni (extret directament de la sociologia)

  • La crítica estadística

El punt que el segueix es l'anàlisi, on es diu essencialment que l'historiador s'ha d'esforçar en comprendre els fenòmens a tractar i no sols explicar-los, com feia la historiografia positivista III. S'insisteix en aquesta part sobre els perills del llenguatge escrit, advertint que, a falta d'un vocabulari propi internacional, cal ductilitat i precisió quan es relaten processos històrics.

L'últim punt de que consta el llibre no està titulat, encara que amb eles escasses 5 pàgines que hi han s'adivina una noció de causa seguida de la corresponent critica

Pel que fa al llenguatge utilitzat, es clar i evident l'esforç fet per M.Bloch per tal de fer-se entendre, amb el ús de nombrosisims exemples amb una base històrica molt elemental i un lèxic pla i sense massa dificultat oracional. Malgrat el seu reconegut esforç, cal dir que aquest objectiu no s'ha acomplit. La complexitat temàtica fa que només el lector apassionat o acostumat pua llegir-lo sense desanimar-se, ja que constantment es perd el fil de l'argument a la menor interferència

M.Bloch, al seu text, volia formar una nova història que, al nostre parer, es podria sintetitzar en aquestes idees que anem a exposar:

1- El compromís social del historiador: A ell la història li diverteixIV. Aquesta convicció passa pel autoconvenciment de que el que fa serveix per a alguna cosa ( tant a ell com a la resta d'humans). Es un dels primers que intentarà legitimar la història com una ciència no natural i susceptible a la probabilitat en les seues propostes

2- Cal plantejar l'historia com a quelcom útil: ha de prestar un servei profitós als homes. És per això perquè ell comença a l'apologia a plantejar la naturalesa científica de la història i en analitzar en profunditat el mètode de treball, per tal de eliminar a continuació la percepció estesa que la història era una ciència del passat i proposar un paper actiu i compromès del historiador en el present.

3- La concepció de la història com a ciència: Segons Bloch, la història era una ciència a la infància que tot just donava els seus primers passos V. La història per ell concebuda era jove com a ciència social. És a dir, que ja era vella com a conte, com a ciència al servei del Estat i dels governs. La història-nadó que ens descriu Bloch tenia com a objecte d'estudi els homes. A més, per a l'autor aquesta ciència tindrà dret a reivindicar el seu lloc entre els coneixements dignes d'esforç en la mesura en que consentirà una classificació racional i una comprensió dels processos històrics (no sols explicar-los, com s'ha dit abans) per tal de viure millor. La història no sols ha de ser útil per a legitimar-se, ja es legitima intel·lectualment per si mateixaVI.

En definitiva, es una ciència dels homes en el temps VII, on els fets històrics són fets psicològics i les condicions socials son essencialment, mentals. VIII

4- La interdisciplinarietat: el mètode històric i la història comparada. Bloch accepta que la vida es massa breu i els coneixements gairebé inacabables. En contra de la figura del “superhome” historiador, que sols pot aspirar a ser un eminent especialista o un gran erudit però d'un tema concret, Bloch defèn la suma d'especialitzacions per a una recerca comú i global, sobretot per a la història universal. En aquest sentit Bloch ens alliçona sobre el perill de les especialitzacions, les quals només aconsegueixen fragmentar més els coneixements.

Per acabar podem dir que totes aquestes idees son la base en la que ell s'aixecarà i reclamarà als historiadors que amen la seua disciplina i no la humilien constantment. Això es l'objectiu del llibre: a partir de la crítica de tots els sistemes i noms d'eminents historiadors que han estat errats, proposa un sistema de recerca nou i obert, sense prejudicis, tal i com es fa a totes les disciplines científiques però sense oblidar que és una ciència dels homes en societat al llarg del temps i per tant, extremadament hostil a un anàlisi asèptic.

Explicat ja el contingut i l'estructura de l'obra, passem a continuació uns quants aspectes que ens deurien fer reflexionar:

  • la sorprenent actualitat d'algunes de les opinions de Marc Bloch ens ha de fer reflexionar sobre si efectivament la historia es una ciència jove que va creixent o davant d'una ciència a la que ja se li cauen els cabells

  • En relació amb l'anterior, es tracta de créixer o més aviat de consolidar els coneixements? I si hem de consolidar, que si com ell diu les propostes en història han de ser flexibles?

  • Bloch parla ferotgement sobre el sentit comú, entès com un dogma més que cal superar pel seu caràcter simplista en l'observació i que limita l'anàlisi perquè ja està tot dit. Però si moltes de les coses que diu M. Bloch han de formar part del sentit comú de l'historiador (i el formen), no estem traint a l'autor?

  • Bloch ens explica que el coneixement del passat ens es molt útil per entendre el present. La pregunta és: quin passat ens es més útil? Com a historiadors, ens es lícit jutjar els diferents passats? És l'objectiu del historiador explicar el present?

  • Per concluir amb la reflexió cal dir que el fet és que allò que deia aquest home fa més de cinquanta anys manté una extraordinària vigència. Açò ens ha d'entristir, perquè aquells defectes de forma que veia ell en la historiografia que es feia no s'han arribat a eliminar, sinó que han mutat i ara es tendeix a musealitzar la historia i a no veure- hi més enllà.

    Bibliografia

    I“Introduccio al pensament històric de Marc Bloch”. Javier Robles i Joan Soler. El contingut d'aquest treball és el text que, amb el mateix títol, va ser presentat, dins del marc del seminari d'historiografia "Materials per a una història radical" organitzat pel col·lectiu Desafectos, als participants en la sessió corresponent a Marc Bloch, el dia 14 de desembre del 2002. ww.historiacritica.org/historiografia/historiografia01.htm

    II, O.G. Oexle ens diu que Bloch repren les idees d'eminents físics com Einstein,que apuntà : « es tan sols la teoria qui decideix el que pot ser observat » Aço va fer creure a Bloch en l'il.lusió de poder preparar un questionari per a la història. Vegeu O.G. Oexle, » Marc Bloch et la critique de la raison historique », dins ATSMA.

    III.Apologia, p. 105-109

    IV. Ap, p.9

    V, Ibid, p.14

    VI Ibid, p. 11-12

    VII Ibid, p.23

    VIII M Bloc, « liberté et servitude personelles au moyen âge… un ètude de classes » 1933, dins ID., mélanges historiques, 1 Paris : SEVPEN, 1963, p. 286-355