Introducció al Dret

Derecho # Civil y privat. L'ordenament jurídic. Normes. Caducitat. Prescripció. Fonts. Subjectes. Personalitat. Representació. Propietat

  • Enviado por: Montse Fernández
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 62 páginas
publicidad

TEMA I. INTRODUCCIÓ AL DRET

1.1. CONCEPTE DEL DRET

Dret es el mecanisme per regular la convivència entre persones per determinar els seus drets, obligacions i deures. L' establiment de les normes no es suficient per parlar de aparell jurídic, també necessitem un orga que otorga la llei, orga judicial i un orga que l' executi.

Dret civil no es una altre cosa que una manera d'estudiar una part de l'ordenament jurídic, es el sector que s'encarrega de la persona i dels seus diferents estats, del seu patrimoni i del tràfic de bens. El criteri per analitzar-ho o exposar-ho el trobem en funció de la linea de la evolució històrica del pensament jurídic de la nostre civilització, es el producte d'una llarga evolució històrica. El Dret civil serà el que cada poble va crear per si mateix, el propi de cada ciutat.

El "ius civile" es contraposa al "ius gentium" que es un sistema de Dret comú a tots els pobles. El "ius gentium" es un sistema estrictament roma per donar tractament jurídic a les relacions entre romans i estrangers , nascudes de l'expansió econòmica i militar de les civitas. L'obra el Pretor Peregrinum que es crea a l'any 242 a.c. es un Dret "ius gentium" compost per unes normes simples i senzilles en contraposició al "ius civile". La caiguda de l'Imperi Romà de Occident es produeix a l'any 476 d.c. amb l'invasiò dels babars. El Dret romà no desapareix sinó que viurà a la practica dels pobles dominats e influeix les lleis dels invasors. Durant un llarg temps es va produir una fragmentació i un particularisme jurídic molt acusat. L'ordenament jurídic no es unitari, esta format per el costum , el Fuero (conjunt de normes pròpies d'un determinat lloc), els estatuts de les ciutats, corporacions i gremis i el Dret feudal que es el que disciplina la relació entre el senyor i el servs.

A la Edat Mitja es dona un fenomen molt important que es el descobriment i recepció del Dret de Roma simbolitzat en la Compilació de Justiniano portada a cap en el Imperi Romà d'Orient entre els anys 528 a 533. A Bolonia floreix el seu estudi i coneixement. El mètode de les escoles era la glosa. En front de la fragmentació jurídica s'opera el Dret com unitat , el Dret fundat en la raó i d'una innegable superioritat tècnica. A partir del segle XII es dirà "Corpus Iuris Civitas". El Dret civil es converteix en un Dret dels principis tradicionals.

La Compilació de Justiniano contenia nombrosos texts de tipo públic que havien perdut actualitat e interès, ja que no eren aplicables a la societat política del temps de la recepció, d'aquí que els glosadors i comentaristes mostressin una gran atenció cap les normes e institucions privades. Comença a obrir l'idea de Dret Civil com a Dret Privat.

El Dret canònic adquireix importància a partir de els Decrets de Gregori IX (1324) i es un Dret que no es limitava a regular el Fuero intern dels seus fidels sinó que també s'entén a aspectes de la seva vida ordinària i als seus principis espirituals e influiran decisivament en la intel·ligència dels texts de la Compilació Justinianea i en el Dret Civil que avui coneixem. A l'edat moderna l'Estat es converteix en l'Estat absolut que tendeix a que el seu Dret nacional sigui exclusiu o predominant. El Dret Civil sofreix un gran eclipsa però ja estava preparat ja que les gloses i comentaris al textos romans eren cada vegada mes contradictoris i mes abundants, l'aplicació del Dret s'havia convertit en una tasca insegura enfront de tantes interpretacions. Els estats moderns inicien abans tot una consolidació del seu Dret Nacional. A Castellà ho faran amb les Ordenacions de Montalvo (1484) i la Nova Recopilació (1567)

A França les antigues costums son recopilades i reduïdes a texts escrits, l'idea d'un Codi Civil hi ha que lligarla amb el pensament de l'Il·lustracio i del racionament que va dominar Europa a partir del segle XVIII. Fins el moment s'acostumava a recollir les diverses lleis vigents en un sol text recopilant-les, l'idea de codificació es mes amplia ja que es l'uniò de totes les lleis d'un país en un sol cos presidir en la seva formació per una unitat de criteri o de temps, inicialment es una manera de colocar uns determinats ideals de caràcter, polític, econòmic o social a l'ordenament jurídic i una renovació d'ideals a la vida.

A finals del segle XVIII Prussià te un codi determinat Dret Territorial General dels Estats Prussians que acusa una gran influencia a l'escola protestant del Dret natural però no recull les idees socials i polítiques de l'època . Al segle XIX apareix el Codi Civil Francès que es digué Codigo Napoleònic en record de l'home que el portar a cap. Promulgat el dia 21 de març de 1804. El codi francès es una obra capital d'enorme influencia en tot el mon, fou vehicle de totes l'idees de la Revolució Francesa i respon a una ideologia típica del liberalisme Burgués. Es un codi que afirma el primat de l'individu, de la seva igualtat davant la llei sense dependre de la seva condició social i de la seva llibertat. El matrimoni es sostrau de l'Església i passà a ser una institució laica i basada en el contracte.

En l'actualitat el Dret Civil ens el presentant con el sector de l'ordenament jurídic que s'ocupa de la persona , dels seus diferents estats, del seu patrimoni i del tràfic de bens.

Norma jurídica , es un mandat relatiu a la conducta social de l'individu dictat per la autoritat competent i que s'imposa coactivament i actua sobre tots els individuus de la societat. Les normes juridiques son d'obligat compliment.

Norma moral, es una norma que no s'imposa a tothom, només pels que professen la mateixa creença ,es una norma sense sanció material.

Costums socials, son els comportaments que esdevenen obligatoris per la reiteració.

Jurisduccio Civil : regula les relacions entre particulars ja siguin persones fisiques o persones juridiques. Compren el dret civil i el dret mercantil que son de dret privat.

1.2 . DRET CIVIL I DRET PRIVAT

Es habitual considerat les normes agrupant-les per raó de la matèria regulada. Dret privat es el Dret de l'utilitat particulars. Dret públic es que realitza una utilitat general , es el conjunt de normes creades e implantades per l'Estat. Dret privat es el Dret creat pels particulars per regular entre ells les seves relacions, les normes creixen a partir de contractes, negocis jurídics, estatuts de societats.

En realitat l'Estat crea normes que poden ser de Dret privat o Dret públic, d'aquí que la distinció no pugui estar en l'origen de les normes sinó en l'objecte de les normes.

Les relacions jurídiques son publiques quan es donen entre l'Estat i els seus súbdits i son de caràcter privat en les relacions entre particulars . L'Estat es en ocasions subjecte de relacions de Dret privat quan intervé en tràfic jurídic al mateix nivell o en la mateixa forma que les demés persones (compra, venta,...) S'admet que puguin existir una relació de Dret Públic encara que en ella no intervingui l'Estat quan la relació del ciutadà es amb un municipi o una organització extraestatal (Església, CEE,...). El Dret públic es el Dret de la necessitat . En el Dret privat domina l'autonomia dels particulars i la norma jurídica funciona com a supletòria de la voluntat individual . En el Dret públic domina la necessitat les seves normes son rigoroses i complertes.

Dret privat es el conjunt de normes que regulen la vida humana i els fins que son propis . Les institucions centrals del Dret privat son: la persona, els estats civils, el poder d'autonomia i responsabilitat, els estatuts de bens econòmics, la família, l'intercanvi de serveis.. . .

La distinció entre Dret privat i Dret públic ens permet distingir l'òrgan jurisdiccional competent per resoldre el litigi i determinar la legislació aplicable.

Per distingir entre un i l'altre es segueix una sèrie de criteris:

1.criteri: analitzar interès que persegueix el subjecte. Públic quan interès sigui el de l'Estat i privat quan interès es interès de l'individu.

2.criteri: "criteri de inderrogabilitat" de les normes per part dels particulars, dintre d'aquest criteri de les normes de Dret privat ens trobem quan els particulars no ho poden modificar. Dintre del Dret públic ens trobem quan interès públic es realitzar de forma pactada.

3.criteri: atenent l'origen de la producció normativa. Es Dret públic tot allò que mana de l'Estat es Dret privat totes les normes que estableixen els particulars per regir les seves relacions. El codi civil es una norma producte de l'Estat però el contingut es una norma privada.

4.criteri: pren com a consideració ho que s'anomena jurídicament "acció" que es aquella capacitat per demanar el restabliment de l'efectivitat de les normes. Acció publica , actua d'ofici. Acció privada, actua a instància de part.

5.criteri: posició dels subjectes, estem en una relació de Dret privat quan els subjectes estiguin en pla d'igualtat , mentre que quan ens trobem en una relació de subordinació ens trobarem en una relació de Dret públic

NOTES:

Jurisdicció competent, es l'òrgan amb capacitat per resoldre el litigi.

Classificació material del sistema judicial espanyol dividit en 4 òrgans jurisdiccionals:

1. SALA CIVIL

2. SALA PENAL

3. SALA CONTENCIOSO- ADMINISTRATIVO

4. SALA SOCIAL

Classificació jeràrquica del Dret civil:

1. Jugat de 1 instància

2. Audiència Provincial

3. Tribunal Suprem (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)

Les violacions del drets privilegiats poden anar directament al Tribunal Constitucional.

DRET PÚBLIC DRET PRIVAT

- D. Penal - D. Civil

- D. Administrativo - D. Mercantil

- D. Processal

- D. Constitucional

- D. Institucional Públic

- D. Comunitari

- D. Tributari--Fiscal

- D. Internacional Privat

¿ El Dret laboral es una situació d'igualtat o de desigualtat?

El Dret laboral sorgeix com una branca de la regulació del codi civil de 1889 de l'arrendament de serveis. Art. 1583-1589.

L'Estat crea un nou cos legislatiu que regula el contracte de treball, el Dret laboral també regula el Dret de la seguretat social o el Dret sindical no només el contracte de treball.

1.3. EL DRET CIVIL COM A DRET PRIVAT GENERAL

Clàusula de supletorietat, consisteix en que el Dret civil es cridat a omplir les llacunes del cas concret que no estigui contemplat en cap nomenament jurídic.

Jurisprudència, sentencies que determina el Tribunal Suprem i marcant la linea que segueix el tribunal per solucionar un determinat cas.

El Dret Civil es un Dret privat general perquè te la capacitat per actua en qualsevol camp.

Art. 4.3 codi Civil. Art. 2 i 50 Codi de Comerç.

La Clàusula se supletorietat s'aplica bàsicament a les branques de Dret privat.

TEMA II. L'ORDENAMENT JURÍDIC I LES NORMES JURÍDIQUES

2.1. LES FONTS DEL DRET CIVIL

La paraula "font" designa allò que es cabal fonament o principi de alguna cosa, també s'utilitza per designar els materials en el que es troba l'informaciò necessària.

Fonts del Dret es l'origen de les normes jurídiques, els mitjans d'expressió a traves dels quals les normes es manifesten a l'exterior, es instància de legitimació o causa de justificació de l'ordenament jurídic, la font seria l'ultima causa del Dret.

Les Fonts del Dret son el fets i les formes mitjançant els quals la societat constituïda estableix i exterioritza les normes jurídiques com el Dret positiu obligatori.

Quan parlem de Fonts del Dret civil podem fer-ho en un doble sentit:

- Font material: fem referència a aquella institució amb capacitat per dictar la norma. Parlament , Congres, Poble,...

- Font formal, fem referència al producte normatiu . Llei, Decret,...

Segons l'article 1.1 del Codi Civil les Fonts de l'ordenament jurídic espanyol son la llei, els costums i els principis generals del Dret (Art. 1.2. Compilació Dret Civil de Catalunya). El Codi Civil esta aprovat a l'any 1889 i la Constitució espanyola s'aprova a l'any 1978, Aquest sistema de font no es comú amb l'ordenament penal i tributari.

Així dons, l'article 1 fa una enumeració de les Fonts del Dret i estableix un ordre de prioritat de les mateixes, dons encara que els principis generals del Dret s'apliquen en defecte de llei i costum també els reconeix un caràcter informatiu de tot l'ordenament jurídic.

LLEI.

Son totes les normes de l'ordenament (llei Orgànica, Decret llei,...) producte del parlament. Es tota norma jurídica que emana del poder públic, es també la norma publicada oficialment amb tal caràcter, que comte un mandat normatiu dels òrgans que constitucionalment tenen atribuït el poder legislatiu originari. L'Article 1.1 fa referència al sentit ampli de la llei.

El Dret Civil estudia dos aspectes de la llei:

- Interna legitimitat, bàsicament es refereix a la competència legislativa que vol dir que en un mateix territori poden confluir diferents instàncies normatives (Ajuntament, CEE, ONU), establir una distribució de l'òrgan que regula la matèria per resoldre aquest conflicte, la Constitució (Art. 149.4) estableix una llei de competències i la jerarquia normativa que estableix una prelació u ordre entre les diferents lleis i normes jurídiques. Estableix la llei principal. La jerarquia normativa estaria encapçalat per la Constitució (1978) en un mateix pla la Llei Ordinària , la Llei Orgànica, Decret Llei i Reglaments,....

- Extrema solemnitat, la norma arriba a ser coneguda pels ciutadans. Requisits:

.complir el procediment de l'elaboració de la norma. Art. 78-81 Constitució.

. sanció, aprovació que fa el Rei de la llei, es un acte obligatori pel Rei, es una tradició històrica i ve de quan el poder legislatiu estava dividit entre el Parlament i el Rei que podia vedar la llei.

. promulgació, el Rei comprova que s'han respectar els tràmits processals.

. publicació, fer publica la llei en el BOE (Llei de Congres) o en el DOG (llei de Parlament(Diari Oficial de Catalunya))

La pluralitat de la norma o lleis necessita d'uns criteris per donar coherència a tot l'ordenament.

- Criteri de jerarquia normativa, conforme la norma de rang superior prevaleix sempre.

- Criteri de distribució competencial, destinat a resoldre els problemes entre normes d'igual rang i segons els qual cap dels sistemes pot envair el àmbit competencial de l'altre.

- Criteri temporal, d'una banda sabem quan entren en vigor les normes i a partir de quin moment deixen de tenir eficàcia (Derogació) .La pròpia llei determina l'entrada en vigor, quan no ho estableix la data d'entrada en vigor seran 20 dies a partir de la seva publicació al BOE.

- Derogació, lleis deixen de tenir vigència, estan caducades . Art. 2.2 de Codi Civil, les lleis es deroguen per unes altres posteriors. Formes de derogació:

. expressa, la llei especifica concretament ho que deroga o la seva voluntat es la derogació. Pot ser de dues maneres: - especificant la norma concreta ò - totes les normes que es contraposin a la nova llei. El legislador pot optar per derogar la llei i no , ja que pot fer una llei complementaria.

. tàcita, el legislador no expressa la seva voluntat de derogació però en el contingut de la llei es desprèn aquesta voluntat.

La llei pot deixar de tenir vigència però no ser derogació:

- termini de durada.

- respon a un determinat esdeveniment. Ex: disposicions dictades per regular la EXPO-92.

- Prohibició de retroactivitat de les disposicions sancionades no favorables, Art 2.3. Codi Civil , les lleis no tindran efecte retroactiu sinó disposen el contrari, afectaran a situacions de futur no de passat

Tipus de lleis:

Llei Orgànica, son les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats publiques, que aprovin els Estatuts d'Autonomia el regim electoral general i les demés previstes a la Constitució. Art. 81.1 CE.

Llei Ordinària, son les aprovades amb tal caràcter per les Corts Generals.

Llei Marco, son aquelles que determinaran els principis, directrius i límits dintre dels quals deuen produïres posteriorment una altre disposició normativa.

Decrets lleis, es una norma en rang de llei, son aquelles disposicions legislatives provisionals dictades pel Govern en cas de extraordinària i urgent necessitat per regular matèries que normalment son competència de les Corts.

Decrets legislatius, l'article 82 CE disposa que les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes en rang de llei sobre matèries determinades no incloses a l'article 81.

Costums

Pel seu origen el costum esta creat pels grups socials no incorporats dintre de l'estructura política . La seva forma de manifestar-se consisteix en la reiteració de la conducta en aquella situació "OPINION IURIS" Art. 1.3. Codi Civil.

Es la conducta generalitzada, repetida i uniforma en un mitja social determinat territorialment en el qual els seus membres consideren tal conducta jurídicament obligada que l'observen a l'idea d'estar ajustada a una norma jurídica. El seu origen extraestatal son creades directament per grups socials sense intermitjaciò del aparell públic. La costum apareix integrada en dos elements constitutius del seu caràcter de font: un element material que consisteix en l'ús i la repetició dels actes uniformes a ho llarg del temps i un jurídic que consisteix en la "opinió iuris" o convicció de que aquest actes no responen al caprici ni uniformitat es confidència sinó que constitueixen una conducte deguda.

La costum sol ser reflexa de les necessitats econòmiques i socials del grup, sol ser imprecisa e insegura. Es distingeix de la llei per la seva formació paulatina i sense deliberació, careix d'un acte de promulgació i d'un dia determinat d'entrada en vigor, es una norma no escrita.

Principis Generals del Dret

Normes bàsiques reveladores de les creences i conviccions de la comunitat respecte dels problemes fonamentals de la seva organització i convivència. Ex: dignitat humana, indemnitzar,... L'article 1.4 del Codi Civil estableix que els principis generales s'aplicaran en efecte de llei o costums sense perjudici del seu caràcter informador.

Apareixen per primera vagada en el codi civil austríac. A la nostre Constitució de l'any 1978 no hi ha dubte que son els principis generals del Dret els recollits a l'article 1 que proclama els valors superiors del nostre ordenament, la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític.

Compleixen una triple funció:

- son principis que informen i donant sentit a les normes jurídiques legals.

- son normes orientadores de la funció interpretativa ja que senyalen els motius i els criteris d'interpretació de les demés normes indicant formules interpretatives que es deuen elegir.

- constitueixen un sistema d'integració de les llacunes de la llei.

Altres fonts del Dret a l'ordenament jurídic espanyol:

- Constitució

- Tractats internacionals publicats a Espanya

- Dret Comunitari Obligatori

- Sentencies del Tribunal Constitucional

Constitució

Es la norma fonamental i primera de l'ordenament jurídic, segueix la seva finalitat garantir els drets i llibertats publiques i regular organització política de l'Estat. En el nostre país esta vigent la Constitució del 31 d'Octubre de 1978 ratificada per Referèndum el 6 de Desembre i publicada el 27 de Desembre del mateix any.

Tractats internacionals

Es tot acord regit pel Dret internacional i celebrat per escrit entre Espanya i altres estats u organitzacions internacionals de caràcter governamental.

Jurisprudència

S'entén com el conjunt de sentencies procedents d'un tribunal (Tribunal Suprem), es la doctrina que de manera reiterada estableix el Tribunal Suprem a l'interpretarà i aplicar les normes jurídiques. Quan el Tribunal Suprem al jutjar un nou cas abandona el criteri que fins aleshores mantenia i adopta un altre es diu que canvia la jurisprudència.

Una sola sentencia no constitueix jurisprudència ja que es precís que al menys dues adoptin la mateixa doctrina per resoldre la qüestió. L'infracciò de jurisprudència per un tribunal inferior permet l'interposiciò del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

La jurisprudència no esdevé Font del Dret (Art. 1.6. CC) ja que la seva funció no es crea normes sinó que complementarà l'ordenament jurídic. La Jurisprudència son criteris d'interpretació de les disposicions legals i aplicació que fan servir els tribunals de justícia.

La sentencia dictada pel Tribunal Suprem forma jurisprudència , el criteri de reiteració del Tribunal Suprem no forma jurisprudència. Que el constitueixi la raó decisòria de la sentencia no forma jurisprudència "OBITER DICTUM"

Sentencies del Tribunal Constitucional

Les sentencies del Tribunal Constitucional han de ser situades en la jerarquia normativa immediatament desprès de la Constitució, com màxim intèrpret de la Constitució espanyola solament esta sotmès a aquesta i a la seva pròpia llei Orgànica.

Determinades sentencies del Tribunal Constitucional com el recursos d'inconstitucionalitat, formats per les qüestions de jerarquia i competència integren l'ordenament de fonts.

2.2 ESTRUCTURA DE L'ORDENAMENT CIVIL. ELS DRETS CIVILS TERRITORIALS

El Dret Civil el podem estructura segons dos criteris:

- el contingut

- l'implementaciò territorial

Contingut, es divideix en dos branques:

- Dret comú, que es aquell conjunt de normes destinades a regular la realitat jurídica i social en totes les facetes o aspectes (Codi Civil), es constitueix un Dret supletori per aquelles matèries no regulades, però no tan sol al Dret Civil sinó en tota la legislació. A Catalunya la Compilació de Dret Civil a Catalunya.

- Dret especial, regula unes determinades matèries concretes, Llei de l'arrendament, Llei hipotecaria...., es fixa en una determinada realitat social, l'aïlla i l'hi dona un contingut propi, normes molt concretes. A Catalunya Llei d'Associacions, Codi de Successions,.....

Implementaciò territorial, entenem per implementaciò la localització geogràfica on despleguí efecte les normes.

- Dret general, s'aplica en tot el territori. Estat Espanyol.

- Dret particular, te un àmbit aplicació molt més restringit, la llei delimita el seu àmbit de aplicació. Llei de Parcs Naturals...... A Catalunya Bisbat de Girona, Conca de Tremp,... art 2.1. CDCC

La Compilació de Dret Civil a Catalunya va ser aprovada a 1960 i va ser renovada a 1984.

2.3. APLICACIÓ I EFICÀCIA DE LES NORMES JURÍDIQUES. EL FRAU DE LLEI

La basant dinàmica del Dret s'estudia sota dos institucions:

- APLICACIÓ

- EFICÀCIA

Aplicació, en el se de la societat el Dret es habitualment aplicat i complert de forma espontània, existeixen diferents professions jurídiques que apliquen i facilitant l'aplicació del Dret. Es divideix en dos bassants:

Interpretació, son les pautes que l'ordenament jurídic dona a intèrpret per portar a cap la seva labor d'interpretació; es l'activitat dirigida a la busqueda del sentit o significat de la norma a traves dels texts. Atribuïm significat a les normes, interpreta les normes. Classes de criteris:

.subjectiva, des de el punt de vista del legislador. Quan les normes aplicades son mol antigues es impossible esverinar quina es la voluntat del legislador, es impossible resoldre determinats supòsits actuals amb normes que no podien contemplar aquells supòsits.

.objectiva, es limita a analitzar les paraules no busca la voluntat del legislador, es preferit al criteri subjectiu ja que l'objectiu dona mes seguretat, ja que el cuitada confia que la llei s'apliqui segons el sentit objectiu i permet solucionar problemes que el legislador no va preveure perquè no els coneixia.

.autentica, atenen amb l'origen de qui interpreta, el legislador es qui atribueix el significat a la norma.

.judicial, l'interpretaciò la realitzen els jutges, atribueixen significat a les normes conflictives a mesura que van resolen casos.

. doctrinal, l'interpretaciò la realitzant els estudiosos del Dret.

Criteris d'interpretació. Art. 3.1 CC

- sentit propi de les paraules (interpretació gramatical) , atribuint el significat usual que la paraula te a la realitat social, ha de ser el primer perquè els ciutadans l'entenguin.

- de context, hi ha de dos tipus:

. interpretació sintàctica, busquem el significat a la proposició. Art. 1202. CC

. interpretació sistemàtica, es considera la ubicació de la norma. Art 1117-1118 CC

- els antecedents històrics i legislatius, intèrpret busca el que intenta resoldre la norma, no es tracta d'una interpretació subjectiva sinó que s'intenta veure millor que era ho que la norma estableix. (exposicions motius lleis)

- la realitat social del temps en que han de ser aplicades les normes (criteri sociològic) s'intentarà donar solució al litigi sense haver de modificar el text de la llei. Art. 1902 CC.

- l'esperit i la finalitat de les normes (criteri teològic) es buscar ho que es la norma.

Criteris a part dels de l'article 3.1 CC.

- l'interpretaciò ha de respectar la Constitució, les normes clares no han de ser interpretades, interpretació lògica, el legislador no estableix mai normes absurdes ni contradictòries (criteri del legislador racional) i criteri lògic.

Integració, demanem com podem trobar les normes jurídiques aplicables quan els textos normatius no preveuen el supòsit. Es pretén salvar un defecte de material normatiu, permet salvar uns buits normatius que es produeixen. Classificació:

Atero integració, es recorre a un ordenament jurídic diferent per trobar la norma supletòria.

Ante integració, la norma es troba dintre del mateix ordenament jurídic.

Criteris integració:

- per analogia , apliquem un fet no regulat una norma establerta per un fet similar. Art. 4.1-4.2 CC. A l'article 4.2 hi ha unes excepcions que no permeten aplicació per analogia com les lleis penals excepcionals i àmbit territorial. Existeix de dos tipus:

-- analogia legis, es el cas no contemplat que es regula per extensió del manament contingut en una norma jurídica amb la que te una relació de similitud.

-- analogia iuris, es el cas no carent de regulació que es resolt mitjançant la inducció d'un principi que s'extrau d'un conjunt de normes. Art 1,1-3 CC

- principal, es recorren els principis generals del Dret en buscar de la solució. Art. 1.1. CC

- equitat, no s'atenen a criteris jurídics sinó a criteris de justícia, permet rebaixar la conseqüència rigoroses de la norma. Busca la justícia individualitzada es un instrument auxiliar del jutja en interpretació de les normes. Art. 3.2. CC

Eficàcia, la característica bàsica de la norma jurídica es atribuir una conseqüència jurídica a un supòsit .

- eficàcia constitutiva, des de el moment en que un supòsit es contemplar per una norma passa a tenir rellevància jurídica.

- deure jurídic de compliment de la norma, les normes es promulguen perquè siguin complertes ja que son obligatòries.

. inescusabilitat, Art 6.1 CC , l'ignorancia de la norma no excusa del seu compliment.

.prohibició d'exclusió voluntària de la llei aplicable. Art. 6.2 . L'ignorancia de la llei es diferent al coneixement erroni de la llei, es considera que l'acte es vàlid i la persona que comet el error pot recuperar els diners que ha pagat.

- Dret imperatiu, aquells que el particular pot modificar.

- Dret dispositiu, aquell que s'aplica per defecte quan els particulars no han previst res.

- eficàcia sancionadora de les normes, es la clàusula de tancament, les sancions poden ser diferents depenent de l'ordenament. Sancions:

. pagament d'indemnització

. realització obligatòria d'activitat

. inutilitat dels actes contribuint a les normes imperatives. Art 6.3 CC

Existeixen dues maneres de no complir les normes:

- transgredir la llei, violació directe

- Frau de Llei, forma indirecte de contravenir les normes, existeix un subjecte que realitzar un determinat acte amb el propòsit de conseguir un resultat que prohibeix aquella norma degudament interpretada i per fer- ho busca la cobertura amb una altre norma. EX: venta eludint al Impost de Successions.

L'article 6.4 CC estableix que els actes realitzats en Frau de Llei no impediran la deguda aplicació de la norma que s'ha tractat de veritat.

2.4. EL DRET SUBJECTIU. L'ABÚS DEL DRET.

El Dret objectiu son les normes vigents a un país , otorga drets subjectius a les persones. Al costat del Dret objectiu trobem el Dret subjectiu es aquell poder que te una persona per actua lliurament amb eficàcia dins de les relacions jurídiques. Existeixen tres tipus de Dret subjectiu:

- personalitat, atribuïts per defensar els atributs i igualtats de la persona. Ex. Dret al honor,...

- de família, s'atribueixen a la persona en atenció a la seva posició dins de les relacions familiars. Ex. Dret matrimonial, Dret d'afiliació,....

- patrimonial, atribuïts per realitzar les finalitats econòmiques de la persona. Ex. Dret de propietat, Dret de usdefruit,....

Característiques del Dret subjectiu:

- reunir requisit de subjecte, únicament es titular d'un Dret subjectiu la persona no els animals ni família.

- reunir requisit de objecte, fem referència a totes aquelles realitats que poden ser sotmeses al poder del titular o aquelles que son idonees per satisfer els seus interessos. Existeixen dues formes:

. comportament debut, obligació que contrau una persona.

. bens econòmics, la compra-venda d'un cotxe , concessió d'un patent,....

- reunir requisit de contingut, ventall de facultats que l'específic Dret subjectiu acorda, juntament amb el facultats (donar, vendre,...) trobem un conjunt de carregues( es obligat a mantenir en perfecte estat el be) i diferents mecanismes de protecció jurídica ( vulneració del Dret de propietat mecanismes civils que gaudeix el propietari).

Abús del Dret.

Els titulars dels drets subjectius poden executar-los lliurament sempre que no l'utilitzin per causar danys. (Teoria d'actes d'anul·lació)

Requisits de la teoria d'abús del Dret:

- cal l'exercici d'un Dret objectivament legal.

- s'ha de produir un dany a un interès no protegit normativament.

- el dany a de ser antisocial.

Quan ens trobem en aquest suposssit diríem que esta actuen en abús de Dret. Art. 7.2 CC i s'aplica el pagament d'indemnització i l'adopció de mesures judicials, administraves pertinents.

2.5. PRESCRIPCIÓ I CADUCITAT

El temps a efecte del Dret subjectiu ho trobem des de dues perspectives:

Existència del Dret subjectiu, determina el naixement , els posseïdors d'un be immoble pel fet de ocupar-lo podem arribar a considerar-se com a propietaris, el temps fa néixer aquest Dret. i l'extinció, pel simple transcurs del temps, el drets de propietat intel·lectual prescriuen en el transcurs de 30 anys des de la mort de l'autor.

Exercici del Dret subjectiu, mitjançant dues maneres d'estudi, institucions que extingeixen les accions i els drets pel simple fet del transcurs del temps es diferencien en:

- prescripció, ha de ser alegada per les parts, pot ser interrompuda.

Principals supòsits de prescripció:

. acció personal , la prescripció es de 15 anys.

. acció reals , sobre bens immobles es de 30 anys.

. acció per demanar una indemnització per danys soferts (responsabilitat extracontractual ) es de 1 any.

. acció per demanar indemnització per construccions defectuoses (responsabilitat desenal) es de 10 anys. Art, 1591 CC.

Formes d'interrompre la prescripció:

.exercici judicial del Dret.

.exercici extrajudicial del Dret.

.reconeixement del Dret, el causant del dany es el que interromp la prescripció, en supòsits de negociacions.

- caducitat, es apreciada d'ofici, la caducitat no por ser interrompuda. Les lleis estableixen un termini dintre del qual les lleis es tenen que exercir, quan un individu col exercí el Dret i se li ha passat el termini.

Es generalment acceptat que son supòsits de caducitats el següents:

. accions d'anul·lacions de contracte, existeix un defecte tant important en el contracte que es declara nul, estableix un límit de 4 anys sinó es vàlid.

. accions de rescissió de contracte, el contracte no es nul, el contracte pateix un defecte estructural que permet que sigui anul·lable.

.accions revocatories, ex: una donació, el donant atenta contra la vida del donatari i aquest reclama la donació.

. exercici del retractà legal, adquisició preferent, ex: l'arrendador es col vendre immoble, el arrendatari te Dret a comprar-lo el primer.

TEMA III. ELS SUBJECTES DEL DRET.

3.1. CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D'OBRAR.

El Dret regular les relacions socials, pren com a punt de referència a la persona. Art. 10 CE

L'ordenament reconeix diferents capacitats alhora de atribuir el Dret subjectiu.

Capacitat jurídica, ho entenem com l'aptitud per ser subjecte de drets i obligacions, la te tothom únicament pel fet d'existir.

Capacitat d'obrar, es aquella aptitud per realitzar eficaçment actes jurídics, per adquirir i exercitar drets i assumir obligacions, les limitacions tenen que ser expressament establertes, pot ser plena o esta limitada si el subjecte no pot realitzar per si mateix en plena eficàcia actes o negocis jurídics. Limitacions a la capacitat d'obrar: la minoria d'edat i l'incapacitaciò.

El Dret estableix que les persones que tinguin la capacitat d'obrar limitada podem obrar per mitja d'una altre persona ja siguin pares o tutors que actuen eficaçment per aquesta persona. La falta plena de capacitat d'obrar no vol dir que l'ordenament jurídic es desentengui de la protecció dels interessos i drets del qui la pateix. Estableix normes apropiades per aquest fins instituint la representació legal del incapacitat.

Capacitats especials, no son supòsits de limitació a la capacitat d'obrar sinó que son requisit demanats en atenció a la peculiar naturalesa del acte que es vol realitzar. L'ordenament jurídica prohibeix a certes persones que es troben en determinades situacions o circumstancies realitzar alguns actes jurídics. Ex. adopció, no menors de 25 anys.

Prohibicions legals, no es te en conte la naturalesa de l'acte sinó la posició del subjecte que vol realitzar l'acte. En actes jurídics concrets en els que conquereixen determinades circumstancies pressuposant la capacitat per realitzar-les, s'han d'establir expressament i son interpretació restrictiva. Art. 1459 CC

Establiment de les distinció de capacitats, el legislador atenen al paper que l'individu desenvolupa a la societat segons aquest paper li concedirà una capacitat mes o menys gran. El legislador es fitxa en el estats civils.

Criteris d'estats civils:

- nacionalitat o veïnatge, es determina la llei que ha de regir la capacitat d'obrar del subjecte. Veïnatge es triar l'ordenament entre els existents que es aplicable. Domicili, el Dret ubica en un Dret d'espai físic a fi de poder exigir el compliment dels deures que li pertoquen . Art. 40 CC

- matrimoni, la constitució d'una família matrimonial genera un seguit de drets i deures que modificant en certa manera la capacitat del subjecte. Regim economia-patrimonial i deures d'afiliació.

- l'edat, a mesura que la gent gran madura, el Dret no es desentén i permet atorgar diferents àmbits d'actuació:

. majors d'edat, significa que gaudeixen d'un capacitat d'obrar plena.

. menors d'edat, significa que per realitzar actes amb transcendència jurídica necessitarà d'un tutor i no son incapacitats sinó que tenen la capacitat restringida. A partir dels 14 anys es pot testar i amb la dispensa del jutge de primera instància es pot contraure matrimoni.

. emancipats, a partir del 16 anys únicament ho son els que consegueixen l'autorització dels pares o del jutge competent, actuen com majors d'edat amb l'única limitació dels actes previstos al Art 323 CC:

- incapacitaciò, es un estat civil de la persona que es declarada judicialment incapaç quan concorreixen amb ella algunes de les causes establertes per la llei, esta pensada per protegir aquelles persones que no poden governar-se per si mateixes. Causes de incapacitaciò. Art 200 CC.

La incapacitacio es declarada pel jutge i un cop decretada es decretarà un tutor que supleix a la pròpia persona de l'incapacitat amb la seva actuació, doncs es el seu representant legal, menys en aquells actes en que aquest pot obrar per si sol per disposició explicita de la llei o de la sentencia d'incapacitacio y administra també el seu patrimoni, o un curador que es un càrrec molt mes limitat ja que no supleix a la persona de l'incapacitat, no el representa legalment ni administra el seu patrimoni te per objecta l'assistència per aquells actes que expressament imposi la sentencia d'incapacitacio. Les causes d'incapacitacio son les enfermetats o deficiències de caràcter físic o psíquic que impedeixen a la persona governar-se per si mateix. A Catalunya les causes per discapasitat es regeixen per l'article 200 CC però les mesures de seguretat per la Llei 39/91 de data 30 de Desembre.

- sexe, fins la Constitució de l'any 1978( Art 14 CC ) el sexe era un criteri per restringir la capacitat d'obrar. Actualment el criteri del sexe solament delimita la capacitat d'obrar en un supòsit el dels transsexuals.

3.2. PERSONA FISICA. ELS DRETS DE LA PERSONALITAT.

Per persona s'ha d'entendre qualsevol eser humà. Les persones adquireixen personalitat des de el moment del naixement. Art 29.

Ha efectes civils cal la concurrència de dos requisits per poder parlar de persona (Art 30):

- que el nadó tingui figura humana.

- que sigui capaç de viure 24 hores desprès del se matern.

La Constitució espanyola de 1978 diu al seu article 10 "que la dignitat de la persona i els drets inviolables que el son inherents, el lliure desemvolupament de la personalitat, el respecte per la llei i als drets dels demés son fondament del ordre polític i la pau social".

L'article 31 estableix com es resolen els problemes en la determinació dels primogènits en cas de parts múltiples, aquell que neix el primer es el que es considera primogènit.

El Tribunal Constitucional designa dels nadons concebuts però no nascuts que només son considerades persones les que reuneixin els requisits dels Art 29-30 els no nascuts no poden ser considerats com a persona però son bens jurídicament protegibles, menys en causes que permetin l'interrupciò de l'embaràs, el concebut però no nascut per tots els efectes que li siguin favorables sempre que neixi amb les condicions que expressa l'article 30 CC. En cas de testament el bens queden paralitzats.

Pels no concebuts el tractament civil es mes problemàtic, en cas de testament el Dret preveu un sistema de substitucions fideocomisaries per permetre que l'arribin els bens el dia que neixi.

Extinció de personalitat, per la mort de les persones. Art. 32 CC

Es considera que una persona es morta quan el seu cervell no realitza cap capacitat electrica. La prova oficial de la mort es l'inscripcio de la defunció al registre civil.

Supòsit de commoriencia. Art 33 CC. Persones cridades a sobreviuràs moren en el mateix acte, a manca de prova es considera que moren en el mateix moment.

Dret a la personalitat, son aquell que la persona te per fet de ser-ho.

.Dret a la vida

.Dret a l 'integritat física

.Dret a la llibertat personal

.Dret a la disposició de cadàver

.Dret a l'honor i l'intimidat

.Dret al nom.

3.3 LA PERSONA JURIDICA. ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Cal dir que el terme de persona es exclusiu de la persona física, per analogia podem parlar de persones jurídiques., el Dret per facilitar el tràfic crea la ficció legal de les persones jurídiques a efecte de poder tractar a col·lectius com si es tractes d'una sola persona.

Persona jurídica s'entén com aquella realitat social a la qual l'Estat reconeix individualitat pròpia, es diferent de la dels seus components de tal forma de que esdevé titular de drets i obligacions i es dota de capacitat d'obrar mitjançant els seus òrgans, no totes les col·lectivitats de persones formen persones jurídiques.

Per persones jurídiques es reconeix al Codi Civil segons l'article 35 a:

.corporacions

.associacions

.fundacions d'interès públic reconegudes per la llei

.associacions d'interès particular que siguin civils o mercantils.

L'article 38.1 reconeix que les persones jurídiques poden adquirir i posseís bens de totes classes així com contraure drets i exercita accions civils i criminals. D'una altre banda les persones jurídiques tenen una nacionalitat, un veïnatge, domicili i en la mesura que es possible "drets de la personalitat".

Les persones jurídiques adquireixen la seva personalitat des de el moment en que son vàlidament constituïdes segons la legislació aplicable. La personalitat de persona jurídica s'extingeix també per causes establertes a l'article 39 que son:

-transcurs de termini establert

-haver realitzar la finalitat per la qual va ser constituïda.

-per ser impossible aplicar l'activitat per la qual es va constituir.

Un cop estinguida la persona jurídica el seu patrimoni es liquida. Les regles de liquidació estan establertes pels Estatuts del persona jurídica, per la seva llei aplicable i en defecte de previsió ho que disposa l'article 39 "el patrimoni s'aplicarà a altres persones jurídiques en finalitat anàloga"

Associació, conjunt de persones que s'uneixen per assolir una finalitat comú, el marc normatiu de l'associació be determinat per la Llei 7/97 del Parlament de Catalunya. D'una altre banda existeix legislació estatal que regula les associacions (Llei 64) i l'article 22 CE regula determinat aspectes de les associacions. L'article 22 CE sobre l'ubicaciò del Dret d'associació podem dir que es un Dret fonamental, cal una llei orgànica pel seu desenvolupament i que es possible recorre en ampar davant del Tribunal Constitucional en supòsits de violació del Dret d'associacions. Art 53.1

Es reconeix el Dret d'associació (Art 22.1) es prohibeix les associacions en finalitats delictives (art 22.2) es prohibeix les associacions secretes i de caràcter paramilitar (art 22.5) estableix que es obligatòria la inscripció de les associacions en un registre públic però únicament per efectes de publicitat (art 22.3). Associació adquirirà personalitat jurídica des de el moment que els seus membres tinguin l'acte de constitució.

Aquest acte ha de ser portat a un registre, aquest registre a Catalunya es portat per la Direcció General del Dret i Entitats Jurídiques que pertany al Departament de Justícia.

L'article 22.4 estableix que les activitats de l'associació només podran ser dissoltes o suspeses per resolució judicial motivada.

Llei 7/97, el Parlament de Catalunya considera que ens trobem davant d'un associació quan un ent esta format per tres omès persones que s'uneixen de forma voluntària per aconseguir una finalitat d'interès general o particular, sense afany de lucre i es comprometen a posar en comú els medis necessaris per assolir la dita finalitat. Si existís un afany de lucre estaríem davant d'una societat mercantil, els beneficis obtinguts es tenen que reinvertir a l'associació.

Associació s'estructura en dos òrgans:

- assemblea general d'associats, formada per tots el associats i que te com a funció bàsica prendre les decisions de funcionament de les associacions. A l'article 12 ,l'assemblea no executa les decisions sinó que ho fa el òrgan de Govern.

- òrgan de Govern governa , gestiona i representa els interessos de associació segons les directrius establertes per l'assemblea general. Les funcions es detallen a l'article 12.

Les regles pròpies de funcionament s'anomenen Estatuts, que comprenen l'establiment de la denominada associació, la finalitat, el domicili, el seu àmbit territorial d'actuació, els òrgans directius, el procediment per adquirir i perdre la condició de soci, els drets i deures dels associats, el patrimoni i les regles de liquidació. (Art. 5 Llei 7/97)

L'acte de constitució. es el document mitjançant el qual els associats reflecteixen la seva voluntat de constituir una associació, mitjançant un document notarial format per diferents elements entre els quals i son els estatuts.

Fundació, l'element important es la vinculació d'un patrimoni el compliment d'una finalitat d'interès general. Al marc normatiu esta format per:

- Llei 1/82 Parlament de Catalunya

- Llei 30/94 Estat

- Art 34 CE

Article 34 CE, seccio 2.

Suposa una diferencia de tractament no es necessària una llei orgànica per regular el Dret de Fundació ni es possible formular recurs d'ampar davant del Tribunal Constitucional.

34.1 Dret a fundació.....

34.2 (art 22.2-22.4)

Llei 30/94, conte normativa bàsica de les comunitats autònomes, s'han de respectar però aprovada la Llei del 94 no va ser necessari la notificació de la Llei del 82 perquè aquest ja respectava la distribució competencial.

Llei 1/82, caracteritza els elements de la fundació en el següents:

- dotació, es el patrimoni o conjunt de bens que es destinant al compliment de la finalitat fundacional.

- finalitat funcional, que ha de ser en interès públic es a dir que benefici a una col·lectivitat de persones indeterminades.

Organització de la fundació, te dos òrgans:

- Patronat, es qui governa la fundació seguint les pautes indicades en el negoci funcional.

- Protectorat, es un ent administratiu que controla que l'activitat dels patrons busqui el compliment de la finalitat funcional.

L'article 12 estableix que la Llei 1/82 estableix quines son les funcions especifiques del patronat.

L'article 15 estableix l'activitat del protectorat .

La fundació també necessita d'estatuts, on es dicta les finalitats de la fundació, el domicili, els recursos o patrimoni i la composició del Patronat i del protectorat.

Es pot constituir per "mortis causa" quan es una disposició d'un testament, o "intervivos" davant de notari es obligatori inscriure la fundació al registre per aconseguir personalitat jurídica.

3.4. LA REPRESENTACIÒ

La representació suposa que una persona afecta l'esfera patrimonial en el seu comportament d'un altre. Existeix representació quan es celebri un negoci jurídic permitja d'un altre persona, el representat , de manera que als efectes es produexin sempre d'un manera directa e immediata en l'esfera jurídica d'aquest i mai en la del representant. Tipus de representació:

- legal, es contraposa a la representació voluntària, es el medi adient per suplir el defecte de capacitat d'obrar de determinades persones (menors de edat, incapacitats) l'activitat que realitzen els tutors es un supòsit de representació legal. Altres supòsits on es vol evitar el desamparament d'uns bens que estant mancats de titular o que el titular no es troba en condicions de gestionar-lo es el supòsit de desapareguts i absents. es un supòsit de necessitat.

- voluntària, aquell en la qual una persona aconsegueix ampliar el seu àmbit d'actuació permetent que un altre afecti el seu patrimoni. es un supòsit de col·laboració

- amb poder es contraposa a la representació sense poder.

- directe es contraposa a la indirecte, es fixen formes de producció del efectes, es vincula directament el representat amb el tercer. Els efectes que produeix el negoci es produeixen entre el representat i el tercer i no afecta el patrimoni del representant.

- indirecte, existeixen dos moments diferents el primer el qual el representant actua amb el tercer i el segon en el qual el representant actua amb el representat, s'afecta el patrimoni del representant en nom i conte del representat per tant al final no s'afecta.

TEMA IV. LA PROPIETAT I ELS DRETS REALS

4.1 EL DRET DE PROPIETAT: CONTINGUT I LIMITS.

La propietat no és un concepte exclusiu de l'ordenament jurídic sinó que també és estudiat aquest concepte en altres matèries.

Podem parlar de dos conceptes de Dret de Propietat:

- ampli, aquell Dret reconegut pel Dret objectiu mitjançant el qual els subjectes poden esdevenir titulars de les coses. El Dret de Propietat configura el model d'Estat, concretament el model econòmic dels Estats.

- estricte, aquelles facultats que compren el Dret de Propietat. El Dret de propietat es el Dret mes ampli que pot recaure sobre una cosa.

El marc normatiu del Dret de propietat: Art 33 CE en el seu primer paràgraf reconeix el Dret a la propietat privada i en el segon estableix un límit aquest Dret de propietat, aquest límit es l'anomenada funció social, no es susceptible del recurs d'ampar.

Funció social, el propietari de l'immoble no per fer amb ell el que vulgui sinó que en determinades situacions s'ha d'adequar a les exigències del mercat, STC 37157.

L'article 33 CE estableix una garantia, garantia es que ningú pot se r privat dels seus bens sinó es per causa justificada, d'utilitat publica o d'interès social i sempre amb la corresponent indemnització es bàsicament el mecanisme de l'expropiació.

Segon marc normatiu en sentit estricte del Dret de Propietat. L'article 348 CC la propietat es el Dret de gaudir i disposar de la cosa sense mes limitacions que les establertes per la llei.

En el segon paràgraf es reconeix el Dret del propietari a reivindicar la cosa quan aquesta estigui en possessió d'un tercer.

Contingut específic del Dret de propietat.

Requisits objectius, de contingut i subjectius:

- subjectius, per ser el titular del Dret de propietat cal tenir simplement capacitat jurídica en canvi per exercita les facultats especifiques que el Dret de la propietat reconeix cal tenir capacitat d'obrar.

- objectius, només poden ser objecte de domini les coses materials, tot i que per via d'analogia es parlar de propietat sobre bens immaterials. L'article 33.3 CC fa una classificació dels bens i distingeix els bens mobles dels immobles, la finalitat de distingir es que segons la catalogació els hi aplicarem unes conseqüències jurídiques diferents. Concretament aquesta conseqüències jurídiques son quatre:

.capacitat dels subjectes alhora de contractar.

.les solemnitats formals que exigeix el concret negoci jurídic, en alguns casos de contractació de bens immobles es sol formalitzar en escriptura notarial per poder accedir al registre de propietat.

. els mecanismes de publicitat del Dret real.

. pels terminis d'usucapio dels bens.

L'extensió de Dret de propietat l'art 350 CC recull criteris segons el qual el propietat d'un immoble ho es de la seva superfície i de tot allò que queda per sota d'ella sense perjudici de les limitacions establertes per la llei de mines i aigües.

El Dret de la propietat s'estén fins allà on sigui raonable pel propietari. Hi ha determinats supòsits que tenen un regim normatiu propi. Propietat especials que es regeixen per la seva pròpia normativa i les llacunes que puguin existir seran omplertes pel regim general del Codi Civil.

- de contingut o àmbit funcional, l'article 348 CC ens diu aquestes facultats i sistemàticament son:

. la facultat de gaudir i us, amb aquesta es permet al propietari usar la cosa segons la naturalesa d'aquesta i fins on el seu Dret li permeti a fi de satisfer els seus interessos econòmics. La doctrina quan treballa amb aquesta facultat també la sol anomenar Facultat de realització directe de l'interès. La segona facultat d'aquest us i gaudir es la facultat d'oposar la titularitat de la cosa, és propietari davant de tothom i tothom li ha de respectar aquesta facultat. La tercera es la facultat d'exclusió es a dir també s'ha de preveure d'un mecanisme per defensar el seu Dret de propietat.

La facultat d'exclusió compren dos bassants:

-preventiva, el titular posa a la cosa en tals condicions que evitar les eventuals intromissions de tercers.

- repressiva, la violació per part del tercer ja s'ha produït i el titular vol aturar la pertorbació que s'està produint, el mecanisme a fi d'acabar amb l'actuació que vulnera el Dret de la propietat del titular es l'acció negatoria, que esta regulada a la llei 13/90 del Parlament de Catalunya a l'article 2, aquesta acció te per objecte restablir la cosa a l'estat anterior a la pertorbació jurídica o material.

- actes de disposició, compren bàsicament tres tipus d'actes:

. facultat d'alienar, cedir o transferir la propietat a un tercer.

. possibilitat d'autolimitar el Dret de propietat constituint drets menors pot reduir alguna facultat però no totes.

. possibilitat d'extingir el Dret de propietat mitjançant la renuncia

- facultats de reivindicació, o facultat de persecució, el titular va a buscar la cosa quan ha estat desprovis d'ell. Art. 348

.acció declarativa, el propietari busca que se li reconegui la seva propietat.

.acció reivindicatoria, es busca la declaració de propietat de la cosa i el retorn de la mateixa, es acció reivindicatoria , el propietari no posseïdor contra el posseïdor no propietari.

Requisits acció reivindicatoria:

- el demandant a d'identificar l'objecte

- ha de provar el domini que te sobre la cosa (demostra la seva propietat)

- ha de demostrar que la possessió que realitza el tercer es indeguda.

Límits del Dret de la Propietat.

- Genèrics, deriven del fet de ser el Dret de propietat un Dret subjectiu (Art 7 CC), exercici de bona fe dels drets, prohibició d'abús de Dret.

- Legals, significa llei emanada del Parlament, s'estableix en funció de la facultat que limita.

.facultat d'us, responen a dos criteris diferents:

- per raó d'interès públic, s'estableixen per tal de que el Dret de propietat no sigui incompatible amb determinats interessos públics. Art 589 CC, Ex. per raons de defensa nacional, per raons de política urbanística, disposicions que compareixen a l'administració, facultats per tal de protegir la seguretat general de les persones Art 389 CC., per protegir la legalitat urbanística, en determinat actes típicament urbanístiques es preceptiva l'intervencio de l'administració a fí d'evitar l'especulació urbanística i a fi de controlar l'adequació de les edificacions a l'entorn urbà o natural.

- per raó d'interès privat/inmicions, intenten donar solució al conflicte interessos que es pot donar entre els propietaris de finques veïnes, els mecanismes mes importants son:

.relacions de veïnatge, hem d'entendre l'enviament de substàncies de qualsevol caire sobre la propietat veïna. Ex. molèsties causades per indústries,... La regulació de les ignicions estan mancades d'una regulació complerta al Codi Civil (Art 1908) on es parlar de les emanacions de cloaques o fums, es resolen mitjançant els límits genèrics. L'ordenament jurídic català dona resposta al tractament d'ignicions (Llei 13/90) aquesta llei intenta comptabilitzar l'exercici del Dret de propietat amb el desenvolupament industrial. Diferents tipus d'ignicions:

- produïdes per actes il·legítims son prohibides i generen responsabilitat per tant el propietari pot fer servir acció negatoria i demanar la corresponen indemnització.

- que siguin inoques o bé que causin perjudicis no substancials han de ser tolerades pel propietari, també han de ser tolerades les inmicions, la cessació de les quals comportin una despesa desproporcionada tot i que en aquest cas el propietari pot demanar l'adopció de les mesures adients per atenuar els danys, així també podrà demanar una indemnització o compensació econòmica pel futur.

- substancials i que provinguin d'instal·lacions autoritzades administrativament el propietari pot demanar l'adopció de mesures tècnicament adients per disminuir els danys així com indemnització pels danys i perjudicis soferts.

. Dret a l'ús inocuo, segons aquest Dret qualsevol persona pot utilitzar a la seva discreció la propietat aliena sempre i quan no ho faci amb perjudici de propietat. Ex. aprofitar-se de les fonts d'aigua, collir fruits dels bosc,...

. responsabilitat per raó de domini, el propietari d'un immoble que causa danys està obligat a la seva reparació.

.supressió temporal de la facultat d'exclusió, en aquest supòsit el propietari es veu mancat de la facultat d'excloure las tercers de la seva finca quan aquest necessitin entrar per realitzar obres de millora en la finca veïna. Art. 569 CC

. distancies en matèria de construccions i plantacions. A quina distancia s'ha de construir a la finca del veí,.... Tota aquesta normativa esta intervinguda, el titular a de sotmetre la seva decisió a l'administració.

Limitacions a les facultats dispositives

Aquestes consisteixen en privar al titular del Dret subjectiu de la possibilitat d'alinear el be del qual es propietari. Aquestes limitacions poden ser absolutes o relatives.

- absolutes, el propietari no podrà realitzar cap acte de disposició.

- relatives, es permet la realització de determinats actes dispositius. Ex. prohibició de realitzar donacions però de compra-venda.

En general les prohibicions son reconegudes per l'ordenament sempre que reuneixin unes determinades característiques, no poden ser perpetues les prohibicions.

Les prohibicions poden tenir diferents orígens:

- de la llei

- de l'autoritat judicial

- de la voluntat dels particulars.

Quan els particulars estableixen prohibicions ho poden fer per:

. en negocis per mortis causa (heretament), d'una banda la llei de successions estableix que no poden ser perpetues i d'un altre quin es el límit temporal. Aquest límit s'estableix en relació a la substitució fideicomisari.

. en negocis per inter vivos ( el contracte), aquestes han de ser serioses, han de respondre a interessos legítims. Quan s'estableix una prohibició que no estigui justificada el jutge podrà declarar-la nul·la i el be quedarà desvinculat de la prohibició.

Al costat de les prohibicions trobem un tercer gènere on es demana en quina forma pot disposar:

- Dret de tempteig, atorga la facultat d'adquirir una cosa en les mateixes condicions i pel mateix preu que serà oferta a un tercer.

- Dret de retracta, permet invalidar una transmissió ja realitzada pagant el mateix preu i complint els mateixos requisits en el contracte.

L'arrendatari gaudeix de Dret de tempteig i de retracta.

4.2 ELS DRETS REALS

Els drets reals anomenats també Dret en cosa aliena o bé drets limitats es contraposen al Dret absolut de propietat . En funció a la facultat que prenguin podem classificar els drets reals limitats de la següent forma:

- Dret real d'us i gaudir, es caracteritza per un altíssim contingut possesori que és el contrapunt o la restricció de la facultat d'usar la cosa del titular dominical.

.Dret d'usdefruit, Dret real en virtut de la qual una persona pot disfrutar d'una cosa aliena obtenint els seus fruits, rendiments. Es caracteritza perquè sempre es temporal no es possible que sigui indefinit i perquè passat el termini per el qual es va constituir el titular d'aquest ha de tornar la cosa. Els objectes son el propietari de la cosa s'anomena no propietari i la persona que es beneficia de la cosa s'anomena usufructuari.

Coses que poden ser objectes d'usdefruit tant les coses mobles com les immobles i respecte de les coses consumibles, l'usufructuari no torna la mateixa cosa sinó l'anomenat "tantundem" que es una cosa de la mateixa espècie i qualitat .

El nou propietari ha de permetre el pacífic gaudir de la cosa per part de l'usufructuari i que l'usufructuari fa seus tots els fruits i rendiments que produeixen la cosa en usdefruit.

. Dret d'us, es un usdefruit limitat perquè l'usuari només fa seus els fruits que produeix la cosa i que son necessaris pel seu sosteniment i per la seva família.

. Dret d'habitació, permet al seu titular ocupar en casa aliena les estances necessàries per ell i per la seva família, es un Dret que no es pot transmetre.

. Dret de servitud, permet l'aprofitament racional de les finques, ja que una determinada finca suporta una carrega amb favor d'un altre finca, la finca que es beneficia s'anomena "predi dominant" i la finca que ha de suportar la carrega s'anomena "predi servent". Ex. servitud de pas, canalitzacions aigües,......

- Dret real de garantia, es constitueixen per assegurar el compliment d'una obligació que normalment serà dineraria, les característiques son:

. son drets accessoris, en el sentit que troben la seva causa en una obligació principal, s'extinguiran quan ho faci obligació principal.

. faculten al seu titular a promoure la venda judicial o notarial de la cosa donada en garantia, l'ordenament espanyol estableix la prohibició de pacte comisori que consisteix en que es nega la possibilitat que el creditor s'apropi de la cosa donada en garantia. Tipus:

- la penyora, es fa el lliurament d'una cosa noble susceptible de possessió. La persona que fa el lliurament i rep la garantia "creditor pignoratici", la persona que dona la garantia "deutor pignoratici" un cop lliurada la garantia segueix sent el propietari de la cosa no perd la propietat si la possessió.

- l'hipoteca, la garantia consisteix en gravar un bé immoble i no necessita de altres parts de la possessio, la possessió es substitueix amb l'inscripciò en el Registre de la Propietat. Subjectes de l'hipoteca: banc que otorga l'hipoteca "creditor hipotecari", persona que assumeix l'obligació principal por ser el titular de la garantia "deutor hipotecari" o propietari de la garantia "hipotecari no deutor" no assumeix el retorn del préstec.

- Dret real d'adquisició preferent, son tres tipus:

- Dret de tempteig,

- Dret de retracta,

- opció de compra, contracte pel qual una persona s'obliga a vendre a un altre una cosa sota certes condicions, l'opció de compra es inscribible al Registre de la propietat.

4.3 LA DINAMICA DEL DRETS REALS

S'estudia com s'adquireixen els bens i com s'estingueixen els drets reals.

Adquisició, pot ser de os tipus:

- originaria, no es fonamenta en el Dret de la propietat de cap altre persona sinó que neix "ex novo" de nou, els supòsits de les adquisicions originaries poden se ¡r per raó de l'objecte:

. creació, que es predica dels drets sobre propietats intel·lectuals e industrials.

. ocupació, es vendre una cosa moble que no te propietari amb l'ànim de fer-la teva, cosa abandonada o que no pertany a ningú "Res Nullus".

. troballa, prendre possessió sobre una cosa moble al propietari de la qual es desconegut, obligació de dipositar la cosa al Dipòsit d'objectes perduts.

. tresor, es la troballa d'una cosa econòmicament molt valuosa, la cosa pertany al propietari, però qui la ha trobada te Dret a una indemnització d'un 50% del valor de la troballa.

. accessió, una cosa aliena s'ha unit a una cosa pròpia de tal forma que es impossible separar-los sense detriment pot ser bens mobles o immobles.

- derivativa, procedeixen del Dret de la propietat d'una altre persona. Supòsits:

. donació

. adquisició per succesiò per causa de mort, l'hereu esdevé titular perquè ocupa la posició que ostentava la persona que ha mort.

.determinats contractes, mitjançant el traspàs possesori no tots el contractes son hàbils per justificar la propietat. Ex. contracte de compra-venda.

.traspàs possesori per transmetre la propietat, "teoria del titul i mode" , fa referència al traspàs possesori pot ser de diferents tipus segons la cosa que es transmet:

- tradició real, es posa la cosa a disposició de l'adquirien, però no funciona en cas immoble.

- tradició simbòlica, que consistirà en fer lliurament d'unes claus u resguard que equival a transmetre la possessió.

- tradició instrumental, es produeix quan el contracte s'ha instrumentalitzar en escriptura publica per tant en un mateix lloc coincideixen els dos requisits per la compra-venda d'un immoble.

Extinció del drets reals,

- renuncia, acte unilateral del propietari pel qual abdicar del seu Dret de propietari.

- pèrdua de la cosa, no es localitza la cosa o destrucció de la cosa.

- consolidació, el propietari recupera els drets reals limitats de que gaudien altres.

- expropiació forçosa

- revocació, ex. les donacions , poden ser revocades quan s'intenta matar al donant.

- usucapio, o prescripció adquisitiva.

4.4. ESTUDI DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT

Determinades actuacions han de ser conegudes pels poders públics i per la societat, s'inscriuen els actes en un determinats registres públics, hi han de diferents:

- registre civil

- registre mercantil

- registre de la propietat, es fan constar els actes amb transcendència real.

Únicament compren als bens immobles o als drets que afectin a aquest bens immobles.

El registre esta portat pel registrador , les funcions dels quals son no permetre que accedeixin als registres actes que no siguin relatius al domini, qualifica la legalitat de les formes del document, examina la capacitat dels otorgans i la validesa dels actes continguts a les escriptures publiques.

El Registre es públic per tothom, tothom pot accedir al seu contingut. Formes d'accedir al seu contingut:

- per consulta directe, l'interessat examina els llibres.

- per nota simple informativa, nota emesa pel registrador el qual fa constar l'estat de immoble.

- per certificació registral, nota emesa pel registrador que gaudeix de l'anomenada "fe publica"

Estructura del Registre de Propietat

S'estructura de dues maneres, en atenció al objecte o en atenció al subjecte.

S'utilitza el sistema de Foli Real s'inscriuen tots els actes relatius d'aquell objecte, la primera inscripció ha de ser una inscripció de domini "inmatriculaciò" especifica al titular , a partir d'aquí s'aniran anoten totes les transmissions, constitució de diferents reals d'aquest objecte, .... Les inscripcions posteriors poden coexistir amb altres inscripcions.

"tracte successiu" requereix una encadenacio entre els subjectes.

Principi de legitimació registral (Art 38 de la Llei hipotecaria)

El Dret real existeix i pertany al titular registral segons el contingut de l'inscripcio.

Principi de la fe publica registral (Art 34 de la Llei hipotecaria)

Es protegeix adquisició realitzada per tercers sempre que concorrin determinades condicions en el tercer, tot i que l'acte de transmissió sigui impugnable.

Anotacions preventives, en el registre no només accedeixen inscripcions sinó que en el registre de la propietat també existeixen les anotacions preventives: assentaments que no tenen un caràcter definitiu sinó que únicament pretenen assegurar un resultat fins ara incert.

Les dues anotacions preventives mes importants son la anotació preventiva de demanda i la d'embargament.

TEMA 5. LES RELACIONS OBLIGATORIES. I

5.1 CONCEPTE, FONTS I OBJECTE DE LES OBLIGACIONS.

Concepte obligació: tradicionalment com a vincle jurídic, avui dia podem configurar obligació com una situació bipolar en la qual existeixen dos subjectes.

Creditor: titular d'un Dret subjectiu que s'anomena Dret de crèdit que es troba facultat per exigir al deutor el comportament que aquest s'ha obligat a realitzat, "prestació".

També gaudeix d'altres mesures complementaries per la satisfacció del seu Dret de crèdit:

- la possibilitat de procedir contra els bens del deutor.

- realitzar determinades activitats en defensa dels seus interessos.

Deutor: subjecte que te un deure jurídic anomenat "deute" que l'imposa l'observació del comportament degut i que l'obliga a suportar les conseqüències derivades de la manca de compliment.

Obligació s'insereix dintre de la relació obligatòria i aquesta relació es diu que es l'instrument adient perquè les persones puguin realitzar activitats de cooperació social i més concretament perquè puguin intercanviar bens i serveis.

Les fonts normatives de obligació (art 1089 CC)

Segons aquest article les obligacions neixen de la llei, dels contractes, dels quasi contractes, dels delictes i faltes, dels actes i omissions il·lícits en els quals intervinguin qualsevol gènere de culpa o negligència.

- la llei, les obligacions derivades de la llei no es presumeixen sinó que han de estar establertes expressament .

- contracte, acord de voluntats per tal de obligar-se i que el contracte existeix des del moment que una o varies persones consinteixen obligar-se.

- quasi-contractes, son fets lícits i voluntaris dels quals resulta obligat el seu autor respecte d'un tercer i dels quals de vegades neix una obligació recíproca entre els interessats.

Els fets que configuren quasi contractes son dos en el Dret espanyol:

. gestió de negocis aliens, algú s'encarrega voluntàriament de l'agencia o de l'administració dels negocis d'una altre persona sense el mandat d'aquest.

. cobrament d'allò indegut, es la obligació de restituir que té aquell que ha cobrat una cosa que no se li devia.

- els delictes i faltes, l'imputat d'un delicte i d'una falta té la obligació de restituir les coses objecte del delicte i d'indemnitzar els danys causats.

- actes i omissions, la genèrica obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats.

Classificació de les obligacions en atenció del seu origen

Les obligacions neixen de la sobirania de l'estat o be de l'autonomia privada també anomenada de la voluntat.

Sobirania de l'estat, es l'estat qui estableix obligacions entre els particulars. Ex. obligació al pares de tenir cura dels seus fills,...

Autonomia privada/autonomia de la voluntat, son aquells supòsits en el qual les parts autoregulen els seus interessos juridics-economics. Son els propis individus que es doten de les regles de funcionament.

El prototipus de negoci jurídic de l'autonomia de voluntat es el contracte. Però també existeixen els testaments.

L'objecte de obligació

L'objecte de les obligacions son les prestacions (activitat que ha de realitzar el deutor). Característiques de la prestació:

- possible

- lícita.

- determinada.

Possibilitat, l'article 1272 estableix que no podran ser objecte de contracte les coses o serveis impossibles , l'article esta pensat amb l'impossibilitat originaria.

En alguns casos la impossibilitat pot ser parcial, no afecta a tota la prestació, aleshores el creditor te dos opcions: o be pot optar per exigir allò que es possible o be pot desistir del contracte.

El requisit de la impossibilitat no exclou la possibilitat de contractar coses futures, que amb el temps arribaran a existir. Exemple: compra de collites, contractes de permuta de per locals a edificar.

Lícita, el criteri de licitut es diferent segons faci referència a les coses o objectes. Les coses es consideren il·lícites les que estan fora del comerç dels homes, la licitat en canvi respecta dels serveis consisteix en que no contravingui las lleis i els bons costums

Es il·lícit la contractació de "bens de domini públic", les coses no susceptibles d'aprovació per considerar-se comuns i bens sostrets a la lliure disponibilitat de les persones.

Pel que fa als serveis, la limitació es mes genèrica: son il·lícits aquells serveis que contravinguin la llei i els bons costums. Aquest van canvien amb els anys i per això es una clàusula molt genèrica. Exemple relació jurídica entre una prostituta i la persona que paga el servei.

Diversos objectes poden estar a sotmesos a prohibicions administratives o a sancions penals (P.e. drogues). Tampoc no seria lícit un contracte sobre elles. La droga es un objecte fora del comerç dels homes, en teoria, perquè hi ha contractes de cocaïna fets per laboratoris que son totalment vàlids.

- determinació, l'objecte del contracte es una cosa determinada en grau a la seva espècie. No cal determinar de forma exacte quin es l'objecte de la contractació, sinó que n'hi ha prou amb que la cosa sigui determinable. P.e. un contracte de compra-venda on es diu "compro-venc una casa; no s'especifica quina es, però es lícit.

5.2. ELS SUBJECTES DE LES RELACIONS OBLIGATORIES. LA PLURALITAT DE SUBJECTES EN UNA DE LES PARTS DE LA RELACIO: MANCOMUNITAT I SOLIDARITAT.

Els subjectes bàsics son creditor i deutor. Però la complexitat de les relacions jurídiques fa que es pugui donar pluralitat de persones en el creditor o el deutor. Quan les parts obligacions estan formades per una pluralitat de persones les relacions entre els diferents subjectes es regulen de la següent manera:

Solidaritat: ens trobem davant de creditors solidaris quan qualsevol d'ells te la facultat d'exigir el compliment íntegre de la prestació, s'anomena solidaritat activa. Quan qualsevol dels deutors ha de realitzar la totalitat de la prestació s'anomena solidaritat passiva. També existeix l'anomenada solidaritat mixta.

Parciaritat, el crèdit o el deute es divideix en crèdits o deutes independents que recauen sobre una part de la prestació. Es divideix en tantes parts com creditors o deutors hi hagin.

Mancomunitat, pot ser de dues classes:

activa. els creditors han de sol·licitar de forma conjunt el compliment de la prestació.

passiva. els deutors han de realitzar la prestació de forma conjunta

La regle per defecte que esta vigent a l'estat espanyol es per parciaritat s'aplica de forma genèrica a les obligacions, la solidaritat s'ha de preveure expressament, amb una excepció l'objecte sobre el qual es contracte sigui una cosa indivisible, s'ha aplicant les normes de mancomunitat.

Característiques del crèdits solidaris:

- el deutor te facultat de triar amb quin creditor complirà amb una excepció, que uns dels creditors li hagi exigit el compliment.

- qualsevol creditor pot efectuar de forma individual els actes conservatius o de defensa del seu crèdit.

- qualsevol creditor pot extingir o modificar el deute sense perjudici de la responsabilitat a altres cocreditors.

Característiques dels deutes solidaris:

Habitualment s'estudia en relació entre els diferents deutors i les relacions entre creditors i deutors.

- relacions externes, qualsevol dels deutors deu la totalitat de la prestació.

- relacions internes, es divideix el deute entre els diferents deutors, lo reconeixerem una acció de reembossament al deutor que hagi pagat contra els altres coautors.

La solidaritat es dona només en les relacions externes, no a les internes, on el deute es divideix.

La solidaritat es un medi de garantia per la part creditora, ja que si un dels deutors solidaris es insolvent el creditor es podrà adreçar al patrimoni d'un altre. El problema esta en el reembossament:

- obligació del deutor solidari d'oposar totes les excepcions que derivin de obligació. P.e.: obligació prescrita: quan en un deute prescrit el creditor reclama massa tard el compliment de la prestació no cobrara perquè acció ja no es exigible. El deutor ha d'alegar la prescripció, si no ho fa i paga no podrà desprès demanar al reembossament als altres deutors.

- si la cosa desapareix o la prestació esdevé impossible per culpa d'un qualsevol dels deutors, tots els altres son responsables davant del creditor, sens perjudici de la seva acció contra el deutor negligent.

Característiques de la mancomunitat passiva (dels deutors):

- si un des deutors mancomunats es insolvent els altres no han de cobrir la seva quota.

- l'incompliment d'un dels deutors mancomunats suposa l'incompliment total de la prestació. Si un dels deutors no pot complir, obligació mancomunaria es transforma en una de parciaria consistent en el pagament dels danys i perjudicis que s'han causat.

5.3 CLASES D'OBLIGACIONS

Establir una classificació per establir quina es la obligació. Classificació:

Obligacions de donar, fer i no fer:.

- donar, obligació que comportar el lliurament d'una cosa, es busca un traspàs de posicions. Regles:

. el creditor te Dret als fruits que la cosa genera un cop constituït obligació.

. l'obligat a lliurar una cosa esta obligat tambe a lliura els seus accessoris pertinents, no cal especificar en el contracte el lliurament dels accessoris.

. l'obligat a lliura una cosa te el deure de conservar-lo, amb la diligència d'un bon pare de família expressat amb aquest nom al codi civil.

- fer, s'imposa al deutor al desenvolupar una activitat que ha de permetre la satisfacció de l'interès del creditor:

. Obligació de medis, el deutor compleix realitzant l'activitat tot i que no aconsegueixi el resultat previst.

. Obligació de resultat, el deutor incompleix sinó aconsegueix el resultat previst.

- no fer, el comportament consisteix en una omissió o en una abstenció del deutor.

Obligacions pecuniàries:

Consisteix en el lliurament d'una quantitat de diners( es un subtipus de les obligacions de donar). Característiques:

. obligació no espot esdevenir impossible perquè sempre hi ha diners.

. donat que els diners son un be productiu, l'incompliment d'una obligació comporta el pagament dels interessos que els diners hagin produït.

Un dels problemes mes freqüents que es presenten es com evitar la pèrdua del valor adquisitiu del diners, els diners es deprecien, en obligacions molt llargues en el temps s'ha de tenir en compte que al cap dels anys els diners al menys. Mecanismes jurídics per evitar la pèrdua, les parts poden establir clàusules d'estabilització i fixaran la relació entre la suma deguda i un determinat indez, tipus d'índex:

. índex de preus de alt consum.

. índex legal del diner fixat pel Banc d'Espanya.

Obligacions genèriques i especifiques:

- Genèriques, la cosa objecte de la prestació es troba determinada únicament per la seva pertinència a un genera, s'entén genera com aquell conjunt mes o menys ampli d'objectes dels que es pot predicar unes característiques comunes.

El compliment de les obligacions genèriques no esdevé mai impossible, ja que s'entén que el gènere no desapareix mai.

El creditor no pot exigir una cosa de qualitat superior ni el deutor pot lliurar una cosa de qualitat inferior.

- Especifiques, les coses estan determinades.

Obligacions alternatives:

Han estat previstes diferents prestacions de forma disjuntiva, de tal forma que el deutor només ha de complir amb una de les prestacions previstes.

La facultat d'elecció de la prestació correspon en principi al deutor, qui no podrà triar una prestació impossible o il·lícita.

El creditor no pot ser obligat a rebre una part d'una prestació i una part d'una altre.

Obligacions divisible e indivisibles:

Son indivisibles les obligacions de donar coses certes, en canvi les obligacions de fer son divisible quan tenen per objecte la prestació d'un determinat nombre de dies de treball o l'execució d'obres per unitats.

Compliment parcial: possibilitat de realitzar la prestació de forma fraccionada sense que l'interès del creditor es vegi malmès.

Obligacions recíproques o sinel.lagmatiques:

Son aquelles en que totes dues parts son deutores i creditores alhora de forma recíproca. D'aquesta interdependència se'n diu sinelagma ( P.e. una compra-venda). L'article 1124 CC estableix que a les obligacions recíproques les facultats per resoldre-les s'entén implícita, no cal que les parts les previnguin.

5.4. EL TERMINI I LA CONDICIO.

Termini: a traves d'ell introduïm un element temporal a la relació obligatòria. El termini indica el moment en que s'inicies o finalitzen els efectes que produeix el negoci jurídic.

Es un requisit eficàcia, no de validesa; en un negoci jurídic on no es determina termini li manca l'element per posar en funcionament la relació obligatòria tot i que aquesta existeix.

Tipus:

- termini inicial: indica el començament dels efectes del negoci.

- termini final: indica en quin moment deixa de desplegar efectes el negoci.

- termini essencial: indica quan ha de ser complert necessàriament el contingut de la prestació. La prestació realitzada fora d'aquest termini essencial equival a l'incompliment de obligació.

Condició: permet ajustar la relació obligatòria als interessos concrets de les parts. Consisteix en fer dependre els efectes d'un contracte d'un esdeveniment futur o incert o passat que les parts ignorin. L'element característic de la condició es la incertesa, no s'ha sap si s'ha arribarà a produir o no.

Tipus:

- condicions suspensives: l'adquisició dels drets depèn de la producció de l'esdeveniment que constitueix la condició.

- condicions resulotories: la producció de l'esdeveniment determina la pèrdua dels drets ja adquirits.

TEMA VI. LES RELACIONS OBLIGATORIES.

6.1. EL COMPLIMENT. ELS SUBROGATS DEL COMPLIMENT.

El compliment de obligació es la realització de la prestació de la forma en que va ser prevista en el moment de constituir-se obligació.

El compliment pot ser analitzat desde un triple perspectiva:

1. Com a l'acte de compliment del deure jurídic que recau sobre el deutor.

2. Com la forma normal que te el deutor per alliberar-se de obligació.

3. Com la forma de satisfer l'interès del creditor

Totes aquestes connotacions es donen quan el deutor realitza acció debuda, o sigui, compleix la prestació i s'allibera de obligació. El CC usa com a sinònim de compliment el terme pagament perquè el legislador pensa habitualment en conductes de donar.

Naturalesa jurídica del compliment, de la mateixa manera que el compliment es un acte debut pel deutor, el compliment també es un acte debut pel creditor. El creditor no pot refusar la prestació del deutor injustificadament, l'ha d'acceptar per poder desvincular a aquell.

- Requisits subjectius del pagament: el subjecte habitual que paga el deute es el deutor, que compleix típicament amb el creditor. Aquesta idea es incomplerta pel fet que un tercer diferent del deutor pot realitzar la prestació que li pertoca al deutor ("solvens") i de la mateixa forma un tercer diferent del creditor pot rebre la prestació ("accipiens").

Requisits:

Els solvens, respecte de les obligacions de donar ha de tenir lliure disposició de la cosa i la capacitat per alienar-la. L'exepcio es quan allò lliurat son diners o coses fungibles (que poden ser substituïdes l'una per l'altre perquè son totes iguals).

Respecte de les obligacions de fer o de no fer el CC no recull cap requisit especial de capacitat del solvens i es així perquè establir-ho seria una qüestió irrellevant ja que la prestació realitzada pel solvens es irrepetible. Si la obligació de donar esta mal fera es pot repetir, però una conducta de fer o no fer ja no es pot desfer.

L'accipiens, per rebre el pagament ha de tenir la capacitat necessària per a administrar els seus bens i per altre banda ha de tenir plena disponibilitat del seu crèdit.

Relacions especifiques que es donen entre els diferents subjectes:

Pagament per tercer: quan algú realitza una prestació a la que no es obligat perquè no es el deutor. El pagament per tercers es perfectament vàlid.

L'article 1158 CC disposa que pot fer el pagament qualsevol persona, tingui o no interès en el compliment de obligació i fins i tot pot realitzar el pagament coneixent-ho i aprovant-ho el deutor o desconeixent-ho aquest.

El creditor esta obligat a rebre el pagament realitzat per un tercer sempre que coincideixi amb la prestació continguda a obligació, excepte si obligació s'ha constituït en atenció a les qualitats del deutor no podrà complir un tercer.

El pagament fet pel tercer allibera al deutor i crea una acció de reemborsament a favor del tercer contra el deutor. Si el deutor s'ha oposat a que el solvens realitzi el pagament i aquest, tot i així ho fa es crea acció de reemborsament.

Acció de reemborsament no sempre ha de coincidir amb allò que s'ha lliurat.

Persones que deuen rebre el pagament:

segons l'article 1162 CC: s'ha de fer el pagament en favor de la persona considerada creditora en el moment de la constitució de la relació obligatòria. També poden rebre el pagament les persones autoritzades pel creditor:

- els representants legals (si el creditor es menor o incapaç)

- els representants voluntaris.

- els designats per les parts per rebre la prestació: els designats únicament reben la prestació del deutor. P.e. el banc es la persona designada per telefònica per realitzar els pagaments.

Requisits objectius del pagament:

1. requisit d'identitat. el principi d'identitat diu que el deutor no pot obligar al seu creditor a rebre una cosa diferent. En aquest sentit la prestació executada es igual a la prestació pactada.

2. requisit d'integritat, el principi d'integritat diu que no es pot obligar al creditor a rebre parcialment les prestacions en que consisteixi obligació. Excepcions: que la prestació sigui divisible i així s'hagi establert al contracte.

Consideracions del pagament:

a. el pagament es prova principalment, tot i que no exclusivament, mitjançant el rebut. El CC no obliga al creditor a estendre un rebut, però hi ha altres lleis que ho fan (llei sobre consumidors o usuaris)

b. quin tractament s'ha de fer quan el deutor te concretat varies obligacions de la mateixa naturalesa amb el creditor i realitza un pagament parcial.

Imputació del pagament: veure quina obligació s'està afectant (pactant)

Es facultat del deutor dir quina es obligació que esta complint. Sinó ho fes el deutor, serà el creditor el que especifiqui quina es obligació afectada (ho farà quan extengui el rebut).

Si no s'especifica res, el CC diu que el pagament s'imputarà al deute mes honeros pel deutor. Aquest deute es considera que es el gènere mes interessos o el que esta garantit amb drets reals.

Els subrogats del compliment:

L'única forma que te el deutor d'alliberar-se de obligació es realitzar la prestació seguint els requisits d'identitat e integritat. Altres formes per extingir obligació son els subrogats del compliment, on el deutor realitza una conducta diferent a la pactada inicialment, però es dona la satisfacció del creditor:

1. Oferiment del pagament, medi que te el deutor d'una obligació de donar per alliberar-se del deute quan el creditor no accepta el pagament. En els supòsits on la prestació realitzada reuneix els requisits d'identitat e integritat pot ser el creditor no ho consideri així.

S'ofereix un protecció jurídica per quan el deutor esta realitzant la prestació pactada i el creditor no la vol acceptar: el deutor ofereix el pagament, consigna davant del jutge i aquest estingueix obligació.

- oferiment del pagament que realitza el deutor al seu creditor o a altres interessats en el compliment de la obligació.

- el creditor rebutja l'oferiment.

- el deutor va al jutge i consigna, diposita la cosa debuda. Si la consignació es procedent s'extinguira obligació.

Si mentre el creditor no assumeix la prestació el producte s'ha perdut, el creditor assumirà el risc de la pèrdua si el deutor ha consignat el producte. Si no ho ha fet, el deutor encara es responsable de la cosa.

2. Compensació: es produeix quan dues persones son per Dret propi recíprocament creditors i deutores. L'efecte de la compensació es extingir el deute en la part concurrent.

Cap creditor pot exigir el compliment al seu deutor quan ell (creditor) també es deutor. La compensació pot ser:

a. legal: cadascun dels obligats ho es de forma principal amb l'altre, sent alhora creditors recíprocs els dos.

- el deute a compensar ha de consistir en un quantitat de diners o bens fungibles.

- els deutes han de ser vençuts i exigibles.

- els deutes han de ser líquids (s'ha de saber la quantitat que s'ha de pagar)

- sobre cap deute existeix retenció judicial.

La compensació opera automàticament, la qual cosa vol dir que el jutge l'apreciï d'ofici, sinó que s'ha d'alegar.

b. voluntaria i convencional: l'acorden les parts tot i que no es reuneixen els requisits de la compensació legal.

c. judicial: l'ordena el jutge en dicta sentencia.

3. Dacio de bens: el creditor accepta que el deutor li faci lliurament d'una cosa que sigui diferent a la pactada en un inici.

Conseqüències: es un negoci amb efectes solutoris (prosoluto) - el creditor es queda satisfet per tot el deute, no reclamarà tot i que la cosa oferta sigui de menys valor.

4. Cessió de bens: el deutor també fa lliurament d'una cosa diferent a l'inicialment pactada i faculta al seu creditor perquè vengui la cosa que ha lliurat. Un cop venuda, el creditor cobrara amb els diners que ha obtingut.

Si obté mes diners que no valia la prestació haurà de tornar l'excedent. Si obté uns diners que no li satisfan el valor econòmic de la prestació inicialment pactada s'extinguira el deute parcial i encara podrà exigir la part restant al seu deutor (aquesta part restant es la pro-solveto, el que falta per cobrar)

5. Condonacio: supòsit en que el creditor manifesta la seva voluntat d'extingir el deute sense rebre res a canvi: condona el deute.

6.2. L'INCOMPLIMENT. GARANTIES I PROTECCIO DEL DRET DE CREDIT.

El codi civil no estableix una categoria mes o menys nítida del fenomen de l'incompliment. Les normes estan disperses, no esta definit quan existeix un incompliment. Per donar cohesió al supòsit de l'incompliment la doctrina:

- es fixa en de quina forma ha quedar complert l'interès del creditor, si l'interès ha quedat satisfet o no.

- cal establir unes regles d'imputació per determinar qui ha de respondre en els supòsits d'incompliment (sabent ja que l'interès del creditor no ha quedat satisfet)

L'interès del creditor pot veure's insatisfet per la prestació del deutor que es pot revestir de dues formes:

a. el deutor no ha realitzat cap acte tendent a complir la prestació (no-prestacio)

b. el deutor si que realitza algun acte tendent a complir amb la prestació, però aquesta resulta defectuosa.

1. Supòsits on la inactivitat del deutor insatisfeta:

a. retard: el deutor no ha realitzat cap acte, però la prestació encara es possible i encara satisfà l'interès del creditor. Quan el retard reuneixi els requisits de l'article 1100 CC parlem de "mora". La mora es un retard judicialment qualificat. Art. 1100 CC:

  • el creditor te la carrega de requerir al deutor, la mora no es constitueix automàticament.

  • obligació ha de ser exigible (no sotmesa a termini ni a condició).

  • l'incompliment ha de ser atribuïble a la culpa o dol del deutor.

  • el deute ha de ser líquid, concret i determinat.

  • Conseqüències de la constitució de mora:

  • perpetuació de obligació (encara que hagi passat el temps el deutor encara esta obligat a pagar)

  • el deutor moros esta obligat a indemnitzar els danys i perjudicis derivats del retard (els danys i perjudicis a les obligacions pecuniàries es concreten en el pagament d'interessos convencionalment pactats)

  • b. Termini essencial: el deutor no ha realitzat cap acte, la prestació es encara possible, però la realització fora de temps de la prestació ja no satisfà l'interès del creditor

    c. impossibilitat sobrevinguda: causa extinció de les obligacions. El deutor no ha realitzat cap acte i la prestació es jurídicament o físicament impossible de complir. Perquè sigui un supòsit extinció de les obligacions s'han de donar:

  • que el deutor estigui mancat de culpa en la pèrdua de la cosa.

  • que el deutor no estigui constituint en mora.

  • L'article 1186 CC diu que el creditor es subroga, es coloca en la posició de deutor respecte de totes aquelles accions que el deutor tingui contra tercers per raó de la pèrdua de la cosa.

    2. Prestació defectuosa: el deutor ha realitzat la prestació però aquesta no reuneix els requisits d'identitat o/i integritat. Hem de distingir aquell cas en que el creditor ha acceptat la prestació i el defecte era manifest dels casos en els quals el defecte no es manifest. Si el creditor accepta la prestació manifestament defectuosa el deutor queda lliure de tota responsabilitat. Pel cas que el defecte no sigui manifest el creditor podrà demanar la reparació de la cosa o be sol·licitar la realització d'una nova prestació.

    Imputació de l'incompliment:

    Existeixen tres subjectes imputables: deutor, creditor i tercer.

    a. s'atribueix la responsabilitat al deutor quan aquest hagi actuat de forma negligent o amb dol. En aquest supòsits es el deutor qui ha d'assumir les responsabilitats que es derivin.

    El deutor actua de forma negligent o culposa segons l'article 1104 CC quan la culpa consisteix en omissió de la diligència que exigeixi la naturalesa de obligació i correspongui a les circumstancies del temps, de les persones i del lloc.

    El dol es l'infraccio de forma voluntària del deure jurídic que correspon al deutor. En aquest cas, el fet de ser dolos agreuja la seva responsabilitat.

    El deutor no respon en els casos que l'incompliment es degut a força major o a cas fortuït ( on fets externs provoquen l'impossibilitat d'executar la prestació)

    També respon el deutor pels actes realitzats pels seus auxiliars.

    b. Es un supòsit poc habitual. Quan el creditor, actuant de forma dolosa o negligent provoca la pèrdua o destrucció de la cosa o be impossibilitat al deutor el realitzar la prestació.

    En cas que el creditor no accepti la prestació ens trobem en el cas de "mora del creditor".

  • es permet que el deutor s'alliberi de la prestació utilitzant la consignació.

  • el creditor assumeix els riscos de la pèrdua de la cosa.

  • c. tercer imputable de la frustració de l'interès del creditor quan el tercer provoca la pèrdua o destruccio de la cosa o be li causa danys.

    Els casos de lesió del Dret de crèdit es resol per les regles de la responsabilitat extracontractual, a l'article 1902 CC (quan un tercer s'interposa en la relació no es pot fer cas a les regles contractuals)

    Art. 1902: estableix de forma genèrica obligació d'indemnitzar que te aquell que ha causat un dany de forma culposa o negligent. Així el creditor demanda al tercer que ha destruït la cosa per danys i perjudicis.

    Garanties i protecció del Dret de crèdit.

    Que pot fer el creditor un cop els seus interessos han estat frustrats?

    L'ordenament jurídic estableix unes facultats i accions en favor del creditor perquè aquest reclami la satisfacció del seu interès a la relació obligatòria.

    Medis de tutela:

    . tutela preventiva.

    . tutela defensiva: - acció de compliment

    - indemnització per danys i perjudicis.

    En la primera, l'interès del creditor no ha estat frustrat, però existeix un perill imminent de que s'arribi a frustrar. El codi civil no estableix de forma clara els medis de tutela preventiva, sinó que es fixa mes en els medis de tutela defensiva.

    En aquesta l'interès del creditor ja s'ha vist frustrat. Accions de tutela defensiva:

    Acció de compliment: el creditor busca rebre la prestació que es va pactar en el moment de constituir-se obligació. Per això acut als tribunals jurisdiccionals. A la practica dependrà dels tipus obligació:

    - si consisteix en donar una cosa determinada, el jutge podrà substituir la voluntat del deutor pel seu manament jurisdiccional.

    - si consisteix en donar una cosa genèrica el creditor podrà demanar que es compleixi obligació a carrec del deutor. El jutge determinarà l'objecte a donar i desprès substituirà la voluntat del deutor. Les despeses per determinar la cosa genèrica son imputables al deutor.

    - si es una obligació de fer, es manarà executar la prestació a carrec de l'obligat (deutor). Es permet que sigui una altre persona el que executi el fet i les despeses que es generin seran imputables al deutor.

    - si les obligacions de fer son personalisimes no serà possible l'execució de la prestació per una altre persona i haurà de donar per extingida obligació.

    - si la obligació es pecunaria es procedirà a l'embargament i venda en publica subhasta dels bens suficients del deutor per cobrir el deute.

    Indemnització per danys i perjudicis: es permet al creditor refer-se d'aquells danys soferts per raó de l'incompliment. Es poden demanar:

    - el dany emergent: el valor de la pèrdua soferta (posar un preu a l'incompliment causat)

    - el lucre cessant: guany deixat d'obtenir per raó de l'incompliment.

    Acció subrogatoria: els creditors, desprès d'haver perseguit els bens del deutor, poden exercitar tots els drets i accions dels quals sigui titular el deutor. ( Si B incompleix, però ha de cobrar uns crèdits, A es subroga en aquestes accions per a poder cobrar)

    Acció pauliana: es permet al creditor impulsar els actes que el deutor hagi realitzat en frau dels drets del creditor. Per solucionar-ho es desfarà els seus negocis per tal que el creditor pugui cobrar.

    6.3. MODIFICACIO I EXINCIO DE LES RELACIONS OBLIGATORIES.

    Modificació, les parts poden modificar les relacions obligatòries que han constituït. D'aquestes modificacions s'anomenen "novacio". Tipus:

    - extinció, forma extinció de la relació obligatòria (art 1156 CC) mitjançant la creació d'un nova obligació, aquesta obligació creada substitueix l'existent.

    - modificativa, pot operar de tres formes diferents en atenció allò que les parts modifiquin, i son les següents:

  • objecte. Si es modifica l'objecte de la prestació aquesta pot ser extingida, i son clausules de contractes ( ) son part de la modificació.

  • creditor. El canvi del creditor s'explica mitjançant:

  • . cessió de crèdits, transmissió pel creditor de la titularitat del seu Dret de crèdit en un altre persona. Els subjectes son el cedent que es el que realitza la transmissió i el cesionari que es el nou titular del Dret del crèdit. La negociació es fa entre cedent i cesionari, no cal la notificació al deutor. L'objecte de la cessió es qualsevol objecte que sigui transferible.

    . subrogació, es cal satisfer l'interès del subrogat que consisteix en recuperar en via de regres un previ desembors que ha realitzat.

  • deutor. Cal un consentiment previ o posterior del creditor, supòsit típic per el canvi del deutor es la mitjançant assumpció del deute, el nou deutor assumeix un deute que tenia causa en un deutor de diferent tipus:

  • . alliberatori, es produeix la desvinculació del deutor primitiu de la relació obligatòria.

    . acumulativa, el nou deutor passa a respondre de forma solidaria junt amb el deutor primitiu.

    Extinció de les relacions obligatòries. Causes:

    l'article 1156 CC estableix quines son les causes de extinció de les relacions obligatòries i son:

    1. per pagar o complir.

    2. pèrdua de la cosa deguda, impossibilitat sobrevinguda.

    3. per condonacio del deute, subrogat del compliment

    4. per compensació

    5. per novacio (extinció)

    6. per confusió dels drets del creditor i del deutor, supòsit en el qual una persona concedeixen les condicions de deutor o creditor, comporta extinció de obligació.

    Les relacions obligatòries s'extingeixen per:

    1. motius disens: les parts celebren un negoci jurídic extinguint de la relació obligatòria. Decideixen deixar sense efecte el negoci que fins llavors desplegava efectes jurídics.

    2. decisió unilateral, es una de les parts qui te la facultat de donar per acabada la relació obligació i ho farà mitjançant un acte lliure i voluntari. Tipus:

    . renuncia

    .desistir

    . revocació

    3. Resolució, extinció de la relació no es produeix per una lliure facultat d'alguna de les parts sinó que cada vegada que es donin un contingut de causes ja siguin convencionals o legals que justifiquin la resolució (art 1124)

    4. per compliment de la relació obligatòria, s'ha complert el contracta de complir.

    5. termini final i la condició resolutoria.

    TEMA VII. EL CONTRACTE

    7.1. L'AUTONOMIA PRIVADA: CONTINGUT I LIMITS

    L'autonomia privada es aquella facultat que se li reconeix a l'individu que pot decidir en la seva esfera patrimonial.

    L'autonomia privada permet a l'individu:

  • decidir si contracta o no

  • si ha decidit contractar pot acollir-se a un determinat tipus contractual o crear-ne un de nou.

  • el subjecte que ha triat un tipus contractual esta capacitat per introduir les modificacions que ell consideri pels seus interessos.

  • Manifestació legal. (art. 1255 CC): els contractants poden establir pactes, les clàusules i condicions que tinguin per convenient. No es una declaració absoluta, la part final de l'art. posa límits: sempre que no siguin contraris a les lleis, moral i ordre públic.

    Límits a l'autonomia privada.

    Causes que excepcionen: lleis, moral i ordre públic, el legislador prefereix establir uns límits genèrics i que el jutge decideixi segons el cas concret.

    a) limitació legal.

    . pot consistir en prohibir la constitució de una determinada relació jurídica. P.e. art 1654 CC queda prohibit el contracte de "subanfiteusi"

    . la llei pot imposar determinades relacions jurídiques als individus. Aquí el legislador imposa una determinada relació jurídica, per exemple Dret a tempteig i retracta reconegut a l'arrendatari.

    . el legislador pot prohibir un determinat contingut dins d'una relació obligatòria P.e: contractes societat civil es probable el pacte mitjançant el qual exclogui de responsabilitat a un dels socis.

    . la llei pot donar l'esquema, el contingut mínim que ha de contenir una determinada relació obligatòria. Ex: arrendador / arrendatari.

    b) manifestació moral o de bons costums

    la moral son aquell conjunt de conviccions imperants en un determinat moment històric amb caràcter general respecte d'una comunitat. Ex: típic de successions, es va declara nul·la la clàusula testamental a l'amant del mort.

    c) l'ordre públic.

    Aquell conjunt de principis públics o privats de caràcter polític moral i econòmic que son obligatoris per a la conservació de l'ordre públic en una determinada societat i una determinada època.

    Concepte i classificació de contractes.

    Concepte: art. 1809 CC. Es una de les fonts de les obligacions. Art. 1091, les obligacions que neixen del contracte tenen força de llei entre les parts. Art. 1254, existeix contracte des del moment que una o varies persones consenteixen en obligar-se respecte altre o altres en donar alguna cosa o prestar algun servei. El contracte ha de tenir com objecte prestacions susceptibles de valoració econòmica. Els contractes també es classifiquen:

    . com a forma d'agreujar el discurs

    . com a instrument

    a) Contractes consensuals, reals i formals.

    . consensuals, aquells que es perfeccionen, existeixen pel simple consentiment de les parts, Ex: compra - venta.

    . reals, necessiten del lliurament de la cosa i consentiment de les parts. Exemple: contracte de préstec d'uns diners També es aquell que fa referència a la constitució, transmissió, modificació i extinció dels drets reals.

    . formals, cal una determinada forma per donar validesa o eficàcia a un determinat contracte. Si no te aquesta forma el contracte no existirà. Ex: inscriure en el registre.

    El tractament de la compra - venda: a Espanya es consensual, a França es real i a Alemanya es formal.

    b) Contractes honerosos i lucratius.

    . honerosos, el sacrifici d'una de les parts es troba compensat en el benefici que obté del conobtéte.

    . lucratiu, el sacrifici de una de les parts no troba cap contrapartida. Ex: la donació.

    c) Contractes per negociació i per adhesió.

    . negociació, les parts es troben en posició de debatre i discutir el contingut del futur contracte.

    . adhesió, a una de les parts només li es permès acceptar o refusar la redacció (contingut) del contracte que l'altre part ha proposat.

    d) contractes típics / atípics

    . típics, regulats pel codi civil

    . atípics, el que creen les parts en virtut del principi d'autonomia de les parts, se l'inventen.

    Elements essencials i accidental del contracte.

    Els elements essencials son aquells necessaris perquè un contracte existeixi i desplegui plens efectes jurídics. Quan un contracte manca d'un d'aquest es nul. Elements essencials:

    . l'objecte, son els requisits de la prestació obligatòria ( possible, lícita, determinada). No pot ser un contracte de coses futures.

    . consentiment, hem de distingir entre la voluntat interna dels contractants, la declaració de la voluntat, i la zona de coincidència de les dues voluntats. Ex: un subjecte vol comprar, i l'altre vol llogar, no vendre, les dues voluntats no son coincidents, llavors no es pot donar el contracte. El consentiment contractual es dona quan els dos coincideixen: A vol comprar, B vol vendre.

    La capacitat necessària per prestar el consentiment contractual es la capacitat d'obrar. Excloem els menor no emancipats i els incapacitats. No solament aquest sinó que determinats contractes tenen especialitats. Les excepcions al consentiment son les prohibicions legalment establertes, menors no emancipats e incapacitats.

    . causa, es el mecanisme de control judicial dels contractes. El que fa mes es dificultar el contracte. Ex: nul el testament de l'amant perquè tenia una base lícita com a causa.

    Elements accidentals del contracte:

    . condició

    . termini

    serà un contracte vàlid, i desplegarà efectes encara que no es donin aquest elements. Ajusten el contracte als interessos de les parts.

    Interpretació del contracte.

    Com les lleis, els contractes també s'interpreten. Art. 1091: els contractes son les lleis entre les parts. El que fem es buscar el sentit. Interpretació:

  • subjectiva, es busca quina es l'intencio del contractants.

  • objectiva, es busca el sentit habitual que te la declaració en el tràfic jurídic.

  • El codi civil opta pel criteri subjectiu. Buscar la intenció dels contractants. Per això estableix una sèrie de articles:

    1281.1 si els termes usats al contracte son clars l'intencio dels contractants es trobarà literalment en aquest termes.

    1281.2 la norma no es absoluta. Si els termes tot i sent clars difereixen de la voluntat contractual ha de prevaldré la voluntat contractual per sobre de la literalitat dels termes utilitzats.

    1282 la voluntat dels contractants es pot trobar en els actes coetanis i en els actes posteriors de les parts (s'entén que els actes anteriors també serveixen)

    1285 una visió conjunta del contracte també es un medi adient per esbrinar la voluntat contractual.

    Desprès d'haver esbrinat la voluntat contractual, el codi civil estableix altres criteris per donar una major eficàcia a la voluntat contractual. Art. 1283, 1284, 1286.

    No s'entendran compreses coses que no s'havien pactat.

    Art. 1288. Qui ha causat l'obscuritat del contracte no pot beneficiar-se dels problemes que ell mateix a generat. Aquest art. es impossible pels contractes d'adhesió.

    Si encara no hem esbrinat l'intencio: art. de tancament 1289, es basa en distingir si element dubtós es l'objecte principal o no.

    a) objecte principal, si no hem esbrinat quin es l'objecte principal el jutge declara nul·la obligació per manca d'objecte.

    b) no objecte principal, si l'objecte dubtós no es el principal farem una distinció entre:

    . negoci onerós, el dubte es resoldrà a favor de la major reciprocitat de drets i interessos.

    . negocis lucratius, el dubte es resoldrà evitant la major transmissió de drets.

    Sempre hi ha la possibilitat que els contractants facin un nou negoci jurídic interpretador que interpreti el contracte dubtós. Es afegir un annex al contracte.

    Eficàcia i ineficàcia.

    Amb l'eficiacia atenem a veure quins subjectes queden vinculats pel contracte. Eficàcia la trobem en els subjectes del contracte ( els que l'atorguen) i els seus hereus (estructura de drets reals). Trobem casos on el contracte afecta a terceres persones, son els anomenats contractes a favor de tercers: se li reconeix a un subjecte diferent del deutor i creditor un Dret que ell sol pot exigir. Ex: A concerta una assegurança de vida. A paga primes cada mes, B s'obliga a pagar una indemnització quan A mori. A ha de determinar qui es el beneficiari de l'assegurança. C que gaudeix del Dret de reclamar si B no paga.

    Amb ineficàcia ens demanarem en quins casos deixa de desplegar efectes jurídics el contracte. Tres casos regula el CC espanyol:

    . nul·litat del contracte, quan el contracte s'excedeix dels límits establerts a l'art. 1255 (llei, moral i ordre públic) el contracte es nul. També quan falta un dels elements essencials ( art. 1261) i quan te una causa il·lícita ( el contracte). Conseqüències:

  • el contracte nul no desplega efectes jurídics.

  • l'acció de nul·litat no prescriu, es pot fer en qualsevol moment.

  • la poden fer els contractants i qualsevol interessat en la nul·litat.

  • . anul·labilitat del contracte, es produeix quan el consentiment d'un dels contractants es troba viciat o quan qui ha contractat no gaudeix de suficient capacitat d'obrar. Ex: consisteix però perquè el contractant ha estat amenaçat. Desplega efectes jurídics, la part interessada pot obtenir la declaració de nul.labilitat exercitant la seva acció dins dels quatre anys següents a la secessió de la causa intimidatoria. Si no fa aquesta declaració queda perfeccional.

    . rescissió del contracte, permet la reparació d'un perjudici econòmic que el contracte ha produït. Mirar l'art. 321 de compilació de Dret civil català i art. 1291 CC.

    TEMA IX. RESPONSABILIDAD CIVIL EXTRACONTRACTUAL.

    La responsabilidad civil significa la subjección de una persona que vulnera un deber de conducta impuesto en interés de otro sujeto a la obligación de reparar el daño producido.

    Se clasifica en:

    . contractual, transgresión de un deber de conducta impuesto en un contrato.

    . extracontractual, producción de un daño a otra persona por haber transgredido el genérico deber de abstenerse de un comportamiento lesivo para los demás.

    Las obligaciones civiles que nazcan de los delitos se rigen por las reglas del código penal, los actos o omisiones en que intervenga culpa no penados por la ley lo harán de ser por las normas civiles.

    El agente productor del daño es el que por acción u omisión cause daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, esta obligada a reparar el daño causado. No basta con que una persona sufra daño para que el autor de la acción que sea su causa esta obligado a repararlo, es necesario que haya sido negligente y no ha previsto sus consecuencias dañosas para evitarlas.

    Tipos de responsabilidad extracontractual.

    - subjetiva, se funda exclusivamente en la culpa.

    - objetiva, la responsabilidad se produce con independencia de toda culpa.

    - directa, se impone a la persona causante del daño y es una responsabilidad por hechos propios.

    - indirecta, se produce si se obliga al resarcimiento a una persona que no es agente productor del hecho u omisión dañosa, es por hechos ajenos.

    - principal, es aquella que es exigible en primer termino.

    - subsidiaria, cuando el deber impuesto al que es responsable principal no existe o no se cumple o no se puede cumplir.

    Presupuestos de responsabilidad civil extracontractual.

    Será necesario que concurran los requisitos siguientes:

    . un comportamiento

    . acción u omisión debe haber producido un daño.

    . existencia de una relación o nexo casual entre el comportamiento y el daño.

    . es preciso que exista un criterio que permita imputar dicha responsabilidad al demandado (la culpabilidad).

    La responsabilidad civil extracontractual no exige requisito de ilícito sino que la acción dañosa intervenga cualquier genero de culpa o negligencia.

    Daño

    El daño es uno de los presupuestos necesarios para que surja la obligación de reparar, puede conceptuarse como la lesión a un bien jurídico, puede ser patrimonial o moral.

    Cuando el daño se origina por la lesión de los bienes y derechos de la persona se le suele denominar daño moral y se indemnizan prescindiendo de que la lesión repercuta en el patrimonio del dañado. No es adecuado hablar de reparación sino mas bien de compensación y es compatible con el resarcimiento de daño patrimoniales.

    Causas de exoneración de responsabilidad

    . legitima defensa, el sujeto queda exento de responsabilidad criminal y civil si el acto defensivo ante la agresión es legitimo, el daño causado al defenderse no es antijurídico ni injusto, nace de un acto justo.

    . estado de necesidad, el que obra impulsado por un estado de necesidad esta exento de responder criminalmente, pero no civilmente, imponiéndose la obligación de responder a las personas en cuyo favor se haya precavido el mal, en proporción del beneficio que hubiera reportado.

    Sujetos de la responsabilidad civil

    La responsabilidad civil da lugar a una relación obligatoria, en ella existe un derecho de crédito, del que es titular o acreedor el perjudicado y un deber de prestación del que es deudor el responsable de la reparación.

    Responsabilidad civil de las personas jurídicas.

    Puede ser responsable civilmente de un hecho ajeno, o sea, responsable civil subsidiario del autor del delito.

    Para imputar un delito se ha de distinguir si se trata de responsabilidad contractual o extracontractual.

    . contractual, la persona jurídica es un contratante y obligado, si se produce un incumplimiento contractual que determina unos daños y perjudica al acreedor, el hecho causante será imputable a la persona jurídica cualquiera que sea la persona física que lo haya realizado.

    . extracontractual, el hecho productor del daño tiene que ser siempre el hecho de una persona física, la culpa también. Se ha de individualizar una responsabilidad directa de la persona jurídica cuando el hecho dañoso acaece dentro del circulo de su actividad y es realizada por las personas que ostentan la cualidad de órganos de tal persona jurídica, si procede de cualquier otro representante voluntario la responsabilidad de la persona jurídica es una responsabilidad indirecta i responsabilidad por el hecho de otro.

    La pluralidad de autores del hecho dañoso. La responsabilidad del grupo.

    En el caso de ser dos o mas los responsables civilmente de un delito o falta, los tribunales señalaran la cuota de que debe responder cada uno. Los autores, los cómplices y los encubridores, cada uno dentro de su respectiva clase, serán responsables solidariamente entre si por sus cuotas y subsidiariamente por las correspondientes a los demás responsables. Es un principio de fragmentacion de la obligación.

    Los fenómenos de coautoria determinan una solidaridad. Cada uno esta obligado a su cuota, pero responde solidariamente de las cuotas de los demás.

    La doctrina jurisprudencial muy reiterada ya que en las obligaciones derivadas del acto ilícito civil rige la solidaridad cuando son varios los autores, como medio de protección al perjudicado y como sanción de aquellos.

    La reparación del daño

    DRET CIVIL - 57