Intervenció didàctica en educació especial

12/2/04

Escola comprensiva: atendre la diversitat: exigeix un concepte: diferències.

• Diversitat:

• Socio-econòmica.

• Cultural i d'entorn.

• Personal i psicològic.

• D'aprenentatge.

• Justificació de l'atenció a la diversitat.

• Normativa legal (la llei).

• Continguts diferents.

• Persones distintes.

• Ritmes d'aprenentatge desiguals.

• Concepte de N.E.E

• Nivells de resposta a la diversitat:

• Centre:

• PEC

• PCC

• Organització del centre

• Aula

• Alumne/a

18/2/04

• Alumnes amb N.E.E

• Mostren retard en el seu desenvolupament.

• Presenten desavantatges i mancances en el procés d'aprenentatge.

• Presenten malalties greus: transitòries o permanents.

• Presenten avantatges significatives en els processos d'aprenentatge.

• Presenten alguna deficiència que generen discapacitats.

• Mostren sobredotació en tots.

• Recursos per donar resposta a la diversitat de N.E.E

• Normatius

• Humans

• EAPs

• CREDA (Centre de Recursos Educativos de Deficiencias Auditivas)

• TUTOR/A

• MESTRES ESPECIALISTES D'E.E (mestre de suport).

• Curriculars. El DCB

• La diversitat des del Currículum: nivells de concreció.

• Primer Nivell: currículum / decrets d'Ensenyament.

• Segon Nivell: PCC i PEC

• Tercer Nievell: Programacions d'aula.

• Vies específiques d'atenció a la diversitat:

• L'optativitat (assignatures optatives).

• Adaptacions curriculars:

• D'accés al currículum (nen cec, adaptar-lo al braille per accedir al Currículum.

• Elements bàsics del Currículum:

• No significaitus

• Significatius:

• Temporalitzar-los

• Prioritzar-los

• Seqüencialitzar-los

• Objectiu dels autistes: la comunicació: LA MIRADA: EL LLENGUATGE

25/2/04

Diversificació curricular: només per alumnes de 16 a 18 anys, per obtenir el Graduat en Secundària. Els programes són individualitzats i són elaborats pels departaments d'orientació i els departaments didàctics. Ha d'incloure almenys 3 àrees del Cirrículum bàsic comú (sociolingüístic, científico-tècnic i pràctic) i comptarà amb tres àmbits formatius.

Programes de garantia social: pels que no arriben als 16 anys.

Optativitat: conjunt de materies optatives que ofereixen diverses possibilitats als alumnes per adquirir aprenentatges que contemplen les matèries troncals i s'acostin als seus interessos. Només a Secundària. Ha d'haver uns requisits.

Adaptacions curriculars:

• D'accés al currículum: barreres arquitectòniques, per exemple: un sord, suport gràfic, escrit (a priori paraula clau del professor)

• Elements bàsics del Currículum: fa redferència a la programació, l'aula, al Currículum pròpiament dit. (adaptacions dels objectius, continguts, metodologies,...)

Organització del treball en el grup-classe

• Agrupaments flexibles.

• Treball cooperatiu

• Treball per racons i tallers

• Treball per projectes

• Tutories

REPÀS

• Significatives: requereixen serveis específics, personal,... exigeixen un grau d'atenció individualitzada. ACI: grau més significatiu.

• No significatives: només modificar una mica els elements del Currículum. Atendre petites dificultats d'aprenentatge o pro-acció (superdotats). Es fan d'intre de l'aula i amb el mestre ordinari.

Avaluació psicopedagògica:

• Proves objetctives: test (rendiment, comprensió lectora ACL, Test d'Anàlisi Lecto-Escriptor, TALE, de lectura.

• Porves subjectives.

Després de l'avaluació, es farà una proposta curricular.

DIFICULTATS DISCAPACITATS

N.E.E

AVALUACIÓ

PSICOPEDAGÒGICA

centre

escolar

Individu Context aula

sociofamiliar

ACI equip psicopedagògic

amb el professor de Secundària

3/3/04

ENFOCAMENTS EDUCATIUS

10/3/04

TEMA 2

Períodes crítics en la vida d'un subjecte amb handicap que cal intervenir:

Serveis (entre 0-3 anys):

• Centres d'informació i assessorament.

• Centres d'estimulació primerenca (es pot millorar amb nens amb Síndrome de Down, inclús amb deficiències profundes).

• Centres dependents, a nivell administratiu de l'Inserso.

(Període escolar 3/4 -16/18 anys):

• Centres educatius (ordinaris o centres específics d'Educació Especial).

• Centres d'Ensenyament Infantil i Primària.

• Institut d'Ensenyament Secundari (Mòduls de Garantia Social).

(des de 16/18 anys):

• Centre assistencial (centres de dia).

• Taller ocupacional.

• Centre especial de treball (empresa, cas de l'Estel·la).

• Residències o pisos tutel·lats.

• Centres d'oci i temps lliure.

QUALITAT DE VIDA

• No perdre mai de vista 3 principis que són fonamentals per millorar la qualitat de vida, en relació amb la comunitat, la família, la salut,...:

• L'ésser, la persona (Being):

• Físic: salut, nutrició, exercici,...

• Psicològic: cognició, autoestima, emocions, sentiments,...

• La participació social en l'entorn proper i llunyà (Belouging):

• Participació física (casa, barri, treball)

• Participació social (amistat, família, associacions,...)

• Participació comunitària (oci, plítica,...)

• Arribar a ésser, desitjos, projectes, eleccions (Becoming):

• Activitats pràctiques, voluntarietat, casa, escola,...

• Activitats d'oci, relacions,

• Activitats de creixement personal: aprendre, viatjar,...

Diagnòstic:

Abans només es mirava el Coeficient Intel·lectual, ara ha canviat:

CLASSIFICACIÓ PRIMERENCA DE DEFICÈNCIA MENTAL

Habilitats adaptatives

En el diagnòstic, cal tenir en compte les dimensions:

També cal tenir en compte unes fases (procés a seguir per diagnosticar i determinar necessitats i suports).

Fases:

CONCEPCIÓ DELS SUPORTS

17/3/04

24/3/04

Elements fonamentals del model conceptual

Habilitats:

• Intel·ligència

• Habilitats adaptatives

Entorns:

• casa.

• Treball/escola

• Comunitat

Funcionament:

• suports

Objectius de diagnòstic formatiu

• Augmentar el nivell d'habilitats adaptatives (comunicació, oci, habilitats socials,...)

• Millorar la salut, benestar físic, psicològic o funcional.

• Potenciar la participació en la vida comunitària.

Trets de la personalitat de les persones amb discapacitats

Quines dificultats tenen els alumnes amb deficiència mental?

• Seguir el nivell curricular associat a la seva edat.

• L'adquisició més lenta dels nous coneixements.

• Manca d'atenció.

• Manca de reflexió.

• Manca d'expectatives.

Principis d'ensenyament. Aspecte curricular:

• Equilibrar els continguts curriculars amb les capacitats dels alumnes.

• Considerar que necessita un suport, un ajut per assolir la feina.

• Aprenentatge global i prioritzar aspectes comunicatius.

• Vincular els continguts a la realitat concreta.

• Desenvolupament harmònic i equilibrat de les capacitats, prioritzant les que ajudin a millorar la seva qualitat de vida.

• Equilibrar el volum de continguts i el temps per aprendre.

Principis d'ensenyament:

• Conèixer bé el nivell de competència, per partir d'ell.

• Ensenyament gradual, sistemàtic, pas a pas.

• Realitzar un microanàlisi de les tasques: seqüència i dificultat (què passa, on passa) analitzar tots els petits pasos.

• Principi de redundància.

• Cal repetició, la consolidació i el record de les coses apreses.

• Establir el nivell de complexitat just l'inmediat superior al que domina.

• Que sigui conscient dels procediments que utilitza i “monitoritzar-los”.

31/3/04 NO HUBO CLASE

14/4/04

Objectius assolits a final d'ESO per alumnes amb deficiència mental:

• Adquirir autoestima en el context escolar, social i familiar.

• Adquirir competència social (comportament social), saber escoltar, interactuar, respectar, normes, saludar,...

• Desenvolupar capacitats mentals bàsiques (raonament, memòria,...) “prgrames desenvolupament intel·lectual”.

• Millorar l'autoestima i l'autoconcepte.

• Accedir a aprenentatges mitjançant la manipulació de la informació i partint dels continguts procedimentals.

• Augmentar la capacitat de comunicació (expressió i comprensió oral i escrita).

• Generalitzar els aprenentatges a altres contextos i situacions. “saber agafar un tren aquí i a València”.

• Percebre la funcionaltat dels coneixements que adquireixen. “saber que sumar li permet pagar a la tenda”.

• Accedir a la simbolització i abstracció dels conceptes.

• Adquisició d'habilitats acadèmiques generalitzades (lectura, escriptura, càlcul, com a mínim funcionals, com el nom, el tlèfon, l'adreça,...)

• Potenciar habilitats i ocupació en activitats d'oci i temps lliure. Gran interés per l'esport. Molt positiva la natació.

• Potenciar la formació i orientació per a la preparació al món del treball i la vida adulta.

Tot això, ho aconseguim amb adaptacions i amb mètodes específics.

Un cop acabada l'etapa escolar, introducció al món laboral. L'accés al món laboral no ha de ser un objectiu econòmic. Alguns dels objectius, finalitats, són:

• Fer valer el dret al treball amb persones discapacitades (LISMI). No marginar-los, cal integrar-los.

• Integració i qualitat de vida.

• Aspecte socio-econòmic (fa millorar l'autoestima, i afavoreix l'autoestima).

Serveis segons el grau de discapacitat:

• Menys del 33% de disminució Sistema ordinari de treball.

• Entre 33 - 65% de disminució Centre especial de treball (CET).

• Entre 65 -85% de disminució Centre ocupacional.

• Més del 85% de disminució Centre d'atenció especialitzat- centre de dia o residències.

Alternatives laborals per discapacitats.

Centre de treball ordinari:

• Condicions totalment normals, sense cap tipus de suport.çocupació subvencionada en empreses ordinàries (tota empresa amb més de 50 treballadors ha de complir un 25 de personal amb discapacitats segons la llei).

• Ocupació protegida en empreses ordinàries (treball amb suport).

Característiques del treball amb suport:

• El treballador treballa, descansa en les mateixes zones que la resta.

• Són relacionats amb categoria laboral i treball realitzat.

• Formació per desenvolupar el treball des de la incorporació.

• El suport es mantindrà sempre.

Models de treball amb suport:

• Treball competitiu amb suport individualitzat.

• Brigades mòvils (grups de 6/8 discapacitats amb 2 preparadors laborals).

• En claus laborals en empresa (ostes). Són contractes per una altra empresa que treballen amb les instal·lacions i la maquinària de la empresa oste. Són grups de 6 a 8 treballadors amb supervisió continuada (com uns subcontractats).

Fases del treball amb suport

Centre especial de treball (CET)

• Tots els treballadors són discapacitats)

• Estructura docupació ordinària (horaris, manufactura,...)

• Objectiu: relitzar un treball productiu i competitiu.

• La finalitat és asegurar l'ocupació par a discapacitats.

• Es paguen salaris i Seguretat Social, i s'estableix una relació laboral corrent.

• Les empreses reben subvencions i ajudes per a la seva creació.

21/4/04

L'atenció laboral

• Empresa ordinària.

• Centre Especial de treball (CET).

• Centre ocupacional (CO).

• EVO

• CASS (Centre d'Assistència Social).

Característiques dels centres especials de treball

• Estructura d'ocupació ordinària.

• L'objectiu és realitzar un treball productiu i competitiu.

• La finalitat és asegurar l'ocupació de discpacitats.

• Es paguen salaris i i S.S i s'estableix una relació laboral.

Centre ocupacional

• Per persones amb disminució en edat laboral, que de moment no poden integrar-se a una empresa o un centre especial de treball, segons dictament de l'equip de valoració i orientació.

• Donen mitjançant atenció diurna de tipus rehabilitador integral, serveis de teràpia ocupacional (PIR: Programa Individual Rehabilitador).

• Ofereixen dos tipus de serveis:

• Servei d'ajuntament: a més d'aquestos, es dona treball.

• Serveis de teràpia ocupacional: actiu, no productius que realitzen els discapacitats amb la finalitat de millorar la persona.

Serveis d'ajuntament personal i social

• Activitats de rehabilitació.

• Terapèutiques.

• D'integració social.

• Culturals.

• Esportives.

Similituds entre CET y Centre ocupacional

• La producció ha de comercialitzar-se.

• Han d'oferir serveis d'ajuda personal i social (dif. Qualitativament i quantitativament.

• La plantilla la conformen persones amb disminució.

Diferències entre CET y Centre ocupacional

Centre Especial de Treball	Centre Ocupacional
Són una opció d'integració laboral. Finalitat: realitzar un treball productiu. Aseguren legalment un sou.	No comporten en principi la integració . El treball és un mitjà per l'habilització personal, social i laboral. Proporciona una qualificació com a resultat de venda.

(FOTOCÒPIA)

A l'àrea d'especial trobem:

• Món escolar.

• Món laboral.

• Món social (integració social, habitatges, associacions,...)

Per aconseguir una integració social cal que ho treballem des de els dos mons anteriors. Cal que dominin les següents àrees:

• Autoestima personal en l'entorn domèstic:

• Salut, higiene i prevenció d'accidents:

• Higiene personal.

• Vestit

• Control esfínters

• Salut, benestar i prenvenció d'accidents en situacions de risc

• Relació afectiva i sexual.

• Neteja i cura de les dependències.

• Organització i gestió de la casa:

• Ús i gestió dels diners.

• Ús del temps: organització d'activitats

• Compra, provisió i manteniment de productes, materials, aliments,...

• Ús de l'espai. Accessibilitat, distribució, decoració.

• Autoestima social en l'entorn comunitari:

• Gaudir de l'oci i el temps lliure.

• Itineraris, ús de transports i comunicacions

• Utilització de serveis comunitaris (restaurants, teatres, tendes,...)

28/4/04

SUPERDOTATS

Diferenciació de conceptes:

Talent: tenir una aptitud molt destacada en una matèria específica.

• En relació amb els els superdotats: tots els superdotats són talentosos, encara que no tots els talentosos són superdotats.

• Diferents tipus de talents:

• Talent lògic o acadèmic.

• talent creatiu.

• talent verbal.

• talent matemàtic

• talent social (atrauen a la gent)

• talent artístic

• talent musical

• talent motriu

Precocitat o primerenc: un desenvolupament primerenc en alguna àrea determinada. No vol dir que arribin a un nivell superior en aquesta àrea, pot assolir el nivell estàndar i no sobrepassar-lo, només arriben abans de temps. Els superdotats sí tindran sempre un nivell superior. La majoria de superdotats són primerencs però ser primerenc no vol dir ser més intel·lectual, ni superdotat.

Prodigi: realitzar una activitat fóra del comú per la seva edat. S'avança i d'una manera molt superior (un nen petit comença a parlar abans “precocitat” però a més és capaç de dialogar “Prodigi”)

Geni: canvien les coses. S'a... creen coses diferents. Una persona que destaca en una àrea i amés la recrea, fa coses noves. Un superdotat no és necessàriament geni. Un geni és un superdotat però si és creatiu i s'avança a ..., un superdotat que resoluciono el seu camp. Un geni ha de tenir un CI superior al del superdotat que és de 130.

Criteris de superdotació:

CRITERI A: funcionament intel·lectual significativament superior a la mitjana.

• Tenir un CI superior a 130 amb l'avaluació d'un o más Tests d'Intel·ligència, normatizats i aplicats de forma individual.

CRITERI B:

• Major maduresa en els processos d'informació (memòria i percepció visual).

• Desenvolupament de la capacitat metacognitiva primerenca (sap i és conscient del que fa).

• “Insight” en la resolució de problemes, creativitat, motivació intrínseca per a l'aprenentatge, precocitat i talent.

CRITERI C:

• Ha de manifestar-se durant l'etapa de desenvolupament: des de la concepció fins als 18 anys.

Al DCM (304) trobem totes les definicions de trastorns, i els criteris de cada trastorn. Teoria de Renzulli. Podem anomenar-la la teoria dels anells.

• Motivació/interés

• Capacitats per sobre de la mitjana.

• Creativitat.

Per ser superdotats, cal les tres coses.

Àrees en què sobresurten els superdotats:

• Capacitat intel·lectual general.

• Aptitud acadèmica específica.

• Pensament creatiu o productiu.

• Capacitat de lideratge.

• Arts visuals i representatives.

• Capacitat psicomotriu.

5/5/04

Característiques que defineixen la superdotació:

• Capacitats elevades.

• Creativitat.

• Motivació.

La creativitat es dóna en aquests contextos:

• Col·legi.

• Família

• Companys.

Aquí a Espanya, no hi ha cap esforç en detectar als alumnes superdotats, ni atendre'ls.

Característiques dels superdotats:

• Alumnes excepcionals:

• N'hi ha pocs.

• Són diferents tant quantitativament com qualitativament.

• Exigeixen una resposta educativa diferenciada i diversificada.

• Alumnes amb alta capacitat intel·lectual.

• Alumnes que tenen un gran coneixement i el saben utilitzar.

• Alumnes que tenen una gran motivació i una personalitat específica.

Trets de personalitat, motivació i autoconcepte

• La seva motivació intrínseca els porta a mantenir un compromís amb el seu treball.

• Desig de ser competents.

• Motivació d'aconseguiments.

• Recerca de la novetat i estar contínuament motivats.

• Perseverança davant els obstacles.

• Voluntat d'assumir riscos intel·lectuals.

• Desig de créixer intel·lectualment.

• Tolerància a l'ambigüitat.

• Obertura a l'experiència.

• Fer en un mateix i coratge per a mantenir les idees pròpies (autoestima).

Disincronies

• Disincronia intel·lectual i psicomotora. Els nois superdotats no tenen la mateixa precocitat en el camp intel·lectual que al psicomotor, malgrat que molts superdotats caminen i parlen molt aviat encara que l'aspecte intel·lectual va molt més avançat.

• Disincronia del llenguatge i del raonament. El raonament va davant que el llenguatge, encara que el llenguatge va molt avançat per l'edat del nen/a.

• Disincronia afectiva i intel·lectual. Consisteix en una avenç intel·lectual, però en camp afectiu es correspon amb el de la seva edat.

• Disincronia intel·lectual i currículum.

12/5/04

Problemàtica dels alumnes superdotats:

CARÁCTERÍSTIQUES POSITIVES	PROBLEMES CONCOMITANTS
1. Observació crítica, capacitat d'anàlisi; incredulitat.	1. Els professors i companys poden sentir-se amenaçats per la superioritat.
2. Respostes energètiques davant la gent. Lideratge.	2. Pot ser rebutjat i aquest rebuig provoca reaccions de forta hostilitat.
3. Percepció independent de si mateix i del món.	3. Autoafirmació, interpreta de forma estranya, i molt personal la realitat.
4. Individualitzat. Recerca de llibertat.	4. Aïllament. Soledat. Manca de models acceptats.
5. Intel·lectualisme. Alts interessos intel·lectuals.	5. Esnobisme. Intolerància vers els que tenen menys capacitats.
6. Persistència.	6. Obsessió per tasques de dificultat urgent. Pot arribar, amb la seva obstinació, fins l'extensió física.
7. Riquesa de vocabulari. Retenció elevada; facilitat verbal.	7. Nivell d'expressió inadequat. Elaboracions innecessaries.
8. Originalitat.	8. Consideren “que es passa”.
9. Tendència a l'erudició.	9. Atapeïment de dades.
10. Pensament lògic. Resolució objectiva i racional de problemes.	10. Despreci de les solucions intuïtives, retrospeccions o subjectives.
11. Interès per temes poc usuals i esotèrics.	11. Excentricitat, misticisme. Atracció per les coses novetoses. Actituds de vanguardia.

Uns altres problemes que pot tenir el superdotat (se'ls exigiran nivells que no tenen).

Es pensa que el superdotat:

• Sobresortirà en totes les àrees del desenvolupament.

• Serà desde petit madur emocionalment: tindrà autocontrol, independència...

• Agradarà al professor.

• Sobresortirà en totes les àrees del currículum.

• Tindrà una gran motivació per tots els temes relacionats amb l'escola.

• Efectuarà un esforç i interès qualsevol tasca.

19/5/04

Oportunitats educatives que faciliten el seu desenvolupament:

• Oportunitats que els exigeixen pensar a nivells sofisticats.

• Oportunitats per a produir treballs diferents al que és habitual.

• Oportunitats per a treballar en equip.

• Oportunitats per a contemplar i discutir sobre moral i ètica.

• Oportunitats específiques en les seves àrees de major esforç i interés.

• Oportunitats per a estudiar temes nous, dintre i fóra del programa escolar habitual.

• Oportunitats per a poder aplicar les seves habilitats a problemes del món real.

DETECCIÓ

• Identificació a través de mesures subjectives:

• qüestionaris, inventaris, informes dels pares.

• “ “ “ dels professors.

• Nominacions del grup d'iguals.

• autoinformes

• Identificació a través de proves objectives o formals:

• Qualificacions escolars i tests de rendiment acadèmic.

• Examnes d'accés.

• Concursos científico-artístics.

• Proves pricomètriques (tests d'intel·ligència en general: WISK, tests d'aptituds específiques PMA, atlres d'aptituds físiques: tests de creativitat, qüestionaris i proves)

• mètodes mixtos:

• Filtrat

• Sistemes acumulats

• Programes de potenciació

• Altres sistemes d'identificació

Obstacles per a la identificació

• Rendiment pobre en lectura i en llenguatge.

• Dificultats per a comunicar-se o alta introversió.

• Manca d'interès i motivació cap a l'escola.

• Conductes disruptives o agressives.

Alumnes superdotats en poblacions especials

• Nens i nenes de classe socio-culturalment desafavorits i imigrants.

• Nens i nenes amb handicaps.

• Nens i nenes amb baix rendiment.

• Noies

(Conductes per detectar aquestos casos: dossier de pràctiques)

Models d'intervenció, estratègies

• Acceleració: l'alumne se'l posa al grup de companys que tenen la mateixa capacitat que ell, independentment de l'edat que tinguin. A Espanya, dos anys, però no al mateix cicle. Cal tenir una sèrie de condicions (permís dels pares, que l'alumne estigui preparat afectivament, que els professor ho sàpiguen i ho puguin aplicar correctament,...) Però a Espanya no està contemplat un ingrés prematur a la Universitat. Per fer l'acceleració es necessita un informe psicopedagògic i un d'inspecció.

• Agrupament: agafa a tots els alumnes superdotats a la maetixa classe. Com si fos un centre d'especial, però amb superdotats. Té avantatges i desventatges. A Espanya, no es fa. Sí que existeixen centres d'alt rendiment (“la Masia”).

• Enriquiment: pel que apostem aquí, sembla que sigui la que s'ha d'afegir, encara que no es porta a terme del tot bé. Es tracta de cubrir les seves necessitats específiques. Els amteixos beneficis que té l'agrupament, el té l'enrequiment, però a l'escola ordinària. Ha d'ahver un informe psicopedagògic, els pares han d'estar asseventats i d'acord. No consisteix només en fer coses diferents, sinò també en aprofundir.

26/5/04

PART PRÀCTICA

Concepte de creativitat

És un procés que torna a algú sensible als problemes, deficiències, llaunes en coneixement, i els porta a identificar dificultats, buscar solucions, fer especulacions, formular hipòtesis, aprovar i comprovar aquestes hipòtesis a modificar-les si és necessari i a comunicar els resultats (Torrance)

Compontents actitudinals de la creativitat

• Tolerància

• Independència

• Curiositat

• Humor

• Desafiament, risc

• Autorealització

• Sensibilitat

• Penetració

Components aptitudinals de la creativitat

• Flexibilitat, diferentes idees novetoses que pot donar una persona

• Fluidesa quantitat d'idees

• Originalitat, relacionat amb coses noves

• Sensibilitat als problemes

• Resolució de problemes

• Elaboració

• Anàlisi

• Síntesi

• Redefinició

Mètodes o activitats que s'han fet servir per mesurar-la

• La utilització no habitual, no comú d'objectes (flexibilitat, fluidesa).

• Previsió de conseqüències (sensibilitat als problemes).

• Posar títols a narracions (fluidesa).

• Anagrames

• Composar narracions

• Problemes sense solució. L'alumne arriba a la conclusió de que no és possible solucionar-lo.

• Dibuix creador. Pot ser un dibuix lliure.

• Fer preguntes, buscar causes i conseqüències davant una imatge real (ha de ser un tema ampli, conegut per tots, i que no tingui una sola lectura. Sensibilitat als problemes).

• Millora de productes (sensibilitat als problemes, solució als problemes).

• Associacions llunyanes (flexibilitat, originalitat).

• Donar paraules i construir el major nombre de frases

• Associar paraules

• Trobar problemes (Sensibilitat als problemes).

• Completar figures i construir imatges a partir d'alguna forma.

PEI: Programa d'Enrequiment Instrumental. Fenrstein

• Parteix de què es pot modificar aspectes cognitius que estàn presents a les persones deficients.

• Crea una teoria de funcionament cognitiu

• Hi han tres fases: fase d'entrada, d'elaboració i de sortida.

• Qualsevol persona per arribar a conèixer, ha de tenir una entrada (per la vista, l'oïda), un procés (elaboració) i una sortida (ho diuen, expressen)

• Treaballa les funcions cognitives perquè després les pugui aplicar.