Interpretación de una obra de arte

Comentario artístico. Diccionario. Análisis formal. Vocabulario # Vocabulari

  • Enviado por: Irene
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

  • ANALISI D'UNA OBRA D'ART

    • Arquitectura

    • columna: suport generalment cilindric o gaire bé cilindric, que consta de tres parts: base, fust i capitell.

    • Pilar: element sustentant vertical, robust, funcional, exempt, de secció poligonal,que pot ser fet d'adob, de rajol o pedra.

    • Contraforts: construcció adossada al mur per tal de enoforçar-lo i contraresta el pes de les voltes. Es un element decoratiu i funcional.

    • Arcbotant: segment d'arc que sobrevola la coberta de la nau lateral i transmet la carrega lateral de la volta central al contrafort.

    • Arquivolta: cadascun dels arcs abotzinats d'una portada romanica o gòtica.

    • Arquitrabat: consisteix en la utilització d'elements horitzontals sustentats i elements verticals sustentadors.

    • Arc: element constructiu propi del sistema dinamic integrat per diverses peces o develles el qual poden adoptar formes diferents.

    • Tipus d'arc: de mig punt, peraltat, rebaixat, apuntat, tudor, ferradura, conopial, carpanell, escarser, lobulat, arc mixtilini, arc cec, de descarrega, toral, former i triomfal.

    • Coberta: element exterior, sostre o teulada que cobreix l'edifici.

    • Cupula: es la volta generada per la rotació d'un arc.

    • Volta: estructura arquejada que cobreix un espai comprés entre murs, pilars o columnes.

    • Dovella clau: cadascuna de les peces que forma la falca que constitueix un arc.

    • Lines impostes:motllura de separació entre l'arc i la part recta d'una obertura.

    • Llum: distancia entre les dues lines impostes

    • Fletxa: distancia entre la dovella clau fins el punt mig de la llum

    • Timpà: a l'art classic, greco-romà, renaixentista, barroc i neoclassic: espai interior d'un frontó, en el romanic i gòtic: espai delimitat pel llindà i la primera arquivolta.

    • Muntant: columnes o semicolumnes amb un sentit decreixent com les arquivoltes.

    • Portallum: columna o pilar que separa les dues parts d'una portada.

    • Llindà: element horitzontal, els elements del qual apoien sobre el muntant.

    • Espai: interior d'un edifici definit pels murs i la coberta i la relacio entre ambdos

    • Escultura

    • relleu: escultura no exempta, tallada nomes sobre una de les superficies d'un bloc.

    • Alt relleu: quan les figures son tallades gairebé exemptes, pero adherides a un mur

    • Mig relleu: quan son com ara tallades per la meitat

    • Baix relleu: quan gairebé no sobresurten dels fons mural.

    • Bust: representació de la part superior del cos humà: cap, coll i començament de l'espatlla.

    • Jacent: en escultura, imatge funeraria d'una persona morta, generalment estirada sobre un sarcófag.

    • Eqüestre: tema iconografic d'una figura a cavall.

    • Orant: son figures agenollades amb les mans juntes, que es troben en els monuments sepulcrals.

    • Simetria: exacte correspondència de les parts d'un tot, de manera que si aquest es doble pel seu eix vertical, ambdues meitats coincideixen si es sobreposen.

    • Espai: l'espai fisic que es relaciona i envolta els vuolums de l'obra que pot adoptar un paper actiu

    • Pintura:

    • Fresc: tecnica utilitzada per a la pinura mural de la qual exigeix les següents condicions: desfer el color amb aigua, pintar sobre l'enlluit mentre encara esta humit, colors d'origen mineral que resisteixen millor l'accio de la calç.

    • Aquarel-la: consiteix en disoldre els colors en aigua i apilcar-los sobre el paper.

    • Pintura a l'oli: procediment pictoric que consisteix en dissoldre pigments mòlts en olis secants i aplicar-los sobre fusta o tela preparats previament.

    • Perspectiva: sistema que permet representar sobre una superficie plana de dues dimensions l'efecte volumetric dels objectes, en un entorn de profunditat fingida.

    • Perspectiva lineal: es aquella que per la seva formació té en compte les linies que convergeixen en un punt de fuga.

    • Perspectiva aerea: representa l'atmosfera que envolta als objectes, difuminant les lines convergents, eliminant els limits de la forma i del color.

    • Linea: distancia entre dos punts de carácter unidimensional.

    • Espai: suggeriment de profunditat, obtinguda sobre una superficie bidimensional.

    • Composició tancada: s'organitza a l'entorn d'un eix central cap al qual semblen dirigir-se tots els elements d'un quadre.

    • Composicó oberta: s'organitza a partir d'un element lateral o exterior a l'obra, de forma que els elements del quadren semblen sortir dels limits.

  • PREHISTORIA

    • Art mobiliari: es l'art que es pot trasladar d'un lloc a l'altra. Venus de Wilendorf, Laspugne i Lansell.

    • Art ruprestre: es tracta d'una pintura sobre roca propia del paleolitc superior.

    • Escola franco-cantàbrica: pintures fetes en coves impermeables, policromia, mai apereix la figura humana, gran naturalisme i detall.

    • Escola llevantina: monocromia, esquematització, pintura amb poc detalls, mes tardanes aperix una pintura amb mes moviment (tassili)

    • Menhir: monolit allargat claval al sol verticalment.

    • Dolmen: pedres verticals que sostenen una o mes pedres horitzontals. Monument funerari.

    • Cromlech: agrupació de menhirs en forma circular.

    • Alineacions: conjunt de menhirs situats en linea recta (est - oest), la qual cosa sembla indicar que la seva existencia tenia relacio amb el culte al sol.

    • Talaiots: torres de defensa de forma tronco-conica, de vegades de planta quadrada o circular.

    • Taula: pedra vertical que sosten una horitzontal.

    • Naveta: monument funerari megalitic amb forma de piramide o de quilla de vaixell invertida.

    • Megalit: monolit de gran tamany o monument fet amb grans pedres.

  • EGIPTE

    • Pilonos: cada una de les dues torres massisses, tronco-piramidals que enmarquen la porta monumental d'accés al temple, decorades amb relleus i coronades amb una motllura convexa anomenada gola egipcia.

    • Mastaba: tomba tronco-piramidal de quatre costats que consta de: la capella, el serdab i la cambra hipogea

    • Hipogeus: s'anomenen aixi les edificacions de diverses cultures antigues destinades a sepultures, excavades a l'interior d'una muntanya.

    • Hieratisme: imatges monumentals, rigidez, com si el temps no passés per a elles. En particular les egipcies i en menor grau les romaniques i les arcaiques.

    • Llei de frontalitat: en els relleus i pintures l'ull i tors de front i les cames i peus de perfil.

    • Stoa: portic amb columnes.

    • Capitell lotiforme: en forma de flor de lotus

    • Capitell palmiforme: de palmera

    • Capitell l'hatoric: cap de la deessa de Hator

    • Capitell papiriforme: de papirus

    • Capitell protodòric: temple hipogeu d'Hapshepshut

  • MESOPOTAMIA

    • Zigurat: torre piramidal esglaonada, constituida per la superposició en forma de tronc de piramide de diversos pisos que decreixen. Te la base quadrada o rectangular i una terrassa superior on hi ha el temple des del qual els sacerdots contemplaven els astres.

    • Obelisc: monolit alt i esbelt que admet una morfologia diversificada.

    • Esfinx: ésser monstruós d'origen egipci, en part humà en part lleó, tot i que pot apareixer amb cap de moltó o de falcó.

    • Capitell bicèfal: el qual consta d'una peça ornada amb volutes i de dos torsos de cavalls, toros o grifos contraposats entre les que hi ha un espai buit on s'introdueixen les bigues del entaulament.

  • ART GREC

    • Dòric: es caracteritza per la simplicitat , la solidesa i la robustesa. Les columnes amb estries, capitell sense ornamentació, entaulament: arquitrau, fris (triglifis i metopes), cornisa, frontó.

    • Jònic: es diferencia pel capitell de volutes. Les columnes descansen sobre una base, capitell decorat, arqjuitrau, fris, cornisa, frontó. L'ordre jonic descansa sobre un plint.

    • Corinti: es caracteritza pel seu capitell que consta de: adornat amb fulles d'acant i volutes angulars. Un abac, en forma de rectangle curvilini.

    • Volutes: cualsevol element decoratiu en espiral, caracteristic dels capitells jonic, corinti i compostos.

    • Tambor: en el fust d'una columna no monolitica, cadascun dels blocs cilindrics que el componen.

    • Naos: cambra de planta rectangular destinada a contenir l'estàtua de la divinitat. S'hi accedeix per la pro-nàos.

    • “opistodomos”: part posterior d'un temple grec, oposada a la pronàos, o sia, un atri simetric a la pronàos i sense comunicació amb la nàos.

    • In-antis només te dues columnes a la part interior

    • Prostil: nomes te dues columnes al davant

    • Anfiprostil: te columnes al davant i al darrera

    • Peripter: està tot el temple envoltat de columnes

    • Dipter: doble filada de columnes

    • Apter: no te columnes

    • Tetrastil: 4 columnes a la façana

    • Hexastil: 6 columnes

    • Octàstil: 8 columnes

    • Dodecàstil: 10 columnes.

    • Tresor: edifici de dimensió reduïda com ara un petit temple, bastits per les pòlis als grans santuaris per tal de guardar-hi exvots i ofrenes.

    • Propileus: porta monumental amb columnes d'un santuari el qual pot contenir diversos edificis

    • Cavea: es la graderia d'un teatre, i s'aprofita la pendent d'un turó

    • Orquestra: es l'espai circular que utilitza el cor. Té ¾ de circunferencia.

    • Prosceni: plataforma elevada que hi ha entre l'escena i l'orquestra on actuen els actors.

    • Escena: edifici que hi ha al darrera el prosceni i que fa de teló de fons.

    • Acròpolis: ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats.

    • Acroteri: element decoratiu que remaa els tres extrems del frontó.

    • Agora: es el centre de reunió del poble i centre de comerç

    • Naturalisme: tendencia artistica que te l'objectiu de representar la natura de la manera mes fidel possible, evitant l'idealisme.

    • Frontó: coronament triangular d'una façana, pòrtic, finestra... l'espai interior del qual s'anomena timpà.

    • Fris: espai horitzontal que es troba entre l'aquitrau i la cornisa.

    • Cornisa: part superior del entaulament o la serie de motllures, en forma d'angle que remata un frontó classic.

    • Capitell: és l'extrem mes o menys ornamental del fust, d'una columna, d'una pilastra o un pilar.

    • Abac: peça que corona el capitell damunt la qual s'apoia l'arquitrau.

    • Equí: en el capitell doric element de transicio entre la secció circular del fust i la secció quatrangular de l'àbac. En el capitell jonic es el mateix pero adornat amb fletxes i ovuls.

    • Collarí: en l'ordre doric, zona intermitja entre el fust i el capitell.

    • Fust:part vertical d'una columna situada entre la base o l'estilobat i el capitell. Pot ser llis (ordre toscà) , amb estries (doric) amb canaladures (jonic i corinti) amb anelles (renaixament) , encoixinat (manierisme)

    • Estilobat: superficie plana sobre la qual descansen les columnes d'una columnata.

    • Base: part inferior d'una columna sobre la qual s'apoia el fust

    • Plint: pedastal en forma de paral.lelepipede sobre la qual reposa la columna.

    • Capitell toscà: consta d'equi i àbac quadrat.

  • ART ROMÀ

    • Mausoleu: tomba monumental. Planta quadrada, un alt basament sobre el qual apoiava una columnata jonica, que a vegades sostenia una piramide de set metres, coronada amb una gran escultura.

    • Basilica: edifici ampli de planta rectangular i de tres naus, separades per columnes, el qual servia alhora de borsa de comerç i de tribunal de justicia.

    • Termes: edifici public destinat als banys, repòs, activitats intelectuals. Formen part de la planificació i de l'organització de la vida ciutadana en tots els dominis de Roma.

    • Circ: edifici romà destinat a les competicions hipiques de forma allargassada. Consta de: arena, dividida per el podium que separa l'arena de la càvea dividida en sectors com l'amfiteatre, meta, tres senyals cònics i carceres.

    • Atri: és l'element central equivalent a un pati porticat central amb una piscina o impluvium.

    • Arc de triomf: monument commemoratiu, pot tenir un o tres arcades. A l'àtic, s'hi troba la inscripció commemorativa, mentre al cim hi ha l'estàtua o el carro triomfal en bronze del personatge al qual l'arc era dedicat.

    • Amfiteatre: destinat a l'espectacle public. Consta de: l'arena, podi, càvea.

    • Compluvi: descobert rectangular del teulat de quatre vessants que es troba a l'atri de la casa romana, les canals del qual condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna o impluvium.

    • Impluvium: estrany rectangular o quadrat, contruit en el centre de l'atri, el qual servia per recollir l'aigua de la pluja procedent del compluvi.

  • ART PALEOCRISTIÀ

    • Mosaic: decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment un gran nombre de tesseles de diversos colors.

    • Tessel.la: cadascun dels petits paral.lelepipeds de pedra, marbre, vidre.. utilitzats per a la seva composició.

    • Baptisteri: part del temple on s'hi troba la pica baptismal. Edifici exempt.

    • “martirium”: petit edifici de planta central, al centre del qual hi ha les restes d'un martir objecte de culte

    • Nàrtex: la part porticada de l'atri que precedeix immediatament la basilica paleocristiana.

    • Ábsis: l'extrem de la nau central de la basilica de forma semicircular i volta de quart esfera.

    • Mandorla: oval ametllat que envolta la figura de Crist o de Maria en majestat, tant en relleu com en pintura.

  • ART BIZANTÍ

    • Capitell cimaci: dos capitells de forma tronco-cònica invertida superposats, l'inferior amb decoració vegetal o geometrica.

    • Volta de canó: aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

    • Petxina: cadascun dels quatre triangles esfèrics (resultants de la delimitació de l'anell de la cupula i desl arcs torals) que serveixen per passar de la superficie quadrada d'una planta a la circular d'una cupula.

    • Iconografia: estudi de les imatges artistiques de les seves referencies literaries.

    • Capitell cubic: decoració exhuberant feta amb el trepant i coronat també amb el cimaci en forma de tronc de piramide invertida.

  • ART HISPA-MUSULMÀ

    • Arc de mig punt: equivalent a mitja circumferencia amb unic centre.

    • Arc peraltat: equivalent al mig punt afegint-hi el peraltat rectilini o segment que ultrapassa la semicircumferencia sobre la qual s'apoia

    • Arc apuntat: consta de dos segments que formen l'angle.

    • Arc de ferradura: arc ultrapassat.

    • Arc mixtilini: es el format per lines mixtes.

    • Arc lobulat: format per lobuls. Quan consta de tres es diu trilobulat i quan en te mes polilobulat.

    • Mocàrab: decoració d'obra o de fusta consistent en prismes juxtaposats i superposats verticalment de base concava a manera d'estalactites.

    • Madrasa: consta d'un pati amb un aljub o font, cambres per als estudiants, banys i sala d'oració que serveix també d'aula

    • Alminar: on el muecín convoca l'oració

    • Quibla: mur orientat cap a la meca

    • Mihrab: petit absis on es guarda el coran.

    • Macsura:estructura de fusta a la que s'accedeix per una escala des d'on l'iman dirigeix l'oració.

    • Capitell compost: esculpit amb trepant a la manera biantina

    • Capitell cúbic: de forma cubica arrodonida en la part inferior i decoració geometrica quasi plana

    • Capitell mocarab: com si fosin estalactites semblantment a un rusc d'abelles.

  • ART ROMÀNIC

    • historiat: elements arquitectonics capitells, frisos, metopes... decorats amb escenes figuratives.

    • Absis: al voltant de l'abisis es troba l'altar major, hi ha una girola o deambulatori que dona acces a diverses absidioles, les cuals simbolitzen l'aureola del cap de crist.

    • Girola: passadis que volta el presbiteri de les esglesies per la banda posterior i dona acces a les capelles radials situades a les absidioles.

    • Trompes: petita volta semicònica amb la part ampla cap a fora, que serveix per passar de la planta quadrada a una octavada, sobre la qual es possible contruir una cupula, cimborri, tambor.

    • Bandes lombardes: pilastres allargades, verticals, que generalment sobresurten del mur i que apareixen ordenades i unides entre elles per la part superior mitjançant petites arcuacions cegues.

    • Jambas: columnes als dos costats d'una portada, sobre elles estan les arquivoltes, poden dur figures i capitells decorats.

    • Parteluz: columna o pilar enmig de la porta, sosten el dintell, pot dur figures i capitell decorat.

    • Trifori: fienestres obertes als murs de la nau central, ornamentades amb mainells.

    • Nau: espai interior delimitat per murs o un seguit de columnes. Les esglesies cristianes consten d'una sola nau de tres o de cinc, de les quals la principal s'anomena central.

    • Creuer: nau transversal a la nau central o naus d'una esglesia, a les quals separa de la capçalera.

    • Tribuna: galeria contruida sobre les naus laterals

    • Cimborri:torre de planta quadrada o octogonal situada sobre el creuer d'una esglèsia.

    • Llanterna: element arquitectonic de planta circular o poligonal i obertures laterals que corona una cupula o una torre i serveix per iluminar l'espai interior

    • Volta d'aresta: aquella generada pel creuament perpendicular de dos voltes de canó.

    • Encoixinat: mur bastit amb carreus ben escairats de manera que les juntes queden refoses

  • ART GÒTIC

    • Pinacles: torreta de forma piramidal punxeaguda que te una funció doble: estetica i estructural: serveix de contrapés de l'empenta de l'arcbotant.

    • Rosetó:obertura o finestra circular amb traceria caracteristica de les catedrals gòtiques.

    • Agulla: element contructiu de forma piramidal, esbelt, alt i estret, el qual corona un sostre o una torre.

    • Plementeria: conjunt de plements disposats entre les arcs i els nervis d'una volta de creueria.

    • Gablet: frontó ornamental molt punxuagut i en general calat que en els edificis gotics apareix com a coronament de finestrals, portics o arquivoltes.

  • RENAIXAMENT

    • Pilastra: pilar adossat al mur el qual de vegades te base, canaladures i capitell.

    • Tècnica del esfumat: tècnica utilitzada per primera vegada en la pintura a l'oli per Leonardo Da Vinci que consisteix en difuminar els contorns de les figures amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosferics.

    • Presbiteri: espai que circunda a l'altar major i que està separat de la nau per grades i es reserva al clero.

    • Plateresc: nom amb que s'anomena el primer renaixament arquitectonic espanyol.

    • Escorç: forma de realitzar una figura la qual en realitat es trobaria disposada obliquament al pla en que ha estat representada.

    • Terribilità: gestos tragics i proporcions colosals.

    • Balaustrada: cadascuna de les columnetes que conformen una balaustrada.

  • ART BARROC

    • Tenebrisme: estil introduït per caravaggio que es defineix pels contrastos sobtats entre la llum i l'ombra.

    • Estipit: pilastra en forma de piramide truncada invertida, de vegeades antropomorfa.

  • ART CONTEMPORANI

    • Neoclasicisme: estil que es desenrotllà a la darreria del segle XVIII com a reacció contra el barroc. Es caracteritza en les formes de l'art classic greco-romà

    • Romanticisme: individualisme, angoixa metafisica, idealisme arrauxat, sentiment de la natura, sentiment nacionalista.

    • Realisme: actitud estetica que intenta reproduir la realitat el mes fidelment possible.

    • Impresionisme: aspecte iconografic, pinzellada rapida i agil, es desenten del volum, estructura, materia i dibuix.

    • Neogotic: estil inspirat en el gotic que va apareixer a Anglaterra (XVIII). Es una epoca en que es restauren i en completen moltes catedrals que havien quedat sense acabar.

    • Eclecticisme: mescla d'elements de diferents estils i procendències.

    • Modernisme: a les façanes suaus corbes a les cantonades, assimetria, desobriment del formigó i del ferro, utilització de procediments artesans i de materials de color.

    Vídeos relacionados