Integración al lenguaje escrito

Educación. Infantil. Interpretar. Representar. Crear. Materiales. Recursos

  • Enviado por: J Cruselles
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

Sou Tècnica en Educació Infantil en una Escola Bressol en una aula amb infants de 24 a 36 mesos. Esteu treballant la iniciació al llenguatge escrit, i en aquest sentit heu de preparar una activitat amb imatges, símbols o icones. És a dir, heu de dissenyar una activitat que sigui un recull de cincs imatges que treballi la iniciació al llenguatge escrit. I cal tenir en compte que el seu objectiu és aprendre com a partir d'una imatge podem interpretar-la més enllà de la simple descripció o enumeració.

L'objectiu de l'activitat és aprendre com a partir d'una imatge podem interpretar-la més enllà de la simple descripció o enumeració.

Denominació

Anem a la muntanya

Objectius que es volen assolir.

Objectius:

  • Adquirir i desenvolupar progressivament la capacitat d'escolta i comprensió de diferents textos i narracions, llegits per l'adult.

  • Identificar la funció comunicativa de la llengua escrita en els diferents textos d'ús social.

  • Aprendre a utilitzar alguns coneixements convencionals de la llengua escrita: posició del llibre (format), forma lineal de la nostra escriptura, adreça, etc.

  • Adquirir la capacitat i les estratègies que li permetin identificar i escriure el seu nom i el dels seus companys.

  • Conèixer, identificar i escriure les lletres de l'abecedari.

  • Aprendre a utilitzar estratègies de recerca d'informació en: fitxers, periòdics, contes, revistes i tot tipus de textos d'ús social.

  • Participar en l'escriptura col·lectiva de diversos tipus de textos.

  • Adquirir la capacitat i les estratègies que li permetin escriure textos acostant-se progressivament a l'escriptura convencional.

    Continguts que desenvolupareu.

    Observar, escoltar i experimentar

    Sensibilitat i interès per escoltar, observar i explorar les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d'elements de l'entorn.

    Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.

    Ús d'estratègies per comprendre els altres quan s'expressen verbalment i adoptar una actitud positiva i de respecte envers les llengües.

    Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques i obres escèniques. Ús d'estratègies per escoltar, mirar i llegir.

    Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d'aprenentatge.

    Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques (dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge) i treball amb l'alfabet visual (punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum).

    Exercitació de destreses manuals (retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar) i adquisició de coordinació oculomanual.

    Exploració de diversos instruments (llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat d'ordinador, i tampons) per produir missatges escrits o gràfics.

    Iniciació als usos socials de la lectura i l'escriptura. Exploració de materials de l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport paper o digital, que contenen text escrit.

    Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

    Parlar, expressar i comunicar

    Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies per mitjà del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.

    Utilització d'estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic precís i variat, entonació i to de veu apropiats.

    Gust per participar en les converses amb l'ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics (torns de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context) i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les converses.

    Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.

    Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva.

    Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació per enregistrar, escoltar i parlar.

    Comunicació per mitjà del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.

    Interpretar, representar i crear

    Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l'escrit.

    Ús d'estratègies per aproximar-se a la lectura, com ara la identificació de paraules significatives i usuals, l'ús del context i de la forma de l'escrit, el reconeixement de lletres, l'ús de les il·lustracions, els gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.

    Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l'escriptura convencional.

    Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com ara contes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de mons imaginaris per mitjà de les paraules i

    Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.

    Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l'ordinador mitjançant els programes oberts d'edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.

    Iniciació en les habilitats per a l'anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol.

    Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.

    Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes.

    Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

    Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i les companyes.

    Desplegament de l'activitat

    El desenvolupament del llenguatge és dona dintre de un procés continu (al llarg de la vida) en el qual s'inicia l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Comença abans que els nens i nenes s'iniciïn a l'escola i es desenvolupa durant tota la seva escolaritat. Consisteix a tenir coneixements, actituds i habilitats que són precursores de conductes lletrades i es desenvolupa no només com un resultat de la instrucció directa, sinó com un producte de l'estimulació i una resposta a l'ambient.

    L'adquisició i el perfeccionament progressiu del llenguatge verbal, l'oral i l'ambient alfabetitzador que el permeti interactuar amb l'escrit, són les fites principals del desenvolupament dels nens i nenes d'aquest cicle. Per això, cal prioritzar els moments de vida quotidiana preveient l'ampliació de situacions comunicatives on l'ús funcional del llenguatge li atorgui el màxim sentit: situacions on el llenguatge expliqui les accions, situacions de conversa (individuals i col·lectives), narracions de vivències i contes amb un llenguatge que evoqui l'experiència viscuda o memoritzada, presentacions i denominacions d'objectes personals, encàrrecs a altres aules, a diferents persones de la comunitat educativa, decisions compartides amb algún company, recitació de jocs del llenguatge, de petits poemes, representacions teatrals, de titelles, cantar cançons...

    En els infants d'aquest cicle, es desenvolupa el llenguatge escrit: caldrà aprendre les funcions de l'escrit, i adquirir de forma graduada els coneixements dels aspectes sonors de la llengua, el principi alfabètic, les relacions entre l'oral i l'escrit, l'escriptura i la lectura.

    Els infants aniran incrementant el seu interès per aquells codis que utilitzen els adults en la comunicació. Vetllar perquè aquest interès sigui prou motivador per voler interpretar i representar els codis, és una de les responsabilitats de l'equip docent: descobrir el propi nom i els dels companys, descobrir els nombres, fer prediccions sobre el contingut d'una paraula o una quantitat, comparar-la amb d'altres, classificar-les per si tenen les mateixes lletres, si comencen igual, si són llargues o curtes… treballar textos bons a partir dels contes, reelaborar-los a partir de les seves estructures, memoritzar expressions, treballar amb el bon modelatge per part de l'adult, inventar-se històries, aproximant-se o no al codi convencional, en situacions de la vida quotidiana, el màxim funcionals possible.

    És molt important l'entusiasme que hi posen els infants i el desig de descoberta, més que la qualitat de les seves produccions. Els avenços en la lectura i l'escriptura es faran notar si tot es desenvolupa en un ambient de naturalitat i acompanyament als processos individuals, sense forçar res ni ningú, potenciant la màxima creativitat possible i acceptant els errors com a part del procés d'aprendre.

    Metodologia.

    Algunes activitats per a treballar la llengua escrita en la nostra activitat són les següents:

    Lectura d'imatges, símbols i icones: es tracta d'aproximar-nos als convencionalismes de la lectura, però amb imatges. L'objectiu és que els les interpretin en una línea cronològica: ens fem les motxilles, preparem el dinar, agafem el cotxe i ens posem en marxa. Descrivim les coses que es veuen des-de el cotxe mentres fem la ruta per carretera i parlem de rius, valls, muntanyes, llacs... Per a aquestes activitats ens hem de fer amb una col·lecció de targetes d'imatges i un sistema per subjectar-les en un panell o podem fer un mural amb les descripcions gràfiques.

    Identificació i associació de síl·labes i fonemes: és una variant de l'activitat anterior, però amb paraules. L'objectiu és preparar els infants per al llenguatge escrit. Es tracta de descobrir un determinat fonema o síl·laba dins de les paraules: Ca dí, per exemple. Ens dirigim cap a la Serra del Cadí - Moixeró i ens trobarem al camí amb molts cartells indicatius. Els aprofitarem per parlar de les coses que podem llegir dintre els cartells. Jugarem a identificar un determinat fonema o síl·laba. Aquesta activitat es pot aplicar als noms dels infants: buscar quin nom conté determinat fonema, síl·laba...

    Cartells amb paraules: la identificació de paraules del seu entorn és una activitat que els infants aprenen de manera espontània, preguntant, comparant. Cada membre de l'excursió tindrà un cartell amb el seu nom que caldrà identificar, així podran buscar el seu nom i copiar-lo en els seus treballs, més endavant anirem introduint el nom d'alguns materials i zones de l'aula, cartells amb el nom dels colors, el quadre de càrrecs, etc.

    Exercicis amb traços i sanefes: a partir dels quatre anys els infants es poden iniciar en aquestes activitats com a preparació per a l'aprenentatge de l'escriptura posterior. Per començar farem dibuixos amb el dit a l'aire o en el sorral del pati. És molt important experimentant tots el moviments que haurà de fer sobre el paper: la direccionalitat, els girs, la continuïtat en el traç...

    Còpia de lletres i paraules: quan els infants hagin adquirit suficient destresa en els exercicis amb traços i sanefes els podem proposar copiar lletres i paraules. Al principi, ho podem fer amb l'ajuda d'una pauta o del seguiment del traç, una ajuda que a poc a poc hem d'eliminar fins que puguin copiar-les sols. Més endavant, els proposarem copiar paraules i petits textos de les activitats de classe. Finalment, els demanaren que facin una producció pròpia, sense model. Poden posar el seu nom, el nom del poble on hem anat, de la muntanya, els medis de transport ...

    No ens hem d'oblidar que no és possible l'adquisició del codi de la llengua escrita si abans no s'ha adquirit el codi de la llengua parlada.

    Lectura d'imatges, Tipus de textos (funció i aplicació):

    • Textos enumeratius (nom propi, les llistes de coses a preparar...): recordar, registrar, localitzar, manejar, ordenar... dades concretes, informacions puntuals, etc.

    • Textos informatius (mapes de carreteres, cartells, diaris, revistes, notícies, informacions...): Informar i informar-nos de temes generals, esdeveniments, successos, etc.

    • Textos literaris amb alguna relació (contes, narracions...): gaudir, expressar-nos personalment, passar una bona estona, desenvolupar la sensibilitat artística, etc.

    • Textos expositius (llibres de text, llibres de consulta...): estudiar, aprendre, ensenyar, demostrar, comunicar coneixements, discutir idees, etc.

    • Textos prescriptius (receptes de l'indret, instruccions...): per a ensenyar i aprendre a fer coses, comunicar instruccions, regular el comportament, etc.

    Activitats per a avançar en a l'adquisició del sistema d'escriptura:

    • 1 - Propietats quantitatives i qualitatives: Amb el fitxer dels noms (propis, personatges del lloc, pobles, noms dels rius, noms de llistes...), comparem: els quals tenen més lletres i els quals tenen menys. Els quals comencen o acaben amb la mateixa lletra. Els quals comparteixen inicial amb els noms dels nens de la classe. Els quals tenen la mateixa lletra al mig. Quins són llargs i quins curts.

    • 2 - Separació entre paraules: Amb el mateix fitxer, podem agrupar els noms simples i els compostos. Analitzem els títols de l'activitat, comparem si tenen més o menys paraules, les contem i observem com sabem on comença i acaba cadascuna. Fotocopiem un paràgraf i, en parelles, pintarem els buits entre paraules. Confrontem si tots trobem la mateixa quantitat i discutim les causes.

    • Davant un paràgraf que estem escrivint en la pissarra com escriptura col·lectiva proposem substituir una paraula per una altra que considerem més pertinent per a aquest cas i ens preguntem des d'on fins a on hem d'esborrar. Extraiem qualsevol paraula de l'activitat i l'analitzem. La integrem en un nou text. Seleccionem les aventures a partir del nombre de paraules que tingui el títol: els d'una paraula, els de dos,... Preparem portades per la nostra activitat.

    • 3 - Direccionalitat del sistema d'escriptura: En cada equip escollim una part de l'activitat i escrivim en la pissarra algun paràgraf amb el qual anem a treballar; en acabar la primera línia ens preguntem on continuem escrivint. Debatem on dirà això, on es comença a llegir i cap a on se segueix. Quan vam escriure una llista de pobles o d'altra cosa en la pissarra, vam traçar la primera lletra del nom d'algun dels personatges i preguntem on posem la segona lletra (assenyalant a la dreta, a l'esquerra dalt i sota l'anterior).

    • 4 - Ortografia: Escrivim en la pissarra, per exemple, “conductor” com un dels personatges que apareixen en l'activitat que estem analitzant, i indaguem si va amb “t” o amb “c”, on i per què. Orientem el diàleg cap a altres casos coneguts on a la “c” li correspon de vegades un so i de vegades altre. També busquem exemples referits a la “t” i discutim si li correspon sempre el mateix so o no. Després que els nens escriuen en les seves fulles, segons els seus criteris, els noms dels personatges de la història per ordre d'importància, fem una posada en comuna per a veure si els criteris coincideixen. Posteriorment centrem l'anàlisi en els aspectes ortogràfics: veiem si tots els nens van escriure dits noms amb la mateixa ortografia.

    Plantejarem després, com problema, què podem fer per a verificar-lo, intentant identificar les possibles fonts d'informació ortogràfica: la pròpia història llegida, el diccionari, altres subjectes de l'escola o de la família, etc. Classifiquem els noms dels personatges i indrets que presenten dificultat ortogràfica i els quals no (Baells, Cadì, Saldes, Pedraforca...). Escrivim una llista per a comentar semblances i diferències. Després analitzem quantes vegades apareix la “l”, quantes la “b”, i quantes la “s”, entre unes altres, i intentem trobar explicació als diferents casos. Es tracta que les situacions didàctiques estiguin centrades a llegir i a escriure, a reflexionar, qüestionar-nos, discutir i avançar en el domini del llenguatge escrit i en el sistema d'escriptura. Cal tenir present que les situacions/activitats referides a les propietats del sistema d'escriptura sempre es dissenyaran en funció del tipus de text amb el qual estiguem treballant.

    Temporització

    M'agradaria dedicar-li una o dues setmanes senceres. A més podem aprofitar per plantejar l'excursió a les famílies i que tot sigui una mica més real. Les experiències viscudes ens aportaran major riquesa que les explicades.


    Podem comentar-ho entre els diferents educadors del centre per obrir una línia de treball en la qual tots els dies aparegui part de l'activitat i noves formes d'enriquiment. Tampoc es tracta que al final s'avorreixin però crec que la introducció a l'escriptura és molt important com per dedicar-li un nombre important també d'hores.

    Materials i recursos: que ha d'incloure el recull de fotografíes

    Podem fer ús de diferents materials físics i altres recursos informàtics. Dins dels primers les fitxes són el més important: dibuixos de cotxes, animals, rius, muntanyes. Podem portar pedres de riu, herba, sortir a veure les flors, els arbres. Fer que gaudeixin de les olors de l'herba, de les flors, de l'ambient net. Sortir al parc i veure un tros de la muntanya prop de casa. Jugar al fet que estem enmig del bosc, que es posa a ploure, que surt el sol, que se'ns apropa una vaca…

    També és important un ordinador en el qual localitzar diferents elements que difícilment podem veure pel carrer. Deixarem als nois que diguin el que volen veure i entre tots ho buscarem a la xarxa per comentar si forma part de la nostra excursió, si podem dedicar-li una altra activitat, etc.

    Criteris d'avaluació amb indicadors d'avaluació (cal elaborar una graella)

    Criteris d'avaluació

    L'avaluació ha de ser contínua i global. L'observació, la documentació i l'anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge han de permetre verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a l'etapa i el grau d'assoliment dels objectius establerts, i adaptar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants.

    Què avaluar? Cal diferenciar entre l'avaluació dels aprenentatges i l'avaluació per a l'aprenentatge. Depen molt de la nostra capacitat com motivadors.

    Quan avaluar? Els moments per a l'avaluació es corresponen amb les seves fases: avaluació inicial, per conèixer el grau de competència que cada alumne/a té en relació amb els objectius establerts; avaluació formativa o reguladora, per conèixer el procés d'aprenentatge que segueix l'alumnat i poder revisar si escau la metodologia didàctica; i avaluació final, per conèixer el grau d'assoliment dels objectius i el procés d'aprenentatge que l'alumnat ha seguit.

    Com avaluar? No necessari fer un exercici amb la finalitat d'avaluar. La nostra observació del procés d'aprenentatge ens donarà elements per millorar les maneres d'ensenyar i les programacions elaborades. Farem us de una graella d'observació en la que introduirem valors del 1 al 5 sobre les capacitats desenvolupades pel nen.

    Farem també una reflexió sobre la feina realitzada amb l'objectiu de constatar fins a quin punt es van tenint en compte en el dia a dia i en el plantejament i la gestió de les activitats programades les línies d'actuació recollides en el currículum i plantejar-se noves fites, si cal. El recull que ve a continuació pretén ajudar a aquesta tasca, i resumeix els principals temes a tenir en compte:

    · Pel que fa a la intervenció del mestre:

    - ¿Es té en compte la realitat que els nens i nenes viuen fora de l'escola i es treballa, tant per fer-la present a l'aula com perquè a casa estiguin informats de forma que hi hagi un bon diàleg entre els dos móns?

    - ¿Es treballa per aconseguir la cohesió del grup, que ha de proporcionar a cada nen o nena la confiança en els altres, imprescindible tant pel seu propi ben estar com pel seu desenvolupament intel·lectual i per posar les bases per aprendre en grup?

    - ¿Es té en compte que cada nen o nena de la classe senti que la seva presencia és important i gaudeixi d'un tracte personal per part del o la mestra?

    - ¿S'anima als nens i nenes a ser autònoms i creatius i a expressar les seves idees i opinions davant del grup? Se'ls ajuda progressivament a defensar-les?

    - ¿S'aprofiten els errors dels alumnes per descobrir com pensen o com s'han plantejat la tasca?

    . Quan es planifica una seqüència d'aprenentatge:

    - ¿Les activitats realitzades mostren un bon equilibri entre les que són d'iniciativa del/la mestra i les que són proposades pels propis nens i nenes?

    - ¿Es fan, habitualment, preguntes que fomenten l'elaboració d'explicacions sobre fets viscuts o observats? ¿Es deixa el temps necessari perquè s'expliquin en lloc d'interpretar el que volien dir?

    - ¿Es preveu l'anticipació del resultat, l'exploració, l'experimentació i la comprovació de les propostes plantejades per tal que vagin interioritzant una determinada manera de treballar?

    - ¿Es tanquen els temes tot procurant haver avançat tant en coneixements com en les formes de treball?

    - Es preveu el temps suficient per fer la seqüència completa i sense presses?

    · En relació amb l'organització del temps i els materials:

    - ¿Es manté un equilibri entre la manipulació, el joc, el moviment i el treball sobre paper adequat a l'edat de l'alumnat?

    - ¿El treball sobre paper té com a finalitat que els alumnes millorin les seves capacitats de comunicació d'idees i emocions?

    - ¿L'organització del temps dedicat al joc, la presentació i distribució dels materials i les agrupacions dels nens i nenes en les diverses tasques, funciona?

    Aquestes i altres reflexions ens las farem tot l'quip docent després de qualsevol activitat programada.

    Graella d'avaluació:

    Objectius terminals referits al llenguatge escrit

    1

    2

    3

    4

    5

    Utilitza diferents mitjans per comunicar-se i mostra familiarització amb el llenguatge gràfic.

    Identifica textos escrits significatius sense analitzar-ne sistemàticament els elements.

    Relaciona alguns elements de la tira fònica amb la seva transcripció gràfica.

    Organitza sobre el paper una distribució entenedora de l'espai que faciliti la comprensió d'allò que es comunica.

    Reproduieix els moviments bàsics dels traços de l'escriptura.

    Calitat de la còpia

    Diferenciació de paraules

    Dictat

    Construcció de frases

    Text lliure

    Millorara l'ús del vocabulari i ho amplia progressivament.

    Les regles morfosintàctiques que l'infant utilitza són cada vegada més complexes.

    L'ús de formes socials de comunicació són cada vegada més ajustades a contextos motivadors cada cop més diversos.

    Obtenim major capacitat d'expressió i comunicació.

    Participa en converses col·lectives en situacions diverses.

    Evoca situacions, fets, desitjos i sentiments més complexos, en un primer moment referits a la vida quotidiana i més endavant referits a altres àmbits.

    Pren consciència dels diferents usos socials del llenguatge oral i del seu potencial com a instrument de comunicació.

    Planteja més adequació en la utilització del llenguatge tant en l'àmbit expressiu com comprensiu.

    Adapta l'ús del llenguatge als requisits de les diferents situacions comunicatives (conversa, narració, preguntes i respostes. . . ).

    Utilitza el llenguatge com a mitjà de relació, comunicació, intercanvi i construcció compartida amb els iguals.

    Descripció de la proposta.

    L'aprenentatge del sistema lingüístic escrit és la base de tots els aprenentatges que l'infant farà al llarg de la seva vida escolar. L'edat recomanable per començar l'aprenentatge del llenguatge escrit se situa entorn dels quatre anys. Per iniciar l'ensenyament del codi escrit és condició imprescindible que l'infant disposi d'un desenvolupament adequat de la competència lingüística en tots els seus components (fonètic, semàntic, sintàctic i pragmàtic), així com d'una certa maduresa en els aspectes perceptiumotors implicats en l'aprenentatge de la lectoescriptura, com ara un domini suficient de la coordinació visuomotora, una bona capacitat d'orientació en l'espai o un desenvolupament adequat de l'atenció i de la memòria auditiva i visual.

    A través de textos s'ensenya i aprèn a escriure, perquè tenen significat i funcionalitat pròpia i que el text és la unitat de llenguatge escrit amb significat i sentit propis. Els desenvolupem començant amb una justificació i fixant uns objectius per a passar així a unes seqüències didàctiques i unes activitats tipus, que serveixin de guia i exemple per a tot l'equip d'educació infantil.

    Recursos:

    Podem fer ús dels textos d'ús social:

    • a) A través dels textos d'ús social s'ensenya i s'aprèn el llenguatge escrit.

    • b) Textos amb significat i funcionalitat pròpies, segons les seves característiques.

    • c) Si un text és la unitat de llenguatge escrit amb significat i sentit propis, només a través d'ells, l'aprenentatge del llenguatge escrit adquireix significació i sentit.

    • d) Cada tipus de text té unes característiques diferents i uns procediments específics que s'haurien de conèixer i ensenyar com continguts d'aprenentatge escolar.

    Quan parlem de llenguatge oral diem que es tracta del desenvolupament d'una capacitat innata de l'ésser humà que es realitza en interacció amb altres persones que parlen. Al contrari, el llenguatge escrit és una eina artificial, creada pels humans per satisfer les seves necessitats de comunicació, però que no és imprescindible per a la seva supervivència física.

    D'altra banda, la comunicació oral es produeix en una situació en què els interlocutors comparteixen temps i espai, i construeixen el discurs entre ells. Així, en una conversa, els participants regulen els significats dels seus missatges, i no necessiten explicitar o precisar moltes de les seves paraules. El text escrit, al contrari, requereix al lector o escriptor un allunyament de la situació concreta i la capacitat de posar-se en el lloc de la persona que llegirà el text.

    Les diferències entre els dos sistemes tenen repercussions en el seu aprenentatge, ja que mentre el llenguatge oral s'adquireix de manera natural en situacions comunicatives concretes, perquè els infants aprenguin el llenguatge escrit és necessari que hi hagi una intervenció educativa sistemàtica. Durant els últims cursos del cicle de parvulari s'ha d'iniciar un tractament d'aquest sistema de comunicació i aconseguir que els infants s'interessin pel llenguatge escrit des d'un vessant lúdic, de manera que l'entenguin com un mitjà per comunicar desitjos, emocions i informacions.

    Continguts a treballar. Funció: Localitzar informacions concretes. Recordar dades. Etiquetar, classificar... Comunicar resultats. Anunciar esdeveniments. Ordenar, arxivar... informació.

    Models: Llistes (de la compra, de joguines, de noms de la classe, de títols de contes...). Etiquetes. Horaris (cinema, TV, transports, activitats escolars...). Guies (telefòniques, urbanes...) i agendes personals. Formularis, impresos oficials... Cartells, pasquins, fullets... Índexs (llibres, revistes, atlas...). Catàlegs (comercials, d'exposició...). Menús (escolars, de restaurants...).

    Continguts específics: Noms o títols. Xifres. Format: Disposició vertical, o en quadres, o taules (doble entrada o més). Ús de guions. Escriptura en columnes. Poden constituir textos específics o estar incorporats en textos més amplis (l'índex d'un llibre, per exemple, o un quadre d'il·lustració).

    Gramàtica: Construccions sintàctiques centrades en el nom o en frases que actuen a manera de substantiu. Estructura repetitiva. Lèxic específic del tema, en camps semàntics definits. Procediments de lectura: D'aproximació progressiva i localització. Ús de criteris d'ordenació (alfabètic, numèric, temàtic...). Ús de llistes, taules de doble entrada, horaris, índexs, etc.

    11