Instrumentos musicales

Música. Cordófonos. Electrófonos. Ideófonos y membranófonos. Viento, cuerda y percusión. Orquesta

  • Enviado por: Lovely Girl
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

MÚSICA:

  • Què és un instrument musical?

  • Són objectes fets per produir sons musicals; no hi ha cap instrument millor que un altre, tot depèn de l'ús que si faci. Per que els instruments facin bons sons és molt important la seva cura i manteniment ( higiene i delicadessa).

    Tot instrument consta de tres parts:

    • La que sona (embocadura, corda, pell...)

    • La que ressona (caixa, pavelló, instrument sencer...)

    • La que modifica (claus, forats, vàlvules...)

    Els instruments es classifiquen de maneres molt diverses, algunes molt antigues (sistema Xinès, + de 4000 anys, usat a l'Extrem Orient), una de les més habituals és la de l'Orquestra Occidental:

    • Vent fusta (flauta, flauta travessers, oboè...)

    • “ metall (trombó, trompeta,...)

    • Percussió (caixa xinesa, timbals,...)

    • Corda (violes, violins,...)

    També es poden classificar segons l'origen del so:

    • Aeròfons (ressonadors d'aire)

    • Cordòfons (ressonadors de corda)

    • Idiòfons (autoressonadors)

    • Electròfons (ressonadors elèctrics)

    • Membranòfons (ressonadors de membrana)

    Que al seu torn es divideixen en subgrups que ho fan en famílies.

    També es poden classificar segons la manera d'operar sobre l'instrument (tipus d'acció):

    • Percudir

    • Xocar amb una altre objecte

    • Fregar

    • Sacsejar

    Els mediadors són els objectes usats per accionar el cosa vibrant del instrument i el resultat depèn de l'instrument i del tipus d'acció.

    2) Cordòfons, ressonadors de corda o instruments de corda.

    Els tres títols venen a dir el mateix i es refereixen a qualsevol instrument que produeix el so mitjançant una o més cordes tensades entre dos punts que es poden fer sonar de tres maneres diferents:

    • Fregant-les(arc, maneta,...) exemple el violí.

    • Percudint-les (martellets, plectres,...) exemple el piano.

    • Pinçant-les/puntejant-les (dits, pues,...) exemple la guitarra.

    L'altura del so depèn de la corda, de la seva longitud, tensió i gruix.

    • So agut: corda curta, prima i tensa.

    • So greu: corda llarga, relativament relaxada i gruixuda.

    Les cordes poden estar fetes de:

    • Tripa de moltó

    • Metall

    • Fibra (artificial o vegetal)

    • Pèls

    • Tendons/budells

    • Seda

    Els cordòfons poden fer acords i el seu cos és una caixa de ressonància. Hi ha 3 tipus de cordòfons:

    Cordòfons fregats:

    El so es produeix fregant una corda tensada amb la corda d'un arc els c. fregats + importants són: contrabaix, violoncel, violí i viola.

    Una petita variació d'un mm. Suposa una nota desafinada.

    Cordòfons pinçats:

    El so es produeix tibant una mica les cordes amb els dits, pues... exemples: guitarra, arpa, clavicèmbal.

    Cordòfons percudits:

    El so es produeix picant les cordes amb martellets, plectres,...

    3) Electròfons o instruments elèctrics.

    És la família instrumental més recent (s.XX), l'electricitat a permès ampliar les possibilitats dels instruments a través d'oscil·lacions elèctriques que van a parar a un altaveu. Tenen 4 elements principals:

    • El productor (mecànic o elèctric).

    • El receptor (tipus de micròfon).

    • El connector (un cable).

    • L'emissor (tipus d'altaveu).

    El productor classifica els electròfons en dos grups, un amplia el so mecànic i l'altre té l'origen del so en la pròpia electricitat.

    Els electròfons s'usen en música d'avantguarda (jazz, rock,...)i es classifiquen en dos grans grups:

    Electromecànics:

    Instruments tradicionals als quals se'ls ha afegit un micròfon i botons per controlar el volum, van conectats a un amplificador.

    La part que vibra són les cordes mecàniques, no te- Pastilles

    nen caixa de ressonància perquè la pastilla fa de dis-

    positiu (recull vibracions i les transforma en senyals elèctriques que a travès d'un cable arriven a l'amplificador i al micròfon que les transforma en so).

    Podem dir que aquests instruments són alhora cordòfons i electròfons.

    Exemples: guitarra elèctrica, baix elèctric,...

    Electrònics:

    Instrument recents (sovint teclats) que irradien el so per mitjà d'altaveus: són els veritables electròfons, ja que el so és produït per oscil·lacions del corrent elèctric, i al igual que els electromecànics són necessaris un amplificador i un altaveu (transformen les senyals en so).

    Exemples: sintetitzador, sample, orgue elèctric,...

    4) La família de la percussió: idiòfons i membranòfons.

    La seva tècnica per fer el so consisteix en percudir o sacsejar un objecte, se'n coneixen dos grups:

    Idiòfons:

    Són instruments que per fer-los sonar se'ls sacseja o percudeix (idios en grec = propi)es divideixen en dos subgrups:

    - Idiòfons determinats (notes afinades, polifònics) exemples carilló, xilòfon, celesta.

    - Idiòfons indeterminats (xocs rítmics) exemples: riangles, castanyoles, caixa xinesa.

    Membranòfons:

    Són instruments que per fer-los sonar se'ls ficciona o percudeix una membrana tensa, La membrana pot estar feta de: pell de vedella, pergamí o plàstic, es poden classificar de dues maneres.

    Manera 1)

    • Membranòfons determinats (notes afinades) exemple timbales.

    • “ indeterminats (xocs rítmics) exemple pandereta.

    Manera 2)

    • Membranòfons copejats (els més nombrosos) exemple tambor

    • “ fregats exemple simbomba

    • “ bufats exemple pinta coberta de membrana que vibra amb la veu humana.

    5) Agrupacions:

    Molta música ha estat escrita per a ser tocada per a més d'un instrument, és a dir, per una agrupació instrumental. Les agrupacions van desde un nombre mol reduït d'instruments com en un duet o duo fins a un nombre molt elevat com en les orquestres sinfòniques de 100 instruments aprox. ; i es classifiquen en tres grups que alhora ho fan en subgrups que són agrupacions que s'han consolidat i tenen una composició + o - fixa.

    GRUPS CLASSICS:

    L'orquestra ve del grec “” que s'usava per designar la part de l'escena més proxima al públic on elcor cantava i ballava i se situaven els instrumentistes, més endavant a les primeres òperes serví per designar el lloc dels instrumentistes i finalment a ells mateixos.

    • L'orquestra de cambra: era el col·lectiu encarregat de tocar a les cambres de corts i palaus, no tenia una formació establerta i el “mestre de capella” dirigia desdel primer clavecí, ara és i una formació d'un nombre reduït d'instrumentistes generalment de corda amb algun afegit.

    • L'orquestra sinfònica: té una formació establerta d'uns 100 instruments aprox.col·locats en famílies de menor a major so per a la comoditat del so, a vegades s'afageix un saxòfon, arpa o piano.

    GRUPS TRADICIONALS:

    La cobla, la banda, la tuna, la colla de grallers, la rondalla, el folk i el conjunt de pop.

    • Cobla (del llatí “copula” que es referia a grup d'instruments reunits per a tocar junts);

  • La cobla mitja està formada pel sac de gemecs, el flabiol i el tamborí.

  • La cobla de tres quartans pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí i la tarota.

  • La cobla de ministers pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí, la tarota i le sacbutx.

  • La cobla actual és tradicional i quotidiana de Catalunya i està formada per:

    1 flabiol, 1 tamborí, 1 trombó de pistons, 1 contrabaix, 2 trompetes, 2 fiscorns, 2 tibles, i 2 tenores.

    - Banda: família del vent + de percussió, acostuma a tocar a l'aire lliure, sovint en processons.

    - Colla de grallers: 1, 2, o 3 gralles + 1 timbal.

    - Rondalla: Bandurries, guitarres, guitarrons i llaüts.

    - Folk: Música d'un país amb instruments nous, comença als anys 60.

    - Tuna: eren els estudiants pobres de fa 700 anys que cantaven per guanyar-se el pa, sel's recorda vestint-se de medievals per cantar.

    GRUPS MODERNS:

    Música d'aquest i del passat segle, pop-rock, jazz...

    - Pop rock: barreja de diferents estils i tendencies es basa en:

  • Una secció rímica (guitarra, baix elèctric, bateria, teclat o piano).

  • Un instrument solista (guitarra elèctrica, saxòfon, sintetitzador, trompeta o trombó).

  • - Jazz: del s.XX, és l'unió de la cultura blanca i l'afroamericana, consisteix en l'afegiment de palmes i ritme a la música d'esglesia, hi ha molta improvització i té diverses variaciins (zwing, be-bob, cool jazz...).

    Guitarra elèctrica