Institucions medievals universals

Institucions administratives bàsiques. Organització política. Persia. Bizanci. Shiïsme

  • Enviado por: Soloseknosenada
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Dia 5/12/2002 HISTÒRIA DE LES INSTITUCIONS MEDIEVALS UNIVERSALS

Política:

Mahoma arribà ha obtenir un cert lideratge, i esdevingué governant, en l'Islam els estats havien de ser Teocràtics, però no vol dir que la llarg de la història de l'Islam, no s'hagin admès governs NO teocràtics,per exemple al S.XVIII amb el final de l'imperi otomà, els sultans separen la religió de l'Estat, encara que a l'Edad Mitja tots els governs dels païssos islàmics tendeixen a ser teocràtics.

Mahoma no va deixar molt clar com havia de ser el govern a la seva mort, tot i que si sabem que el seu succesor no seria profeta, ja que ell era l'últim i definitiu profeta de l'Islam; aixi doncs, el seus successors agafarien el títol de Califa (hilafa), que volia dir sucesor del profeta de Déu (com a governant i guía espiritual), El califat passa a ser la institució clau d'on s'organitzarà el govern i l'estructura política de les comunitats musulmanes.

Els juristes de l'Islam es varen posar d'acord per les condicions que havia de complir el Califa,eren basicament dues:

  • El Califa ha de ser únic guía, quan n'hi havia més d'un, es legitimaven entre els que hi havia, a partir del S.XI califa serà aquell que regni qualsevol territori islàmic. Només podia ser governant temporal, aquell que reunis les condicions de Califa.

  • El Califa es converteix en l'únic guía suprem (imman) i resta immortalitzat a la mesquita onn s'invoca el seu nom. La imatge d'imman no comporta poder, sinó el vigilant que controla dins del regne, que es governi i s'apliqui la Sharia. Al S.IX són els consells dels ulemes aquests encarregats.

  • La manera que s'escull al Califa, és a través d'un sistema tribal, i seràn els notables de la tribu del Korai, qui escollien el califa. Quan hi ha altres dinasties, és el califa qui anomenava entre els seus fills, el sucesor, a la mort del califa el que ha estat anomenat rep el jurament de fidelitat de la comunitat, anomenada Baia.

    El califa havia de gobernar sempre d'acord amb la llei i amb els juristes que aplicaven la llei.

    El califa, també, havia de pertanyer a un llinatge descendent de Mahoma, i havia de tenir unes condicions personals que servissin d'exemple al poble, cosa que xocava amb la vida cortesana (d'influència externa) que duien.

    -Shiïsme: Va ser la primera controversia sobre qui estava legitimat per exercir l'autoritat a l'Islam.

    Shiïsme prové de Si'a, que volia dir partit o facció, significarà la versió ortodoxa de l'Islam, que no heretge.

    Serà, doncs, el partit dels seguidors de l'últim califa ortodoxe, Alí, que era el gendre i cosí de Mahoma, el qual morí en mans del gobernador de Síria, que instaurà a Damasc la dinastía Murawiya.

    Els seguidors del califa Alí, van considerar ilegals els califes d'aquesta dinastía, i obeien a una dinastía paralela, aixo es va convertir en un corrent ideològic, una concepció diferent de com s'havia d'exercir el poder a la comunitat islámica. Va ser un besnet d'Alí, Yakar ak Sadiq,que va deixar establerta una teoría política diferent a la establerta:

    El guía suprem, el califa, era un cap infalible i els seus actes estaven inspirats per Déu, el qual tenia el poder legislatiu. El califa tenia el mateix rang que el profeta, pero nomes podia interpretar la llei.

    El Shiïsme defensava un poder califal fort, que reunís el poder espitual i el temporal, havien de ser del llinatge d'Alí, els quals eren immans.

    Comparteixen la visió dels musulmans de que el Coran era sagrat i intocable, i la primera font de la llei, per això acusaven que al ser escrit s'eliminaren paratges on Mahoma deia que els califes legitims eren els Shiïtes. A la sunna hi hauria més divergències, aixo va donar un cas jurídic diferent al món musulmà: el 90% eren sunnites i el 10% restant eren shiïtes.

    El shiïsme va desenvolupar teories de carácter mesiànic, com el Medí,el qual deia que al final dels temps, Déu enviarà un nou profeta que instaurarà l'ordre perfecte en el món musulmà.

    Es tracta d'una secta contemplativa, contemporitzadora del govern i mesiàtica.

    A partir del S.IX, el shiïsme es disgrega en moltes branques,algunes eren sectes que trencaven amb la idea monolítica de l'Islam, com per exemple els Ismaelites de carácter revolucionàri, i al S.IX-X-XI pensaran que el Medí portarà una gran reforma al món islàmic, aquests s'acabràn subdividint i arribaran al terrorisme. Els Qarmats,eren els seguidors de l'imman Mamdam Quar mat, eren missioners en els territoris islàmics, tenien autoritats,i s'inistalaren a Al-Asha, que va esdevenir una republica igualitaria, on no pagaven impostos, havien suprimit la moneda, etc..

    La branca majoritària del shiïsme eren els fidels als successors d'Alí, els quals patien un estricte control califal i era un moviement clandestí, on les tàctiques es varen concretar en la teoria de la Taqiyya (dissimul), amb la qual intentaven no atreure la repressió del poder, i aixi el shiïsme va sobreviure al califat de Bagdad. L'any 874 quan el califa de Bagdad mort, l'onzè imman visible de la branca majoritària del shiïsme, va dir abans de morir, que darrere d'ell s'hauria acabat la dinastía oculta del shiïsme i que Déu enviaria el dotzè imman i reinstauraria l'ordre, passaven a dirse, els Duodecimans. A partir d'aquí seràn més cotemporitzadors amb el poder per tal de sobreviure.

    Desaparegut l'imman visible, la comunitat va ser gobernada per un clergat shiïta (Ayatolàs).

    És en la secta més moderada i menys revolucionària d'on sortirà la gran revolució shiïta de Hommeini a l'Iran, on instaurarà una teocracia pura i dura, que significava un trencament en el món musulmà, ja que anava en contra de les dinasties saudites.

    A l'Edad Mitjana trobem un antecedent de la revolució iraniana, a la provincia d'Ifriqiya, arriba un missioner shiïta (Abu Abd Allah) que va islamitzar la tribu bereber dels Kutama, i començà un procès d'expansió i expulsió dels governadors del Nord d'Africa, i on els immans successors arriben a conquerir Egipte, que és el lloc on es construeix el califat fatiïnita. El primer que varen fer, va ser condemnar la teoría mesiánica, ja que afirmaven que el nou mesies havia arribat.

    En aquest moment trobem 3 califats diferents: l'Omeya a Cordoba, l'Abassida a Bagdad i el shiïta revolucionàri a Egipte ( fins al 1171).

    • Organització política: Les institucions administratives bàsiques seràn per prèstecs tant de Persia com de Bizanci.

    Els dos prèstec perses seràn:

  • La Institució del Divan o registre públic per controlar el repartiment del botí i el repartiment de les terres (Iqtà) entre militars, funcionàris, i aristocracia,que esdevingueren propietàris terratinents.

  • Bait-al- Mal o tresor públic: estava dirigit per un ministrem de finances, anomenat Sáhib-al-mal. A l'Islam era imposible sistematitzar el sistema fiscal,i el que feien era, mantenir el sistema fiscal indígena de les terres conquerides,en mans de funcionàris indígenes, cosa que suposà certes revolucions populars.

  • El prèstec bizantí afectà a l'organització judicial, que es diferenciava de la romana per la llei que s'aplica (Sharia). El califa passarà a esser considerat el jutge suprem i tindrà la funció de controlar la bona aplicació de la sharia. El jutge musulmà (Cadí) dependrà del califa que ostenti el poder.

    Al S.XVIII canviarà degut al poder dels sultans otomans.

    Les característiques del Cadí, seràn:

  • Ser un juriscònsol reconegut

  • Jurar fidelitat al califa

  • Aplicar la Sharia

  • Home de costums i moral rectes

  • Les seves funcions no són només jurisdiccionals, on aplica una justicia penal represiva, anomenada Shurta i dirigida per Salib-al-Shurta (cap de la policia) sinó també administratives, que les exerceix a la ciutat i esdevé governant de la ciutat, treballa sobre els béns públics, els béns dels incapacitats. El Al-Mutaship és el que vetlla perque l'articulació económica s'ajusti a la sharia.

  • Cadí: Justicia islámica inclosa a la Sharia, una delegació d'aquesta serà la del Al- Mutaship i una jurisdicció político-penal dirigida per Salib-al-Shurta.