Instalaciones

Instalación de agua. Aguas resudiales. Instalación de gas. Gas natural. Instalación eléctrica. Instalación de calefacción. Climatización

  • Enviado por: Boleika k in
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

1.-La instal·lació d'aigua

La humanitat sempre ha establert el seu hàbitat proa de rius, fonts, pous, etc., per poder proveir-se d'aigua, ja que és un element indispensable per a la vida. En els habitatges, doncs, l'aigua és un Server Basic: per beure, cuinar, rentar-nos, netejar, etc.; però ha de ser aigua potable, i la zarza de subministrament i la instal·lació a l'interior de l'habitatge n'han de garantir la distribució en condicions adequades.

L'aigua potable es la que és adecuada per a l'alimentació i no produeix alteracions a l'organisme.

També es necessari evacuar de l'habitatge, sense causar problemas sanitaris ni males olors, les aigües residuals domèstiques (aigües provinents de la rentadora, l'aigüera, la dutxa, el vàter, etc.m que arrosseguen residus diversos generats pel metabolismo humà i les activitats domèstiques) i també l'aigua de la pluja recollida a les teulades i als terrats. Per tot plegat és necesaria i imprescindible la instal·lació de l'aigua.

De manera que la instal·lació d'aigua dun habitatge està formada per:

  • La xarxa d'aigua sanitària.

  • La zarza de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.

1.2 La xarxa d'aigua sanitària

La xarxa d'aigua sanitària, és la instal·lació interior que permet el subministrament d'aigua freda i d'aigua calenta a tots els punts de la casa on sigui necesaria.

A l'entrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clan de pas general de l'aigua, que connbecta, directament o a través de dipòsits, la instal·lació interior amb la zarza de distribució municipal. Un comptador a l'inici de la zarza en controla el consum, i d'aquí es canalitza fins als punts d'utilització: cuina, lavabos, etc.

La zarza d'aigua sanitària està formada per dues canalitzacions independents: la d'aigua freda i la d'aigua calenta sanitària (ACS).

La legislació vigent obliga a instal·lar aigua calenta sanitària (ACS) oer a la higine personal, almenas, ala dutxa. No obstant això, la comoditat de desposar d'ACS a l'instantm tant per rentar-nos com per a la neteja, fa que la majoria d'habitatges tinguin una canalització per a l'ACS pràcticament paral·lela a la d'aigua freda.

Els principals elements de la instal·lació de la instal·lació d'aigua són les canonades, les claus de pas, les aixetes, els aparells sanitaris, els escalfadors i els dipo`sits. Tots aquests elements han d'estar construïts amb materials que compleixin bàsicament les condicions següents:

  • Ser resistents ala corrosió de l'aigua.

  • Suportar la pressió de l'aigua de la xarxa.

  • No alterar la potabilitat ni les característiques organolèptiques de l'aigua (olor,sabor,color).

Les canonades interiors són els conductes que transporten l'aigua des de l'entrada de l'habitatge fins als diferents punts d'ús.S'instal·len encastades a les parets i al terra o bé oer sobre dels falsos sostres i s'uneixen entre si amb maneguets, colzes i derivacions. Actualment, les més utilitzades, són les de coure. El diàmtre de les canonades està en funció del cabal d'aigua que cal subministrar. El cabal d'aigua es el volum d'aigua que circula pel conducte per unitat de temps, s'expressa en litres per segon.

Les claus de pas són les vàlvules manuals que permeten obrir o tallar el pas de l'aigua a les canonades i poder manipular la instal·lació sense perill de fuites. Fetes de bronze o d'hacer, s'intercalen, roscades o soldades, a les canonades. Al començament de la instal·lació interior hi ha la clan de pas general, que permet de tallar el subministrament d'aigua a tot l'habitatge.

Les aixetes són els dispositius manuals amb què es regula el cabal d'aigua en els punts d'utilització. N'hi ha una gran varietat.

Els escalfadors i les calderes serveixen per alimentar la xarxa d'ACS. Aquets aàrells utilitzen el poder calorífic dels combustibles o l'energia elèctrica per escalfar l'aigua.

Com a mesura preventiba en el cas d'un tall en el subministrament d'aigua, molts habitatges tenen dipòsits per emmagatzemar-ne una certa quantitat. Un dipòsit de funcionament característic es la cisterna del vàter.

Els aparells sanitaris són els elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja amb les condicions higièniques i sanitàries adequades. Els elements habituals d'una cambra de bany són: vàter, lavabo i bandera o dutxa, i soviet també un bidet. L'aigüera, ala cuina, i el safareig, a l'eixida, són els elements sanitaris per ala neteja que completen la instal·lació.

1.3 La xarxa de sanejament: aigües brutes o residuals

Les aigües brutes procedents dels aparells sanitaris arrosseguen matèria orgànica de fácil descomposició que provoca males olors i conté elements pat`gens per a les persones. Per tant, s'han d'evacuar ràpidament dels habitatges en les condicions higièniques adequades.

La xarxa de sanejament recull les aigües utilitzades en els diferents punts de l'habitatge i les cananitas fins a l'arqueta sifonal, punt de connexió amb la xarxa de clavegueres. Aquesta instal·lació costa poc de mantenir, però és imprescindible vigilar que estigui neta i que no s'embussi amb l'ús.

La xarxa de sanejament o instal·lació de desguassos es l'encarregada de recollir i canalitxar aigües fecals, residuals i pluvials cap a les clavegueres.

Els principals elements que formen la xarxa de sanejament són els següents:

Els sifons es el sistema de tancament hidràulic (perquè forma un tap d'aigua) que permet evacuar les aigües residuals i impedeix que les males olors entrin a les cases. S'instal·len en els forats de desguàs dels aparells sanitaris.

Les derivacions son el conjunt de canonades horitzontals que conecten els diferents aparells sanitaris amb els baixants.

Els col·lectors son les canonades horitzontals enterrades al subsòl que, conectadse als baixants, canalitxen les aigües evacuades fins a l'arqueta sifonal.

L'arqueta sifonal es el punt de connexií de la xarxa de sanejament amb la clavaguera. Fa la funció de tancament hidràulic i impedeix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin ales cases pels desguassos. S'ha de netejar periòdicament per treuere els fangs i la brutícia que es van acumulant al fons.

Com que el desplaçament de les aigües brites és per simple gravetat, per facilitar-ne la circulació i evitar embussos cal instal·lar les canonafes horitzontals amb un pendent descendent mínim del 2,5%.

Com a precaució és aconsellable tancar la clan de pas general cada vegada que hàgim de ser fora de casa uns quanta dies.

1.4 Rebut de l'aigua

El rebut de l'aigua especifica el que hem de pagar pel Server i el consum d'aigua en un període de temps determinat. L'iomport es la suma de tres conceptes:

  • La quota de servei: es la quiota ixa que dóna dret a consumir. En algunes poblacions esdetermina amb un mínim de consum a pagar, tant si es consuméis com si no.

  • El consum realitzat: és la part variable del rebut, és a dir, els metres cúbics consumits pel preu del metre cúbic.

  • Les taxes: es el manteniment del servei, clavegueram, sanejament, etc.i l'IVA.

2.- La instal·lació de gas

La instal·lació de gas es la que s'encarrefa de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i d'evacuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió amb les màximes condicions de seguretat.

Els gasos d'ús domèstic es clasifiquen segons l'estat en què es distribuyesen i segons com se subministren fins a arribar als habitatges. Els més importants són els següents:

  • Gasos liquats del petroli (GLP): el gas butà i el gas propà. Es distribuyesen en estat líquid i s'han d'emmagatzemar en recipients adequats.

  • Gasos canalitzats: el gas natural i el gas manufacturat es distribuyesen en estat gasós a través de canonades soterrades des dels centres de distribució o de producció fins als habitatges.

2.1.- Gas natural

El gas natural es el més utilitzat ja què hi ha una gran comoditat de tenir subministrament de gas sense necessitat d'emmagatzermar-lo.

Els elements característics de la instal·lació de gas en un habitatge són:

Les canonades: uneixen la xarxa de distribució amb els gadomomèstics. Normalment dón de coure i es col·loquen vistes. Cal respectar una distància mínima de seguretat respecte a les conudccions de l'aigua calenta i a la instal·lació elèctrica.

Les claus de pas: La seva funció es obrir i tancar el subministrament de gas a la instal·lació interior i als diferents aparells. A l'exterior, abans d'entrar a l'habitatge, en un lloc de fácil accés, es col·loca la clan general de pas. També l'alimentació de cada aparell està governada per una clan de pas.

El comptador: mesura el consum de gas a l'habitatge.

Les reixetes de ventilació: faciliten l'intercanvi d'aire amb l'exterior, que fa posible la combustió correcta en els aparells i, per tant, evita la producció de mon+oxid de carboni (CO), un gas tòxic.

Els conductes d'evacuació: impedeixen que els gasos de la combustió s'acumulin a l'interior de l'habitatge. Són obligatoris en els escalfadors i les calderes.

2.2.- Gas butà

Els elements que diferencien la instal·lació de gas butà són la bombona i el regulador de pressió.

La bombona es el recipient d'hacer que emmagatzema el gas a pressió en estat líquid.

El regulador de pressió té la funció de subministrar el combustible a una pressió baixa i constant. Duu incorporada una clan de pas.

2.3.- Els gasodomèstics

Els gasodomèstics són els electrodomèstics que utilitzen com a font d'energia el gas.

L'element característic de qualsevol aparell de gas és el cremador, que és el conjunt de mecanismos que permeten barrejar el gas combustible amb l'aire (el comburent) per produir la combustió en condicions adequades. El tipus de cremador més utilitzat en els gasodomèstics és el cremador atmosfèric de flama blava, que es caracteritze per una flama curta de color blau.

2.4.- Rebut del gas

El rebut del gas especifica el que hem de pagar pel servei i el consum de gas en un període de temps determinat (normalment dos mesos). L'import del rebut correspon als conceptes següents:

  • El terme fix: la quantitat fixa per mes facturat, que depèn de la tarifa contractada.

  • El consum de gas: es la part variable del rebut. El seu import es igual als metres cúbics de gas consumits, en el període de facturació, pel preu del metre cúbic.

  • L'importdel lloguer del comptador, quant aqeust és propietat de la companyia subministradora.

  • L'IVA corresponent.

3.- La instal·lació elèctrica

La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar energia elèctrica a l'habitatge, grantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells elèctrics i de las mateixa instal·lació.

L'energia eléctrica generada a les centrals elèctriques arriba als edificis a traves de la xarxa de transport i de la xarxa de distribució, conectadse a través d'estacions transformadores que adeqüen la tensió de la xarxa a la funció que han de realitzar: alta tensió per al transport (110, 220 o 380 kV), mitra tensió per a la distribució als grans centres de consum (45 o 66 kV) i baixa tensió per ala distribució als usuaris (220 o 380 V)

La instal·ñació elèctrica d'un habitatge està formada per diferents circuits independents, de manera que si es produeix una avaria (sobrecàrrega o curtcircuit) en un circuir, els altres continuen funcionant, cosa que també facilita la localització de l'avaria.

3.1.- Elements constituis de la instal·lació elèctrica

La instal·lació elèctrica d'un edifici d'habitatges està formada per la instal·lació d'enllaç i per la instal·lació interior de cada habitage, i també per la instal·lació elèctrica dels elements comuns de l'edifici (llum de l'escala, ascensor, etc.)

La instal·lació d'enllaç uneix la xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de cada habitatge. Es compon dels sehüents elements:

  • Lescomesa o cnnexió general: és la part de la instal·lació compresa entre la xarxa de distribució i la caixa general de protecció.

  • La caixa general de protecció: és la caixa que conté els fusibles destinats aprotegir la línia repartidora. Es col·loca a l'exterior de l'edifici.

  • La línia repartidora: Uneix la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors.

  • La centralització dels comptadors.

El compador elèctric es l'aparell que mesura l'energia elèctrica, en qilowatts hora (kWh), consumida per cada abonat. Un kVh quival a l'energia consumida per un aparell d'1 kW de potència durant una hora.

La presa de terra està en contacte amb el subsòl de l'edifici. Aquests elements constituyesen una part fonamental per circuit de protecció contra els conactes indirectes i també descàrregues d'origen atmosfèric (llampecs) que poden afectar la seguretat tant dels usuaris com de la instal·lació.

La instal·lació interior estpa formada pel quadre de comandament i protecció, els circuits d'alimentació dels receptors, el circuit de connexió a terra i els receptor.

El quadre de comandament i protecció es el conjunt d'elements destinats a la seguretat, la protecció i el control de la instal·lació interior. Es col·loca a l'origen de la instal·lació, tan a proa de l'entrada de l'habitatge com sigui posible, dins d'una caixa de protecció generalment encastada ala paret. Els elements són:

  • L'interruptor de control de potència màxima (ICPM) que la seva funció principal és evitar que la potència subministrada per la companyua superi la potència contractada per l'usuari; per això es precinta, per evitar-ne la manipulació.

  • L'interruptor diferencial (ID) es aquell que protegéis les persones del perill d'electrocució per descàrregues elèctriques, en eliminar-les o reduir-les a valors d'intensitat que no són perillosos per al cos humà. La seva funció és detectar corrents de fuita en la instal·lació i, per tant, evitar molts accidents.

  • Els petits interruptors automàtics (PIA) protegiesen tots els circuits contra sobrecàrregues i curtcircuits: per tant, hi ha tants PIA com circuits tingui la instal·lació interior.

  • El born de terra o de proteccio, té la funció de conectar la presa de terra amb el circuit de connexió a terra de la instal·lació interior.

3.2.- Els circuits d'alimentació

El corrent elèctric es distribueix per l'habitatge oer mitjà de diversos circuits que alimenten els diferents receptors. Aquests circuits tenen l'origen en un PIA i estan formats per:

  • Els conductors: són els cables que enllacen els diferents elements del circuit per portar el corrent fins als receptors. Són de coure i estan aïllats amb un recobriment de material plàstic.

  • Els aparells de comandament: són els dispositius que ens permeten maniobrar o governar el funcionament de la instal·lació elèctrica, segons la nostra voluntad (interruptors, polsadors, commutadors i creuaments). S'instal·len dins de caixes aïllants generalment, encastades a la paret.

  • Els aparells de connexió: s'utilitzen per empalmar i derivar els conductors i per conectar els receptors al circuit. Ho són les bases d'endolls, els portalàmpades, les clavilles, les regletes, etc.

  • Les canalitzacions: protegiesen els conductors i els aparells de la instal·lació dels agents externs (Cops, humitat, pols, etc.) i en faciliten la col·locació. Són els tubs de protecció i les caixes d'empalmament i derivació per als conducotrs i les caixes per ala fixació dels aparells de comandament i connexió.

3.3.-El circuit de connexió a terra

Es el circuit de la instal·lació elèctrica que té la funció de protegir les persones dels contactes indirectes amb l'electricitat, i ho fa derivant cap a terra les fuites de corrent que es produeixin ales masses metàl·liques a traves dels conductes de protecció.

3.4- Els receptors

Els receptors són els aparells que funcionen amb energia elèctrica, com per exemple, les làmpades.

3.5.- Rebut de la llum

Les empreses subministradores d'energia elèctrica determinen el cost de l'energia que consumim mitjançant la tarifació elèctrica. Aquest sistema és el que consta a la factura coneguda com a rebut de la llum, en el qual, com en el del gas, s'especifica el que s'ha de pagar pel servei i pel consum d'energida elèctrica en un període determinat (normalment dos mesos). El seu importé s la suma dels conceptes següents:

  • La facturació de potència: és la part fixa del rebit. És determinada per una quantitat per kW de potència contractada per cada mes facturat.

  • La facturació d'energia: és la part variable del rebuit. Depèn del consum d'energia 8real o estimat)durant el període facturat. Es calcula multiplicant els kWh consumits pel preu del kWh.

  • L'import del lloguer del comptador, quan aquest és propietat de la companyia subministradora.

  • Els impostor i taxes vigents i l'IVA corresponents.

4.- Les instal·lacions de calefacció i climatització

La sensació de confort ambiental a l'interior d'un efifici és determinada per les condicions de temperatura (de 20 a 22 ºC a l'hivern i de 23 a 26 ºC a l'estiu)i d'humitat relativa de l'aire (45%-60%), amb independencia de les condicions climàtiques de l'exterior.

4.1 La instal·lació de calefacció

La instal·lació de calefacció controla la temperatura de l'habitatge i la manté superior a la de l'exterior.

Segons els mecanismos de transmissió de el calor, podem clasificar els sistemas de calefacció en:

  • Calefacció per convenció natural: La transmissió de el calor es fa fonamentalment per convenció, mitjançant els radiadors. Es coneix com a calefacció per aigua calenta

  • Calefacció per convenció forçada: Bàsicament consisteix en un aparell de producció d'aire calent que l'impulsa per una xarxa de conduccions dins al'estança a escalfar. Es coñeéis com a calefacció oer aire calent.

  • Calefacció per radiació: Es basa en l'aprofitament de la radiació com a forma d'emissió de calor. Consisteix a escalfar l'habitatge mitjançant canonades d'aigua calenta o resistències elèctriques encastades en terres, sostres i parets. Si només s'instal·la al terra, també es coñeéis com a calefacció per terra tèrmic o terra radiant.

El sistema més utilitzat, però es la calefacció individual per aigua calenta. Els comonents bàsics d'aquesta instal·lació són: la caldera, el vas d'expansió, el circuit de distribució i els elements de regulació i control.

La caldera s'encarrega d'escalfar l'aigua i distribuir-la pel circuit amb l'ajuda d'una bomba de circulació. Habitualment les calderes funcionen amb gasoil, gas o electricitat.

El circuit de distribucio de el calor està format per unc onjunt de canonades, radiadors, purgadors, aixetes i claus de pas. Les canonades són tubs, normalment de coure, que transporten l'aigua pel circuit. Els radiadors o emissors de calor transmeten el calor i almenas han de tenir dues claus de pas, una per omplir el circuit d'aigua o afegir-ne, i l'altra per poder-lo buidar.

Els purgadors eliminen l'aire que s'hi acumula.

Els elements de regulació i control regulen els paràmetres de confort i els mantenen en els nivells desitjats, alhora que permeten un ús més racional i econòmic de la instal·lació.

Els elements més usuals són: els termostats, les aixetes termostàtiques I els programadors. El termostat regula la temperature I la manté constant d'acord amb el valor seleccionat. Amb els programadors es controla d'una manera més eficient el sistema, ja que permeten programar seqüències de funcionament i selecció de temps i temperaturas.

4.2 La instal·lació de climatització

La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l'habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental.

L'aparell més utilitzar és la bomba de calor, que funciona com un frigorífic: un compressor accionat per un motor elèctric fa circular el fluid a través d'un evaporador i un condensador.

4.3.- La bomba de calor

La bomba de calor té dues unitats: una està en contacte amb l'aire de l'interior de l'habitatge i l'altra, amb el de l'exterior. Té un funcionament reversible: a l'estiu refrigera l'habitatge, perquè la unitat interior actua d'evaporador i l'exterior de condensador, i a l'hivern l'escakfa, ja que l'exterior fa d'evaporador i la interior de condensador. És un sistema molt eficient que permet un estalvi d'energia notable.