Informatius Radiofònics

Comunicación audiovisual. Radio # Evolució. Actualitat. Gèneres. Producció. Digital. Empresa

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 26 páginas
publicidad

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DELS INFORMATIUS RADIOFÒNICS.

La televisió cada cop agafa més terreny a la ràdio pel que fa a immediatesa (cas de l'11 de setembre), i cada cop és més àgil: equips més petits, més satèl·lits. A la premsa ara li queda un espai per ocupar. Ara apareixen cada cop més dossiers d'aprofundiment en tots els diaris.

Ara la ràdio també s'està resituant. Si els professionals de la ràdio se situen bé tenen molt a la ràdio.

1930.- Data important per a la informació radiofònica: es va fer el primer noticiari a l'Estat espanyol: “La Palabra”. Eren 30 minuts per repassar les informacions aparegudes a la premsa. D'aquí el “diario hablado”, perquè els dilluns no hi havia diari.

Important impuls durant la II República. Aleshores hi havia molt analfabetisme (no tothom podia llegir un diari, ni comprar-lo per falta de diners). La ràdio es va convertir en un element important de la vida política i social.

Les emissores de ciutat emetien en directe plens de l'Ajuntament, etc. La ràdio va aconseguir un lloc de prestigi que fins aleshores tenia fet la premsa. Aleshores hi va haver una confrontació important. Es retransmetien mítings, parlaments, etc.

Els noticiaris “La Palabra” van tenir gran protagonisme, que van arribar a tenir 10 edicions diàries, ja que eren moments de gran intensitat política.

Durant la Guerra Civil la ràdio esdevé un element de propaganda (per exemple, quan a la Generalitat parlava el president Companys de qüestions d'ordre públic, donava informació a la gent sobre què havia de fer.)

També era un instrument d'estratègia militar per confondre l'altre bàndol. Tot això en una societat subdesenvolupada.

Arriba la dictadura i la proliferació d'emissores s'acaba. Frnaco controla la ràdio. Prohibeix la informació a la ràdio i totes les emissores professionals que hi havia (COPE, SER, etc.) Només RNE podia donar informatius radiofònics a través de dos noticiaris: a les 14:30 i a les 21:45.

Les emissores comparcals només podien donar informació local i regional, però era una nota folklòrica.

Es tanca la Ràdio Associació de Catalunya.

Els dos informatius eren el que es deia “El Parte”, en referència al part de guerra. Això als anys 40-50.

Els anys 60 arriba Fraga Iribarne al Ministeri d'Informació i Turisme i s'adona que les coses estan canviant. Intenten adaptar la situació dels mitjans de comunicació i modernitzar-se amb la Llei de Premsa de 1966, que torna a deixar fora la ràdio: només es pot donar el “Parte”. En canvi, es va potenciar molt la televisió.

Els propietaris de les ràdios s'adonen que la televisió faria mal. Tot era entreteniment (radionovel·les, concursos, etc) i la televisió també anava per aquí.

Havien de començar a preparar-se pels anys 70 i algunes ràdios es van atrevir més, i comencen a fer una mena d'informatiu.

El 1972 “Hora 25” (Iñaki Gabilondo i José María García) jugava amb un petit engany: oferia informació local per regions (i tenia per tant cobertura nacional) i separava part de comentaris i esorts (que sempre han gaudit de més llibertat).

A la mort de Franco la censura es fixava en la informació de l'estat i internacional, per això la informació local se'n va aprofitar més. La censura torna a ser forta i hi ha moments d'indecissió. Les primeres eleccions democràtiques encara es fan sota el control de RNE.

El 6 d'octubre de 1977 hi ha el Decret de Liberalització de la Ràdio, que permet que cadascú faci els seus propis informatius. Alguns ja s'anaven preparant, especialment la cadena SER (totes a l'ona mitjana). D'altres com la COPE, empreses petites i emissores del moment com Ràdio Cadena també. El mateix dia de la publicació del decret moltes emissores que s'havien preparat comencen a fer informació. La gent comença a tenir en compte la manca de credibilitat de RNE i comença a escoltar altres emissores. En aquell moment “Hora 25” tenia 7 milions d'oients. Avui no arriba al milió.

1975 - 7,5 milions

1980 - 13 milions

1982 - 16 milions

Aquí es va tenir molt en compte l'interès per la informació, pensant que la televisió havia estat concebuda des del franquisme com a entreteniment. Van començar a sortir les unitats mòbils al carrer. La informació va ser l'eix central de la programació radiofònica, semblant al que passava durant la II República. RNE arrossega la imatge del règim.

Als anys 80 la SER i RNE eren les dues ràdios informatives de referència. Havent-hi més competència hi havia més homogeneitat: tothom deia el mateix amb les mateixes paraules.

La ràdio tenia falta de credibilitat, perquè fins llavors no hi havia hagut periodistes, sino locutors. Als inicis dels 80 a la ràdio prima la immediatesa per sobre de qualsevol altra cosa. Les informacions provenen gairebé totes de la premsa, rodes de premsa o declaracions. No es fa periodisme tal qual: prima la posada en antena sobre l'elaboració periodística.

El 23 de febrer del 1981 “nit dels transistors”, la ràdio juga un paper important a favor de la democràcia. RNE, ocupada i obligada a emetre marxes militars durant 18 hores ininterrompudes. La ràdio es feia més amb voluntat i compromís que amb professionalitat, amb gent compromesa amb el moment polític que es vivia. Hi va haver moments d'imprudència. Un vicepresident del govern tenia un transistor i anava dient als diputats que el cop fracassava. D'aleshores ençà s'ha fet molt poca cosa a la ràdio informativa, i no hi ha hagut un canvi fins fa 5 anys.

Els informatius es continuen fent a la mateixa hora que aleshores. La ràdio informativa ha anat perdent pes per sobre dels magazines. Abans en Josep Cuní, Luís del Olmo, Antoni Basses, començaven a les 10 del matí, quan s'acabaven els informatius matinals. Ara inclouen la informació en els seus programes.

El problema de la ràdio és que té la infrastructura que més costa i la que menys ingressa. Aquí ja hi ha professionalitat. Ara la ràdio està imitant la premsa especialitzada.: té relació fluïda amb les parts i això li permet avançar-se a l'hora d'oferir les informacions. En aquests moments amb això comencen a competir, comencen a ser famosos alguns presentadors d'informatius radiofòniocs.

L'estratègia dels grans hòldings és tenir un periodista multifuncional, capaç de fer la versió d'internet, després ràdio, televisió i premsa. Amb això hi haurà menys periodistes: el periodista radiofònic és qui està capacitat per això, i per tant té bona posició.

ACTUALITZACIÓ

Què és l'actualitat?

Com es conforma?

Per què determinem nosaltres què és notícia i què no?

Per què es dóna una enorme coincidència a l'hora de donar notícies?

Una agència de notícies al final d'un dia oferirà unes 500-600 notícies però pràcticament tots els informatius escullen les mateixes 15 notícies. Per què?

Alguns estudiosos d'aquest tema ho atribueixen al que anomenem sentit comú periodístic. Existeix un seguit de rutines que permeten i condicionen aquesta fase de selecció informativa. Les rutines van variant amb el temps, són com modes, aparèixen amb la pràctica diària i estan subjectes a petits però constants canvis. És en definitiva del que parla la gent: valors noticiosos (Wolf).

El més important de tots, que destaca epr sobre dels altres, és el de la rendibilitat del treball (és el que fa que els mitjans coincideixin amb la selecció de notícies). El fet que aquella informació sigui més o menys accessible, més o menys fàcil de treballar, la fa més segura a l'hora de ser seleccionada.

Els mitjans més dotats poden permetre's de prescindir d'aquestes notícies que ja els venen donades i en fan de pròpies. Els mitjans, amb aquesta coincidència, conformen l'actualitat i la marquen: és notícia allò que surt als mitjans. En aquesta conformació de la realitat hi ha mitjans que pesen més que d'altres. La premsa, encara avui, és la que més marca l'actualitat informativa, perquè és el mitjà de comunicació amb més tradició a Espanya.

La ràdio, amb 40 anys de dictadura, no va arribar a desenvolupar-se. Els informatius de televisió no van tenir credibilitat fins a l'aparició de la privada. En ràdio hi ha convivència amb altres tipus de programes. La política de les estrelles també condiciona molt: el fonamental és tenir èxit, perquè és el que dóna diners.

Tot això explica que la ràdio no hagi jugat un paper important. Però la ràdio ha jugat el paper més important de tots quan han passat coses: 23F, nevades, incendis… La ràdio supera els altres mitjans quan passen coses, quan constantment hi ha novetats.

El gran potencial de la ràdio és la instantaneïtat, característica que s'ha de potenciar al màxim.

Característiques de la ràdio:

  • Immediatesa: manca de mitjancers en un procés productiu (per exemple per telèfon).

  • Instantaneïtat: temps emprat en el procés de donar el missatge, la rebuda del receptor.

  • Simultaneïtat: recepció del missatge al mateix temps en què s'està produïnt l'esdeveniment sobre què s'informa.

  • Rapidesa: velocitat de captació del missatge en què es transmeten uns esdeveniments.

  • Estan apareixent emissores de ràdio que només emeten notícies: All News, CNN+. A Catalunya hi ha Catalunya Informació i Ràdio 5.

    L'actualització.

    Premisa fonamental: les notícies d'ahir no són notícia al a ràdio. El període de caducitat de la informació és curtíssim. No és possible plantejar en un butlletí de notícies els mateixos temes que a l'anterior. L'obligació de la ràdio és incorporar les notícies que es produeixen d'una hora per l'altra. Les dades noves han de destacar sobre les ja donades anteriorment.

    A França existeix un all news que és líder d'audiència: France Info.

    En ràdio és important incormporar sempre les dades noves que arriben. Què passa quan no tenim dades noves? Hem de donar la sensació que no s'està repetint.

    Recursos: canviar l'ordre dels ítems.

    Introduir elements de background perquè es vegi que domines el tema.

    Dosificar les dades: aixòo farà que sigui interessant, que constantment et donen noves dades.

    La rapidesa és un altre concepte important en ràdio.

    Rapidesa: temps que triguem a posar en antena un esdeveniment o unes declaracions. Moltes vegades, sabent i admetent que la ràdio ha de ser la primera en informar. La ràdio, ni la televisió, ni la premsa no ens pot obligar a fer un mal periodisme, i la rapidesa moltes vegades ens el fa fer.

    El donar una notícia 10 minuts abans que els altres no aporta res a la ràdio, perquè la gent no va fent zapping, i no saben qui ho ha dit primer o qui no. Abans de parlar per la ràdio s'ha d'estar segur que allò que es diu és cert, si no farem un mal periodisme. Hem de saber el que estem dient, i hem de dir-ho bé.

    La rapidesa és un element que s'ha d'entendre.

    Els mitjans no són res. El que fan els periodistes és fum. Tot el que es produeix són imatges. La solvència, l'eficàcia i l'exactitud són valors que van lligats a un bon periodista.

    Una altra característica de la ràdio és la capacitat de dirigir-se a un públic molt heterogeni. La gent quan escolta la ràdio fa altres coses, i aquesta dificultat hauria de ser tinguda en compte. La gent ens sent, però no ens escolta. Per aconseguir ser escoltats, la perimera frase hauria d'estar redactada amb força, exactitud i prou interès sense traïr l'exactitud i la solvència de què es parlava abans. I fixar les idees fonamentals de la informació:

  • Recollir només dades importants que ajudin a entendre la notícia. Rigurositat informativa.

  • Assegurar una comprensió senzilla per part d el'oïdor, estructura gramatical senzilla, no carregar de dades la informació.

  • Tenir present l'audiència a qui ens dirigim.

  • GÈNERES PROGRAMÀTICS INFORMATIUS.

    No hi ha unanimitat dels teòrics sobre la definició dels gèneres. Els gèneres presenten un seguit de regularitats, de regles implícites, tant des del productor com del receptor. Alguns mitjans defineixen de manera diferent aquestes regles. L'emissor i el receptor entenen que estan treballant amb el mateix gènere.

    No existeix una definició teòrica de què es un magazine, un noticiari, etc. Són un seguit de regles que permeten identificar i al mateix temps diferenciar un producte d'un altre. No existeix una coincidència plena en la classificació de gèneres informatius en funció de la seva estructura.

    En la radiodifusió espanyola es divideixen els espais en els següents gèneres:

  • informatius

  • esportius

  • musicals

  • entreteniment

  • dramàtics

  • esecialitzats

  • Programes informatius.

  • Tenen com a continguts l'actualitat més rigurosa. El magazine està classificat dins del gènere d'entreteniment, tot i el component informatiu que té. En aquest grup de programes informatius podem trobar els gèneres informatius següents: entrevista, notícia, reportatge, crònica, opinió i debat.

    La ràdio té una programació bàsicament informativa: programació de tipus convencional o generalista. El 80% informativa incorporen els magazins dins d'aquest bloc.

    Dins la programació informativa podem distingir 5 subgèneres bàsics (deixant fora els magazins):

    ·Flaix

    ·Butlletins de notícies

    ·Noticiaris

    ·Programes monogràfics

    ·Programes de debat i/o participació

    Flaix informatiu: notícia en estat pur. Notícia tal com arriba a la redacció. Aquesta notícia ha d'estar subjecta a un treball posterior. La seva aparició a antena es reserva per a esdeveniments extraordinaris. Té prioritat sobre la resta de la informació, amb la qual cosa pot interrompre l'antena radiofònica. (la BBC només interromp l'antena amb temes d'abast mundial). En la majoria dels casos la seva aparició és imprevisible. La urgència amb què normalment es vol donar el flaix comporta en molts casos errors, però és exigible exactitud en la informació. Algun llibre d'estil obliga els seus periodistes a responsabilitzar-se sobre la veracitat del fet. Reservar el temps necessari per escriure el flaix. Si convé, és necessari donar el nom del mitjà que ha difós la informació. Sempre s'ha de citar la font d'informació.

    Butlletins de notícies: Van ser un dels primers subgèneres informatius que la ràdio va emetre. Ho van fer un cop que va deixar de fer “lectura de diaris”. Hi ha agències d'informació, hi ha serveis especialitzats pensats per a la ràdio. Els butlletins passen a ser l'element indispensable en totes les emissores de ràdio. Tenen molta més audiència que els noticiaris. M-80, RAC105 (emissores musicals) també incorporen butlletins de notícies. En podem trobar dos de diferents:

  • Butlletins horaris: informació a cada hora. Pensat com el seguiment més perfecte i més proper a l'actualitat. Des del punt de vista teòric ens proposem informar l'oïdor de les novetats que s'han produït en el decurs de l'última hora. Habitualment aixo no passa, degut a la selecció de les notícies en base a unes rutines productives. No es té present com actualitzar les informacions. En situacions d'excepcionalitat es programen extraordinàriament cada mitja hora. Té una programació fixa de cara a l'audiència: 5 tocs de timbre “timbre net”, que representa un signe de normalitat i de seriositat. Aquests 5 tocs de senyal horària sonen abans del butlletí. Els butlletins han de sonar nets: “són les 12”. El butlletí serà més interessant sempre que es pugui aportar dades noves (aquí entra el concepte d'actualització). El gènere informatiu més utilitzat és la notícia estrita. També es poden incloure connexions en directe (de fet s'han d'incloure). S'han d'aportar referències temporals. Per exemple: “Josep Piqué ha dit fa una hora…”. També es pot incorporar elements sonors (ràfegues i fons musical) tret de la carta d'entrada i sortida. Les trancisions es fan amb un silenci marcat per separar una notícia d'una altra. D'altres vegades es van servir 2 locutors amb tons de veu diferents. No és convenient fer servir frases fetes (com per exemple: “canviant de tema, per altra banda”, etc. És millor un silenci).

  • Butlletí de resum: dura de 5 a 15 minuts. S'utilitza molt a les grans cadenes radiofòniques per omplir les desconnexions. Tenen una aparició molt separada: matí-tarda-nit. Recorda les notícies més destacades des del butlletí anterior i com han evolucionat. El gènere més utilitzat és la notícia i en durar més s'acostumen a incorporar cites. També s'incorporen notícies de servei: meteorologia i trànsit. I també s'hi fan insercions sonores.

  • Noticiaris: totes les programacions de caire comercial incorporen noticiaris. I s'observa una gran uniformitat en el mement de la seva programació [matí - migdia (14-15h) - tarda (19-20:30h) i nit (22-24h)]. Han anat perdunt protagonisme en benefici de les estrelles. Són una de les coses que han canviat menys en ràdio.

    Estructura del noticiari:

    ·Obertura del noticiari:

    L'espai arrenca generalment sobre la sintonia i el presentador fa una introducció sobre la notícia que consideren que és la del dia.

    La selecció de notícies s'ha de justificar

    Primera notícia: contextualitzar l'oïdor per atreure'l sobre allò que es desenvolupa com a tema primordial. “Comença com vulguis, però comença bé”.

    S'ha de saber interessar l'oïdor.

    És important començar bé, fent veure a l'oïdor la trascendència del que es diu, interessar el màxim nombre de persones, que la notícia sigui inèdita, fer un bon treball periodístic, etc.

    L'editor fa servir dades que són colaterals a la història i disposa de llicències com l'opinió i la interpretació. L'editor és ql eue pot ajudar millor l'oïdor a interpretar el que es tractarà després. L'editor no és un redactor qualsevol.

    Dóna pas a titulars i comença.

    ·Desenvolupament del tema principal:

    El tema principal no té el mateix tractament que les altres notícies.

    Té un tractament diferent donat per l'extensió (tractar la història des de diferents punts de vista perquè l'oïdor ho entengui).

    La notícia té un nucli dur (elements inèdits en relació a la informació ja publicada). Aquest nocli no pot durar gaire temps.

    No hi ha regles fixes.

    No fer preàmbuls: anar directament amb les dades.

    La notícia per ser portada perquè és inèdita, hi ha un element d'informació considerable i interessa l'audiència. Té un contingut més ric i ampli. No és una notícia més llarga. És un tema, una informació que es tracta des de diversos angles. S'han de consultar com més fonts millor per elaborar-la.

    Com començar? Avançar amb alguna cosa atractiva i que sigui inèdita.

    Els noticiaris han de ser diferents els uns dels altres. Per contra, s'observa una gran uniformitat.

    Dins d'un noticiari hi ha diverses fases:

  • Preparació

  • Materialització

  • Edició

  • Emissió

  • Preparació: si aquesta es fa bé, l'èxit està garantit. Aquesta fase condiciona les altres. Es realitza la selecció de la realitat que s'emetrà. Es fa 4 o 5 hores abans de l'emissió del programa. Això condiciona que moltes de les notícies hagin de ser d'accés fàcil.

  • Elements que intervenen:

    ·Personatges que hi intervenen.

    ·La proximitat de les notícies amb l'entorn al qual ens estem referint.

    ·Impacte o efectes que ha de tenir sobre el màxim nombre possible d'oïdors.

    ·Temps de durada del noticiari.

  • Materialització: és el seguiment a priori de les notícies que a priori conformaran el noticiari. Intervé la previsibilitat: És més notícia allò que està previst. Això es contradiu amb la característica primordial de la ràdio, la instantaneïtat.

  • Edició o presentació del noticiari: la gent ja ha marxat de la redacció. Només quedet l'editor i l'equip de producció. Distribució i ordenació del material, i escriure'l per presentar-lo. És una fase fonamental on es decideix com es presentaran les coses. Aquí et jugues la credibilitat periodística.

  • Emissió : fase tècnica.

  • Un dels aspectes més importants és el ritme del programa. La ràdio és seqüencial. La gent no sap què hi ha després. La temptació és la d'ordenar de més a menys important: el rsultat és una primera part més interessant que la segona.

    No es pot fer la divisió que fan els diaris en Internacional, Nacional, Esports, etc. La distribució del material condicionarà el ritme del programa.

    Els americans tanquen els noticiaris amb un llenguatge més de crònica que de notícia. Si no hi ha atenció no hi ha oïdor. L'atenció l'ha de crear el ritme, i això és feina de l'editor. No totes les notícies es tracten de la mateixa manera ni tenen el mateix temps de durada; això també donarà ritme. S'haurien de tractar les notícies amb gèneres diferents. Els elements repetitius creen monotonia, i això s'ha de trencar.

    -Notícia estricta: no hauria de ser massa llarga (no més d'un minut) perquè costa molt seguir-la. S'han de seleccionar les dades imprescindibles perquè sobra material, vigilar els encapçalaments. Cada notícia ha de tenir el seu encapçalament ben pensat, atractiu, etc. En les notícies estictes la redundància és essencial.

    -Notícia amb talls de veu: les cites han d'aportar informació. No es pot fer una síntesi del que dirà la cita. El tall ha d'aportar dades noves i s'ha de col·locar en llocs estratègics.

    -Notícia amb entrevista d'informació estricta: moltes vegades l'opinió en un noticiari ens ve donada per l'entrevista. També es pot fer servir per incorporar informació nova que no hem pogut incloure.

    L'editor és el periodista que té és dots de comunicació. Ho demostrarà a l'hora d'ordenar el material i de presentar les notícies. Les insercions sonores (ràfagues) juguen un paper important; la seva col·locació ha de respondre a una estratègia per captar l'atenció de l'oient. També han de seguir una lògica temàtica, i també es posen al principi i al final de cada bloc. De vegades es fan servir per potenciar la importància temàtica.

    Exemple de ràfaga: després del tall de veu, ràfaga musical: així indueix a una reflexió, perquè l'oient té temps de reflexionar sobre la informació rebuda.

    En aquests gèneres els principis i els finals també són importants. És convenient que al final dels noticiaris es remarqui algun fet destacat. Els resums són bons, sobretot en el cas de la ràdio, perquè la redundància és molt recomanable ja que molts detalls es perden.

    La confecció dels titulars també seria una funció que li correspon a l'editor, però potser és millor que els faci la pesona que ha cobert aquella informació, tot i que en principi la responsabilitat serà de l'editor. El titular ha de ser especialment atractiu. Aquests titulars requereixen temps per pensar-los, perquè siguin compresos fàcilment i cridin l'atenció, etc. Hi ha d'haver una estructura senzilla: els titulars sempre comencen pels subjecte. Aquests titulars han d'aportar una sola idea, com a màxim dues, però mai s'han de superar les 20 paraules. No s'han de fer frases subordinades ni lligar dues idees en una sola frase.

    Com han de ser els titulars?: concisos, concrets, inequívocs, interessants i atractius.

    Els titulars es locuten sobre una sintonia i la locució ha d'anar al mateix ritme que la sintonia. La locució ha de ser amb una pronunciació meridiana, pronunciant molt bé. Per anar bé no s'hauria d'ensopegar amb els titulars perquè és la portada del producte. Si tenim dues veus diferents és bo incloure-les. No es necessita que es representin totes les notícies als titulars. Els titulars finals haurien de ser diferents, perquè són més explicatius i incorporen més informació.

    Entradeta o donar pas: pot ser d'una extensió variable en funció de:

  • La presència o importància que li vulgui donar l'editor.

  • Perquè la notícia que volem tractar és molt llarga. És convenient que l'editor dongui dades del periodista perquè aquest no en dongui tantes.

  • Complexitat.

  • El donar pas sempre ha de ser d'acord amb el redactor. L'error més greu és que l'editor agafi el lied, que serà el que dirà exactament el redactor. La funció de l'editor és contextualitzar les dades i per tant s'ha de tenir un domini de l'actualitat.

    Les notícies es reparteixen per blocs, i s'anota si la notícia porta talls o no. Hem de calcular quant de temps tenim. Per exemple de 14 a 14:30, i es calcula el temps de cada bloc (contant el temps que dura cada notícia). Es programa axií:

    14:00 Inici

    14:10 Bloc 1

    14:15 Bloc 2

    14:20 Bloc 3

    14:25 Bloc 4, etc.

    PRODUCCIÓ A LA RÀDIO.

    El sistema de producció de qualsevol mitjà es mesura a partir del temps (treball). Quant temps es necessita per fer un treball = productivitat.

    En ràdio els recursos humans que hi ha s'han simplificat en benefici de la productivitat i dels minuts d'antena. No es mira tant la qualitat sino la quantitat.

    El procés de producció en ràdio és aquest:

  • Selecció del que es necessita, 2. Recollida dels materials.

  • La fórmula tradicional era aquesta altra: 1. Recollida, 2. Selecció, 3. Presentació.

    La selecció ha derivat en l'augment progressiu dels esdeveniments organitzats pels periodistes, les rodes de premsa. Els mitjans àudiovisuals es nodreixen principalment d'aquest tipus d'esdeveniment. Això és el que explica l'excés de política i informació institucional.

    El que es parla als mitjans està protagontizat pel poder executiu (Pujol, Mas, Govern, Ministeris, etc). Dins d'aquesta realitat el primer que interessa és la repercussió en l'àmbit social del Govern. En el cas del poder legislatiu (Parlament) es parla de la picabaralla política. I quan es parla del Poder Judicial són notícies referides a conflictes socials, però ara comença a estar marcat per la baralla política.

    Això passa perquè és el que la gent compra, i és on van els mitjans perquè són temes segurs.

    Les notícies més noticiables (que tenen més possibilitats de ser seleccionades) són les notícies previsibles. La previsibilitat és un valor notícia: ens la dóna les fonts institucionals. Segons un estudi fet per Vilafarié, Bustante i Prado, de cada 100 notícies 80 són previsibles. La previsibilitat genera unes rutines, que Vilafarié i companyia anomenen sentit comú periodístic. D'altres en diuen professionalisme. Això vol dir no sortir dels cànons marcats. Per això hi ha coincidència entre les notícies de diverses cadenes, perquè tothom segueix el mateix criteri.

    Segons Rodríguez Pi això està començant a canvir gràcies a la constitució de holdings multimèdia: aprofitar els recursos del grup per a tots els mitjans de la mateixa empresa.

    L'audiència entra poc: no importa gaire pels mitjans, i això és un retret. En ràdio es veuen texts redactats de manera poc comprensible per l'audiència, i es parla de temes que li interessen poc. Es té tendència a fer notícies de caire social.

    Els fets verificats són més noticiables. L'accessibilitat a la informació i a la font són fonamentals: valor-notícia que prima sobre qualsevol altre.

    Evolució:

  • Hi havia un cap d'informatius que donava el teletip al redactor per anar a cobrir qualsevol cosa. Això fins arribar als 30' de butlletí.

  • Es creen les seccions a les ràdios.

  • Els periodistes que han triomfat en aquestes seccions (tribunals, medi ambient, etc) són els qui tenen els contactes abans que ningú. Actualment s'aposta pel periodisme de font.

  • Exemple:

    Aparició d'Internet

    Aparició de noves empreses àudiovisuals

    Aparició de noves ràdios

    Aparició de diaris gratuïts

    Tot això ha modificat substancialment el panorama àudiovisual i informatiu, sobretot en ràdio.

    La televisió és cada cop més lleugera, amb equips més fàcils de portar. La ràdio ho té més difícil per competir. El periodista radiofònic s'ha d'especialitzar, i el seu àmbit d'actuació ha d'aferrar-se una xarxa de fonts àmplia, no necessàriament institucionals, que li permetrà una reacció immediata davant d'esdeveniments imprevistos:

    -Calibrar les fonts per consultar (sense aquestes fonts no es té res i es fa una informació plana). Veure si un tema és gran o petit.

    -Moltes vegades, si les fonts són adequades, no s'haurà d'esperar les fonts oficials.

    -Com més fonts d'informació tinguem i més qualitat tinguin aquestes, més qualitat, rigurositat, profunditat i solvència tindran les nostres informacions.

    -Quan tenim notícies pròpies se surt de l'anonimat.

    Tota la informació ha de ser contrstada i compovable, això és bàsic. Les fonts són el patrimoni del periodista. S'han de tractar bé i s'han d'utilitzar bé. La informació ha d'anar sempre contrastada abans de ser publicada (segons el llibre d'estil de la SER). Davant dos punts que es contradiuen o dues parts en litigi s'han de cobrir totes dues. El New York Times exigeix la confirmació per part de set fonts diferents en notícies inèdites de portada. La informació sempre ha d'anar citada.

    Citar la informació:

    -Pocs periodistes no accepten allò de l'”off the record”, i ben al contrari citen.

    -Off the record: aleshores has de negociar amb la font com citaràs. Exemple: “fonts properes a la Policia”. Igualment s'ha de situar la font. No citar mai així: “fonts coneixedores del tema” ni res per l'estil.

    Magazin

    És un gènere programàtic. Podem distingir el que tècnicament anomenem:

  • Programa convencional: no especialitzat, generalista.. Dins d'aquest tipus de programa el magazin és el gènere que ha evolucionat més.

  • El primer que s'obsera en una graella radiofònica és la prominència de grans blocs programàtics. Abans la programació també constava de blocs programàtics de matí i tarda, fa uns 20 anys quan només hi havia RNE i SER. Aquesta programació es deia mosaic. Ara són programes de tipus contenidor.

    Actualment hi ha tres grans blocs d'audiència:

    -Matí: Del olmo / Basses

    -Tarda: Nierga / Clapés

    -Nit: abans García / ara no n'hi ha cap de concret.

    El magazin com a gènere ocupa un 30% de la mitjana de la graella a la programació diària, i s'hi va consolidant de mica en mica..

    Els magazins de matí i de tarda són de tipus contenidor i entreteniment. Al vespre són programes magazin informatius.

    La potenciació del magazin radiofònic es pot trobar en l'aparició i la proliferació de la televisió, perquè la televisió va copiar molt el model radiofònic i encara ho fa. La televisió es converteix en una amenaça seriosa, i a finals dels 60 i principis dels 70 la ràdio pateix una crisi molt forta. Després encara arriben les televisions autonòmiques i les privades. Per tant s'hauria de revisar el concepte de magazin.

    Abans de la crisi els magazins eren així:

    -Els noticiaris acabaven a les 10 del matí.

    -A les 10 començava el magazin, amb aquest continguts: entrevistes a artistes, autors de llibres, estudiosos, gent allunyada dels fets més noticiosos.

    -Concursos patrocinats.

    -Serials

    -Pinzellades de divulgació

    -Consultoris sentimentals i d'altres peces variades que buscaven preferentment l'audiència femenina.

    -Dosis d'humor.

    -Molts consells per a la llar. La gent participava.

    Era un llenguatge buit. No hi havia discurs. Amb la crisi de l'aparició de la televisió el magazin comença a canviar el format:

    -entrevistes

    -desapareixen els serials

    -els personatges censurats comencena entrar a la ràdio

    -es promocionen cantautors i altres artistes compromesos

    -converses amables però amb aportacions més novedoses

    -esprogramen espais d'educació sexual (anys 70)

    Amb la liberalització del mercat radiofònic hi ha un boom d'empreses de ràdio. Hi havia més oferta que demanda, i també hi havia menys pastís publicitari a repartir. Hi va haver un canvi estratègic: barrejar els programes magazins amb els noticiaris sota el mateix nom (magazin) i presentador, que era qui es promocionava més.

    Aquesta barreja és el que comença a donar l'ocupació de les primeres hores del matí per magazins informatius, i així ho comencena fer al SER, RNE, etc i la resta la copien immediatament. Com a resultat de tot això per primera vegada a la ràdio s'intal·la el Star System (aprofitar el nom i la figura del presentador estrella per potenciar i fidelitzar l'audiència) com un model empresarial.

    Aquest canvi d'estratègia se situa fa 8 o 9 anys enrere. Els espais d'entreteniment van perdent força. Apareixen les tertúlies. Fins i tot els espais d'humor fan referència a la informació d'actualitat (aparició dels guinyols). Tot el disseny del programa està pensat sempre per a la notorietat del presentador estrella: són els qui parlen més, se'ls promociona constantment, etc. Aquest fenomen és bàsicament espanyol, i això s'explica perquè a la resta d'Europa la ràdio ha estat pública i no s'ha desenvolupat la privada com a Espanya.. Les ràdios públiques europees no competeixen per l'audiènci, i fan programes monogràfics que aproten novetats sobre aspectes més quotidians: salut, tecnologia, viatges, ciència, etc.

    El gènere informatiu és el dominant a la ràdio espanyola: més de la meitat dels continguts són informatius.

    Definició de magazin: programa informatiu de ràdio i televisió que utilitza els diferents gèneres periodístics per tractar i analitzar l'actualitat sense restriccions. Es caracteritza per la personalitat del presentador que esdevé el fil conductor del programa.

    Tot això compta ambel component empresarial, ja que els grans presentadors acaben implicant-se amb l'empresa.

    En línies generals pel matí es dobla l'audiència de la ràdio (de 6 a 14h es troba el 70% de la graella publicitària). L'audiència segueix un comportament homogeni.

    Agreujant pels treballadors de l'empresa: els presentadors estrella són de productores externes i els equips també són personal extern.

    Monogràfic

    Gènere programàtic que incorpora tots els aspectes tractats al llarg de la carrera. És un dels gèneres més creatius. Com el reportatge, el millor és el que sorprèn. No hi ha cap estructura fixada; mana la creativitat.

    S'ha de pensar una bona entrada que captivi, que interessi, que convidi a seguir escoltant. Hi ha d'haver un fil del qual vagin sortint les branques. Requereix un treball important de documentació.

    Encapçalament: comença com vulguis però comença bé.

    Desenvolupament: cos; dossificar el material pequè el ritme vagi fent pujada.

    Final: no hi ha pautes fixes. S'assoleix l'objectiu quen el final deriva en una reflexió.

    El principi i el final són dos moments molt delicats. És molt important saber acabar.

    Pautes de treball:

    Mínim 20 fonts consultades.

    Repassar el llenguatge radiofònic.

    L'EMPRESA RADIOFÒNICA

    Actualment la ràdio es troba en un debat fruit del procés teconlògic en què es troba. La digitalització té una importància cabdal pel futur de la ràdio. Ha d'entrar en un procés en el que la teconolgia ajudi a millorar la qulitat i agilitzi els processos. Si no fa això, morirà.

    Canvis que s'estan produïnt:

    -Eliminar departaments de continguts, que s'agrupen en una sola cosa.

    -El departament de tècnica també està començant a canviar: comença a fusionar-se.

    -La ràdio també va ser pionera: creació d'una persona que se situa entre el departament de continguts i el de la tècnica (media manager, anomenat “cap editorial” a la SER).

    -La digitalització millorarà la producció però també afectarà els processos de producció.

    -Fins ara tots els progressos tecnològics han anat referits a la qualitat del so de la ràdio.

    -Per primer cop els processos de producció es veuen beneficiats per un canvi tecnològics.

    -Un dels aspectes que té molt a veure amb el negoci de la ràdio i el seu desenvolupament tecnològic és el règim administratiu en què es mou. El règim de concessió administrativa és un procés regulat per l'Estat, que defineix i determina el panorama de radiodifusió i de radiofreqüència.

    Amb això el que passa és que no hi ha propietat. No es desenvolupa el concepte de propietat de l'emissora i per tant l'estratègia serà diferent. Això explica l'absència de determinades accions especials perquè el que es busca són guanys a curt termini.

    La ràdio espanyola ha estat molt competitiva en temes d'audiència. En altres països d'Europa no ha passat això perquè hi ha hagut sempre (ara comença a canviar) ràdio pública. Hi ha un agreujant: a Europa la ràdio pública es financia amb un cànon (per exemple a la Gran Bretanya), i a Espanya no ha estat mai així i sempre ha sigut deficitària. La ràdio provada sempre guanya diners.

    Conseqüències:

    Entre els anys 1940 i 1978 a Espanya es consolida un oligopoli radiofònic. Franco va potenciar les emissions de ràdio pública (que tenia més emissores i més potència). La ràdio provada va haver de competir davant d'això creant cadenes de ràdios privades. La ràdio privada tenia poca potència i va haver de recórrer a les xarxes radiofòniques.

    L'altre gran element important és el de la publicitat directa. Es decideiq eue totes les emissores menys RNE s'havien de finança exclusivament mitjançant la publicitat (en d'altres països, a més, amb un cànon).

    La limitació en el termini de concessions i la publicitat com única via d'ingressos condueix a un mínim d'inversió en ràdio i una recerca ràpida de guanys. Propicia la concentració accelerada depenent del capital financer industrial, i propicia l'oligopoli. En aquell moment no es podia parlar d'indústria radiofònica.

    Oligopoli de la ràdio:

    El 1979 apareix el “Plan Técnico de Concesiones”, que fa que apareguin i es concedeixin 300 noves emissions de Freqüència Modilada.

    El 1968 Fraga obliga a totes les emissores a doblar la seva emissió per FM (abans tot s'emetia per OM perquè ningú creia amb la FM). Quan el 1978 creen les 300 emissores noves, se les queden les mateixes empreses que ja tenien ràdio. Es continuava dins l'oligopoli perquè hi havia més emissores que no empreses.

    Apareix la competència entre mitjans: apareixen altres mitjans com la televió per satèl·lit, internet.

    Es produeix el desembarcament dels grups de comunicació: Godó, Prisa, etc, i apareixen els grups de telecomunicacions (Telefónica-Terra).

    Aquests canvis posen al descobert la feblesa empresarial de la ràdio, localment molt forta. En aquests moments el mercat està més dominat per l'oferta que per la demanda.

    Si ara es vol muntar una empresa de ràdio (per exemple Flaix, amb Mikimoto o Josep Cuní) haurà de tenir unes característiques que la facin reconèixer i definir:

    *Buscar un discurs propi: Flaix se centa en Dance.

    *Ha de tenir preu: és molt important la informatització, la programació en cadena, la digitalització. El cost s'ha de reduir al mínim possible.

    *S'ha de posicionar en el mercat: el producte ha de ser adquirit (audiència) i escoltat. D'això dependran els ingressos publicitaris.

    *S'ha de distribuir per tenir com més audiència millor. Flaix ho ha fet molt bé, fins al punt que ha arribat a Madird.

    Ràdio de la concentració, de la producció en cadena, que necessita reduir costos. Ràdio de l'Star System. Tot això és el panorama radiofònic actual, i té els efectes següents:

    -Modifica el perfil professional de la gent que treballa en ràdio.

    -Menor divisió del treball.

    -Plurifuncionalitat del professional: fa que hi hagi reducció de plantilla.

    -Star System va en alça. Amb l'estrella es fidelitza l'audiència i per tant es rep més publicitat. Això condiciona la gestió i l'economia de l'empresa, i les estratègies empresarials.

    -Externalització dels equips: hi ha cada vegada menys plantilla i més col·laboradors.

    APROXIMACIÓ A LA RÀDIO DIGITAL

    El procés de producció es veurà molt alterat: pas de la tecologia analògica a la digital.

    Això provoca canvis funcionals: Canvis en l'organigrama.

    Aparició de nous perfils que abans no existien.

    La tecnologia digital està pernsada per agilitzar tots els processos per beneficiar els processos productius, perquè això permetrà millorar la qualitat. El media mànager fa un treball transversal que afecta tots els departaments.

    Hi ha un canvi de rols dins les emissores de ràdio: es va cap a una funció mixta, que és la redacció i conèixer els aparells, perquè això redueix els costos.

    Eines per a la redacció digital:

    *AEQ: Mar 4 Win

    *Team News

    Són paquets de programes que combinen funcions diferents: editar àudio, carpetes, etc. Inclouen processador de text, consulta de teletips, xat intern i edició digital d'àudio.

    Edició d'àudio fàcil i ràpida: permet l'edició de qualitat i l'eliminació de fragments inútils. Té pistes múltiples per combinar elements diversos. Aquests editors d'àudio els poden manipular els mateixos periodistes des de la seva taula de redacció.

    Aquests programes també ofereixen uns favorits corporatius organitzats per temes, a l'abast de tota la gent de la redacció. També ofereixen un buscador de tots el recursos de la base de dades: textos, teletips, àudio, adreces, etc.

    A més tenen la possibilitat d'organització interna de carpetes obertes que faciliten i afavoreixen el treball col·lectiu. Aquest sistema també permet partir en dues meitats la pantalla, la qual cosa facilita la funció de tallar i enganxar. La major part dels programes també tenen un comptador que mentre vas escrivint et diu quina durada té aquell text en ser posat en antena (a la SER és de 1200 caracters per minut) i també suma la durada del tall de veu. Tot això permet treballar més ràpid i amb més qualitat.

    Emissió del sistema de ràdio digital (DAB):

    So original es comprimeix conversió a bits COFDOM envia a través d'un multiplex diveros paquets d'emissors en un mateix paquet de freqüències.

    Passos a seguir.

  • Eliminació del que no serveix.

  • Comressió

  • Bits

  • Empaquetat en MULTIPLEX per poder-ho enviar per un sol canal

  • Sistema de cobertura: local, regional, estatal, supraestatal.

    Avantatges del DAB:

  • Millora la qualitat del so, equiparable a la d'un CD.

  • Elimina interferències.

  • Dóna valors afegits: ofereix més informació;

  • Possibilitat de rebre informació afegida: mapes meteorològics, trànsit, etc.

  • Dades associades al programa de ràdio que estem sentint.

  • Serveis adicionals, per exemple, cancel·lació de targetes de crèdit.

  • Problemes del DAB:

  • Està poc desenvolupat, hi ha problemes de finançament.

  • No hi ha un marc legal unificat a tota Europa.

  • Cost elevat dels receptors, tot i que alguns experts anuncien rebaixes (100-320 €)

  • Cost elevat dels DAB pels operadors.

  • a) Obligatorietat de fer una programació independent (que s'hauria d'inventar).

    b) Cost tecnològic: aparells emissors, xarxa tecnològica, etc.

  • L'administració no aposta per desenvolupar el DAB a Espanya.

  • Situació del DAB a Espanya:

    Juliol del 1999: el Govern publica la normativa sobre el tema.

    Maig-Novembre del 2000: reparteix 10 concessions, distribuïdes en 2 xarxes nacionals. Entren COPE, Quiero TV, ABC, Cadena Ibérica, etc.

    Mentrestant RNE va tenir 6 programes (2 amb desconnexió) fora de convocatòria.

    A Catalunya està tot pendent d'una lesgislació que encara no ha aparegut, que anirà més o menys per aquí: 6 programes de Catalunya Ràdio sense desconnexions; 7 multiplex de 6 programes per a gestió comercial des del punt de vista regional; 2 multiplex locals per a Barcelona.

    Condicions per tenir una emissora digital:

  • Pla de cobertura.

  • Quan es vol començar a emetre.

  • Compromís d'innovació i valor afegit.

  • Compromís de no vendre la concessió.

  • Compromís d'accionariat.

  • Que el mateix operador no tingui més de 2 emissores en el mateix àmbit per evitar monopolis.

  • Fomentar la cultura catalana.

  • Emissió en català de més del 50% dels continguts.

  • Una altra via de ràdio digital és a través d'Internet.

    Avantatges:

  • Arriba a tot el món.

  • Cost tecnològic moderat, comparat amb els DAB.

  • Cost petit pels usuaris.

  • Les administracions no hi poden restringir l'accés.

  • Inconvenients:

  • Qualitat del so més baix perquè està comprimit.

  • Finançament. Problema de com finançar-ho perquè no hi ha una cultura de pagament per accedir a Internet, i cao a plataforma publicitària tampoc no acaba d'arrelar.

  • Models de ràdio a Internet:

  • Ràdio a la carta: exemple de Catalunya Ràdio; es pot escoltar un fragment de la programació que s'acaba d'emetre de manera convencional.

  • Cròniques a la carta, per exemple la cadena SER: l'usuari pot accedir a textos i sons emesos convencionalment.

  • Ràdio per a Internet: per exemple Ràdio Cable. Difusió d'una programació pensada exclusivament per a Internet. Hi ha hagut alguns intents.

  • Estem a mig camí des d'un punt de vista tecnològic, pero no se sap cap a on aniran les coses.

    LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA

    La podem dividir en dos grans models: generalista i especialitzada.

    Aquesta estructura arrenca a principis de la dècada de 1980 (liberalització de la ràdio el 1978). En aquell moment els teòrics van pronosticar dos casos:

    -Amb l'aparició de l'FM l'OM morirà o s'haurà de reinventar.

    -Model americà: esclat de l'oferta per veure quins són els gustos de la gent. Conseqüentment, segmentació de l'audiència i naixement de la ràdio especialitxada. Aquest model estava de moda els anys 60, i es pensava que aquí passaria el mateix.

    La primera de les tesis s'està veient plenament confirmada. Actualment només 1/3 de les emissores emet en OM. A Catalunya aquesta tendència està molt més reduïda, i va claríssimament a la baixa. Els americans van reinventar l'OM: la dediquen a formats exclusivament del paraula (Talks i Oall News) i la doten d'estereofonia, com la FM.

    La segona de les tesis no s'ha vist confirmada. L'especialització programàtica a Espanya creix de manera molt lenta, i els programes generalistes són 1/3 de l'emissió amb una audiència del 63,7%. La ràdio especialitzada assoleix un 36,6% de l'audiència amb 2/3 d'emissores.

    Hem de parlar d'una oferta escassa. Hi ha moltes emissores però els continguts són molt iguals. La programació especialitzada, a Espanya, s'opera amb molt pocs formats, en molts casos idèntics. A Europa, als països on la ràdio és més forta, la cosa ha anat igual.

    Detalls de la programació generalista

    Objectiu: produir molta i molt variada quantitat d'audiència. No busta tàrgets especialitzats.

    Dos models de ràdio generalista: Submodel de blocs

    Submodel mosaic

  • Submodel de blocs:

  • Hi ha un número reduït de programes i gèneres.

  • A cada segment horari en què es divideix la jornada trobem un sol programa de llarga durada.

  • La varietat de continguts la trobem dins del mateix programa: continguts i gèneres.

  • La programació es basa en la força d'aquests grans programes i del Star System que els condueixen.

  • A Espanya és un model de ràdio privada sobretot. Exempes: SER COPE, Onda Cero, etc.

  • 2) Submodel mosaic.

  • Basat en la varietat de continguts, programes i formats.

  • Un mateix segment horari és compartit per diversos programes.

  • La durada dels programes és molt diversa.

  • Quan es programa es fa sense tenir en compte les audiències que poden tenir a cada moment.

  • Se segueixen criteris sobre el comportament sociològic de la gent.

  • És el model més utilitzat per les ràdios europees: BBC, Artel, etc. També ho trobem a RNE i a Catalunya Ràdio.

  • Ràdio especialitzada. Models:

  • Ràdios temàtiques: no són ràdios formals. Exemples: Catalunya Música, Radio Clásica, Catalunya Cultura, etc. Música, religió, cultura, etc.

  • Ràdios formals: juvenils, musicals (tendència temàtica). Exemple: R-3 Cadena 100.

  • Ràdios formals pures: el mateix programa d'una hora repetit 24 hores, 7 dies a la setmana.

  • 3.1) Informatives: tot notícies. Exemples: Catalunya Informació, Radio 5.

    3.2) Musicals: 40 Principales, Flaix, Rac 105; llista d'èxits, etc.

    A Espanya la ràdio generalista ha optat pel submodel de blocs. Josep Maria Martí diu que el submodel de blocs està basat en el principi “d'el mateix, fet pels mateixos i a les mateixes hores”.

    1r. Bloc de 6 a 12h. Es divideix en 3 sublocs de matí:

    6-9h. Informació més pura, NOTICIARI, audiència 5.500.000

    9-10h. Informació i tertúlia, TERTÚLIA, audiència 4.700.000

    10-12h. Entreteniment, MAGAZIN, audiènica 5.800.000

    Com a molt es fan dos programes.

    2n Bloc de 12-15h. (alguns de 13 1 5h.) Migdia.

    12-14h. Entreteniment, MAGAZIN, audiència 4.300.000

    14-16h. Noticiari, CAFÈ, audiència 2.200.000

    Té de dos a tres programes, i l'audiència va canviant.

    3r. Bloc de 16-20h. Tarda.

    Seria el MAGAZIN pròpiament d'entreteniment, audiència 3.500.000

    1 o 2 programes.

    4t. Bloc de 20 (o 19) a 22h. Vespre.

    19-20h. Noticiaris (de 2 a 3 programes), audiència 800.000

    20-20:30h. Noticiaris, audiència 800.000

    20:30-22h. Esports (informació especialitzada, audiència 1.900.000

    5è Bloc de 22-00h. Nit.

    22-23h. Noticiari

    23-00h. Tertúlia

    Tot amb uns 2.300.000 oients

    6è Bloc de 00-6h., Matinada

    24-1:30h. Magzin esportiu (informatiu), audiència 2.900.000

    1:30-6h. Magazin d'entreteniment, audiència 2.200.000

    De 2 a 3 programes.

    En principi l'objectiu d'aquest tipus de programació és aconseguir el màxim nombre d'oïdors. L'audiència majoritària es produeix a casa (molt reduïda al cotxe i a la feina), contràriament al que passa als Estats Units.

    Dos macrogèneres que trobem a les ràdios públiques: informació i entreteniment.

    Les ràdios provades actuen amb el que s'anomena competència directa.

    Programes llargs: són concebuts com a model contenidor perque en 24 hores de programació podem trobar de 12 a 15 programes. En canvi en mosaic no en trobem més de 20. En aquests moments els contenidors són els espais més llargs han esistit a la història de la ràdio espanyola

    La programació general està dominada per quatre gèneres:

    Magazin, 33%

    Informatius, 33%

    Tertúlies, 17%

    Esports, 17%

    Dades d'audiència per gèneres en el conjunt de la ràdio:

    Magazin, 44% (estan en horari prime time)

    Informació general 23%

    Tertúlies 20% (en horari prime time)

    Informació esportiva 5%

    Magazin esportiu, 8%

    Pel que fa a la ràdio especialitzada espanyola, veiem que és un model poc variat pel que fa a especiaitats. És un model poc evolucionat, molt conservador, perquè ningú no vol jugar-s'hi diners.

    Formats i audiències de la ràdio especialitzada:

    FORMAT

    CADENES

    AUDIÈNCIA

    %

    CHR, format de llistes

    40 Principales, Cadena 100, Flaix, locals independents

    4.600.000

    52,6%

    AC, Música contemporàina

    M-80, Rac105, Ona música RC25

    850.000

    9,5%

    Múica espanyola

    R. Teletaxi, Dial, Olé, locals independents

    2.100.000

    24,4%

    Clàssica

    Radio 2, Catalunya Música

    350.000

    4,1%

    Notícies

    Radio 5, Catalunya Informació

    800.000

    9,4%

    Evolució del format de ràdio als Estats Units

    FORMAT

    %

    Country

    18,1

    AC

    16,4

    News/Talk

    14,1

    Gold/Classic Rock

    11

    CHR

    9,9

    Rock

    10,1

    Urban

    8,4

    Big Ben/Nostalgic

    3

    Spanish

    2,4

    Alternative

    1,9

    Les tres primeres de la taula anterior aporten el 50% de l'audiencia, i cap de les tres va adreçada a un públic de més de 20 anys. És un model madur d'especialització dels anys 60.

    Característiques de la ràdio especialitzada a Espanya:

    *Model conservador.

    *La radiofórmula viu pràcticament de renda dels 40 Principales (són formats d'entrada i sortida que busquen la satisfacció immediata). Tot el que s'ha fet després han estat imitacions. La radiofórmula ha quallat als Estats Units.

    *Només la ràdio pública ha iniciat un cert canvi: tot notícies i clàssica.

    *Fracàs per les fórmules per joves-adults.

    La pertinença, la concentració en mans de la ràdio privada de les cadenes fa que hi hagi poca diversitat empresarial. No existeix una ràdio local forta.

    El finançament i les temàtiques de televisió fan disminuïr el fenomen del videoclip. El finançament (ràdios privades, i temàtiques de televisió) és el tema del videoclip. La televisió temàtica ha fet disminuir la inversió publicitària a les ràdios privades.

    En d'altres països, per exemple als Estats Units, no es parla d'especiaització sino d'hiperespecialització, una segmentació major del target.