L'infant salvatge

Filosofia. Factors culturales. Psicobiologia. Creativitat

  • Enviado por: NoOrK
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

L' Infant Salvatge

Moltes vegades ens sorprenem quan per exemple, volem realitzar alguna cosa en conjunt i descobrim que l'altre persona no sap fer-ho o mai no ho ha vist, i llavors amb un petit resum li expliquem. Bé, això es molt fàcil en una societat com la nostra, en la que la majoria està molt o bastant implicat, ara bé, la cosa canvia quan el que “no entens” es la pròpia societat. Aquesta és, la manera en que comença L'Infant Salvatge.

Basant-nos en els tres factors: Psicobiològic, Sociocultural i Creativitat humana, podríem dir el següent de l'Infant.

El factor Psicobiològic es constitueix de dos parts, una molt diferent a la societat i l'altre totalment igual:

La part del psiquisme bàsicament es referència de tota la seva vida en el bosc. Els sorolls que li fan tenir una certa percepció més important per a uns i menys per d'altres, la intel·ligència que li dona la oportunitat de “sobreviure”en aquell tipo de medi, com per exemple en el moment de escapar-se dels “caçadors” i sobretot la imaginació. Deixant apart el psiquisme trobem una aparentment diferència en la part biològica, cosa que més endavant ens adonem de que es igual. L'encarregat de esbrinar si l'Infant es pot tractar de ésser humà o d'animal es un metge, que des de el moment que se'n assabenta de la existència d'aquesta “criatura” el seu desig es poder-la estudiar. L'objectiu del metge es demostrar si la part biològica es tan diferent com el psiquisme dels altres.

Els tipus de models de cadascú formen el factor sociocultural, que per a l'Infant es la part més “diferent” de la de l'altre societat. Ja que tot ho ha après al bosc.

Els models de coneixement i comportament de l'Infant són totalment diferent als de la societat amb la que s'enfronta. Ell al viure al bosc, al tenir que utilitzar el seu entorn com a eina, li suposa uns models radicalment diferents. Llavors de cop i volta, un dia el capturen, per a ell suposa un “caos” ja que no sap on el porten, ni sap qui són, etc.

El primer dia que es veu de cara a una altre societat, es incapaç de poder controlar els seus models de tota la vida, així que tots els del seu voltant, el tracten lògicament com un animal.

No obstant, el metge podríem dir que es converteix en la seva “salvació”, ja que al començar ensenyament i experimentació amb l'Infant, ell també es va integrant poc a poc amb la societat, fent-ho poc a poc, però amb esforç. Cosa que al final, valdrà molt la pena.

Per últim, hi ha el factor de la creativitat, que es el que sens dubte forma a la persona com es. l'Infant al final de la pel·lícula demostra la llibertar apresa del metge, que mai hagués pogut tenir estant en el bosc i sense el factor fonamental “la creativitat” l'Infant no hagués set únic e irrepetible.

En resum. L'Infant Salvatge, ens ensenya que si una persona està dins una societat diferent a una altre, el canvi que s'ha de produir es en majoria, difícil. Passar de uns models de comportaments i coneixements, unes institucions concretes a unes altres molt diferents, es clarament formar-se com a persona “nova”.

El professor, comença transmetent els models de coneixement i comportament, i unes institucions totalment noves per a ell fins ara. La Família, molt estrany al anar sempre sol, cosa que poc a poc, anirà aprenent que la família s'ajuda entre ella. Els seus nous models, distanciaran molt dels que tenia abans, però per això, serà una tasca impossible. Mitjançant tècniques d'aprenentatge el doctor arribarà a ensenyar a l'Infant l'alfabet i la seva correcte pronunciació. Fins hi tot, L'Infant, adquireix una identitat “Víctor”. Una cosa molt estranya, ja que en la seva societat no se li imposava ningú a re ni amb cap identitat.

Es demostra la nova personalitat del Víctor, en el moment, en que pe si sol s'anà de casa i per si sol torna a cada del professor. Tot un acte de responsabilitat i llibertat.