Individuos y sociedad

Socialización # Grups socials. Acció social. Rol i estatus. Socialització. Dret i poder. Estat. Justicia

  • Enviado por: Elena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

UNIDAD 4: INDIVIDU I SOCIETAT

Socialitat

Definició: podem entendra la societat com una agrupació d'essers humans entre els quals hi ha algun tipus de relació social, permanet o inestable, forçada o volguda, directa o inderecta, de cooperació o d'oposició.

Grups socials

Entenem per grups social, un conjunt d'individus amb unes relacions definides, amb una certa consciencia de grup i amb alguns elements identificadors.

Diferencia dels grups socials als quasigrups es que son col.lectius de persones amb poca consciencia de grup i poca organització. Axí, les agrupacions de sexe o edat, les masses, les multituds, les classes socials són quasigrups.

Els grups de referencia són grups diferents dels propis que pren com model que s'ha d'imitar (referencia positiva) o model de qué cal allunyar-se (referencia negativa): així, un grup d'emigrants en un suburdi d'una ciutat intenta imitar els grups autòctons de la ciutat.

Acció social. Rol i estatus

L'acció social es reiterativa fem coses de manera semblant de fer habituals o hàbits.

Com podem ser els hàbits d'una societat que es fruti d'un aprenentatge social de hàbits o costums per exemple a nar d'etiqueta a l`hora de anar a una festa elegant; el protocol habit social en ceremonies diplomatics, politics; la urbanitat es el hàbit social de la cortesía en la relació amb altres i en fet de saber viure i conviure.

Conformitat

Carácter nominatiu és l'acord del individus d'un grup social adaptar-se els hàbits social resposta que la majoriadonarà, i esperarà que altres els donin, tot i que es posible la conducta contrària a la pauta marcada pel costums.

En aquest cas, produirà el rebuig social o la sanció punitiva, segons quina sigui la pauta o norma infringida.

Posició social o “lloc” que si le asigna a l'interior del grup: un pot ser, per exemple, president, secretari general, militant o simpatitzant d'un partit polític. Cada posició social es defineneix per dos aspectes: el rol i l'estatus.

El rol es un conjunt d'actuacions que estan d'acord amb una posició social. Exemple: la salutació de l'alcalde o la discreció del capella són maneras de actuar que a la nostra societat li semblen conformes amb el paper social de cada una d'aquestes persones; formen part del rol de cada una d'elles.

L'estatus és el conjunt de drets i deures que són atribuïts a persones pel fet d'ocupar una posició social, per exemple un metge d'un poble, se li asigna un dignitat i un prestigi, de manera que s'espera d'ell que faci certes accions i n'eviti d'altres.

Podem parlar, de posicions heretades i posicions adquirides. Tothom neix amb una serie de posicions socials o les posseeix amb independencia de la seva voluntat, i, per altre part, durant la seva vida n'adquirirà unes altres.

Norma social i cultura

Els conceptes d'estatus, rol i posició social van associats al de normes social.

Normes social ès el concepte a les regularitats observables en les accions socials que tendiesen a ser institucionalitzades pels grups socials.

Institució s'enten com un codi o conjunt de normes socials lligades a sistemes de rol. Així, com la monarquía o el matrimoni, la universitat o l'Esglèsia, són institucións.

Diferenciar i relacionar “cultura” i “societat”.

Parlar d'hàbits socials, de normes i d'institucions significa referir-nos a una de les parts de la cultura humana. Els coneixements, els valors i les actituds, les pautesde conductes, són adquisicions socials.

La cultura és un factor de cohesió dels grups socials; hi ha altres factors que compleixen també aquesta funció, com els lligams de sang, el veïnatge o la divisió de treball, però la cultura transforma aquests factors i els omple de contingut.

Apartat 2: funció i característiques dels diversos grups socials

Socialització

Socialització és el procés d'integració d'un esser huma en la cultura d'una societat determinada.

El procés de socialització es defineix pels fets seguents:

  • és un aprenentatge social

  • és un proces que dura tota la vida de l'individu

  • proporciona als individus elemens culturals i pautes de coinducta a través dels agents socialitzadors;

  • facilita l'adaptació de l'individu a la societat.

  • La seva funció es aconseguir que les formes socioculturals de l'entorn es converteixen en les formes “naturals” i “normals” de pensar, sentir i valorar

    A través de la socialització, interioritsem els aprenentatges en formes de pautes de conducta asumidse per la nostrs conciencia social i moral.

    Socialització i grups socials

    La socialització i adaptació social es realitzen a l'interior dels grups socials. Aquests a vegades son grups definits, la familia, l'escola i els grups d'edad -grups juvenils i estudiantils, club esportiu i excursionistes, marquen d'alguna manera més profunda la personalitat social essers humans. Pero també tenan una funció sociolitzadora important les institucions politiques, els centre de treball i les formacions laborals i empresarials, sense oblidar els papers dels mitjans de comunicació social, el diari a la informatica, del llibre a la radio i la televisió.

    Noció de comunitat

    La comunitat es caractertzen per la intimitat, l'esclusivitat, la privacitat; els seus membre porten una vida en comú. Els vincles que uniesen els membres d'una comunitat són naturals i afectius.

    Les associacions son publiques i racionals, concientment buscades i voluntariament construides. Segon els interessos, les associacions poden ser econòmiques, politiquees o culturals.

    Els grups primaris es diferencia per la aproximitat física i el nombre reduit dels seus membres, i per l'afectivitat que els uneix.

    Els grups secundari es defineis per la aproximitat a la associacions per interessos politics econòmics o culturals per exemple una persona treballa a una empresa associació no més afecta allò que fa referencia al seu treball.

    Conformitat i desviació

    Atraves de la socialització, acomoda la seva actuació a les pautes socials. Amb tot sempre hi ha un grup de persones que no s'adapten a algunes normes.

    L'acord a les normes s'anomena conformitat; es pàrla de desviació quan la conducta d'una persona no respon a les normes vigents.

    El consell social es relaciona amb la conformitat normativa majoritaria en el si dels grups socials, la societat funciona harmónicament, es creer lligam de solidaritat.

    La conformitat social no exigeix una tota adhesió ni convinció íntima;en té prou amb el compliment regular de la norma.

    Marginació: causes.

    Hi ha formes de conductes al marge dels models socials admesos o contra aquests models: un vagabund se situa al marge de la societat, un delinqüent va contra els models socials. La seva conducte es antisocial.

  • socialització insuficient o han fallat els agents socialitzadors o bé perque el subjecte ha estat incapaç d'assumir i interioritzar els models socioculturals.

  • La contradicció entre els valors socials exigits, i les possibilitats reals d'assolir-los.

  • Insuficiencia en els controls i les sancions socials.

  • Valoracio negativa de l'ordre social vigent, perque és considerat injust o mancat de llibertat.

  • Desviació social es el pùnt de partida d'algun canvi social: les primeres feministes que demanaven el vot per la dona o les primeres persones que es van manifestar en pro de la igualtat racial als Estat Units, són exemples que amb el temps s'han convertit en formes normatives de conducte social.

    Apartat 3: Fonamets del dret i del poder

    El poder es produeix el fenomen de poder quan algu decideix, ordenar, mana, imposa i uns altres realitzen, obeeixen, compeixen el que han demanat els primers.

    Hi ha formes de poder altament institucionalitzades i amb capacitat de forçar el compliment de que es mana; hi altres formes de poder poc institucionalitzades i amb poca capacita de forçar el compliment del que es mana. Poca cosa pot fer la delegada, si algú no es vol quedar; en canvi, el professor té més força _la nota. Per fer cumplir les seves exigències, l'estat té la inspecció d'hisenda la multa, la policia i la presó, per “animar” els ciutadana à complir els seus deures.

    Violencia (biològica) i creença (cultural)

    Entre els humans, els factors biològics de les relacions de poder, és adir, la violencia es reverteixen de creencies, factors culturals, amb qué el governant i el governat justifiques la seva situació: de domini, l'un; d'obediència, altre.

    Diferents tipus de violencia poden ser:

    • Fisica

    • Economica

    • Psicologica

    • De grup

    • Social

    Les creencies o convincions disimulen els aspectes més durs del poder:

    si el poder només mostrés el seu costat violent i coactiu, es faria intolerable; per aix'o cal que el poder es justifiqui i no sigui sentit només com actiu. Els governants volen ser aceptats i apreciats; per aquest motiu funciona en el si de la societat un sistema de creences i convincions a l'entorn de la naturaleza, la necessitat i la sustitució de poder.

    Poder politi i estat.

    El poder és politic quan la finalitat que es persegueix amb el domini està socialitzada o institucionalitzada: un dirigent sindical, el secretari d'un partit, el president d'un club de futbol, exerceix poder institucionalitzat.

    L'estat és una de les formes del poder polític i es caracteritza pel fet que les eves finalitat no depenen del desitjos i les seves voluntats individuals.

    Sobirania es la propietat del poder de l'estat que el fa ser independent de qualsevol altra forma de poder i superioe a totes elles.

    Limitació de la soberania per la mundialització dels problemes.

    Al segle xx, tot i que els estats es continuen definits juridicament a si mateixos com a independents i soberans, hi ha hagut diversos intents d'establir organismes internacionals de cooperació, com l'ONU, l'OTAN, la UE, etc... i de fet, en els últims anys, es produeix un procès accelerat de mundialització dels problemes i interdependencia dels països, amb la qual cosa el concepte de sobirania és problemàtic.

    L'Estat com a societa és una comunitat humana estable organitzada segons una llei fonamental o constitució i regida per unes estructures o institucions de poder que són sobiranes.

    L'Estat com a institució es el conjunt d'aparells de poder o govern a qué se subjecten els individus i els grups socials de l'estat societat.

    L'estat societat és un grup huma organitzat, és una associació, amb unes normes que regulen les relacions entre les persones que en formen part.

    Les caracteristiques són:

  • té carácter obligatori; inscrits el registre civil com ciutadà de l'estat.

  • Té carácter general i polític; l'esta societat el preocupen derectamentt els interessos i les finalitats que afecten tots els seus membres; l'estat institució presten regular i harmonitzar els diversos interessos i finalitat particulars de tots els estaments que funcionen en el seu interio.

  • Estat societat perque indivifu i grups puguin fer la seva tasca sense interferències. Funcions socials que l'estat institució sempre s'ha reservat: l'ús legal de la violencia, el manteniment de l'ordre públic internen i la defensa.

  • com a grup social te unes bases que el defineixen: té una contitució, que funda i organitzar l'estat, distribueix el poder, articula els parells de l'estat, determina qui en forma part i regula les relacions entre institucions i els ciutadants i finalment delimita quin és el seu àmbit territorial.

  • La legitimitat de les formes de poder: el govern d'un estat o la direcció d'una associació son legitimes quan els seus membres són lleials a aquestes formes de poder consideren que hi ha bones raons per mantenir la lleialtat. Aleshores el poder descansa més en la convinció que en la força, tot i que aquesta en continua sent un piar fonamental.

    S'ha considerat tres formes de poder de legitimar el poder:

  • la força, la violencia i la guerra.

  • La tradició i el privilegi.

  • La llei i la rao.

  • Classificació de les formes d'estat: tres criteris

    Hi ha tres criteris per clasificar les diverses formes d'estat:

  • per la seva relació amb el dret i la llei

  • per la relació entre l'estat societat i l'estat institució.

  • Per la relacio entre l'estat institució i les activitats económiques i socials del país.

  • Apartat 4: el dret i l'Estat

    Organització del dret objectiu.

    Els poders de l'estat es defineix en funció de llei i del dret: el poder legislatiu elabora lleis, l'executiu fa la seva funció politica d'acord amb la llei i el judicial procura que les persones i les institucions actuïn segon les pautes establertes per la llei.

    Diferencia:

    Drets subjectius dret personals que ens recuneix la Constitució espanyola i que postula la Declaració Universal dels Drets Humans.

    Drets objectius són pautes objectives de conducte , promulgades per el poder legislatiu que tenen un carácter coactiu.

    Normes de l'ordenament jurídic.

    El dret positiu es el dret objectiu ordenat i sistematitzat. Té un carácter normatiu i regulatiu con la moral, el costum o la bona educació.

    Es diferencia d'una norma social o d'una norma moral pel carácter coactivu afi de que les lleis siguin respectades.

    Regula la convivencia social; estableix el sistema de sancions quan sìncompleix les normes, i fa de mitjancer la pau. En l'estat modern s'ha produït una simbiosis entre el dret i la politica, entre dret i l'estat: el dret es el mitjà a qué recorren les forçes politiques que posseixen el poder politic per exercir el domini sobre la societat concreta.

    Dret natura

    Drer natural és el corrent de pensament que suposa que existeis un dret natural, això es un principi i normes de carácter general i de validesa universal, normes absolutes i capaces de servir de criteri per valorar si les lleis positives són conformes a la justicia i la humanitat.

    El jusnaturalisme és una venerable tradició que arrenca de l'antiguitat i arriba fins als nostres dies, es preten que el dret o llei natural té un fonament racional. La mateixa idea es trobar al principi de la moralitat, però s'interpreta com a dret internacional, capaç, d'albitrar a les guerres de religió i ens els nous territoris descoberts.

    Transformació de la idea de dret natural en dret subjectiu innat. La idea d'uns drets innats de l'individu impregna les tendencies liberals de la filosofia politica dels segles XVII i XVIII, i es correspon amb la concepció convencionalista.

    Segon la teoria del contracte social, els esser humans abandonen “l'estat de naturaleza”, s'organitzenl'estat per protegir i garantir els drets individual innats.

    Positivisme jurídic

    El positivisme jurídic es distingeixi amb precisió les normes jurídiques de les morals i dels esdeveniments socials: la realitat social -l'ésser de les coses és objecte de la sociologia i és diferent del deure que prescriuen les normes jurídiques, objecte del dret, i aquest duré cal distingir-lo del deure que exigeix la moralitat, objecte de l'ètica.

    El problema del positivisme és el de la fonamentació del dret, un cop descartat el dret natural la raó com a fonament. Per el positivisme l'única base del dret és l'estat, que crea la llei i en l'estat democràtic se sotmet ell mateix a la llei.

    Apartat 5: dret i justícia

    Justícia

  • Sentit jurídic, que fa referència allò que s'ha de fer segons estipula el dret.

  • Sentit moral, que es refereix al que és conforma a l'equitat i a la raó que exigeix donar i reconèixer a cadascú el que li correspon.

  • Caràcter social de la justícia.

    La justícia és un dels objectius de l'activitat social i de convivència en tant que el ciutadà i la practica en les seves relacions amb altres ciutadans.

    Justícia distributiva i commutativa.

  • Distributiva. És la justícia que reparteix els béns i els honors, les càrregues i les obligacions socials, de manera equitativa, segon el mèrit de cadascú.

  • Commutativa. És la justícia de la relació entre els individus; tendeix a protegir els drets de cada u i estableix una igualtat aritmètica en els intercanvis econòmics, ja sigui per mitjà de la compensació en una transacció privada de béns o per mitjà de la recuperació d'una justícia comesa en les posicions d'algú.

  • Diferent sentit d'igualtat

    En les reaccions socials, la justícia és potser la pauta fonamental a fi que la cooperació social funcioni amb fluides i els conflictes puguin resoldré amb facilitat. I això, perquè la societat a de ser sense dubte, segura, els polítics i els governants eficaços, les institucions estables i els ciutadans han de gaudir del més gran benestar possible; però, per sobre de tot, la societat ha de ser justa.

    El problema de la legitimitat

    No tot allò legal és just.

    La historia dels grans conflictes del segle XX n'ha mostrat, si no n'estàvem ja convençuts que algunes lleis poden ser, i de fer ho són, contraries a la justícia i han de ser considerades il·legítimes.

    Concepte de la justícia

    L'utilitarisme afirma que totes les persones han de rebre el mateix tracte i la mateixa consideració, ja que cada ésser humà és igual a tot altre ésser humà.

    El socialisme utòpic s'orientà vers l'establiment de la societat de cooperació en què no existeix la propietat privada, fossin eliminades les desigualtats i la tècnica estigues al servei del benestar de tota la societat, i no solament de la classe dels propietaris.

    ELS DRETS HUMANS

    Característiques principals:

    El dret al treball.

    El dret a la integritat física de les persones.

    Els drets humans a les noves tecnologies: els canvis tecnològics en el tractament de la informació i manipulació genètica, el consumisme o degradació de la naturalesa.