Incontinencia urinaria

Salud. Medicina. Uretra. Síntomas. Causas. Tratamiento. Enfermedad

  • Enviado por: Pitufa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

INCONTINENCIA URINARIA

INTRODUCCIÓ

Més de quatre milions de persones majors de 65 anys tenen problemes de control d'esfínters urinaris o fecals.

No és un problema aïllat, la persona que ho pateix no està sol, ni es capa novetat, ja que molta d'aquesta gent, ho pateix en silenci.

És un problema que perfectament és pot solucionar, i reduir al mínim les incomoditats i riscos existents. En aquesta solució participen els professionals sanitaris, la família, els cuidadors i d'altres persones afectades.

És necessari evitar l'ocultació d'aquesta situació, ja que quant abans conegui el metge el problema i la resta de personal sanitari que està al seu abast, abans es podrà tractar i resoldre.

DEFINICIÓ:

És defineix com la pèrdua involuntària d'orina, causada per un mal funcionament dels esfínters, aquesta causa es veu més en la gent gran. Aquest problema provoca en els individus, problemes higiènics, psicològics i socials.

CURES:

Un punt important serà promoure cures en la pròpia vida quotidiana del pacient. Aquestes cures poden ser:

  • Higiene bàsica.

  • Col·locació de catèters.

  • Canvis de postura.

  • Sondes

  • etc.

El personal sanitari sempre està disposat a ajudar, però és necessari comprendre que la ajuda de la família i els cuidadors és imprescindible, doncs son els que passen amb l'afectat i els que detectaran avançadament els problemes.

CLASIFICACIÓ D'INCONTINENCIA URINARIA:

  • Incontinència urinària d'esforç: Situació en que la persona pateix una pèrdua per sota de 50 ml. i és produeix com a conseqüència d'un augment de la pressió abdominal.

  • Incontinència urinària d'urgència: Pèrdua involuntària d'orina, poc desprès de sentir una gran sensació urgència al orinar.

  • Incontinència urinària per rebosament: Situació en la que la persona experimenta una pèrdua involuntària d'orina, que és produeix cada cert temps, de alguna manera pronosticable i que té lloc quan la bufeta urinària arriba a un determinat volum d'orina.

  • Incontinència urinària funcional: La persona experimenta pèrdues d'orina involuntàries e imprescindibles. I sol està associada a malalties o altres alteracions.

  • Incontinència Urinària total: Situació en la que l'individu experimenta pèrdues d'orina de forma contínuament e involuntàriament.

FACTORS QUE PREDISPOSEN:

Hi ha una sèrie de factors que afavoriran l'aparició de la incontinència, com són:

  • Factors ambientals: El més important és la existència de les anomenades barreres arquitectòniques. Que per les seves característiques impedeixen i dificulten l'accés de forma ràpida i eficaç. Exemple: mobiliari mal col·locat, graons elevats, estores doblegades, terra lliscant, il·luminació deficient, compartir habitació, dificulta la intimitat; característiques de la família, edat, tipus de relació existent, nivell socioeconomic, ...

  • Factors personals: (Biològics i orgànics):

  • Existència d'un impediment físic: Enllitat, malalt terminal, minusvalies.

  • Impediments psíquics: demència, desorientació, ...

  • Que visqui sol, aïllaments,...

CURES

  • Des del primer moment fer-li saber que no està sol. Tots els familiars, cuidador, professionals sanitaris, estan per donar-li suport i ajudar-lo.

  • Recordar-li que existeixen mitjans i coneixements necessaris per resoldre el problema.

  • Facilitar-li el camí fins el lavabo evitant obstacles. En el bany s'ha de millorar l'il·luminaria, col·locar passamans, ...

  • Roba ample fàcil de posar i treure.

  • Evitar l'estrenyiment, ja que fa augmentar la pressió de la bufeta i facilita l'aparició de ganes d'orinar. Per evitar-ho, menjar aliments rics en fibra, llegums, verdures, fruits secs, ... Aquest es un dels problemes que te més directament el nostre pacient geriàtric, ja que a causa de la medicació pateix restrenyiment, i aquest factor, fa que la incontinència d'aquest home augmenti.

  • Controlar i enregistrar, les quantitats diàries, establir un horari per anar al lavabo i evitar una possible urgència.

  • No ser massa persistent en preguntar si està sec o mullat, si té o no ganes d'orinar, evitar frases com: “Un altre cop, és que no és pot aguantar?” I evitar també la marginació.

  • Evitar el consum excessius de líquids i excitants com: Cola, cafè, alcohol, té

  • És bo establir un horari de micció, afavoreix una rutina, per tenir la bufeta buida.

COMPLICACIONS:

Si no son tractades a temps:

  • Complicacions psicològiques i socials:

  • Desavinences familiars, augment del cost econòmic.

  • Aïllament social.

  • Quadre depressiu.

  • Automarginació i aïllament.

  • Complicacions orgàniques.

  • Alteració de la pell.

  • Hemorràgies.

  • Trencament de la bufeta.

  • Complicacions i atrogéniques (per tècniques material o procediment sanitari), del sondatge besical.

  • Lesiu de l'uretra.

  • Contracció del múscul de la bufeta.

  • Obstrucció de la sonda.

  • Deteriorament de la sonda.

DISPOSITIU DE RECOLLIDA D'ORINA:

  • Col·lector no invasiu, tipus preservatiu, d'un sol ús.

  • Funda antigoteig.

Aquest dos mètodes són utilitzats en homes, tenen contraindicacions, poden produir:

  • Irritació a la pell.

  • Infecció.

  • Sortida del dispositiu del penis.

Consells:

  • Col·locar el penis cap a baix per que la orina surti cap avall.

  • Canviar el dispositiu tantes vegades com sigui necessari

  • En el moment de fer el canvi de dispositiu. Animar al pacient, perquè vagi al lavabo.

  • Un cop retirat el dispositiu utilitzat, rentar el pene amb aigua i sabó i assecar-lo bé.

  • Evitar que vagi al llit amb el dispositiu col·locat.

  • Vigilar la coloració del penis per prevenir la mal circulació de la sang del mateix.

  • Si és nota alguna anomalia, consultar al metge.

XUPADORS (BOLQUERS)

  • Mirar amb freqüència els bolquers.

  • Tenir cura de la pell cada cop que és canviïn els bolquers.

  • Vigilar la pell en busca de signes i lesions.

SIGNES I SIMPTOMES D'ALARMA:

  • Orina irregular, amb anomalies.

  • Hemorràgia o hematuria.

  • Febre.

  • Calfreds.

  • Malestar general.

  • Pèrdua de la gana (inapetència)

  • Orina amb olor anòmala.