Impostos Ambientals

Impuestos ambientales # Polítiques. Contaminació acústica. Consum d'energia

  • Enviado por: Martí Prats
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L´Aplicació i l´Efectivitat dels Impostos Ambientals
Sra. Teresa Ribeiro
Cap de Projecte
Agència Europea de Medi Ambient
25/09/1997



L´informe de l´Agència Europea de Medi Ambient sobre impostos ambientals, la seva efectivitat i la seva aplicació, traduït al català i al castellà pel Centre d´Estudis d´Informació Ambiental, identifica i examina diversos impostos ambientals aplicats als països de la Unió Europea

L´informe ofereix una visió de conjunt de la problemàtica principal de les "ecotaxes" a través de l´anàlisi de 16 estudis sobre impostos ambientals, parant esment sobretot a la seva efectivitat ambiental i als obstacles polítics a la seva aplicació.

En aquesta tercera Taula Ambiental es presenten les traduccions al català i al castellà d´aquest treball amb la presència de la Sra. Teresa Ribeiro, coordinadora del projecte de l´Agència Europea de Medi Ambient.

Presideix:
Hble. Sr. Joan-Ignasi Puigdollers
Conseller de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Presenta:
Sr. Pere Torres
Director General de Programació i
Educació Ambiental. Generalitat de Catalunya




Sra. Teresa Ribeiro

Sra. Teresa Ribeiro
Cap de Projecte
Agència Europea de Medi Ambient

  • Teresa Ribeiro és en l´actualitat Cap de Projecte de l´Agencia Europea de Medi Ambient essent responsable de les àrees d´Intruments i Oportunitats de Política Ambiental i Escenaris de Millora Ambiental.

  • Es va graduar en Enginyeria Ambiental a la New University de Lisboa el 1984, va estudiar Gestió Internacional i Màrqueting a la Norwegian School of Management a Oslo i Política i Planificació Energètica a la Technical Univarsity de Lisboa.

  • Ha estat treballant en anàlisi de política ambiental des de 1986 a Noruega, Brusel·les, Lisboa i -en l´actualitat- Copenhagen.

  • Teresa Ribeiro és autora i responsable de diverses publicacions, com són el llibre "The European Common Garden: Towards a Common Environmental Policy", publicat en anglès, francès i portuguès (1993) i el recent article a Environmental Politics "The Evolution of Sustainable Development Strategies in Portugal" (primavera 1997).

L´Aplicació i l´Efectivitat dels Impostos Ambientals

La tasca de l´AEMA relativa a l´examen i avaluació dels instruments de política ambiental s'accelerà a principis de 1996, quan la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu demanà a l´AEMA que realitzés ràpidament dos informes sumaris sobre els "impostos verds" i sobre els "acords ambientals voluntaris".

La "Missió" de l´AEMA inclou l´aportació d´informació oportuna orientada a objectius". L´informe sobre l´Aplicació i l´Efectivitat dels Impostos Ambientals va destinat als responsables de les decisions polítiques i al públic, i es presenta de manera que coincideixi amb el treball en curs de la Comissió sobre la "Comunicació relativa a les Taxes Ambientals utilitzades en els Estats Membres". L´informe sobre "acords voluntaris es publicarà cap a finals de 1996.

El propòsit de l´esmentat informe és facilitar una visió general de l´ús i aplicació dels impostos ambientals, en particular a Europa. S´hi exposa breument una base lògica per als impostos ambientals i s´hi identifiquen les àrees ambientals cap a les quals es dirigeixen. Seguidament, aquests es classifiquen en base als seus objectius i motivació. L´informe només examina els impostos ambientals sense considerar subvencions o altres impostos que podrien tenir impactes secundaris sobre el medi ambient.

A més, facilita també una visió de conjunt de les aplicacions fetes a nivell nacional d´instruments econòmics en els països industrialitzats, considerant principalment aquells de la Unió Europea i basant-se amplament en informes i exàmens realitzats per l´Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre instruments econòmics els anys 1987, 1992 i 1994.

Molts instruments econòmics s´han originat recentment i, per tant, existeixen poques avaluacions sistemàtiques de la seva efectivitat. Malgrat això, alguns estudis rellevants sobre el tema són revisats en el document que es tracta. La introducció d´impostos ambientals comporta dificultats considerables, de manera que l´informe aborda alguns temes com els efectes de la competitivitat i l´equitat, la possibilitat d´aconseguir un "dividend doble" a través de reformes fiscals verdes i altres assumptes de disseny i administració relacionats. Finalment, també s´inclouen recomanacions per a treballs futurs sobre polítiques i investigació.

Aquest informe no té per objectiu la realització d´un resum global de tots els impostos verds, ja que aquests es descriuen detalladament en informes de l´OCDE o del Consell Nòrdic (Consell Nòrdic 1994 i 1996 en preparació). Sí facilita, en canvi, una visió de conjunt de fàcil comprensió tant del potencial com de les dificultats en l´aplicació dels impostos ambientals, basat-se en alguns exemples il·lustratius.


Existexen diferents informes que analitzen la situació de la Unió Europea vers la posició que es té respecte el medi ambient que poden tenir transcendència en l'àmbit de les polítiques ambientals a Europa. Un és el que es presenta en aquesta conferència, l´Aplicació i l'Efectivitat dels Impostos Ambientals.

A l'Agència Europea de Medi Ambient hi ha de 60 a 70 persones que treballen en la realització d'aquests informes. A més, treballa conjuntament amb altres centres associats dedicats individualment a temes concrets com aigua, sòl, aigües marines, entre d'altres. Una de les funcions de l'Agència és la traducció d'aquests informes que són de gran ajuda en la disseminació de la informació i l'acció ambiental.
Aquesta coopera també amb altres importants organismes com són la OCDE o la EPA. Interiorment està estructurada en varius departaments d'on els dos bàsics són el d'administració i l'encarregat a desenvolupar les operacions que es proposa l'Agència. També hi ha un departament dedicat a posar la informació a Internet i el departament de política que recull informació de tot Europa. Bàsicament, l'acció de l'Agència és distribueix en 10 programes que abarquen 10 àrees importants en el tema ambiental.

El concepte d'impost no li agrada a ningú. Hi ha una àmplia gama de termes al darrera i no és fàcilment acceptable. En l'estudi realitzat per l'Agència Europea de Medi Ambient s'han arribat a una sèrie de conclusions que defineixen l'estat actual dels impostos ambientals a la Unió Europea. S'ha observat un increment en l'ús d'impostos ambientals en forces països. Els impostos totals han estat augmentant al llarg de l'última dècada. S'observa, de forma general, que la càrrega fiscal ve dominada per l'ocupació en un 50%, mentre que el medi ambient només arriba a un 1,5% de la càrrega fiscal. Així mateix, el percentatge corresponent a l'energia, al què se li poden assignar connotacions ambientals, és d'un 5%. Els percentatges més alts assolits en aquest sentit els trobem a Dinamarca i Holanda, on trobem d'un 4 a un 5% de medi ambient en la càrrega fiscal respecte el percentatge total.

Un dels temes en els què aquest informe aprofundeix més és en la classificació dels impostos. És veritat que aquesta es pot considerar arbitrària i poc precisa però cal fonamentar les raons d'aquesta classificació. Els impostos tenen molts objectius diferents. En l'informe es diferencien 3 categories:

1- Càrregues fiscals que cobreixen costos per a tractaments ambientals, aigües residuals, etc., és a dir, impostos que es cobren per a destinar els seus ingressos a millores ambientals físiques.
2- Càrregues fiscals d'incentiu, que canvien el comportament, amb la finalitat de reduir els impactes al medi ambient.
3- Càrregues fiscals per tenir fons per a despesa governamental, de caire més global, orientades a una reforma fiscal verda.

L'informe també arriba a una conclusió sobre l'eficàcia dels impostos ambientals. És molt difícil avaluar un impost ambiental però és necessari fer-ho per observar l'impacte que aquest té. Tots els impostos revisats han estat efectius i, en especial alguns, com els utilitzats per mitigar la contaminació de l'aire a Suècia en relació al sofre, fòsfor, o benzines sense plom entre d'altres, com la taxa de residus a Alemanya i com la taxa de contaminació de l'aigua a Dinamarca. També s'ha descobert que l'especificació de les càrregues fiscals ambientals pot ajudar a tenir més beneficis ambientals. Per exemple, a Holanda l'impost de soroll a avions, encara que petit, comporta que amb els diners obtinguts s'aïllin de la contaminació acústica les zones al voltant d'aeroports. En definitiva, es millora un problema ambiental mitjançant l'aplicació d'un impost especiífic.

A l'Agència s'han revisat 16 impostos de 26 estudis disponibles. No s'ha fet recerca sinó que s'ha estudiat el que estava publicat. Molts dels impostos estudiats són suecs, ja que aquests han avaluat el seu sistema fiscal des del punt de vista ambiental.

Un exemple concret d'una de les avaluacions que porta a terme aquest informe és l'impost del sofre. Es va estudiar l'efecte ambiental en la reducció de la contaminació. A continuació s'observava l'efecte d'incentiu de l'impost comparant aquest amb l'impost marginal o promig d'una mesura de reducció fiscal.
És a dir, es compara l'impost d'emissió d'una tona de sofre amb el cost de reduir les emissions d'aquesta tona de sofre i s'observava que sortia molt més a compte reduir les emissions que no pas pagar l'impost. Aquest va tenir molt èxit i va aconseguir reduir el contingut de sofre en els combustibles fòssils en un 40% en 3 anys.

Les barreres a la implementació o execució dels impostos ambientals és un dels altres temes de què parla l'informe. S'arriba a la conclusió que la principal barrerra és la competitivitat i la pèrdua d'aquesta capacitat que comporta l'aplicació d'un impost ambiental. Però això no és exclusiu dels impostos ambientals ja que les disposicions de la llei i la lliberització dels mercats crea problemes de competència, cosa que també pensa la OCDE. Holanda, Noruega i Dinamarca fan servir impostos ambientals i, en canvi, foren considerats per un estudi del 1996 realitzat per l'Institut de Desenvolupament de Gestió com els tres països més competitius d'Europa. Per altra banda, hi ha maneres de mitigar els efectes d'anticompetitivitat. Es poden donar exempcions a les indústries molt afectades. A Dinamarca, Holanda, Noruega o Suècia, inclús Finlàndia, s'apliquen impostos sobre diòxid de carboni que han tingut exempcions en algunes indústries. Hi ha l'opció, com a Finlàndia, de donar un impost molt i molt baix però cap exempció fiscal o a l'inrevés, com a Noruega, aplicar un impost molt alt (Noruega té molta indústria energètica i petrolera) pero augmentar el nombre d'exempcions.

Un altre obstacle important, en concret a la Unió Europea, és el fet que no es pot aprovar cap nou impost sense que tots els països estiguin d'acord dins la Unió Europea. El vot d'unanimitat pel què fa a qüestions fiscals que es porta a terme a la UE dificulta bastant l'avenç en fiscalitat ambiental.

Un altre tema considerat són els llindars lliures d'impostos. Per exemple, per a un determinat nivell de consum d'energia no existeix cap càrrega impositiva, límit al qual els petits usuaris no assoleixen mai. En canvi, les grans indústries o consumidors sí estarien obligats a pagar aquest impost.

Els ingressos fiscals extrets d'un sector com la indústria es poden fer servir per a retornar-los al mateix sector, tal com s'aplica l'impost dels òxids de nitrogen a Suècia. Els que efectuen més reduccions d'emissió d'aquest contaminant acaben rebent diners, cosa que no passa amb els què no redueixen les seves emissions que segueixen pagant però sense rebre cap compensació a canvi.

Finalment, s'arribaren a una sèrie de recomanacions que l'Agència Europea de Medi Ambient extrèia d'aquest estudi. Entre aquestes trobem:

  • La necessitat d'una avaluació posterior a l'aplicació de l'impost ambiental i veure si s'han produït millores. Es tenen resultats només de 16 impostos ambientals a tot Europa. Aquesta recomanació la retifica l´OCDE, la qual afegeix que el disseny dels instruments ambientals fiscals ha de contemplar la possibilitat d'avaluar-los posteriorment a la seva aplicació.

  • L'abast dels impostos ambientals hauria d'extendre's a més països, a més de fer un esforç d'harmonització a nivell de la UE. No solament haurien d'arribar a més països sinó que també haurien d'incloure altres àrees com el transport marítim, el transport aeri, l'explotació minera, l'ús dels recursos del sòl i moltes altres àrees.

  • S'han de dissenyar amb molta cura i prestar especial atenció; dur a terme estudis abans per a preveure l'impacte.

  • És necessària la implicació precoç de les autoritats fiscals. Els ministeris de Medi Ambient acostumen a no tenir el recolzament dels d'Economia i Finances, cosa que sí passa als països nòrdics (Dinamarca), observant especialment el possible potencial d'ingressos que pot comportar la creació d'impostos ambientals.

  • Anunciar la creació d'un impost molt aviat per ajudar a la indústria a acostumar-se i adequar-se als requeriments futurs que aquest comportarà.

  • Reciclar l'ingrés dels impostos ambientals enviant-los al consumidor.

La conclusió global de l'Agència Europea de Medi Ambient és que si els impostos ambientals es dissenyen prou bé i es posen correctament en marxa, podrien millorar quatre àrees de la política pública: el medi ambient, la innovació i la competitivitat, la reducció de l'impost d'ocupació i la millora del sistema fiscal.

[ Principal ] [ Robot Verd] [Serveis Generals ] [Comunitat]