Impacto de la Revolución Francesa

Historia universal del siglo XVIII # Luis XVI. Problema económic. Assemblea Nacional Constituent. Constitució. Nova societat. Revolució a Espanya. Napoleó Buonaparte. Ferran VII. Guillotina. Maria Antonieta

  • Enviado por: NeNy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 29 páginas
publicidad

ÍNDEX:

  • Introducció

  • Tema:

  • 1789_una data per no oblidar

  • La contundència de la Revolució

  • Els camins cap a la Revolució

  • De súbdit a citadà. De regne a Nació

  • Una nova societat

  • La fi de la revolució

  • La Revolució més enllà de França (eix cronològic)

  • La Revlució a Espanya

  • La vida de Napoleó Buonaparte

  • Conclusions

  • Vocabulari

  • Investigació

  • La vida de Ferran VII

  • La guillotina

  • La vida de Lluís XVI i Maria Antonieta

  • Documents

  • Opinió personal i autoavaluació

  • Introcucció:

  • El dia 1 de decessembre de 2003 a les 2.40 p.m. arribà Emili Olmos i Pasqual amb les noves fitxes del nou tema: La Revolució Francesa i altres revolucions liberals. Si soc realista al prinicpi el tema pareixia aborrit, però després hem vaig donar conter de que es necessari saber coses de la nostra història, de tot el que passava, de tota aquella gent que va lluitar per un país millor, i que ara nosaltres gaudim.

    A les acaballes del segle XVII i durant el XIX Europa viu anys desbocadament intensos. Es lluita per la supervivència, contra la injustícia, pel benestar, per la llibertat.

    La gent ix al carrer per protestar, per exigir els seus drets, per derrocar els privilegiats i privilegiades de sempre, millor dit, per a canviar el món.

    Prehistòria: període en què els humans i humanes no coneixien l'escriptiura.

    Història: des del punt de vista occidental:

    Edat antiga: acabaria amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al 476 d.n.e.

    Edat mitjana: acabaria amb l'arribada de Colom a Amèrica 1492.

    Edat Moderna: acabaria amb la Revolució Francesa, 1789

    I aquesta li dona inici a l'Edat Contemporània.

    Els esdeveniments francesos del 1789 commocionaren Europa i altres païssos.

    La França del segle XVII tenia greus conflictes socials. Segons nasqueres en un grup social o altres, tenies una serie de privilègis o una pària. No es podia canviar de grup social. La Monarquía estava en crisis. A finals del XVIII a França hi havien greus problemes d'Hisenda. La situació es feia insostenible.

    La Revolució aspirava a transformar radicalment la societat, per aconseguir-ho calia trencar els lligams de poder tradiconals. Aquests principis es resumien en Llibertat, Igualtat i Propietat. Per entendre el canvi que implicava caldria mirar les coses que destruïa.

    Al segle XVIII el francés era una llengua que tenia molt de pretigi. A part de les colònies que tenia França, les elits de tot el món parlaven aquesta llengua com a símbol de distinció.

    Els grups socials pergueren i guanyaren coses que ja nomenaré al tema del treball.

    La proximitat entre França i Espanya va fer que les idees revolucionàries travessaren amb facilitat els Pirineus.

    2.Tema:

    2.1. 1789_una data per no oblidar:

    Gracies a Lluís XVI, rei de França, el país es trovaba a la vora de la bancarrota. L'estat estava endeutat perquè gastava més del que ingresaba per impostos.

    El ministre d'Hisenda francés intentà fer una reforma del sistema d'impostos. A la primavera del 1787 proposava que els privilegiats pagaren impostos, però aquests es rebel·laren i digueren que no.

    Al 1789 Luís XVI es veié obligat a convocar Estats Generals*.

    *Mirar vocabulari

    Es trobaven 1139 representants, i la primera petició del Tercer Estat fou que a l'hora de votar es donara un vot per persona.

    El rei no volia que açò passara, així que Tacna els Estats Generals, per a que el Tercer Estat tinguera cap poder. Però aquest, no es va rendir facilment, i va reunint-se i elaborà una asamblea i una constitució.

    Part del clergat i noblesa s'uní al Tercer Estat, i altres fugiren per qué ja veien que anava a passar.

    El poble agafà les armes i el 14 de Juliol es prengué la presó de la Bastilla i s'alliberà els presos polítics.

    També hi hagué una revolta dels camperols contra els senyors -Grande Peur-. L'assemblea, per frenar els aldarulls promulgà l'Abolició del règim feudal, però el rei no la aprovà.

    Amb l'abolició dels drets feudals, el món canvià. Les terres del senyor passarien als camperols, es suprimia el delme, s'aprovava la igualtat davant l'impost, la igualtat de les penes i de l'accés als càrrecs, la supressió de les justícies senyorials, dels drets de cacera, entre altres... Conduiria a la promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans, inspirada en la declaració d'independència dels Estats Units.

    Al 1789 el déficit de l'Estat continuava, i l'Assamblea Constituent decidí posar a la venda els béns del clergat. La Revolució no abandonà els sacerdots, i els digué de ser funcionaris i cobrar un sou, però jurant fidelitat a la nació, al rei i a la Constitució.

    Al 1792 l'Assamblea declarà la guerra a Austria per què aquest país estava ajudant als emigrants francesos. Hi hagué una forta derrota francesa i s'acusà a Lluís XVI de traïció.

    Aquest fou empresonat i la Convenció Nacional -tribunal elegit per sufragi universal- el condemnà a mort. Al gener del 1793 morí guillotinat.

    Preguntes:

    *Creus que les dates o esdeveniments que marquen el canvi de períodes són decidits en l'any i en el moment que passaren els fets o són pensats a a.

    • Són periodes que es pensa després, ja que els fets passen quan passen, i ningú fica cap data

    *Creus que és correcte el terme Edat Contemporània?

    • No es un terme correcte per què contemporani vol dir, de eixe moment.

    *Per què creus que l'Estat estaria endeutat?

    • El rei es gastava gran part dels diners `per al seu servei, invitava a molts altres reixos a les grans festes, tenia molts servidors...ets.

    *Se t'acudeix alguna solució al greu problema econòmic que patia França?

    • Limitar el pressupost del rei, destronar-lo.

    *Per què creus que el Tercer Estat volia que cada representat tinguera un vot? Quina altra forma de votació es podia imposar?

    • Per què eren més persones al Tercer Estat i sempre guanyarien el que volgueren, a diferencia amb el Segon i Primer Estat.

    • Votar per Estaments (un vot per cada estat, es a dir, tres vots) i com que el primer i segon estat sempre estaven d'acord, volien el mateix, sempre guanyaven.

    *Creus que la decisió de l'Assamblea Constituent agradaria els camperols i camperoles? Què provocaria aquesta decisió?

    • Si, per què l'assamblea va decidir llevar la monarquia i això agradava als camperols, però portaria molta preocupació als nobles

    *Amb l'abolició del règim feudal l'Esglèsia havia perdut l'impost del delme. Després, l'assambleaConstituent decidí llevar-li a l'Esglèsia totes les possessions. Com creus que reaccionaria l'Esglèsi? I la població francesa?

    • Lesglèsia protestà i la població francesa hi aura molta a favor i altra en contra.

    *Com reaccionaria fora i dins de França amb l'execució de Lluís XVI?

    • On hi havia monarquíes els noblesos es preocuparien i el poble baix content.

    *Creus que la Revolució va ser justa? Què pensaria la gent d¡aquella època?

    • Sí, però haguera calgut controlar més la justicia dels tribunals.

    El primer esta i el segon no starien d'acord i el tercer estat si que estaria.

    2.2.La contundència de la Revolució:

    Hi ha molts documents que opinen sobre la revolució, van ser escrits a llibres on parlaven de la història de la revolució, ja que va ser tan important.

    Georges Jacques Daton, Immanuel Kant, F.Guizot, T.Carlyle....i molts més, estaven d'acrod amb la Revolució.

    Les dones van ser molt importants als anys revolucionaris, ja que moltes van destacar pel seu treball incessant (Madame Roland o Lucile Desmoulins). O des de l'anonimat participaren en jornades revolucionaries, crearen opinió, imposaren gustos i modes, influÏren en la presa de decisions politiques.

    Preguntes:

    *Com creus que reaccionarien a Europa les distintes capes o grups socials?

    • Igual que a França, intentant provocar la revolució.

    *Quin tipus de revolució penses que farien les dones?

    • Les dones tenien dues revolucions:

    >Drets socials i polítics

    >Conseguir la igualtat sobre els homes

    2. 3. Els camins cap a la Revolució:

    Al segle XVIII hi havia molts problemes socials, ja que si naixies al grup social més pobre, anaves a ser pobre tota la teua vida. Aleshores, no podies canviar de grup social.

    França era una monarquia molt forta, i el reí tenia autoritat absoluta, és a dir, concentrava els tres poders: legislatiu, executiu i

    jusdicial. El legislatiu serveix per crear lleis; l'executiu per gobernar; i el judicial per fer justicia posant en marxa els tribunals.

    Com que no pot fer-ho tot ell, encomana coses als demés, però el seu poder està limitat pels privilegis de la noblesa, l'Esglèsia, les províncies i les ciutats. Quan intenta fer noves lleis topeta amb l'hostilitat d'aquests grups.

    Els diners s'aconseguien mitjançant els impostos, i així podien comprar materials per al exèrcits, ja que eren tan importants a aquella època.

    França participà en la guerra de la Independencia dels EUA de part de l'antiga colonia británica (1778-1783). Al 1788-1789 hi agueren dues collites roïnes, que deixaven als camperols a la miseria.

    Preguntes:

    *Per què creus que la Monarquia enfocava la política de cara a tindre sempre una guerra a l'abast? Hi ha països que encara utilitzen ala la mateixa estrategia?

    • Per què així, amb una guerra per davant, es poden restringir les llibertats i es poden conseguir noves terres, per tant, riqueza.

    • Els Estats Units d'Amèrica, Israel i Espanya utilitzen la mateixa técnica.

    *Per què creus que França ajudàa la Independencia dels EUA?

    • Per què la potència mundial al segle XVIII era Gran Bretanya i així l'afavoria.

    *La idea básica de la democracia és la separació dels tres poders; legislatiu, executiu i judicial. Reus que a l'Estat Espanyol els tres poders estan separats?

    • No, per què el poder executiu controla al poder legislatiu i judicial.

    2.4. De súbdit a citadà. De regne a Nació:

    Els grups acomodats del Tercer Estat tenien barrat el pas per la noblesa, els treballadors i treballadores urbanes estaven a l'atur per la crisi, i els camperols i camperoles estaven esclavitzats pels drets senyorials i el delme.

    La Revolució volia canviar radicalmente la societat, però abans havien de trencar els tres poders tradicionals: Llibertat, Igualtat i Propietat.

    El 26 d'Agost del 1789 s'aprovà la publicació del llibre: Declaració Universal dels Drets Humans, que consta de 29 articles; per l'Assemblea Nacional Consituent.

    L'Assemblea General de les Nacions Unides l'aprovà el 10 de desembre de 1948.

    El pas de l'Antic Règim a la nova societat revolucionària comportava un canvi importantíssim en l'organització política. Es pasaba d'una monarquia absoluta a un Estat liberal basat en la sobirania nacional i igualtat ciutadana.

    El poder del rei a l'Antic Règim queda limitat a l'Estat liberal per unes lleis basades en la raó i no en l'autoritat.

    El diputats arribaven al Parlament elegits pel vot o sufragi.

    El parlament era la representació de l'opinió pública. L'opinió pública s'expressava mitjançant la premsa que tingué un gran desenvolupament en aquesta època.

    L'exèrcit va ser dels elements essencials a l'unitat nacional. Havia de lluitar per la llibertat. Com que molts dels soldats eren analfabets, mijtançant cançons o la prems van seguir un procés d'educació. La Marsellesa es convertí en un dels himnes de la Revolució.

    La Marsellesa

    Allons enfants de la patrie

    Le jour de gloire est arrivé.

    Contre nous de la tyrannie

    L'étendard sanglant est levé!

    L'étendard sanglant est levé!

    Entendez-vous dans les campagnes

    Mugir ces feroces soldats,

    Ils viennent jusque dans nos bras

    Égorger nos fils, nos compangnes!

    El servei militar pasa a ser obligatori al 1793.

    Jo pense que no el devien d'haver ficat ogligatori, ja que obliguen a moltes persones a fer algo del que no estan a favor.

    Jo crec que feren moltes coses bé, però que també moltes de roïnes.

    Al segle XVIII el francés era una llengua que tenia molt de prestigi.

    Preguntes:

    *Quin canvi implicava per a la França del 1789 el 1er Article dels Drets Humans?

    • Els canvis amb els drets humans es que les persones a França, segons el naixement eren lluires o esclaus, i amb l'article 1 tots son lliures i iguals.

    *Què t'inspira La Marsellesa? De quin estil és?

    • Inspira guerra, revolució, lluita.

    • D'estil militar.

    *A què incita aquesta cançó durant l'època de la Revolució Francesa?

    • A provocar guerres, a lluitar per les seues pertinencies i drets.A revelarse, sublevar-se contra els nobles.

    *Saps què és actualment La Marsellesa?

    • l'Himne de França.

    La societat hauria de basar-se en nous valos. La felicitat era el més important a aconseguir.

    La llibertat era l'expressió del pret a l'existència, a la felicitat. Les persones havien de ser lliures per exercir els seus drets, cap poder havia de limitar-los.

    La igualtat era la forma jurídica que adquireix el pret a la llibertat. Davant la llei implicava la supressió dels privilegis jurídics i per tant l'abolició de la noblesa hereditaria. Igualtat de participació en els càrregues i beneficis de l'Estat significava igualtat d'obligacions. Però no hi havia igualtat entre la dona i l'home. La dona seguia sent inferior. Ací és on jo pense que les coses anaven malament, ja que si volien la igualtat amb els altres Estats, també devien vore com a igualtat la del sexe, i no tratar-nos com a inferiors.

    La propietat era com el mitjà més eficaç d'aconseguir i asegurar la felicitat. Permetia apartar el procés d'enriquiment de toto control polític. La propietat havia de ser lluire, i d'aquesta manera es posaven les bases del futur capitalisme.

    Es crea un cos polític: L'Estat. Liberal que garanteix els drets dels ciutadans i ciutadanes.

    Preguntes:

    *Creus que la felicitat és un valor per tindre en compte? Pensaren bé els revolucionaris i revolucionaries les coses que calia canviar per aconseguir la felicitat?

    • Si, jo crec que la felicitat és un valor molt important.

    • Sí, la teoria revolucionària va ser molt bona, però fallà la pràctica.

    *Els partits polítics actuals tenen present la felicitat de les ciutadans i ciutadanes a l'hora de fer els seus programes electorals?

    • No, els polítics feien el que volien, igual que ara.

    *Creus que les idees d'igualtat de la Revolució Francesa estaven en pràctica a l'Espanya de finals del segle XIX?

    • No, a Espanya hi havia presones privilegiades.

    2.5. Una nova societat:

    La revolució Francesa és el primer règim polític que pren la nació com a marc esencial de les relacions politiques. Ja no prendran al rei com la imatge del Déu terrenal, ara es formarien ells el Govern. D'ahí la democracia.

    Divisió de l'Estat francés en departaments totalment antihistòrics, una decisió que tants beneficis polítics ha aportat al govern central de la nació.

    El principi revolucionari d'igualtat es pren com a identitat. Aconseguir que tots els ciutadans siguen iguals nacionalment o lingüísticament es convertirà en un fet comú i quotidià.

    L'Estat-nació tal com el coneixem acabava de nàixer.

    Aquest principis revolucionaris servirien per articular nacionalimes insurgents que donarien pas a la unificació d'Alemanya i Italia, a la independencia de Grècia, Irlanda i molts països de l'Europa de l'Est.

    GRUPS SOCIALS:

    L'aristocràcia o noblesa quedà destruida quan es van suprimir els drets feudals. Els drets personals que tenien sobre els camperols foren abolits a l'agost del 1789. Al juny del 1793 es ccremaven els títols feudals.

    Els béns dels aristòcrates que van fugir de la França revolucionària van quedar a disposició de la nació. Els que se quedaven no es podien quedar amb els béns.

    La venda de béns del clergat significà un colp molt dur en els seus privilegis. Al novembre del 1789 van ser posats a disposició de la nació.

    Jo pense que açó en part està bé, però si un aristócrata no ix del país, no trobe llògic que seu quede la nació.

    Amb la revolució, la burguesia aconseguí el poder polític i millorà l'econòmic. S'ocupà de les finances i l'economia. Es dedicà a especular amb la venda dels béns del clergat i arist`crates emigrats, amb l'armament i abastiment de l'exèrcit, amb l'explotació dels països conquerits. A la nova clase mitjana s'accedia per talent.

    Això a mi em pareix bé, ja que no pot ser tot heretat i a lo millor no tens el talent necessari.

    Part del camperolat que no tenia terres sí que rebia benefici de l'abolició dels drets feudals però no era tot tan fácil.

    El compagnon era l'obrer que treballava al taller, el chambrelan, el que treballava a casa i l'obrer fabril que trebavaba a la fàbrica i depenia del patró.

    PESOS I MESURES:

    Gràcies a la desaparició dels senyors, pogueren circular les mercaderies lliurement, però calia un sistema uniforme de pesos i mesures per crear un mercat nacional. Sorgí el sistema mètric decimal. El metre, el quilo i el litre foren les noves unitats. Al 1791 el metre i el quilogram.

    Preguntes:

    *Quins beneficis polítics ha aportat la divisió en departaments a França?

    • Al separar les Comunitats Històriques en departaments, s'acabà el nacionalisme.

    *Quines coses ha copiat Espanya de la França revolucionària d'aquella època?

    • Intentar homogeïtzar els ciutadans i ciutadanes.

    *L'aparició del metre, el quilo i el litre què afavoriren?

    Coneixes altres mesures de longitud, pes i de capacitat?

    A finals del s.XX i principis del XXI es prengueren altres mides unificadores a Europa que pretenien el mateix que en el seu dia l'aparició del sistema uniforme de pesos i mesures. Quines mides foren?

    • Afavoriren la circulació de mercaderies, xq així era més fácil.

    • Pes: quintal, arrova

    Mesura: peus, mides, polçades

    Capacitat: galons

    Superficie: fanecades

    • Últimes accions d'Europa; supresió de les fronteres i l'aparició de l'Euro, a facilitar el comerç i l'intercanvi de mercaderies.

    GRUP SOCIAL

    GUANYA/PERD

    Coses que guanya o perd

    Aristócrata o noblesa

    Perd

    Els drets que tenien sobre els camperols.

    Clergat

    Perd

    Els seus privilegis pasen a disposició de la nació.

    Burguesia

    Guanya

    Aconsegueixen el poder polític i el poder econòmic

    Camperolat

    guanya

    Guanya terres i beneficis.

    Obrer/ obreres

    guanya

    Hi havia tres tipus, però el obrer fabril és el més beneficiat.

    2.6. La fi de la revolució:

    La Revolució triumfà el 1789, però recordem els beneficis i perjuducus que ocasionà als grups socials.

    Assemblea anomenada Constituent, anava agafant legalitat originà uns grups de persones o diputats que començaren a organitzar-se per tendències politiquees o ideològiques. Així nasqueren els partits polítics. Hi havien dos grups: els republicans que es dividien en dos grups: els jacobins i els girodins; i després els monàrquics. Els jacobins representaven la burguesía i els girogins al poble.

    Al 1793 els revolucionaris agafaren el poder i instauraren un sistema autoritari que sanomenà el Terror. El seu govern sota el tall de la guillotina decapità a 17.000 persones.

    Jo pense que matar a la gent no es la forma més inteligent d'acabar amb els problems, crec que és la forma més fácil, ja que es pensa que aixís, acaben amb tota mena de problemes. Però s'equivoquen, ja que poden haver més persones que acaben sent com

    aquelles guillotinades, i ningú rahonaria davant els problemes, sols mataria a les persones que consideraria roïnes.

    Estaven a una difícil situació política a aquesta època; quasi tots els departaments estaven a mans dels girondins, els contravoluntaris, estaven aixecats en armes i a les fronteres de França potencies europees volien derrocar el règim revolucionari.

    Els principis de la Revolució - llibertat, igualtat, propietat, fraternitat, el pas de súbdit a ciutadà...- són la base de les actuals democràcies occidentals. No són realitzacions concretes que, de fet, foren contràries a l'essència del capitalisme.

    L'evolució històrica dels governs es van succeir amb rapidesa a causa de la inestabilitat. Napoleó Bonaparte va fer per escampar les idees revolucionàries, però després donà un cop d'Estat i acabà amb les aquestes idees. Era la primera vegada que un home humil arribava a la dignitat d'emperador.

    Això em pareix genial, per què aixis es donarien conter de que no sempre els nascuts als grups socials importants son els més dotats i aplicats.

    Preguntes:

    *Per què creus que la situació política francesa era tan complicada al 1793?

    • Per què quasi tots els departaments estaven a mans dels girondins, els contrarevolucionaris-partidaris de l'Antic Règim- estaven aixectas en armes i a les fronteres de França potencies europees volíen el règim revolucionàri.

    *Per què els principis de la Revolució Francesa anaven contra l'essència del capitalisme?

    • Un principi de la Revolució Francesa és la igualtat i si tots els habitants de França tingueren el mateix nivell econòmic voldria

    dir que no hi ha explotació i el capitalisme es basa en l'explotació.

    2.7. La Revolució més enllà de França (eix cronològic):

    Preguntes:

    *Per què el proletari del XIX no arribà a assolir un grau de poder econòmic i d'igualtat real front als burguesos/burgiueses?

    • El proletari no arribà a assolir un grau d'igualtat i poder econòmic per què foren revolucions dirigides per la burguesía.

    *Napoleó era partidari de la Revolució? El seu exèrcit envaí Europa? Com es que el seu exèrcit propagaba les idees revolucionàries?

    • Sí, encara que després traiciona les idees revolucionaries i donà un cop d'Estat.

    • Sí que envía europa, però no tenien les mateixes idees.

    2.8. La Revlució a Espanya:

    La proximitat entre França i Espanya va fer que les idees revolucionàries travessaren amb facilitat els Pirineus.

    A finals del segle XVIII a l'Antic Regne a Espanya estava en crisi. Les guerres feien agreujar el deute d'Hisenda. Calia una reforma fiscal, i per això el govern va aumentar els impostos de la població no privilegiada.

    A València la guerra contra Anglaterra va interrompre el comerç marítim, cosa que afectà l'exportació de l'agricultura i la indúsutria. La protesta començà a la ciutat i s'estengué al camp.

    Per les nits es reuinen tots amb les vestimentes de llauradors, i es manifestaven. El que dirigia tot, es feia dir Pep de l'Horta i proclamava en veu alta l'abolició dels monopolis senyorials, la prohibició de les particions de fruits.

    DOCUMENT DE PEPE DE L'HORTA:

    “Per orde del tio Pep del Orta que ningun vey pague el pret de señoria baix pena de la vida, y així mateix que tot vey pose tenda pera vendre lo que vullga sense pagar res a ningú; y així mateix que tots los veins acudisquen a prendre la dacha que no s'a pogut acabar de repartir, y es repartirà demà a les huit per el Alcalde baix la pena de la vida”.

    La invasió d'Espanya per part de Napoleó al 1808 i el fet de què aquest agafara presoner Carles IV i el futur Ferran VII va fer que es creara un buit de poder a més d'una guerra.

    Es convocaren unes corts per a discutir com fer les votacions. Els diputats reunits a les Corts de Cadis aprobaren una sèrie de lleis destinades a suprimir les bases econòmiques i jurídiques de l'Antic Règim. La inquisició i la tortura van ser suprimits, s'aboliren els senyors i es van aprobar lleis sobre la llibertat de premsa, reunió, comerç i industria.

    S'elaborà una Consitució aprobada el 19 de març de 1812, anomenada La Pepa.

    Preguntes:

    *Per què posarien les Corts a Cadis i no a una altra ciutat?

    • Per què era el lloc més allunyat de França, per tant, més difícil de conquerir.

    *Et recorda alguna cosa l'organització de les Corts i el problema de què uns volien que la representació forra per estaments i uns altres no?

    • A la Revolució Francesa.

    *Et sona l'expressió de “Visca la Pepa!”? Qué vol dir?

    • Sí, que pasen de tot.

    2.9. La vida de Napoleó Bounaparte:

    Va nàixer a l'illa de Corsega. El 15 d¡agost del 1769. Corsega acabava de passar mans de França i Lluís XV la va comprar. Carlos Buonaparte va ser son pare, i sa mare Maria Letizia Romolino. Als deu anys li aconseguí son pare una beca per a que estudiara la carrera militar. A aquella època, com era molt difícil viure, feien creure que eren una familia noble.

    Agafà un vaixell i s'en va anar a Brieme per a estudiar.

    Al 1784 acabà els estudis secundaris i ja es oficial d'artilleria.

    S'enanà a Paris s l'escola militar superior. Son pare mor, i s'a mare es queda amb set fills, però Napoleó li envia diners per a poder viure, però ell no vivia bé.

    Llegia `Les Guerres de L'imperi Romà'. En 1795 acabà la carrera militar i es casà amb Josephine de Beauharmais. Abans de refusar a la seua dona per què ella no volia donar-li fills, era estéril

    Va tindre altra dona, Marier Lauise d'Autriche amb qui va tindre un fill, Napoleó II.

    Al 5 d'octubre arriba a General de Brigada, al 15 d'octubre a genrela de divisió, al 26 d'octubre a general de l'excèrcit de l'interior. Al final li envien a Toló. Matà a 800 persones, enganyant-los a la meitat. Arriba a terres d'Italia, on era l'enemic. Al 1797 s'inicià la campanya per Egipte, i perd la primera campanya.

    Al 1799 dona un cop d'Estat. Jo havia triunfat la Revolució. I agafant idees d'aquesta, imposa una constitució autoritaria.

    Al 1801 restableix les relacions amb el Pepa.

    Al 1802 els seus assessors el recomanen per a que es cambiara el cognom a Bonaparte.

    El gran enemic era Gran Bretanya.

    Fa un pacte amb aquesta, i conseguís que millore el comerç i l'economia.

    Però un any després es trenca el pacte i hi ha un complot a París.

    El 2 de decembre de 1804 es fa Emperador.

    Batalles i triomfs:

    Comencen amb una derrota amb Trafalgar . El seu exèrcit (La Grande Armée), guanyà al 1805 Austerlitz_Austria, 1806 Jena_Prusia, Fruedland_Rússia.

    La seua idea era conquerir tot el món, i viatjà pel Nord i pel Sud.

    Conseguí que cap país comerciara amb Gran Bretanya, però Portugal el desafià. Raptà el rei d'Espanya per poder anar a Portugal.

    Derrota a Bailén al 1805, però reorganitza l'exèrcit i conseguís quasi tota Europa. La sublevació espanyola no tronfa gràcies a ell.

    Al 22 de juny de 1812 és quan comença a anar a Rússia invaint-la.

    Gran Bretanya, Prusia, Portugal, Espanya, Rússia s'uneixen per a enderrocar-lo. L'empresonen a una illa petita. Al final s'escapà.

    Tornà a París i reorganitzà les tropes i tornà a conseguir des del Nord de França. Però Gran Bretanya, i Prusia, Rússia, Portugal i Espanya es tornen a juntar i a la batalla de Waterloo se l'emporten a l'illa de Sant.Helena (a 4000km d'Amèrica i a 2000km d'Àfrica). Va estar allí des de 1815 fins 1821, on va morir.

    Ell es considerava l'amo de França.

    3.Conclusions:

    Es lluita per la supervivència, contra la injustícia, pel benestar, per la llibertat.

    Els revolucionaris ixien als carrers per manifestar-se i lluitar pels seus drets.

    El rei convoca els Estats Generals, però al final ningú està d'acord. Duen a la guillotina al rei de França, Lluís XVI, per què no estan d'acord de com esta regnant i com s'està portant amb el poble. Per açò comença a sorgir tot.

    Les dones van ser molt importants als anys revolucionaris, ja que moltes van destacar pel seu treball.

    Hi havia molts problemes socials,on naixies et quedaves, no podies canviar de grup social. I a de més França era una monarquia molt forta.

    La Revolució volia canviar radicalmente la societat, però abans havien de trencar els tres poders tradicionals: Llibertat, Igualtat i Propietat.

    El pas de l'Antic Règim a la nova societat revolucionària comportava un canvi importantíssim en l'organització política. Es pasaba d'una monarquia absoluta a un Estat liberal basat en la sobirania nacional i igualtat ciutadana.

    La revolució Francesa és el primer règim polític que pren la nació com a marc esencial de les relacions politiques.

    Grups socials: Aristócrata o noblesa, clergat, burguesia, camperolat i obrer/obreres.

    La Revolució triumfà el 1789, però tenint en compte els beneficis i perjudicis que ocasionaren els gurps socials.

    Els principis de la Revolució - llibertat, igualtat, propietat, fraternitat, el pas de súbdit a ciutadà...- són la base de les actuals democràcies occidentals.

    Napoleó Bonaparte va fer per escampar les idees revolucionàries, però després donà un cop d'Estat i acabà amb les aquestes idees.

    A l'Antic Regne a Espanya estava en crisi. Les guerres feien agreujar el deute d'Hisenda. Calia una reforma fiscal.

    Per la guerra d'Anglaterra no es podia regular el mercat maritim, i també impedia l'agricola, aleshores, els camperols i camperoles ixien al carrer defensant els seus drets, i el que dirigia tot, era Pep de l'Horta, que mai moria, i nungnú sabia com era. Era més un símbol a seguir.

    S'elaborà una Consitució aprobada el 19 de març de 1812, anomenada La Pepa.

    4.Vocabulari:

    Estats Generals: Institució tradicional francesa constituida per representants dels tres estaments. Era com una mena de Parlament que el rei convocava per decidir noves lleis, impostos o altres. A diferencia dels parlaments del segle XXI, els Estats Generals es dissolien una volta s'havien tractat els temes.

    Primer Estat: Estava format pel clergat. Eren unes 400.000 persones.

    Segon Estat: Estava format per la noblesa. Eren unes 200.000 persones.

    Tercer Estat: Aglutinava un grup de gent molt heterogen

    Antic Règim: Sistema polític on un grup minoritari de persones -Primer i Segon Estat- dominava al Tercer Estat sota les mateixes condicions del règim feudal de l' Edat Mitjana.

    Pàtria: Persona exclosa dels avantatges de què gaudeixen els/les altres.

    Súbdit/Súbdita: Persona sotmesa a una autoritat. Té deures però no té drets.

    Ciutadana(Ciutadà: Persona que té reconeguts uns drets i uns deures.

    Metrópoli: L'estat colonitzador respecte a les colònies.

    Citoyens: Persona que ja te drets.

    Hisenda: Els diners públics, els diners de l'Estat.

    Reforma fiscal: Reforma relacionada amb la recaptació d'impostos.

    Desideratum: Expressa desig.

    6.Documents:

    Lluís XVI

    'Revolución Francesa'
    'Revolución Francesa'

    Ferran VII

    La Guillotina

    'Revolución Francesa'
    'Revolución Francesa'
    Maria Antonieta

    5.Investigació:

    5.1.La vida de Ferran VII:

    Ferran VII d'Espanya (L'Escorial, 14-X-1784- Madrid 29-IX-1833). Rei d'Espanya (1808; 1814-1833), fill de Carles IV i de Maria Lluisa de Parma. Es va casar al 1802 en Maria Antonieta de Nápoles.

    Entre 1806 i 1808 va dirigir sense éxit la Conspiració de l'Escorial. Va rebre la corona al abdicar el seu pare tras el Moti d'Aranjuez, el 19 de març de 1808. El seu primer regnat va finalitzar el 6 de maig de 1808.

    L'11 de diciembre de 1813, es signà el tratat de Valençay per el qual Napoleó reconocía a Ferran VII com a rei d'España.

    El gorvern de Francesc Cea Bermúdez, repuso Pragmática, solucionada la sucessió a favor de la seua filla Isabel II i amb açò el règim lliberal es va establir definitivament a Espanya.

    El 3 d'octubre de 1833, ya mort el rei Ferran VII i prop del seu soterrament, té lloc el primer alçament carlista.

    *mirar document: Ferran VII

    5.2.La Guillotina:

    La guillotina és un instrument d'assassinat disenyat per J.J. Guillotin. Dos llistons de fusta sostenen un travesany on hi ha una fulla metálica molt afilada (amb forma de triangle rectangle, i l'hipotenusa es el fil).

    Robespierre, un dels pares de la Revolució Francesa va ser guillotinat, igual que Lluís XVI. Era el President de la Convenció. Robespierre que havia ordenat la ejecució en la guillotina de milers dels seus enemics polítics, fou detingut per els seus propis amics de la Revoclució. La guillotina fou una espècie de estandre de la Revolució Francesa i junt amb el lema de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, és indudable l'esteriotip com ho han fet notar escriptors de gran prestigi.

    Jo pense, com molt bé he dit al treball, la guillotina no em pareix la forma més inteligent d'acabar amb els enemics, amb els problems, millor dit. Ja que sols és la forma més facil, i realmnt no acabes amb el problema, acabes amb la teua inteligencia. Però això és sols la meua forma de pensar.

    *Mirar document:La Guillotina

    5.3.Lluís XVI i Maria Antonieta:

    Rei de França (1774-92). Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV. Es casà amb Maria Antonieta, filla de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l'esperit de reforma dels seus ministres (Turgot, Necker), que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca. En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució (1790). Decidit a no prestar suport a l'ordre revolucionari i confiant en l'ajuda dels altres reis europeus, intentà la fugida (1791);

    reconegut pel camí, a Varennes, i fet presoner, fou mantingut com a símbol necessari de l'ordre i jurà la constitució una altra vegada. En aquest període estimulà els elements i les mesures que creia que portarien a l'anarquia i, superada aquesta, a la restauració de l'antic règim. Així, permeté d'atacar Àustria. La subsegüent invasió de França per austríacs i prussians i les proclames dels invasors a favor seu el presentaren com a traïdor a la Revolució i al país. Destronat i empresonat, fou jutjat per la Convenció i fou condemnat a mort i guillotinat (gener del 1793).

    Maria Antonieta (1755-1793) va néixer a Viena (Àustria) el 2 de novembre de 1755. Era filla de l'emperador Francesc I i de Maria Teresa d'Àustria, per això se la coneix com Maria Antonieta d'Àustria.

    Es va casar amb Lluís XVI l'any 1770, amb només 15 anys. Quan el seu marit va pujar al tron l'any 1774, ella es va convertir també en reina de França.

    Van tenir tres fills: Maria Teresa, Lluís Xavier i Lluís XVII.

    Era malvista pels francesos per ser estrangera i per les seves despeses excessives. Sembla que es va veure implicada en l'anomenat assumpte del collaret de diamants, una compra de joies il·legal, l'any 1785, mentre la gent passava gana.

    Quan va esclatar la Revolució Francesa, l'any 1789, no va voler arribar a un acord amb els revolucionaris.

    El 21 de juny de 1791, la reina Maria Antonieta, el seu marit el rei Lluís XVI i els seus fills, van intentar fugir de París en el que es coneix com la nit de Varennes o la fugida de Varennes.
    A Varennes la gent del poble els va reconèixer i els van detenir.

    Els van tornar a París i els van ficar a la presó.
    Van ser jutjats pel Tribunal Revolucionari. L'any 1792 la monarquia va ser enderrocada i Lluís XVI guillotinat el 21 de gener de 1793.
    Maria Antonieta va ser separada dels seus fills i també guillotinada a París uns mesos més tard que el seu marit, acusada de traïció, el 16 d'octubre de 1793.

    *Mirar documents:Maria Antonieta i Lluís XVI

    7.Opinió personal i autoavaluació:

    Aquest treball me agradat molt, i pense que me esforçat bastant en entendre-lo. Ara ja puc parlar del tema, i sé de que parlen quan comenten sobre la relació entre la guillotina i Lluís XVI.

    No m'agrada molt autoavaluarme, i si puc evitar-ho millor, la veritat. Però si és obligat... em ficaria un 10...jejeje....com no! ;)