Impacto de la información electrónica en la biblioteca pública

Biblioteconomía. Cambios. Servicios bibliotecarios. Acceso a Internet. Nuevas tecnologías # Impacte de la informacó electrònica. Biblioteques públiques. Serveis. Comunitat en línia. Noves tecnologies. Nous formats

  • Enviado por: Arianrod
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

l'impacte de la informació electrònica en la biblioteca pública

resum

Aquest article se centra en l'impacte que ha provocat l'aparició de la informació electrònica en les biblioteques públiques i en com ha afectat i continuarà afectant els serveis, els professionals i als usuaris. Per una banda, els nous suports d'informació electrònica suposen canvis en la conservació, en la distribució, en l'adquisició, en l'accés i en la difusió (més capacitat d'emmagatzematge, estalvi d'espai físic, interactivitat, facilitat d'actualització de les dades, digitalització de documents). En segon lloc les biblioteques públiques han vist com la informació electrònica els donava la possibilitat d'oferir nous serveis (accés públic a Internet, serveis informatius a la comunitat en línia, creació de biblioteques digitals, accés a bases de dades i revistes electròniques). I finalment, la informació electrònica (sobretot a través de la xarxa) també ha donat noves possibilitats als professionals de les biblioteques públiques, com també la responsabilitat de reciclar-se professionalment.

Introducció

L'aparició de nous suports d'emmagatzematge de dades i de noves tecnologies de difusió de la informació durant el segle XX i principis del XXI han canviat i canviaran la manera de treballar de les biblioteques i centres de documentació.

Actualment trobem a les biblioteques des de documents en paper fins a documents electrònics d'accés remot, passant per microformes, documents en suports magnètics, en suports òptics i en web.

Aquests canvis començaren als anys setanta amb l'aparició dels anomenats serveis d'informació electrònica, empreses dedicades a produir i distribuir informació electrònica a través dels ordinadors: bases de dades en línia, videotext, etc. Durant els anys vuitanta i noranta es dissenyaren els suports òptics (el CD àudio el 1979, el CD-ROM el 1985 i el DVD el 1996). La consolidació d'Internet (concretament el wolrd wide web) com a mitjà d'intercanvi d'informació entre els ciutadans ha impulsat encara més una revolució en el camp de la documentació que ha obligat als professionals a un reciclatge continu.

Nous formats d'emmagatzematge de la informació

El canvi de suport de la informació (de paper a suports digitals) ha implicat grans canvis en el món de la documentació. Canvis en la catalogació d'aquests nous formats, en la conservació, en la distribució, en l'adquisició, en l'accés i en la difusió.

La informació digital presenta moltes característiques positives davant de la informació analògica, com per exemple: alta interactivitat (enllaços, cerques, imatges...), facilitat de modificació o actualització, facilitat de còpia i reprografia. A més també presenta un gran estalvi en espai ja que les còpies electròniques dels documents ocupen espais milimètrics als prestatges. A més és possible digitalitzar documents, la qual cosa permet la preservació de documents antics, rars o fràgils sense haver de prohibir-ne l'accés.

Nous serveis a les biblioteques públiques

En el cas de les biblioteques públiques, l'impacte provocat per l'aparició de la informació electrònica, es centra en la possibilitat d'oferir nous serveis i implica per tant, nous reptes i solucions en la gestió d'aquests serveis. I per a gestionar aquests serveis calen professionals ben formats. Per això, un dels punts més importants és el de la formació del personal de les biblioteques públiques. El desenvolupament de la informació electrònica i sobretot d'Internet, representa el major desafiament que mai ha experimentat la labor dels professionals de la informació (bibliotecaris, documentalistes, arxivers...). Les relacions entre bibliotecari i usuaris estan sent transformades per l'ús de les noves eines electròniques de comunicació. Cal i caldrà sempre una formació continuada dels bibliotecaris ja que aquests són els encarregats de gestionar els nous serveis electrònics que ofereix la biblioteca pública i també de solucionar els problemes que puguin tenir els usuaris. La formació ha de permetre als bibliotecaris ser capaços de difondre els recursos propis, gestionar serveis basats en la xarxa i la realització de tasques internes, com les adquisicions, la catalogació, la gestió interna, etc. A més, també és tasca dels professionals de la biblioteca la formació dels usuaris en les noves tecnologies.

Els nous serveis que poden oferir les biblioteques públiques a partir de la informació electrònica són diversos i no totes les biblioteques públiques els han introduït. Un dels primers serveis que es va posar a disposició dels usuaris a les biblioteques públiques va ser l'accés públic a Internet.

Actualment sembla molt assumit que les biblioteques publiques ofereixen accés (quasi sempre gratuït) a Internet. Però cal tenir en compte una sèrie d'aspectes referents a la xarxa. En primer lloc, la informació recollida a Internet és dispersa i difícil de localitzar. Tot i que hi ha diverses eines que permeten localitzar i recuperar la informació pertinent de forma ràpida i senzilla, molts usuaris no les coneixen prou bé i per tant no poden aprofitar del tot les possibilitats que els ofereixen els motors de cerca. Per tant és una feina del bibliotecari guiar els usuaris. Poc a poc les biblioteques públiques s'estan convertint en centres públics difusors d'Internet, essent també llocs d'ensenyament de l'ús de la xarxa.

La biblioteca pública ha de prendre consciència a evitar que Internet es converteixi en una nova forma de discriminació social, atès que el seu accés únicament és possible per aquells que tinguin suficient poder econòmic per tenir un PC amb connexió a la xarxa i amb suficients coneixements per desenvolupar-se en una societat cada cop més informada i informatitzada. És per això que la biblioteca pública ha de garantir als usuaris, no només l'accés a la informació sinó també l'aprenentatge en l'ús de les noves tecnologies.

Internet també ofereix millores per als professionals de les biblioteques públiques. Internet pot ser útil a les biblioteques en totes les diverses etapes del treball bibliotecari (adquisicions, catalogació, préstec, etc.) i és també una eina imprescindible per al contacte entre professionals (llistes de distribució, accés a les webs d'associacions professionals). En el cas de les adquisicions, tant si la biblioteca forma part d'un servei centralitzat com si es disposa d'un pressupost per a compres específiques, Internet resulta una eina de gran valor per a accelerar la gestió d'adquisicions. Internet és útil per a la selecció de llibres i altres documents (la majoria d'editorials, llibreries, distribuïdores, etc. acostumen a tenir llistats a Internet amb informació dels preus, la disponibilitat, etc. i algunes ofereixen fins i tot un servei de tramesa electrònica de les novetats via correu electrònic) i per les compres.

Un altre exemple d'aquests nous serveis és la millora en els serveis informatius a la comunitat. Les noves tecnologies, sobretot Internet permeten crear un entorn virtual a la biblioteca on oferir als usuaris des d'ofertes de feina i ofertes immobiliàries a alertes informatives, passant per informació turística, informació d'història local, agenda cultural, accés a enllaços d'interès i a cercadors, fòrums de debat locals, etc.

La informació electrònica ha permès l'aparició d'un nou producte, les publicacions digitals (e-books, revistes digitals, bases de dades electròniques, etc.). Aquest fet ha significat un canvi per als productors de llibres, revistes i bases de dades que també ha afectat, entre d'altres a les biblioteques públiques. La possibilitat d'accedir a bases de dades i a revistes des d'Internet a afectat l'adquisició d'aquests productes. L'impacte d'aquest factor en les biblioteques públiques és menys acusat que en biblioteques especialitzades i universitàries, però cal tenir-ho en compte, sobretot el cas de les revistes electròniques. Actualment, la majoria de biblioteques públiques encara compten amb moltes més revistes en suport paper que no pas digital, però la tendència és que cada vegada més, no només les revistes científiques, sinó també les generals o de divulgació, tinguin la seva versió digital i moltes ja actualment només presenten aquesta darrera versió. Com que en aquests moments l'oferta de revistes electròniques de divulgació és molt reduït, les biblioteques públiques no es veuen tan afectades pels problemes que es presenten a les biblioteques especialitzades i universitàries amb el tema de l'adquisició de revistes electròniques.

Un altre exemple del que ofereix la informació electrònica en el camp de la biblioteconomia és la creació de biblioteques digitals. La biblioteca digital és una biblioteca que presta serveis les 24 hores del dia en una plataforma electrònica accessible per qualsevol persona en la xarxa. Es pot accedir als serveis oferts per la biblioteca digital des de qualsevol lloc, a qualsevol hora i qualsevol persona. Tan sols cal un ordinador amb connexió a la xarxa. Actualment, les biblioteques digitals són desenvolupades generalment per institucions (sobretot universitats). De moment les biblioteques públiques encara no han introduït aquest servei ja que requereix una gran inversió (econòmica i de personal especialitzat). Però es pot pensar que, tenint en compte la ràpida evolució de la tecnologia, aviat podrem trobar el servei de biblioteca digital a les biblioteques públiques.

conclusió

Amb les noves tecnologies de la informació (sobretot amb Internet) la biblioteca pública pot traslladar-se fàcil i ràpidament de la generalitat del seu fons a l'especificitat de la informació que necessita i constituir-se en una autèntica "finestra única de la informació" oberta a tots els ciutadans, amb el valor afegit de disposar de l'orientació i el suport d'un professional de la informació que s'adaptarà als coneixements i a les característiques de cadascun dels ciutadans

Bibliografia

García Gómez, Francisco Javier; Díaz Grau, Antonio. “La biblioteca pública ante las necesidades informativas de su comunidad: recusrsos y servicios a través de la web”. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios. Núm. 71 (juny 2003), p. 39 - p. 56

Spacey, Rachel; Goulding, Anne; Murray, Ian. “ICT and change in UK public libraries: does training matter?”. Library Management. Vol. 24, núm 1/2 (2003), p. 61 - p. 69

“Información local por Internet en la biblioteca pública de Tarragona”. Correo Bibliotecario: boletín informativo de la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria. Núm. 27 (1998), p. 7 - p.8

Ball, David. “Public libraries and the consortium purchase of electronic resources”. The Electronic Library. Vol. 21, núm. 4 (2003), p. 301 - p. 309

Calva González, Juan José. “La biblioteca pública ante las necesidades de información de la sociedad”. Educación y Biblioteca. Núm. 96, vol. 10 (1998), p. 13 - p. 16