Ilíada; Homero

Literatura antigua universal. Letras griegas. Épica. Poemas épicos. Argumento. Mitología. Griegos y troyanos

  • Enviado por: Mucky
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Capítol primer: LA PARTIDA

Un arbre i Ulisses s'han fet amics. Confidents. A cada branca hi pengen un munt de records. També Ulisses se sent un arbre unit a aquesta terra que no es la seva!

Ulisses s'asseu sobre el brancatge. Pensa i recorda.

Ulisses ha decidit tornar a Ítaca, i ho comunica als companys amb llibertat d'escollir. Un grapat partiran amb ell al dia següent quant surti el sol.

Ulisses no te pressa, i dialoga amb la natura.

Abans de partir, broda al arbre un nom: Ítaca.

Capítol segon: LA DECISIÓ

Ítaca es una meta, un objectiu, un conjunt de valors.

El viatge neix d'una doble font i del desig de posar-se en camí.

Ulisses, acabada la guerra contra els troians, es veu enfrontat a l'opció. Ha vist en un instant de lucidesa que es troba nu, despullat i buit, de llibertat i d'amor.

La manca d'amor i de llibertat l'havia convertit d'heroi en carnisser. Hàbil, útil, eficaç. Però carnisser. Per això cal tornar a Ítaca.

Ulisses decideix marxar cap a Ítaca.

Comença a sortir del que distreu i entreté, ocupa i adorm. I es dirigeix a Ítaca.

Capítol tercer AL PAÍS DELS MENJADORS DE LOTUS

A trenc d'alba partiren cap a l'horitzó, contents pel retorn.

La primera dificultat es presentà quan al cap de la setmana de navegació destriaren l'illa dels Cicons, que en saber que eren allà els atacaren sense mes raons. Guanyaren els d'Ulisses.

L'etapa següent els portà a la terra dels Menjados-de-Lotus. Una gran gentada sortí a rebre'ls. No els interessava res.

Els companys d'Ulisses es miraren estranyats, indecisos. Però la rusca els agarrotaba l'estómac i la menció d'un sopar havia encès les ganes de menjar de gust. Els homes de la nau marxaren amb el grup de natius.

Vorejant la platja, Ulisses descobrí un caminot que duia al bosc i sense pensar-s'ho s'aventurà.

Una figura estranya comparegué de darrera els arbusts, un homenet molt vell sortí. Ulisses li contà el que ja coneixem. El vell li contà la història de perquè el poble està d'aquesta manera. Ell es lliurà del gran sopar perquè estava malalt.

La gent no podia prescindir de la flor de Lotus. Es molt saborosa i bona de cultivar.

Ulisses i el Vell marxaren fins a la ciutat, on hi havia gent pels carrers suant vi. Ulisses destrià a alguns dels seus companys però ni s'immutaren.

Quan eren dormint, Ulisses i el Vell els portaren a la nau, on els lligaren i esperaren que es despertessin i se'ls hi passi l'efecte del Lotus.

Capítol quart: EL PARADÍS A LA TERRA?

Res no és possible sense esforç.

Qui no està disposat a enfrontar-se, amb la dificultat i a superar-la amb paciència, lluita, constància, no passarà de la primera illa que comparegui al seu horitzó.

Capítol cinquè: EL CICLOP POLIFEM

Feia molts anys, els Cíclops es revoltaren contra Zeus, des d'aleshores aquests vivien en pèssimes condicions.

Polifem no trigà a veure al grupet de Ulisses, i davant l'horror impotent d'Ulisses, n'agafà dos i se'ls cruspí sencers. Polifem li preguntà a Ulisses el seu nom i li va dir que es deia “Ningú”.

Els d'Ulisses oferiren vi al cíclop, qui begué i begué fins que el vi el va fer efecte i es va adormir.

Ulisses prengué una estaca brasa i, amb tota la seva força, la clavà a l'ull del cíclop tan endins com pogué. Davant de la cridassa, els altres cíclops compareixien.

Una pedra continuava tapant l'entrada.

Els d'Ulisses lligaren les ovelles de 3 en 3 fins a tenir nou grups. Ulisses lligà a cada ovella un dels seus companys a la panxa. Quan Polifem tragué la pedra per fer sortir el ramat, sortiren fàcilment.

Des d'aleshores Posidó es convertí en l'implacable enemic del grupet que es dirigia a Ítaca.

Capítol sisè: NECESSITEM DOS ULLS.

Polifem perd un ull per tonteries. Amb un sol ull es casi impossible de veure bé. Fes la prova. Tapa't un ull amb la mà i mira amb l'altre. Que passa? Que veus les coses sense perspectiva. No pots jutjar: comparar dues visions.

Si intentes agafar un objecte, possiblement erris la seva ubicació i hauràs de tornar a intentar agafar-lo. Nosaltres normalment mirem amb un ull només.

Capítol setè: A L'ILLA D'EÒLIA

Havien arribat al país on regnava el Gran Eoli senyor dels Vents, que els rebé molt amicalment. Aquella gent era pacífica, treballadora, i sabien fer de la seva pau el do preciós de l'hospitalitat als qui arribaven a casa seva. Eoli organitzà una festa en honor als estrangers.

En acabar el banquet, el rei i la reina es retiraren. Eoli volgué continuar en privat la conversa amb Ulisses.

Eoli regalà a Ulisses un odre de pell que contenia una col·lecció de vents contra ells quals Poseidò no té cap poder. Els traurà de qualsevol dificultat, però això si, només el pot obrir Ulisses, sinó passarà una catàstrofe.

Ulisses s'acomiadà del rei amb una reverència mentre el senyor almirall assenyala el camí a seguir per anar a Ítaca.

Decidiren partir l'endemà en sortir el sol. I dormiren tranquils aquell vespre com feia temps que no ho havien fet.

Desprès d'una discussió, Nicanor obre l'odre. Encara no l'havia acabat d'obrir quan esclatà una tempesta feresta de la boca de l'odre.

Alguns caigueren al mar i ja no els veieren mai més.

Lluitaren així dos dies i dues nits. A la matinada tocaren terra a Eòlia altra vegada. Quan es disposaren a desembarcar, un missatger del rei demanà per pujar a la nau. Els portà menjar, però els de Ulisses no podien trepitjar terra.

Capítol vuitè: Tenir o ésser ?

Es humans solem cometre un error fonamental, creiem que com més tenim, més som. Moltes vegades m'he preguntat el perquè de això. I es que som molt febles, nosaltres. Necessitem vèncer d'alguna manera la nostra indefensió radical. Ens veiem obligats a protegir-nos. De nosaltres mateixos, dels altres, de les situacions i del temps.

Capítol novè : CIRCE

I altra vegada a navegar!

El mar els conduí a l'illa d'Eea. Allà vivia una fada molt famosa anomenada Circe. Tenia el costum de convertir en porcs els mariners. I així ho feu amb els companys d'Ulisses. Primer els invitava a sopar, on els drogava i els convertia en garrins.

Però Ulisses no es deixà captivar. Es feu l'adormit. Quan la fada el tocà amb la vareta, ell estrenyé la flor i no li passava res. D'aquesta manera es dona per vençuda i tona els companys d'Ulisses al seu estar i es promet a ajudar-los en el seu viatge.

Un any romangueren a l'illa per refer les forces i la nau.

Ulisses s'acomiadà dels seus amics amb una excusa qualsevol i emprengué la baixada a l'Hades. Ulisses, rere el sacrifici de dos animals, pogué parlar amb Tirèsies i li advertí de les condicions per arribar al seu destí.

Tirèsies va fer aparèixer l'ombra de la mare de Ulisses, amb qui va mantenir una conversa.

Capítol desè: LES SIRENES

Mentre tornava a la illa de Eea, anà pensant que la mort no devia ser tant horrible, perquè si es trobaria amb els éssers morts estimats. Les sirenes eren uns estranys