II Guerra Mundial

Historia. Historia mundial. Guerras. Guerras mundiales. Memoria histórica. Exiliados españoles

  • Enviado por: Aurelio Branchadell López
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

En memòria dels oblidats per la història:

els userans de Mauthausen

Enguany s'ha complit el 60 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini de Mauthausen i el seu annex de Güsen, a Àustria, on un gran nombre de persones van perdre la vida, assassinats pels seus botxins alemanys, enmig de l'holocaust nazi.

Els assassins es van concentrar més amb l'eliminació dels jueus i gitanos, però també hi van haver gran quantitat de víctimes de molt diverses nacionalitats, entre els que es troben més de 8.000 espanyols, membres de l'exèrcit republicà fugits a França i capturats pels alemanys quan van ocupar el país.

El que molt poca gent sap és que, integrats a eixe grup de víctimes espanyoles, van morir molts soldats de la nostra regió, de la nostra província, de la nostra terra de L'Alcalatén, i fins i tot, del nostre poble de Les Useres.

554 valencians van passar per Mauthausen, 373 van trobar la mort allí, ofegats pel gas a les dutxes, executats a la infermeria per injeccions letals de benzina, o bé d'un simple tret al clatell. La llista de víctimes castellonenques és molt ampla: 115. Pràcticament tots els pobles de la província compten amb algú dels seus veïns entre els assassinats: Costur, Atzeneta, L'Alcora, Albocàsser, Llucena, Cabanes, Vistabella, etc… El nostre poble contribueix al macabre recompte amb 3 dels seus descendents.

Estos fills de Les Useres, que van anar a morir a un lloc tant llunyà de la seua terra, no són éssers anònims, sinó que tenen nom i cognoms, i abans de la terrible guerra civil del 1936 vivien als mateixos carrers pels que nosaltres ara ens passegem. Ells van ser Miquel Chiva Garcia, Josep Vicent Crispín Pérez Ribes, i Joan Rúbio Mateu.

Miquel Chiva Garcia va nàixer el 10 de maig de 1904, segons l'acta de naixement municipal nº 60. Era fill de Miquel Chiva Pérez, i de Mª Rosa Garcia Garcia. Es desconeix si va arribar a casar-se i tindre fills, doncs l'arxiu d'inscripcions matrimonials va ser destruït a la guerra civil. Tenia 33 anys quan va ser reclutat a l'exèrcit republicà, i 37 quan va morir assassinat el 21 de desembre de 1941 a la pedrera de Güsen.

Josep Vicent Crispín Pérez Ribes, nascut el 12 de setembre de 1898, a la casa familiar del carrer Sant Roc, segons consta a l'acta municipal de naixement nº 78. Fill de Vicent Pérez Barrera, i de Crispina Ribes Gil. Igualment es desconeix si va arribar a contraure núpcies i tindre descendència. Tenia 39 anys quan va ser cridat a files, i 43 quan trobà la mort a Mauthausen el 28 de novembre de 1941.

Joan Rúbio Mateu, nasqué el dia 6 de març de 1899 a una casa de la partida “Mas Blanch”, tal com diu l'acta del registre municipal de naixement nº 16, traslladant-se posteriorment al carrer del Carme del poble. Va ser fill de Joan Rúbio Fortuño i de Carme Mateu Capdevila. Tenia 39 anys quan s'incorporà a les files de la república, i 43 quan va morir a Mauthausen el 27 de setembre de 1942. Encara que no ha pogut ser possible esbrinar si es va casar, sí coneixem que tenia una germana, de nom Carme, que va contraure matrimoni amb Jaume Tomàs Benages, del carrer Major, segons consta a la reconstrucció parcial del Registre de matrimonis feta als anys de postguerra. Els descendents d'esta família, amb el pas dels anys, van establir-se a la veïna població de La Barona.

Tots tres combatents republicans pertanyien a l'anomenat GERO (Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental), format per les tropes de l'est i de l'Ebre, que s'ajuntaren a l'última ofensiva feta contra les tropes franquistes dins l'anomenada batalla de l'Ebre, que tantes vides va costar, i que va suposar la definitiva caiguda de Catalunya i la fi del bàndol republicà espanyol.

Integrats dins la immensa riuada de refugiats espanyols, que van anar cap a l'exili camí de França, van fugir també els nostres tres protagonistes, que amb la seua condició de militars “rojos”, poca cosa bona podien esperar de les autoritats “feixistes” (emprant la terminologia de l'època).

En arribar a França van haver d'entregar les armes a la frontera i de forma immediata van ser reclosos a camps de concentració, on van rebre un tracte poc hospitalari i en condicions absolutament precàries. Encara que no sabem amb exactitud on van estar, molt probablement estigueren al camp d'Argelès sur Mer, on van ser internats una gran part dels combatents exiliats, encara que també van haver camps a les localitats de Prats de Molló, Saint Cyprien, Barcarès, Colliure, Gurs, Septfonds, i Agde.

Ningú d'ells va militar posteriorment amb el Maquis espanyol, que va combatre per les nostres muntanyes contra el règim del general Franco, sinó que van ser integrats a les companyies de treballadors estrangers, creades pels francesos en sentir de prop l'amenaça de l'exèrcit nazi d'Hítler.

Estes companyies de treball van ser destinades a la fortificació de la línia Maginot, que pretenia ser una zona de contenció militar, davant els alemanys, al nord de França, des de la Savoia fins a Dunquerque. I justament allí és on van ser fets presoners pels soldats alemanys a la meitat del 1940, quan es produeix l'ocupació de França.

Tots els presoners republicans van ser reclosos pels alemanys als anomenats “Stalags” que no eren més que uns altres camps de presoners de guerra, similars als que ja coneixien. Concretament, Miquel Chiva va estar al Stalag 11B a Fallingbostel, a 55 Km. de Hannover (Alemanya), fins el 25 de gener de 1941. Josep Vt. Pérez estava al Stalag 17A a Kaisersteinbruck (Àustria), fins el 5 d'abril de 1941. I a Joan Rúbio el van portar al Stalag 17B, situat a Gniexendorf, a 6 Km. de Krems (Àustria), on va estar fins el dia 17 de desembre de 1941.

D'estos llocs de reclusió van ser traslladats per mitjans ferroviaris a l'horror de Mauthausen, on va començar realment el seu suplici i tortura, i on finalment, van morir. El viatge durava dos dies, i en arribar els van obligar a vestir amb l'uniforme a ratlles, i a canviar els números de la matrícula del Stalag que portaven, pels propis del nou camp, portant un triangle blau amb la lletra S gravada dins, que significava “Spanien” (espanyol), amb el número del camp al costat.

Mauthausen era una pedrera de granit explotada pels nazis, on es pensa que van arribar a deixar-se la pell fins a 200.000 persones, i que contava amb una sèrie de camps externs anomenats “kommandos”, d'entre els que destacava Güsen, situat a uns 6 Km. del camp central, i que a l'igual que l'anterior contava amb forn crematori propi. A Güsen era on es portava als presoners més dèbils i malalts per assassinar-los sense més.

Miquel Chiva portava el número 11846 de Güsen quan va morir, pràcticament als onze mesos des de la seua arribada. El seu cos, a l'igual que el dels seus companys va ser cremat al forn del camp d'extermini, i les seues cendres es van quedar per sempre a terres austríaques. A Josep Vt. Pérez se li va assignar el nº 4848 de Mauthausen i només va durar poc més de 7 mesos dins d'aquell infern. Joan Rúbio va poder aguantar 9 mesos amb el nº 4257 cosit al seu uniforme fins la seua mort

Aquest ha sigut el relat d'una part de la nostra història recent, oblidada per alguns i desconeguda per quasi tots. Cap acte institucional ni, molt menys, homenatge de cap tipus, ha recordat mai les víctimes republicanes tant a la guerra com a l'holocaust nazi. És hora de traure de l'oblit i la ignorància fets que, encara que ens coste reconèixer, van ser responsabilitat dels homes i les dones que van viure aquells convulsos anys de l'anterior segle, molts d'ells avantpassats nostres.

Fets del nostre passat com, per exemple, l'assassinat a Tortosa del Rdo. José Capdevila, també fill de Les Useres, als primers mesos de la guerra civil; o també, el saqueig de l'església i les ermites del poble, per part de milicians republicans, amb la mort del capellà, Fernando Gasch Villalonga; o la cruenta i despietada repressió franquista que van rebre molts veïns del nostre terme, són qüestions amagades i desconegudes per a la majoria de nosaltres, i que tothom deu conéixer i tindre-les present, precisament per a evitar que mai més tornen a produir-se.

Perquè qui oblida el seu passat està condemnat irremeiablement a tornar a repetir-lo, sense el record del passat no hi ha cap demà possible.

Agraïments i fonts documentals:

  • Especial menció mereix a este apartat Adrián Blas Mínguez, delegat de l'Associació “Amicale de Mauthausen”, per les dades facilitades procedents dels arxius del camp d'extermini.

  • A la redacció de “AltreCastelló.com”, perquè gràcies a ells vaig conéixer les llistes de víctimes castellonenques als camps nazis.

  • Al Centre d'Estudis d'Investigació Històrica del Baix Maestrat i Montsià (CEIBM), pels seus treballs al voltant de la recuperació de la memòria històrica, i que tant m'han aprofitat a esta investigació.

  • A l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) per la seua atenció i suport.

  • En l'elaboració del present treball van ser d'especial importància les dades existents al registre civil de l'Ajuntament de Les Useres i el bon treball del nostre agutzil Alfonso.

- Pàgina 3 -

Vídeos relacionados