I la mort em parlava; Noemi Bagés

Literatura juvenil catalana del siglo XX. Novela catalana. Narrativa. Argumento. Personajes. Tiempo y espacio # Argument. Personatges. Temps i espai. Opinió

  • Enviado por: BObYd
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

I LA MORT EM PARLAVA

  • Fitxa bibliogràfica de l'autor 2

  • Biografia de l'autor 2

  • L'obra 2

  • 3.1 Resum

    3.2 Gènere literari

    3.3 Formes de locució

    3.4 Organització de l'obra

    3.5 Explicació

  • Personatges 5

  • 4.1 Protagonistes

    4.2 Antagonistes

    4.3 Descripció

    4.4 Personatges secundaris

    4.5 Relacions entre personatges

  • Actuació del narrador dins l'obra 7

  • Temps i espai 7

  • Comentari morfològic, sintàctic i semàntic 7

  • Conclusió de l'autor 7

  • Opinió personal 8

  • 10. Vocabulari 8

    11. Bibliografia 9

    1.Fitxa bibliogràfica de l'autor:

    • BAGÉS, Noemi.

    • I la mort em parlava.

    • Març 2006.

    • 186 Pàgines.

    • Fotografia de la coberta: Laia Salcedo.

    2.Biografia de l'autor:

      • Va néixer a Frankfurt (Alemanya) l'any 1974, i quan tenia dos anys la seva família tornà a Catalunya i s'instal·la a Tarragona. Es llicenciada en Filologia catalana, i desprès d'haver treballat de professora de llengua i literatura.

    3.L'obra:

    3.1 Tema general del llibre:

      • Tot just acabades de traslladar a Tarragona, la doctora Olga Puig i la Txell, la seva filla de disset anys, mantenen un relació difícil i tensa contínuament.

    La doctora Olga, vídua del periodista Òscar Dalmau, que es va ofegar en caure al mar durant un a curta travessia amb el seu veler, rep una trucada inesperada d'un notari de Buenos Aires, que la cita per la lectura del testament d'un tal senyor Camacho Villa. Aquesta estranya circumstancia fa que la relació entre mare i filla es faci més encara difícil.

    El difícil encaix de la Txell a la escola nova es veu alleujat, però, per la presencia d'un noi comprès en la lluita per la justícia social, amb el qual estableix una relació d'amistat. Aquesta relació farà que el pare del noi i l'Olga es trobin en diferents situacions. Amb tot, el rere fons del misteriós Carlos Camacho i l'aparició d'una perillosa banda de traficants de drogues, dirigida per un tal Duce, complicarà molt la vida de l'Olga i de la Txell.

    3.2 Gènere literari:

      • Novel·la.

    3.3 Formes de locució:

      • Diàleg:

    “...% Prou, Arnau % el va tallar el pare %. Si vols venir a viure amb mi, hi vindràs, però que cal que li parlis així a la mare”...(Pàg. 41).

      • Narració:

    “...Potser havia estat la seva actitud, superba. Tenia clavat el soroll del fre a la mà i el renec de la dona tan bon punt havia posat els peus a terra, Dos segons més tard, una veu tan dolça que no semblava, ni de bon tros, la que havia renegat, ho havia manegat tot sense deixar-lo ni dir la seva”...(Pàg. 51).

      • Descripció:

    “...La caixera no devia passar de la trentena. Maquillada amb discreció i vestida amb un vestit jaqueta fosc”...(Pàg. 149)

    3.4 Organització de l'obra:

      • L'obra està dividida en cinc capítols bastant extensos, però cada capítol esta dividit en uns apartats que son com salts en el temps i l'espai, va canviant de personatge.

    3.5 Resum de l'obra:

      • Pròleg:

    Un notari va trucar a l'Olga per llegir les últimes paraules d'un tal senyor Camacho per el dia 25 de novembre a Buenos Aires.

      • Capítol 1:

    L'Olga i la seva filla Txell s'acaben de traslladar a Tarragona, abans vivien a Barcelona però han canviat per motius de treball.

    La Txell a començat a un nou col·legi i no coneix a ningú, a llengua els hi manen fer un treball, per parelles i com la Txell no coneix a ningú s'espera a que es facin les parelles, al cap d'una estona un noi, li demana per fer el treball amb ell.

    L'Olga està molt estressada, tot el dia treballant en reunions i dinars de feina l'havien esgotat. També havia pensat en vells temps on ella encara estudiava amb l'Òscar, i es preparava per fer quart de medicina.

      • Capítol 2:

    El Joan i l'Alba s'han separat i l'Arnau vol anar a viure amb el seu pare, perquè diu que la seva mare no vol el millor per ells, vol el millor per a ella.

    En arribar a casa del seu pare l'Arnau es sent millor, però el seu pare es sent preocupat, pensant si ha fet bé de separar-se de l'Alba.

    Al dia següent l'Arnau torna una mica tard a casa perquè ha tingut que fer un treball de literatura amb la Txell, s'han quedat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili. El seu pare però li fa molta broma a l'Arnau, perquè es pensa que es més que una amiga.

    El Joan i l'Olga s'han donat un cop al sortir d'un pàrking, i el Joan no ha fet els papers i ara no sap que fer. Al Joan li ha caigut molt malament l'Olga pensava que era una cretina.

      • Capítol 3:

    L'Olga li explica al seu nou psicòleg com li va afectar la desaparició del seu marit que primer li va provocar anorèxia

    i més tard bulímia.

    Aquesta sessió l'havia trasbalsada, ja que feia molt que no parlava de la desaparició de l'Òscar, això li va fer recordar com havia esperat fins a la matinada el seu retorn. Va ser a dos quarts de set del matí quan la policia va presentar-se a casa seva dient que havien trobat el seu vaixell buit.

    Durant tres dies el van buscar i quan abandonaren la recerca li deixaren clar que el donaven per mort.

    L'Arnau i la Txell han anat a un petit bar on feien uns entrepans boníssims (a casa creiem que es refereix a Cal Boada, famós a Tarragona) van anar també a la Facultat de Lletres, havien revisat molts llibres i novel·les. Van entrar per la porta del costat per no topar-se amb una paradeta de joves que anaven en contra de la dictadura però al final es van apuntar a una manifestació.

    En acabar de la biblioteca l'Arnau va convidar a la Txell a casa seva, a la seva mare li va semblar bé, cosa que li va estranyar, ja que la seva mare no solia deixar-li anar, però la sorpresa va arribar quan es van trobar el Joan i l'Olga, el Joan però la va mirar amb uns altres ulls, inclòs es van fer amics mentre l'Arnau i la Txell parlaven a la seva habitació, l'Arnau li va explicar a la Txell que havia estimat un professor i que la seva mare l'havia criticat.

    Al cap d'uns dies la van visitar dos policies, que li van fer aixecar algunes sospites, preguntant-li per coses estranyes com paquets, fotos, grans quantitats de diners...

      • Capítol 4:

    L'Olga decideix contractar uns detectius ara que se li ha presentat un advocat perquè firmi uns papers a favor d'un tal Carlos Camacho Villa. Estén un xec al seu favor i aquest a canvi li compra la part de l'empresa que diu que havia format amb el seu marit; quan l'advocat marxa de casa el detectiu el segueix i esbrina que fa un ingrés a un compte de l'Argentina.

    En aquells dies, rep un sobre, que conté una clau, enviat per l'Òscar el mateix dia de la seva desaparició. Pensant arriba a la conclusió que pertany a una caixa de seguretat d'un banc, allí esbrina que estava fent el seu marit abans de desaparèixer. Estava embolicat amb gent mafiosa per tal de recollir informació per arribar a escriure un bon article i fins i tot un llibre. I troba una carta dirigida al seu nom que li confirma que no és mort.

    Durant nou anys, ell li envia una postal en blanc des de l'Argentina. Al rebre la trucada del notari confirmant-li les últimes voluntats de Carlos Camacho va sabers llavors que era realment vídua.

    A Tarragona, la Txell i el seu amic participen en una manifestació que acaba en aldarulls i ells dos al calabós dels mossos d'esquadra; quan els pares de l'Arnau i la seva mare van a recollir-los, la reacció de les dues mares és molt diferent, i en aquells moments sent que encara s'estima a la seva mare.

      • Capítol 5:

    En arribar a l'aeroport de Buenos Aires, el 24 de novembre, l'Olga estava impacient per parlar amb el notari. Quan estava a l'hotel para esment que era en la mateixa ciutat que ell, però els motius que els hi havien dut fins allí eren diferents: ell, per deixar la mort enrere; ella, per trobar-la de cara.

    Quan li llegeixen el testament es queda de pedra ja que resumint sembla que ha heretat una nena, la filla de l'Oscar a l'Argentina. En una carta, ell li explica com li ha anat aquest anys i li demana que cuidi l'Andrea dient-li que el seu últim desig és que la seva família estigui junta.

    Va al cementiri i allí compren que el seu dolor s'havia tancat, que potser ara podria començar de nou.

    Perd l'avió de tornada, però els seus pensaments es dirigeixen cap a la Txell, calia que vingués per iniciar tots els tràmits per l'adopció juntes, era necessari. La trucaria perquè vingués.

    Quant l'Olga s'ha n'havia anat, la Txell s'havia quedat tan sorpresa que la deixes sola que fins i tot enyorava a sa mare. L'Arnau per animar-la li diu que podrien muntar una festa. Es posa a rebuscar per casa i a les noves golfes descobreix unes capses que amaguen el tercer dels quatre esdeveniments que li estaven capgirant la vida. Un carta. La mateixa que uns anys abans va trobar la seva mare en una caixa de seguretat d'un banc.

    Quan arriba a casa està sonant el telèfon. Aquest seria el quart esdeveniment que li capgiraria la vida.

    4.Personatges:

    4.1 Protagonistes:

      • Olga Puig, Txell, Oscar Dalmau i Carlos Camacho, Joan i Arnau.

    Estan tots relacionats entre ells. Son els que viuen l'aventura, els qui donen cos a la novel·la ,sense ells el llibre no seria res.

    4.2 Antagonistes:

      • Duce

    És el dolent, el que fa la vida impossible als protagonistes.

    4.3 Descripció:

      • Olga Puig:

    És egoista, es preocupa més per ella que pels altres, només l'interessa el treball però en els fons s'estima la seva filla més que res, ja que no té ningú més perquè es viuda d'Òscar Dalmau. Es posa històrica fàcilment per això va al psicòleg.

      • Txell:

    És reservada i bastant tímida, no li cau la seva mare diu que no li presa atenció. La seva relació és molt tensa. Amb els amics però si que és molt oberta.

      • Òscar i Camacho:

    És un aventurer i original, ja que es capaç d'infiltrar-se en una banda de traficants de drogues i desprès “desaparèixer”, fer veure que ha mort. També es una mica irresponsable per que no hi pensa en la seva família a l'hora de fer coses perilloses però en realitat se l'estima molt.

      • Joan:

    És respectuós i generós, deix viure a la seva petita casa al Arnau. També es bastant resignat perquè accepta ràpidament que l'Arnau visqui amb ell.

      • Arnau:

    És bastant tímid, li té molta mania a la seva mare perquè segons ell li feia la vida impossible, sempre decidia per ell i li deia tot el que tenia que fer, a més l'Arnau no té clara la seva orientació sexual.

      • Duce:

    Es un traficant de drogues, es fred i despietat, mana matar a algú com si fos pura rutina , com si fos una cosa ben normal, no te compassió i es molt agressiu.

    4.4 Personatges secundaris:

      • Alba, Sandra i Marc.

    L'Alba es la mare de la Sandra i l'Arnau i se'ls estima molt però també els sobreprotegueix.

    El Marc es el secretari de la doctora Olga es tímid i intel·ligent.

    4.5 Relacions entre personatges:

      • L'Alba i el Joan estan casats però s'han divorciat i tenen dos fills: l'Arnau i la Sandra. L'Arnau s'ha fet amic de la Txell i gràcies a ells dos l'Olga i el Joan també ho seran.

    L'Olga estava casada amb l'Òscar però ara es viuda i té una filla, la Txell.

    5.Actuació del narrador dins l'obra:

      • És un narrador extern, en tercera persona, es a dir, no intervé en l'obra, només va explicant el fets que passen però no es un personatge.

    6.Temps i espai:

      • L'obra succeeix en tres dies, però el temps està molt aprofitat i passen moltes coses. Hi ha uns salts cap al passat, com quan es reviu la aventura de l'Òscar.

    El llibre esta situat a Tarragona, tracta dels tres dies anteriors de anar a Buenos Aires.

    7.Comentari, morfològic, sintàctic i semàntic:

      • Hi ha una gran quantitat de substantius i verbs ja que la major part del llibre es narració. En canvi hi ha poques descripcions i molt curtes, per això no hi ha molts adjectius.

    El vocabulari que s'utilitza en aquest llibre es fàcil i corprenedor, no és molt complex i es adequat per la nostra edat.

    Els verbs tenen quasi sempre una conjugació de present però com que hi ha salts en el temps, es a dir, explica coses que ja han passat o passaran, també hi ha verbs en futur i en passat, com els que expliquen l'aventura de l'Òscar.

      • Gran quantitat de verbs:

    “...% Doncs resulta que un dia, al març, vaig marxar per anar a classe, però a mig camí vaig recordar que m'havia deixat els apunts”...(Pàg. 100).

      • Hi ha molts substantius:

    “...haurien trobat diverses protestes i diverses proclames, i per diverses causes: quan no era la guerra, era la mancança d'oportunitats”...(Pàg. 65).

    8.Conclusió de l'autor:

      • El fet que l'Olga no acaba d'acceptar mai la mort de Òscar perquè hi veu alguna cosa entranya representa que no s'ha de perdre mai l'esperança, també en la seva relació amb la Txell que les relacions entra pares i fills s'han de cuidar, respectant a l'altre, ajudant-lo, compartint els problemes...

    A més la Txell sap demostrar a l'Arnau la seva amistat escoltant i comprenent la seva manera de ser.

    9.Opinió personal:

      • Aquest llibre m'ha agradat per la manera en que succeeixen els fets de la novel·la és molt ràpida i les descripcions no són llargues, també l'argument és interessant ja que combina l'intriga amb coses quotidianes (el treball, el anar a classe, ...).

    També m'ha agradat l'ordre narratiu ja que et fa mantenir el suspens de l'acció.

    10.Vocabulari:

      • Racionalitzar: organitzar (la producció o el treball) de manera que hom augmenti el rendiment o disminueixi el cost amb el mínim esforç.

      • Ferm: 1.capa superior de l'estructura d'una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l'esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta. 2.sentir-se segur de si mateix.

      • Solemne: seriós, de gran importància.

      • Enze: persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment.

      • Aliè: 1.que pertany a algú altre. 2.estrany que no té relació amb una persona o amb alguna cosa.

      • Cabòria: preocupació molt gran per alguna cosa poc important.

      • Pletòric: ple d'alguna cosa bona.

      • Ansiolítics: medicament que tranquil·litza a les persones amb molta ansietat.

      • Franquesa: Tracte d'amistat o coneixença suficient per a poder parlar amb algú francament, sense encongiments, compliments, reserves, etc.

      • Infructuós: que no té sort.

    11.Bibliografia:

    • “Nou diccionari escolar de la llengua catalana”

    Grup Promotor Santillana.

    • http://www.grec.cat/

    Grup Enciclopèdia Catalana.

    1