Homo Sapiens

Evolució. Primers homes, homínids. Primats primitius. Australopitecs. Fòssil. Caníbals. Neandertals. Armes. Vestits. Primat bípede

  • Enviado por: Tara Grimaldos Chover
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

SAPIENS

Síntesi del llibre:

En aquest llibre es tracta tota la teoria de l'evolució, ens conta des de els primers homes, fins l'actualitat. Parla de tots els nostres antecessors coneguts i es fan hipótesis sobre els que no es conéixen, on es van crear els primers homínids i perque.

Ens parla dels dinosaures, el seu tipus de vida, les seues característiques i la raó de la seua desaparició. Demostra l'error de la teoría de que el xipanzé una volta es posa de peu i va convertint-se en home.

Ens descriu minuciosament l'Ardipithecus Ramidus, l'Australopithecus Anamensis i l'Afarensis que van ser els primers homínids de la Terra, passant per els dos tipus d'Australopitecs, els d'ossos gràcils i els robustos, el genere Homo (Homo Rudolfensis, Homo Habilis, Homo Ergaster, Homo Erectus, Antecesor, Heidelberguensis) i finalment el Neardental i l'Homo Sapiens. També d'altres com el Driopitec, del que molts científics dubten de la seua existència, però els autors d'aquest llibre aseguren que van exitir. Ens diuen l'època que van viure, la seua apariència i característiques, la mida del seu cervell, les seues innovacions, els canvis que s'havien produït al seu cos, i es fan hipòtesis sobre coses que no estàn clares i sobre els seus costums, pensaments i creences.

Ens explica que és la sel·lecció natural i la sel·lecció tècnica i quina té la importància que tenen a l'evolució.

Explica la importància que han tingut els canvis que s'han produït al cos fins a arribar més o menys a la perfecció.

Intenten donar-nos una aproximació de com serà el futur respecte a l'experiència que tenim en la història. I de la possible expansió cap a l'espai, per la necesitat d'expansió de l'èsser humà.

Primera Part: Els Homínids

1. Cervell i sexe

1.1 Però té un sentit la vida?

En aquest capitol es tracta el tema de que si realment l'ésser humà estava destinat a arribar, tal com diu la cultura occidental. S.Moyà explica que no estava destinat que l'ésser humà aparegués, sinó que és el resultat de la competència entre les espècies i de la sel·lecció natural, i que respecte a les condicions climàtiques i de la Terra el que si estaba predestinat es que arribés un èsser amb les nostres característiques.

2.1 La intel·ligència dels dinosaures.

Els dinosaures estaven destinant a desaparéixer, encara que no haguera caigut aquell meteorit, ja que vivien a un ecosistema molt fràgil, ecosistemes molt especialitzats on ix mal una cosa i es demunto tot. Tampoc hagueren pogut evolucionar cap a una intel·ligència com la nostra ja que eren rèptils, i els rèptils no han fet cap evolució al llarg de la història.

2.3 Els ben parits.

La capacitat d'independitzar-se d'una espècie es el que determina el seu èxit. Els mamífers generen la seva pròpia calor internament, de manera que no depenen tant del medi ambient, enorme avantatge sobre els rèptils desde el punt de vista de l'evolució. També sobre els ocells, aquests estàn especialitzats a viure a l'aire, i els animals especialitzats a alguna cosa reduixen les seues possibilitats d'evolució.

Hi ha dues grans estratègies reproductores al món animal:

  • Posar al món una quantitat ingent d'ous de manera que sempre hi hagi alguns que sobrevisquin, com fan els peixos. Aquesta estratègia exigix una despesa enorme d'energia, una gran inversió, gran part de la qual es perd ja que la majoria dels peixos moren abans de reproduir-se.

  • Fer una gran inversió a fabricar un sol descendent per part, i donar-li suficient protecció per que les seues possibilitats de reproducció siguen altres. Millor estratègia qie la dels peixos.

Passar d'una dieta vegeteriana a una dieta carnívora, unit al fet de gestar una sola cria, a una gestació llarga i a un periòde de creixement intrauterí molt ràpid al final de l'embaràs ha donat com a resultat el cervell humà. Gràcies a l'ingesta de carn, l'ésser humà té el cervell que té.

1.4 El gran invent del sexe.

La reproducció no sexual consisteix en el fet que un ésser viu es divideix en dos, cadascun dels descendents es igual que el progenitor, per tant l'única forma d'evolució son mutacions genètiques, i la probabilitat d'extinció es major, ja que no son capaços d'adaptar-se als canvis. Mentre que la reproducció sexual consisteix en que dos éssers vius en creen un, així cada criatura és única, diferent dels dos progenitors, amb una capacitat d'adaptació més alta. El sexe és un dels grans motors de l'evolució, és el responsable de la diversitat. El plaer sexual és el que ha fet que l'evolució arriibes fins als humans, ja que en el regne animal proximitat significa perill, i sense el plaer els animals s'extinguirien.

1.5 Primats primitius

Els primers mamífers eren criatures nocturnes i arboricoles que s'alimentaven d'insectes. Conservaven característiques reptilianes, com l'ornitorrinc que és un mamífer que pon ous com els reptils. Més endavant es van diversificar i van instal·lar-se als ninxols ecològics que els dinosaures havíen desallotjat. Els primats van inventar tot un seguit d'innovacions anatòmiques que van fer molt més segura la vida als arbres, com la mà i el peu prènsils, la situació dels ulls davant la cara. Està ben demostrat que els primats antropòides sempre han tingut un cervell més gran en relació al seu cos que els altres mamífers, segurament perque per a viure a als arbres fa falta procesar més informació que per a viure a terra.

1.6 El mercedes humà.

El cos humà es pràcticament una màquina perfecta, excepte problemes mínims com el queixal de seny. Si no han aparegut altres organs, com un tercer ull al darrere, es perque en realitat no es necesari, ja que si ho fora, haguera aparegut. Altres problemes com l'obesitat, es deuen al sedentarisme de les persones, i a que els humans hem acabat domesticats.

2. Abans dels autralopitecs

2.1 Mitjans de locomoció revolucionaris.

Hi ha dos episodis clau que diferèncien els grans primats de la resta de simis. Els dos passaren a a l' Àfrica:

  • El primer es quan, fa uns 13 milions d'anys, una espècie de primats inventa una forma revolucionaria de locomoció que consisteix a penjar-se de les branques dels arbres. Fins ara els primats eren micos petits que es desplaçaven de manera quadrúpeda, però l'aparició de simis més grans que aprenen a desplaçar-se amb el tronc vertical, obliga a fer un seguit de cnavis que han perdurat fins avui, com l'augment de la llargada dels dits i de tota la mà per poder utilitzar-la de ganxo. La columna vertebral passa d'estar quasi sempre en horitzontal a estar quasi sempre en vertical, de manera que es redueix el nombre de vertebres, i el torax s'estreny entre el pit i l'esquena i s'eixampla lateralment, en resum, es modifica tota l'articulació d'esquena.

  • El segón, fa uns 6 milions d'anys, alguns primats s'arrisquen a baixar a terra i a provar una altra forma de locomoció que també es revolucionaria: la bípeda.

2.2 L'anella perduda.

L' espècie que fa totes aquestes innovacions no es coneix, s'ha deduit que tot això va passar a la selva tropical africana fa entre 13 i 14 milions d'anys, però no s'ha trobat cap fosil.

El driopitec va viure fa uns 10 milions d'anys i probablement sigui un descendent inmediat d'aquella anella perduda de la qual provenen l'home i la resta dels grans Antropòides.

2.3 Jordi, el primer català.

Jordi era un mascle de Driopitec que mesurava entre 1 metre i 1.10 d'alçada i pesava 34 kg. Passava part del temps penjat dels arbres i part del temps a terra, en posició quadrepeda. Vivia en grup. S'aliemtava basicament de fruites com dàtils i figues, quan va morir devia tenir 18 o 20 anys, ja que no tenia les dents gaire gastades.

Desde fa 10 milions d'anys Catalunya ha canviat molt, tenia un clima subtropical amb una vegetació comparable avui dia a dia ala de les canaries, amb animals propis de climes africans.

2.4 Descobert per error.

La seua descoberta va ser el resultat d'una llarga sèrie d'errors i casualitats. Miguel Crusafont hi havia trobat dents i fragments de mandibula, hi començaren les excavacions en 1989, pero tota la campanya no va aparèixer ni un sol fossil de driopitec, després de la campanya del 90 van estar de deixar-ho correr, però es sabia que M.Crusafont havia excavat als nivells més alts dels jaciment. I intentà provar per sort, però s'equivocà de lloc, afortunadament. La gent l'havia estat usant d'abocador, mentre esperava una excavadora per netejar-ho tot, però no arribava, així que agafà una picoleta, i donà un sol cop, i va eixir l'empremta d'un maxilar complet de Driopitec, i allà dins estava el maxilar, avisà a la gent de l'èquip, començaren l'excavació i van extraure la cara sencera. Al 1992 va anar amb un amic seu per ensenyar-li el jaciment, s'arrimaren i, com feia poc que haví plogut havia deixat la paret neta, i vegueren un os, i rascà amb la clau del cotxe fins que va veure que era un fémur complet. No sabien si era de Driopitec ja que mai se'n havia trobat cap, però després d'anar al museu i comparar-lo vegueren que si era. El mateix dia trobaren l'altre fémur, i llavors replantejaren tota la campanya del 92 i aquella tardor trobaren gran part de les costelles i vertebres de Jordi.

2.5 L'excavació més emocionant.

Faltaven encara la part superior del tronc, els dos braços i els dos peus peces claus per saber si es tractava d'un Driopitec, i per respondre la pregunta clau, si el Driopitec era encara un mico primitiu, o ja havia fet el gran salt al 1993 trobaren unes falanges, i quan les netejaren i van veure l'articulació proximal trobaren la resposta: era Driopitec.

2.6 Com es tria el nom d'un fòssil.

Un dia la seva dona va dir que tothom passava noms a esquelets tan fascinants com aquell, i decidirien de posar-li'n un nom, i finalment li possaren Jordi perque es el nom més comú a Catalunya. És una estratègia comercial, per tal d'apropar-lo a la gent.

3. De Lucy a “Homo”

3.1 Origens incerts.

Fa uns 6 milions d'anys va haver-hi un episodi clau en clau en l'evolució humana, es quan viu l'últim avantpassat comú d'humans, goril·les i ximpanzes. L'evolució dels primats es bifurca en tres branques, una de les quals porta sis milions d'anys més tard a la nostra espècie. Aquesta bifurcació es deu a un canvi brutal en el clima de la Terra, que assecà el Mediterrani, i fa que diferents grups d'un avantpassat nostre quedin aillats els uns dels altres i evolucionen cap a espècies diferents. No sabem quin es aquest ancestre nostre que va viure fa 6 milion d'anys. Se sospita que devia ser un animal basicament arboricola, encara que no tenim dades que ho demostren.

La clàssica història del ximpanze que es posa dret i es converteix en home és errònia.

No es conéix certament quin és l'hominid més antic, un candidat és l'Ardipithecus ramidus, mico vegetarià que visqué a Etiopia fa 4 milions d'anys, però no està clar en quina rama es troba.

L'hominid més antic confirmat es l'Australopithecus anamensis, un Australopitec de fa 4 milions d'anys i que ja camina amb dues cames de manera molt pareguda a la nostra.

Els Australopitecs són un genere, o un conjunt d'espècies estretament emparentades entre elles, que van viure a l'Àfrica desde fa uns 4 milions d'anys fins fa un i mig. Són els fundadors del llinatge humà.

La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana. El bipedisme deixa les mans lliures per recollir i transportar aliments, permet utilitzar eines i fabricar-les. I tenir les mans lliures i tenir eines és el que fa que els humans comencen a caçar, un altre canvi que els permet incorporar grans quantitats de proteïnes a la seva dieta, de manera que les femelles recibeixen la matèria primera necessària per gestar nadons amb cervells grans.

Córrer amb dues cames és més lent que amb cuatre, però en el que ens hem de fixar en el bipedisme és en les mans, no en els peus.

3.2 Un mico amb peus de gall.

L'Oreopitec és un descendent del Driopitec, va quedar aïllat a una illa del Mediterrani que es va separar del continent fa 9 milions d'anys, i allà sense que l'amenacessi va baixar a terra i començà a caminar a dues cames. Després que el Mediterrani es va assecar i l'illa queda unida al continent entraren els depredadors i els devoraren. Es tracta del primat bípede més antic que es coneix. Tenia la mà molt semblant als Australopitecs que van aparéixer a l'Àfrica 5 milions d'anys més tard, però el peu era diferent. I si el bipedisme ha aparegut dues vegades de manera independent i la mà ha evolucionat de la mateixa manera en tots dos cassos i el peu de manera diferent, indica que la mà té un paper determinant en l'origen del bipedisme.

Tenien la mà cuarta com la nostra, i podien flexionar el dit polze, cosa que només es pot fer si es té força al polze, i que indica que havien deixat d'anar pels arbres.

3.3 Lucy i d'altres Australopitecs

Els primers fossils d'Autralopitecs són animals clarament bípedes, vegetarians, d'un metre d'alçada i amb el cervell no més gran que el d'un ximpanze.

Es dividixen en dos llinatges: els autralopitecs d'ossos gràcils, que mengen sobretot fruites i s'extinguixen fa uns dos milions d'anys, i que segons els investigadors son els que evolucionaren cap al genere humà. I els Australopitecs robustos, que mengen arrels i nous.

Lucy és una femella de l'espècie d'Australopitecus afarensis que va viure fa 3.2 milions d'anys a Etiopia. L'esquelet està quasi complet i ofereix un retrat de cos sencer d'un Australopitec. És un dels fossils més importants que s'han trobat mai en el camp de l'evolució humana.

3.4 La intel·ligència dels australopitecs

Lucy devia de ser més o menys igual d'intel·ligent que un ximpanze, per la mida del cervell, no hi han deixat traces de cultura. No havien inventat el llenguatge, i utilitzaven eines però no les fabricaven. El volum del seu cervell no va augmentar durant els seues més de 2 milions d'anys que van viure. Hi arribaven a la maduresa sexual als 7 anys, i es pensa que devia ser semblant a la dels ximpanzes. Es pensa que devien fer nius als arbres per passar les nits. No coneixíen el foc. Els Australopitecs bípedes no van evolucionar cap a una major intel·ligència, fet que demostra que el bipedisme no està relacionat en l'expansió del cervell.

3.5 Homínids amb motor d'injecció

Els Autralopitecs caminaven de forma diferent a nosaltres. Tenien el tronc i les cames més curtes, tórax en forma de campana, comú entre primats que viuen als arbres i no tenen necesitat de correr. Però els primats que baixaven a terra on hi havien depredadors necessitaven poder agafar més oxigen per correr i en lloc on guardar-lo, així que anaren canviant fins aconseguir el tórax en forma de barril. La raó de la pelvis estreta es que quan més a prop de l'eix de gravetat concentres el pes més ràpid pots correr.

Els Autralopitecs desaparegueren segurament per la coinsidència d'un fort canvi climàtic i la competència dels primers humans.

Segona Part: Els Humans

4. La infància de la tecnologia

4.1 Per què ens hem fet humans?

El que ens ha fet humans és la tecnologia. Els humans bàsicament fem eines, que és el que ens distingueix de la resta dels animals. I això es el que començaren a fer fa 2.5 milions d'anys.

Estem sotmesos a més de la selecció natural, a la selecció tècnica, que és el que ha fet al llarg de la vida que uns grups humans tinguin sort i altres no.

Ens distinguim de totes les altres formes de vida pel fet que tenim una intel·ligència operativa molt desenvolupada, no tan sols una intel·ligència natural com la que permet a un goril·la entendre el seu entorn, sinó un que ens permet fabricar objectes. Som conscients del temps, i som conscients que morirem.

I els biològics, com els bípedes, l'estructura de les mans, visió en terrenys, però aquestes són anteriors a l'ésser humà, les ja plenament humanes son adquisicions culturals: la producció d'eines, el domini del foc, el llenguatge, l'art, la religió...

El que fa aparéixer el gener humà és la selecció tècnica, l'aparició d'una nova tecnología.

4.2 Els primers humans.

La resta humana més antiga que s'ha arribat a trobar té un paladar d'Homo Habilis. Espècie d'entre 600 i 700 cm cúbics. D'un poc més d'un metre d'alçada, complexió robusta, postura perfectament bípeda, fabricava eines i vivía en societats caçadores i recolectores, hi havia certa divisió de treball. Desconeixía el foc, no enterrava els morts, no tenia art, no es vestia i mai va sortir d'Àfrica.

Un altre possible candidat de ser el fundador del llinatge humà es l'Homo Rudolfensis, amb un cervell de 750 cm cúbics, eren humans i vivien aqui desde fa 2 milions d'anys.

4.3 Les primeres paraules.

L'anàlisi d'un crani ha portat alguns experts a afirmar que els Homo Habilis ja tenien una forma primitiva del llenguatge oral.

Una de les claus de l'èxit del genere humà és la pedagogia, el de dedicar més temps a l'aprenentatge, a transmetre el coneixement per fabricar eines de generació en generació.

4.4 Elogi del caos.

L'entropia, la tendència al coas és el que fa que tot evolucione. Si una espècie està en equilibri amb l'entorn, l'evolució no funciona. El nostre gran factor de correcció és la cultura, que posa ordre en el desordre.

L'èxit de la humanitat es basa precisament en corregir l'entropia a través de la cultura.

4.5 Una nova societat.

Els Homo Habilis, a la vida a les Sabanes, on hi havia més perill de ser devorat, com que encara no coneixien el foc, es basaven en la divisió del treball per poder sobreviure per les nits. Aquest perill és el que relacionà més als pares amb els fills, el fet de protegir-les per seguir l'espècie. Funcionaven amb grups jerarquis.

4.6 De l'eina al cervell.

Una crisi climàtica a l'Àfrica fa que es creen les eines i com a conseqüència el creixement del cervell. L'aparició de la tecnologia, la fa l'Homo Ergaster humans que viuen desde fa 1.8 a 1.4 milions d'anys. De 1.7 m. D'alçada i un cervell de 850 cm cúbics.

4.7 Canvis anatòmics.

La mida dels organismes està determinada per la qualitat d'aliment disponible. El desenvolupament de la tecnología permet aconseguir més aliments i això permet sustentar un cos més gran.

Una altra tendència de l'evolució es la disminució de la diferència de mida entre homes i dones. Però no es sap perque.

4.8 Caceres i extincions.

Fins fa un milió i mig d'anys conviuen a l'est de l'Àfrica 6 o 7 espècies d'homínids, però coincidint amb l'aparició de la nova tecnologia s'extingixen pràcticament pràcticament totes quedant només una espècie d'humans. Sería un dels primers exemples de selecció tècnica. Els humans de fa un milió i mig d'anys quasi segur que menjaven Australopitecs i Parantrops, ja que ells sols veien carn.

4.9 L'origen de la guerra.

La guerra podria ser una estratègia de supervivència en situacions en que la vida estigués en perill. S'ha observat que els ximpanzes que són socials i politics i que es produixen disputes i guerres entre ells i espensa que en els primats podria ser igual.

5. Èxode

5.1 La gran migració.

Hi ha proves irrefutables que fa un milió d'anys els homínids ja havien arribat a Asia i Europa. L'eda màxima que s'ha proposat és d' 1.8 milions d'anys. Ho devien de fer fa poc més d'un milió i mig d'anys, que és la data en que va aparéixer l'axeulià. No està clar a quina espècie pertany aquesta primera generació. Hi ha 2 possibilitats: - Els Homo Ergaster.

- Els Homo Erectus.

Devien ser grups d'humans que no havien desenvolupat la tecnología axeuliana, de no més 20 persones que marzaven a Asia per a probar fortuna. A Atapuerca es va trobar l'Homo Antecessor, probablement descendent directe de l'Homo Ergaster.

5.2 Adults amb cara de nen.

Els Homo Antecessors eren individus de constitució robusta que devien fer prop d'1.60m. d'alçada en arribar a adults i ja tenien el cervell d'un litre. Tret d'unes celes especialment prominents i l'absència del mentó, teníen la cara igual que la nostra. La forma de la cara s'ha deduït a partir del maxilar d'un nen d'11 anys. Els adults de la nostra espècie hem heredat la cara dels nens dels Homo Antecessor, som neotènics.

5.3 Els primers caníbals.

A més de caníbals eres uns carnissers molt sofisticats.

El canibalisme es pot produïr per una simple necesitat d'alimentació, quan els aliments habituals escassejen. Pot ser una estrategia per eliminar competidora quan hi ha una gran lluita pels recursos, una forma de reduir la passió d'eliminar els que competixen els mateixos recursos que tu. Finalment pot obeïr a un ritual. En el cas dels homonids d' Atapuerca el fet que hi hagin sis individus junts fa pensar que no moriren per causa natrural , sino, més aviat, que els van matar. L'éxplicació més possible és que els devien caçar i se'ls devien menjar simplement per gana. Sabem que utilitzaven les coves com a campament i que eren caçadors generalistes, també recolectaven aliments vegetals i que vivien a Atapuerca en un clima càlid molt semblant a l'actual.

Eren nòmades, però tenien territoris propis.

5.4 Els “ Homo Antecessor ”.

Al 1994 llegint la revista Nature, hi havia un article sobre els primers europeus, deia que més de mig milió d'anys no hi havia humans a Europa perque mai no s'havien trobat restes a Europa associades a ossos de Mimonys Savini, un rosegador que es va extingir fa mig milió d'anys. Jo sospitava que el paradigma que estava equivocat. Començaren la campanya oficial al jaciment de la Gran Dolina, que és una antiga cova d'uns cent metres quadrats de superficie que amb els anys s'ha anat amplint de sediments. Vam fer una mena de forat d'ascensor d'uns dos metres i mig de diàmetre al nivell TD6. Primer vam trobar restes humanes i de Mimonys Savini barrejades, ja ens havíem carregat el paradigma, el moment més important de la nostra carrera. Vam continuar, i un dia trobem a un racó del forat, unes dents superiors cap per amunt, i eren humanes. Al museu de ciències naturals de Madrid es va veure que era un maxilar amb una dentició primitiva, però un nas i pòmuls moderns. Va ser impossibles classificar-los enlloc, no va quedar altre remei que fer una nova espècie. Va ser més difícil posar-li nom a un nen, vam pensar mitja dotzena de noms però ningún agradava a tothom, i al final Jose Mª Bermúdez va venir amb la proposta d' Homo Antecessor, ja que en llatí antecessor significa pioner i predecessor i aquests homínids van ser pioners a Europa i són els nostres predecessors.

5.5 L'avantpassat dels Neandertals.

Els trets facials de l'Homo Antecessor indiquen que és probablement el nostre avantpassat directe. Vol dir que l'explicació lineal de l'evolució humana que es proposava abans, una explicació que saltava alegrement de l'Homo Habilis a l'Homo Erectus i d'aqui a l'Homo Sapiens, era excesivament simples. L' Homo Antecessor resol el misteri de l'origen dels neandertals. Si tots els Homo Sapiens venien d'África, com és que els Neandertals que tant se'ns assemblaven.

Només van viure a Europa i al pròxim Orient?

La reposta és: els Homo Antecessor que es van quedar a l'Àfrica van evolucionar cap als Homo Sapiens, mentre que els que van emigrar a Europa van derivar cap als Neandertals. No tots els experts accepten a l'hom Antecessor, com un dels pares fundadors de la familia humana, però tan bon punt apareguin noves restes de l'Homo Antecessor, tothom acceptarà que efectivament és una nova espècie seminal en la historia de la humanitat.

6. A la recerca del foc

6.1 No eren com nosaltres, però eren com nosaltres.

L' Homo Antecessor evoluciona cap a l'Homo Heidelbergensis, avantpassat inmediat dels Neandertals i que fa uns 400.000 anys aconsegueix un dels progressos més fenomenals de la història de l'evolució humana. D'Àfrica no tenim fossils, però sabem que s'està preparant el terreny per a l'emergència dels Homo Sapiens. Fa entre 350.000 i 450.000 anys apareixen simultaniament les principals característiques que ens definixen com a humans en sentit cultural, el domini del foc, creació d'art, acumulació de cadavers, aparició del llenguatge, d'ornaments per a vestir, de producció de llances per caçar mamífers...característiques humanes. No vam ser els Sapiens el que vam passar la barrera de la complexitat. A Europa tenim prou fossils per saber que és l'Homo Heidelbergensis, pare dels neandertals. I a l'Àfrica no en tenim ni idea perque encara no s'han trobat els fossils, però sabem que tampoc pot ser l'Homo Heidelbergensis, perque és una espècie europea. No és infreqüent que, al llarg de l'evolució, diferents espècies arribin al mateix punt per camins diferents. Sense el bipedisme o sense el cervell d'un litre, tots aquests tres progressos no s'hauríen pogut fer.

6.2 400.000 anys de foc.

Les proves més antigues de l'ús del foc es remunten a 400.000 anys. Es tractava ja d'un ús domestic del foc, sabien encendre i controlar foc i aprenien desde petits. El foc va canviar per sempre les societats humanes. Va canviar l'alimentació, va permetre coure els aliments. Els va permetre allargar el dia. Els fogars són la primera calefacció de la humanitat i aquesta calefacció va permetre colonitzar àrees que fins ara eren verges perque els iverns eres massa durs. Segur que el foc va fer augmentar la població humana. Va servir per fer eines, per escalfar el silex per poder fer-lo més tallant. Per escalfar la fusta i produir objectes amb puntes dures i punxegudes.

Tenien dues opcions per fer foc:agafar dues branquetes de fustes diferents i fregar-les fins aconseguir espurnes.

Segurament els humans de fa 400.000 anys tenien un món sofisticat i una religió incipient.

6.3 Primers artistes.

L' obra d'art més antiga que es coneix es trobà a Alemanya, són ossos d'elefant amb una espècie de rellotge gravat, tenen 400.000 anys d'antiguitat, cosa que cal dir que foren obre dels Homo Hiedelbergensis. Després ve la Venus de Berekhat-ram, una escultura femenina d'uns 3 o 4 cm. d'alçada que es troba als alts del Golan, al pòxim Orient, té 250.000 anys i està feta amb material volcanic, no sabem qui van ser els artistes. Es impossible saber-ho però aquestes formes d'art devien tenir una funció estètica o mística, com totes les obres d'art.

6.4 Un lleguatge bàsic.

Aquella gent ja parlava. No devien parlar com nosaltres, perquè tenien un cervell molt diferent al nostre, però tot sembla indicar que no va ser la nostra espècie la que va inventar el llenguatge. La prova és l'hioide, un ós on inxerixen alguns musculs que mouen la llengua, i aquests són més semblants al nostre que als primats. Probablement eres llenguatges molt rudimentaris amb una estructura fonètica senzilla, amb menys paraules, però amb les necessàries per poder expressar-se.

6.5 El món dels morts.

L'enterrament més antic que és coneix és a “La sima de los huesos”, a Atapuerca, amb una antiguitat de 300.000 anys, hi ha acumulats com a mínim 32 cadàvers d'Homo Heidelbergensis, els van llançar allà sencers, i no ossos aïllats de persones que s'haguessin menjat, perquè hi ha esquelets molt complets i perque no hi ha marques que els ossos hagin estat descernats.

Justificacions: podien ser focus d'infecció de moltes enfermetats, no es agradable tenir un mort a prop, i perque podíen atraure als depredadors. Creien en un més enllà, és un jaciment únic al món.

6.6 Armes i vestits.

S'han trobat vuit llances d'entre 1.80 i 2.30 m. de fusta de pi fetes fa més de 400.000 anys. Són obra d'artesans molt habils, perque són perfectes des d'un punt de vista aerodinàmic.

A Atapuerca tenim proves de l'utilització de vestits fa 300.000 anys, s'han trobat eines que analitzant-les amb tècniques de microscòpia electrònica van ser empraces per treballar la pell. El vestit es ve desenvolupar inicialment per protegir del fred, però inmediatament degué d'adquirir un valor estètic afegit.

Açí començaría ja una espècie de gremis on hi havia grups de gent que es dedicava a una faena en concret, per mantenir l'estabilitat aquests grups devien ser d'entre 8 i 20 persones. En un grup de més de 25 persones es podien crear tensions i comportaments contraris als interessos del grup, com batalles, robatoris, enveges, etc...

El dret tampoc l'hem inventat els Homo Sapiens.

Tercera part: Els “Homo Sapiens

7. Un dia en la vida d'un Neandertal

7.1 El meu oncle d'Europa.

Els Neandertals van ser els habitants d'Europa i del Pròxim Orient desde fa uns 120.000 anys fins fa uns 25.000 descendents directes dels Homo Heidelbergensis, espècie exclusivament europea. Eren oncles nostres. Se sap que no van ser els nostres pares perque els Neandertals aparéixen a Europa, i es desenvolupen i moren a Europa. En canvi, els Homo Sapiens aparéixen a l'Àfrica, a més, les característiques anatòmiques dels Neandertals no van evolucionar en direcció a la dels Homo Sapiens.

7.2 El ieti de la ciència.

Els primers fòssils humans que es van descobrir van ser restes d'un Neandertal trobades el 1856 a Alemanya. El Neandertal va inagurar tota l'investigació científica sobre els nostres orígens. El Neandertal és el mite de la ciència, en ell confluixen molts mites, el d'Adan i Eva, el del ieti...

7.3 La nova imatge dels Neandertals.

La imatge d'avui en dia dels neandertals eren tan alts com nosaltres i molt més corpulents, tenien els ossos més gruixuts, la dentadura més massiva i la musculatura més potent. Culturalment eren molt semblants a nosaltres, inventaren l'art, tenien un llenguatge, i rendien culte als morts.

L'evolució es produeix gràcies al fet que els gens muten d'una matèria aleatòria. La selecció natural, que és la que dissenya els organismes, més que no pas seleccionar les mutacions útils, elimina les nocives. No s'han trobat restes de pèls de Neandertals, es creu que deurien de ser igual que els Homo Sapiens.

L'estructura de les cames, dels braços i de la columna vertebral es idèntica a la nostra. Caminaven exactament igual que nosaltres.

Mitjanament mesuraven entre 1.6 i 1.7m. i pesaven uns 85 o 90 kg. Sense estar grossos. El crani era més allargat, en forma de projectil, més gran d'entre 1400 i 1500 cm cubics.

S'estàn fent estudis dels cranis, que són motlles on queda gravada la forma del cervell, per veure si els Nesandertals i altres homonids tenien desenvolupades certes arees neurològiques.

7.4 Capellades, una finestra als Neandertals.

A l'abric Romaní s'hi van acumular 15m. de sediments al llarg de 30.000 anys. Podem saber com eren aquests grups, si eren grans o petits, si van estar gaires dies a la cova o nomes van pernoctar. Catalunya a l'època dels Neandertals tenia les mateixes muntanyes i els mateixos rius, però era molt més freda, amb hiverns rigorosos, estius frescos i temperatures mitjanes d'uns 5º menys que les actuals, semblant a la de Dinamarca.

Per la quantitat de restes d'aliments es pot arribar a saber el temps que hi van estar a la cova. Crontrolaven perfectament el foc.

7.5 Una vida frugal.

Es homes primitius eresn perfectament capaós de viure a l'aire lliure, dormirsense sostre a la vora del foc i de vegades en campaments de cabanes. Menjaven molts vegetals i poques proteïnes. Passaven molta gana, per el dèficit d'esmalt a les dents dels fossils que s'han trobat.

7.6 El culte als morts.

Alguns Neandertals enterraven als morts, amb grans ceremònies, cosa que demostra que ja hi devia haver algun tipus de llenguatge. Altres se'ls menjaven. Creien en un més enllà de la mort. Tenien certes creences religioses, mitologia i llegendes. Les primeres proves de l'arribada dels primers Homo Sapiens son de fa 40.000 anys però l'existència d'eines pròpies d'ells fan veure que entraren fa uns 45.000 anys.

8. Misteris d'una extinció

8.1 Ja som aquí.

L'Homo Sapiens va aparéixer fa entre 150.000 i 200.000 anys a l'Àfrica centreoriental, a Kènia i Tanzania. La prova concloent l'aporten estudes genètics. Com més diferents són els gens entre dues poblacions, més temps fa que es van separar en la historia de l'evolució. I aquest càlcul genètic indica que tots els humans que hi ha avui dia a la Terra provenim d'un grup que va viure a l'Àfrica fa entre 150.000 i 200.000 anys. Encara que hi ha desacords, com la teoria de l'out-of-Àfrica, que diu que van eixir d'Àfrica aniquilant totes les altres espècies. La teoria multiregional, en canvi, proposava que les poblacions humanes de l'últim milió d'anys han evolucionat per separat i han originat les races actuals.

8.2 Fred i virus.

Els Neandertals i els Homo Sapiens entren en contacte en algun moment fa entre 120.000 i 80.000 anys. Es parla sobre diverses hipotèsis de perque s'extingiren els Neandertals i no els Sapiens ja que en aquell moment es trobaven en igualtat de condicions.

8.3 Convivència difícil.

S'ha trobat un esquelet de Neandertal al costat d'unes eines de Sapiens, per tant es demostra que entraren en contacte, pero no es sap si de manera pacífica o de quina manera. Hi havien conflictes entre ells, com sempre han hagut entre ells, com sempre han hagut entre humans. Un registre arqueològic diu que desde fa 40.000 anys hi ha una marginació progressiva dels Neandertals a Europa. Les últimes regions d'Europa on sobreviuen els Neandertals fa 25.000 anys són al sud de la Península Ibèrica i el sud d'Italia, això indica que els Neandertals van anar quedant arraconats en zones perifèriques.

8.4 Guerra freda.

Hi devien haver enfrontaments puntuals en el moment que dues espècies entraven en contacte, però no hi ha cap inici de guerra, però no serien cruels enfrontaments sino una marginació dels Neandertals, una guerra freda, tampoc hi ha cap prova de que s'alimentaren de Neandertals. Els Sapiens feien una explotació intensiva dels recursos naturals, acabaren amb els recursos dels Neandertals, van tindre un gran creixement demogràfic i tot això també influí en la desaparició dels Neandertals.

8.5 La revolució tecnològica dels “Homo Sapiens”.

La clau de l'èxit dels Sapiens és que van desenvolupar una tecnologia més avançada que els Neandertals, l'Aurinycià, sistema de talla de pedra que en lloc d'aprofitar l'amplaria del codol n'aprofita la llargaria, i permet fer eines estandarditzades, també es comença a buscar la millor matèria prima per a fer eines.

8.6 Tendència a la destrucció.

Falten dades precisses d'aquesta època a Asia, no està clar com van desaparéixer els Homo Erectus d'Asia. La teoria multiregional proposa que van evolucionar fins convertir-se en Homo Sapiens. La teoria out-of-Africa diu que els Sapiens van acabar amb ells. La tendència a la destrucció és una tendència comuna a tot el gènere Homo. El biòleg Stephen Jay Gould, un dels màxims experts mundials en evolució ha predit que, el que aniquilarà el genere humà serà precisament la nostra superespecialització tècnica i cultural.

9. Autoretat de primat bípede

9.1 L'orígen de les races.

La diversitat racial s'origina sobretot a partir del moment que l'Homo Sapiens surt d'Àfrica fa entre 100.000 i 150.000 anys i es deu a l'adaptació de les poblacions a noues climes i noues ecosistemes. Els ecosistemes africans son tan variats que els Homo Sapiens ja havíen començat a diferenciar-se abans d'arribar a Asia.

Des d'un punt de vista biològic són diferències mínimes, i s'ha de tenir en compte que aniràn en augment en les migracions intercontinentals dels últims segles, hem arribat a un punt en que les diferències s'estan diluint.

9.2 Els primers europeus eren negres.

El color de la pell i del cabell són una adaptació al clima, ells devien tenir trets negroides això implica que els primers europeus asiàtics devien tenir la pell negra. Tenir un nas gran reduix el risc de patir enfermetats als paioso freds. Tindre el cos més estilitzat també és una adaptació al clima, a l'Àrtic la silueta rodona ajuda a reduïr la perdua de calor, en canvi els Massai no tenen esta necessitat.

Una pell excesivament fosca, en climes freds pot provocar una carència vitamínica mortal, i una pell excesivament clara, en climes càlids, també pot tenir efectes mortals.

9.3 Els primers Newtons.

No hi ha cap manera clara de mesurar la intel·ligència, però els primers Homo Sapiens tenien un cervell exactament igual al nostre. Tot es basa en l'educació, si un Homo Sapiens haguera rebut l'educació que va rebre Newton també haguera descobert la llei de la gravetat.

9.4 La necessitat i la capacitat.

Fins fa 10.000 anys no van coincidir la necessitat i la capacitat de crear l'agricultura. Abans d'aquesta data hi havia prou aliments per a la poca població d'aquella època. Fa 10.000 anys es produeix una crisi ecològica brutal a la franja del nord d'Àfrica i el pròxim Orient. El clima passa d'humit a sec, i la gent comença a patir gana, i és el que els incita a crear l'agricultura. I també tenien ja la capacitat d'inventar-la, sembla que ja tenien calendaris. Coincidint amb l'agricultura s'inventà la ceràmica que és el preludi de la gran revolució dels metalls.

9.5 Xifres i lletres.

L'escriptura va aparèixer un poc més tard que l'agricultura perquè va fer falta portar els comptes clars. L'escriptura naix per a comptar, per a controlar.

9.6 Qualitat de vida.

Els Homo Sapiens probablement vivíen bé, ja que es van expandir en tots els àmbits: demogràfic, social, tecnològic, geogràfic... i l'analisi de les dents confirma que tenien una bona alimentació. Vivíen 40 o 50 anys com a molt. Hi havien altres morts per accident, alguns homicidis, enfrontaments, i moltes infeccions, que avui dia es curen, per que fa 100.000 anys sense antibiòtic eren mortals.

9.7 Els cultes de la mort.

Els primers Homo Sapiens rendien culte als morts, els rites variaven molt d'una cultura a una altra, però mai els abandonaven. Eren rituals per a donar pas al més enllà. Els primers Déus que es venera són Déus de la fertilitat i les divinitats que donen i mantenen la vida, després també el sol i la lluna.

9.8 Treball d'homes, treball de dones.

Els Sapiens devien passar més hores d'oci que de treball. Hi havia divisió sexual del treball sobretot de la responsabilitat social. Desde fa una 300.000 anys s'ha produit una reducció de les diferències en el paper social. No està clar que els primers mestres i metges fossin dones, però es pensa que la dona cuidava de les criatures fins que eren adolescents i després s'encarregaven els pares de la seva educació.

9.9 Nómades a la ciutat.

Durant la major part de la seva història els Homo Sapiens han estat nomades, a tothom li agradava viatjar, conéixer llocs nous, possiblement tingui una part biològica. Al paleolític superior, fa una 400.000 anys ja s'estableixen campaments d'estiu i d'hivern.

Quarta part: El Futur

10. D'aqui a l'eternitat

10.1 “Homo Sapiens”, l'espècie final.

El que propicia l'aparició d'una nova espècie és la selecció natural i la variabilitat genètica. La selecció natural es pot deure a diversos fets, i la variabilitat genètica, són organismes diferents amb gens diferents, això és el que permet que l'evolució pugui triar uns organismes i descartar-ne uns altres. Si no hi hagués variabilitat genètica, si tots els organismes foren iguals, no hi hauria evolució. En l'actualitat tenim variabilitat genètica però hem eliminat les pressions de selecció natural. Es pensa que els Homo Sapiens som el punt final de l'evolució dels hominids.

10.2 Selecció tècnica.

La selecció tècnica és l'estratègia de supervivència gebuïna dels hominids, es part de la selecció natural.

10.3 La intel·ligència de les mans.

Les mans són el que ens ha fet intel·ligents. Són el que ens ha permés fabricar i utilitzar eines que han canviat la nostra relació amb el món, perq ue les eines són una interfase entre el nostre cos i el nostre entorn. Entre l'ús de les mans i de la intel·ligència operativa, gràcies a les mans. És aquesta intel·ligència el que ens permet crear una eina per resoldre un problema. Les mans segueixen sent el principal mitjà d'expressió de la nostra intel·ligència. Al llarg de l'evolució, la biología ha estat el substrat de la tècnica. Però amb la selecció tècnica hem arribat a un punt en què és la tècnica el que modifica la biologia.

10.4 Catàstrofe nuclear.

Es pensa que els Homo Sapiens ja no evolucionaràn cap a ninguna altra espècie. Perque si evolucionen cap a una altra espècie faria falta que un grup d'humans visqués aillat de la resta, durant milers d'anys i això es impossible que passi. Si hi hagués una catàstrofe nuclear que matés el 99% de la població humana i només quedaren poblacions aïllades, en un ambient alterat perls efectes de la catàstrofe, potser si que es reprendia la selecció natural i hi hauria una possibilitat d'evolució cap a una altra espècie. Possiblement amb 100 o 200 persones hi hauria prou. Hi hauria una disminució dràstica de la variabilitat genètica, les races desapereixeríen, però en poques generacions s'arribaria a la mateixa situació que ara, ja que conservarien elements de la tècnica actual i els coneixements de matemàtiques, agricultura, etc...

10.5 Societat única.

El final de l'evolució humana no s'ha produït encara perque, tot i que la selecció natural ha acabat, la selecció tècnica continua. El final arribarà el dia que s'acabi la diversitat cultural, però abans que això passi s'ha de produïr una gran catarsi. Perque, desgraciadament, la història ho demostra, la humanitat només fa salts ideològics i socials transcendents amb lluites intraespecífiques importants, és a dir, amb lluites amb els propis humans. De tota manera, pareix que el procés de globalització està avançant molt ràpidament i que esta creant mecanismes propis per evitar aquest gran conflicte. Hi ha una contradicció humana bàsica que alimenta les guerres: en el camí cap a la intel·ligència operativa, la operativitat és més dominant que la intel·ligència. És a dir, progressa més rapidament que la intel·ligència. No sabem quin és el límit de la nostra capacitat d'adaptació perque encara no hi hem arribat.

La història no repeteix el mateix permanentment, però té una direcció. La nostra única possibilitat de subsistir ara és continuar amb la selecció tècnica fins arribar a la globalització. Quan arribe, serà un món on no hi haurà contraposició entre diferents maneres de veure les coses. No hi haurà ideologíes diferents sinó un pensament únic. Podrà haver-hi noves idees i la tècnica continuarà desenvolupant-se, però sempre en el marc d'aquest pensament únic. L'arqueología i la paleontología ens han ensenyat que l'evolució obeeix a unes lleis generals que van dictar la història en el passat i que molts probablement la seguiràn dictant en un futur. Són aquestes lleis les que permeten intuir a grans trets com serà el futur.

10.6 El zoologic humà.

Que al segle XXI hi hagui persones que visquin dels peixos, que pesquen i que no tinguén accés a la tecnología és un anacronisme i un contrasentit. S'han d'abandonar les actituds defensives sobre la humanitat, aquestes actituds que porten a dir que la tecnica s'ha d'humanitzar. El que s'ha de fer amb la tècnica és socialitzar-la, distribuir-la, democratitzar-la, universalitzar-la.

10.7 Els límits del cervell.

Allò que no siguem capaços de fer amb el cervell ho faràn les màquines que el nostre cervell crearà. En el futur, els ordinadors seràn capaços de fer tasques creatives, de prendre decisions, de fer-se preguntes. Però es impossible saber quin lloc ocuparàn els humans biològics davant d'aquests ordinadors més humans que els propis humans això dependrà de com es desenvolupi la història. La història de l'evolució humana és el resultat de la nostra necessitat de controlar cada cop més territori i més recursos. Això és el que ens mou. I és el que ens ha fet desenvolupar la tecnología, incloent-hi aquests ordinadors del futur.

10.8 Viatgesa l'espai.

Serà inevitable que la necessitat de l'èsser humà de controlar a cada cop més territori s'estingui més enllà de la Terra i s'establixin colònies a l'espai. La nostra tècnica vol sortir de la Terra, és la dinàmica de la hitòria. La gent se sentirà encara millor en un ambient on tot estigui controlst i no hi hagi ni mosques, ni mosquits de la malària. És molt probable que s'arribin a modificar les cel·lules del cor perque bategui més a poc a poc o que es regule la pressió sanguinia segons la gravetat, que s'universalitzin les tècniques de clonació i la reproducció assistida. Tot això generarà un nou concepte d'humanitat perque aquestes persones que es criaràn en altres mons, tot i que poter no seràn Homo Sapiens com nosaltres, seràn profundament humanes.

La tecnología tendeix a l'abaratiment, fa uns anys potser haurien fet falta el 95% dels nostres recursos, ara amb un 2% possiblement seria suficient i d'aqui a pocs anys n'hi haurà prou amb un 0.2%.

10.9 Immortalitat.

Es poden canviar les cel·lules d'un organismes, se li poden transplantar teixits, se li pot allargar la vida, però la mort de l'organisme és un destí ineluctable. La vida consisteix en una successió de reaccions bioquímiques d'oxidació que es produixen a l'interior de les cel·lules i el cos té un límit de resistència. És un problema de fatiga de materials. Si es tracta de preservar la consciència, el problema de la inmortalitat no té solució. Però el cervell es desgasta i desde la biología la qüestió no té solució. Però és molt probable que s'arribi a transferir les percepcions d'una persona i la seva memòria a un ordinador. Una persona immortal perdria consciència del pas del temps i deixaría de ser un ser viu. Som humans perque gràcies a la nostra intel·ligènica operativa, tenim consciència de l'espai i del temps. Vivim en funció del temps. Si obolim el temps, deixarem de ser humans.

Vídeos relacionados