Historiografía latina

Historia antigua. Catón. Julio César. Anales de la historia. Monografía. Biografía

  • Enviado por: Bertrand 34
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

· HISTORIOGRAFIA 2 Batx.

Historiografia: Art d'interessar-se pel passat. Servia com a eina per prevenir errors posteriors que ja s'havien donat en el passat. Era el que més els agradava. TIT LIVI i TÀCIT

ANNALES: CATÓ

Narració dels esdeveniments protagonitzats pel poble romà any per any, tal com feien els pontífexs.

COMENTARII: CÈSAR

Notes o comunicats que els generals feien durant les seves campanyes bèl·liques.

MONOGRAFIA: SAL·LUSTI

Desenvolupament precís d'un fet puntual.

BIOGRAFIA: NEPOT

Repàs detallat de la personalitat i de les gestes d'un personatge històric.

Els inicis de la historiografia se situen amb els ANNALISTES, els que escrivien els ANNALES, que coincidint amb la segona guerra púnica van aparèixer escriptors que empraven la prosa per fer narració sobre els esdeveniments històrics que havien viscut. Els romans eren homes pràctics i amb els annales el que feien era recollir tot el que passava al llarg de l'any a Roma per deixar-ne constància. El pontifex Maximus cada any canviaven i eren els encarregats d'escriure els annales. Sense voler van anar creant una prosa molt austera, on s'anava molt al gra i que s'escrivia en llatí. El més important va ser Cató.

Després d'això ve l'època republicana i hi va haver homes de lletres que es van dedicar a escriure alguna cosa com va ser Juli Cèsar i Sal·lusti. Eren homes que s'interessaven per algun fet del passat i volien exposar-lo. Normalment aquest fet era un fet concret i tota l'exposició es dedicava a aquest fet. Cadascú ho enfocava com volia, ja fos més crític o més educador. Això s'anomenava MONOGRAFIA, i un dels homes que en van escriure va ser Sal·lusti.

Sal·lusti era un home militar i que quan va ser vell es va dedicar a viure de la renda i llavors va escriure dues obres, per les quals destaca. Aquestes dues monografies tractaven sobre dos temes concrets de la història recent de Roma.

- DE CONIURATIONE CATILINAE, La conjuració de Catilina, que va viure. Quan Ciceró denuncia un aristòcrata que ha fet un conjura.

- DE BELLO IUGURTHINO, La guerra de Iogurta, que no va viure. Explica el darrer episodi de les guerres púniques.

Aprofita la narració per fer-hi valoracions de tipus moral molt lligades a les seves idees polítiques, ja que, segons la seva concepció de la història, aquesta havia de explicar els fets i analitzar-los no només relatar-los.

Gai Juli Cèsar és un aristòcrata amb molt de llinatge que té diners. Va sobresortir ràpidament com a estrateg militar i pel fet d'haver triomfat a l'exèrcit això el va fer entrar a Roma com una persona coneguda. Va ser el successor de Marius, representant de la Facció Popular. Així es com esclata, com a representant dels Populares, juntament amb Pompeu i Cras van formar el triumvirat. Cras va ser elegit per fer d balança entre els dos. Llavors quan Cras va morir, Pompeu i Cèsar no podien conviure i llavors es va declarar la guerra. Cèsar entrà a Itàlia. Com que s'havien dividit les zones, amb la mort de Cras comencen els enfrontaments. A la batalla de Munda s'enfronten i Pompeu fuig a Egipte. Cèsar entra a Roma victoriós amb el suport del seu exèrcit incondicional. Era victòria darrere victòria. Tenia el favor dels eqüites (gent adinerada) i va saber-se posar la plebs a la butxaca donant-li menjar, en un moment en què era escàs. Com que va expandir territoris va tenir molta entrada de cereals i aquesta no s'havia de preocupar per res. Es van fer espectacles celebrats al circ o al fòrum. Això li va donar força per nomenar-se dictador vitalici, el qual només ho podia fer en cas de extrem perill, aquest tenia molts poders. Posa fi a la República.

L'any 43 aC mor Cèsar, per culpa dels aristòcrates, que van fer una conspiració i el van assassinar. Va escriure dues obres, dos comentaris. Els generals quan podien havien de deixar constància del que havia passat. Normalment ho feien cada dia. Aquests resums es lliuraven a Roma quan s'entrava a la ciutat. Cèsar escrivia molt bé, era gramàtica pura. Les seves dues obres:

- La guerra de les Gàl·lies, amb la qual es proposava esbombar els èxits de la seva campanya militar.

- La guerra Civil, on descriu tota la guerra contra Pompeu fins a la batalla de Munda, en la qual feia una defensa a la seva actuació política.

Ho publicava per posar-se la gent a la butxaca. Ell no parla mai en primera persona . Escrivia en tercera persona buscant efecte d'objectivitat. Molt propagandístic de la seva persona per arribar als càrrecs que ell volia.

Tit Livi, va escriure la història de Roma sencera. Formava part del cercle de Mecenas. Com que hi havia aquesta necessitat d'escriure la història de Roma, ell ho va fer. La seva obra és AB URBE CONDITA, formada per 142 llibres, on es narra la història de Roma des de l'any 9 aC. Hi va treballar intensament des del 27 aC fins a la seva mort, el 17 aC. Es nota molt que és educador, ja que ell creia que la gent jove havia de conèixer la història de Roma per no tornar a caure en els errors passats. Hi ha una àurea de patriotisme típica de Mecenas.

Característiques de la seva escriptura, són frases molt llargues, és clàssic.

En l'època de l'Imperi l'historiador és Tàcit. Ell parla de fonts d'informació abans d'explicar una cosa. “Uns diuen això, altres diuen allò, jo dic això”. És rigorós. La llengua de Tàcit és molt complicada. El tema que tracta ell de la història de Roma, és des de August fins als seus dies. Escriu dues obres:

- ANNALES, des de August fins l'any 69.

- HISTORIAE, des de Neró fins al seu temps.

Finalment hi va haver uns autors menors que van escriure BIOGRAFIES, Nepot i Suetoni. No són biografies fiables ja que allà escriuen tot allò que els arriba sobre la persona. És sobre l'actualitat, una crònica social. Un tret característic és la poca rigorositat del què en deriva. Parlen de coses molt diferents a un mateix nivell.

Suetoni (obres): DE UIRIS ILLUSTRIBUS, els homes il·lustres.